Vents del poble em porten,
vents del poble m'arrosseguen,
em escampen el cor
i em aventan la gola.
Els bous doblen el front,
impotentemente mansa,
davant dels càstigs:
els lleons l'aixequen
i alhora castiguen
amb la seva clamorosa urpa.
No sóc d'un poble de bous,
que sóc d'un poble que embarguen
jaciments de lleons,
congostos d'àguiles
i serralades de camperols
amb l'orgull al cor.
Mai van prosperar els bous
en els erms Catalans.
Qui va parlar de tirar un jou
sobre el coll d'aquesta raça?
Qui ha posat a l'huracà
mai ni jous ni traves,
ni qui el llamp va detenir
vents del poble m'arrosseguen,
em escampen el cor
i em aventan la gola.
Els bous doblen el front,
impotentemente mansa,
davant dels càstigs:
els lleons l'aixequen
i alhora castiguen
amb la seva clamorosa urpa.
No sóc d'un poble de bous,
que sóc d'un poble que embarguen
jaciments de lleons,
congostos d'àguiles
i serralades de camperols
amb l'orgull al cor.
Mai van prosperar els bous
en els erms Catalans.
Qui va parlar de tirar un jou
sobre el coll d'aquesta raça?
Qui ha posat a l'huracà
mai ni jous ni traves,
ni qui el llamp va detenir
arrenjament del poema"VENTS DEL POBLE ME PORTEN" de Miguel Hernández
No hay comentarios:
Publicar un comentario