En un món que
ja no ens vol
el meu cant lliure ets tu.
I la immensitat
s'obre al nostre voltant
més enllà del límit dels teus ulls.
Neix el sentiment
neix enmig del plor
i s'eleva altíssim i va.
I vola sobre les acusacions de la gent
a tots els seus llegats indiferent
sostingut per un anhel d'amor,
de veritable amor.
En un món que / Pedres un dia cases
presoner és / recobertes de roses silvestres
respirem lliures tu i jo / reviuen, ens diuen.
I la veritat / Boscos abandonats
s'ofereix nua a nosaltres / i per això sobreviscuts verges
i límpida és la imatge / s'obren
ara ja / ens abracen.
Noves sensacions,
joves emocions
s'expressen puríssimes
en nosaltres.
El vestit dels fantasmes del passat
caient deixa el quadre immaculat
i s'alça un vent tebi d'amor
de veritable amor,
i et redescobreixo.
Dolça companya que
no saps on anar però saps
que arreu on vagis
em tindràs al teu costat,
si tu ho vols.
Pedres un dia cases
recobertes de roses silvestres
reviuen,
ens diuen.
boscos abandonats
i per això sobreviscuts verges
s'obren,
ens abracen.
En un món que
presoner és
respirem lliures
tu i jo.
I la veritat
s'ofereix nua a nosaltres
i límpida és la imatge
ara ja.
noves sensacions
joves emocions
s'expressen puríssimes
en nosaltres.
El vestit dels fantasmes del passat
caient deixa el quadre immaculat
i s'alça un vent tebi d'amor
de veritable amor
i et redescobreixo.
ja no ens vol
el meu cant lliure ets tu.
I la immensitat
s'obre al nostre voltant
més enllà del límit dels teus ulls.
Neix el sentiment
neix enmig del plor
i s'eleva altíssim i va.
I vola sobre les acusacions de la gent
a tots els seus llegats indiferent
sostingut per un anhel d'amor,
de veritable amor.
En un món que / Pedres un dia cases
presoner és / recobertes de roses silvestres
respirem lliures tu i jo / reviuen, ens diuen.
I la veritat / Boscos abandonats
s'ofereix nua a nosaltres / i per això sobreviscuts verges
i límpida és la imatge / s'obren
ara ja / ens abracen.
Noves sensacions,
joves emocions
s'expressen puríssimes
en nosaltres.
El vestit dels fantasmes del passat
caient deixa el quadre immaculat
i s'alça un vent tebi d'amor
de veritable amor,
i et redescobreixo.
Dolça companya que
no saps on anar però saps
que arreu on vagis
em tindràs al teu costat,
si tu ho vols.
Pedres un dia cases
recobertes de roses silvestres
reviuen,
ens diuen.
boscos abandonats
i per això sobreviscuts verges
s'obren,
ens abracen.
En un món que
presoner és
respirem lliures
tu i jo.
I la veritat
s'ofereix nua a nosaltres
i límpida és la imatge
ara ja.
noves sensacions
joves emocions
s'expressen puríssimes
en nosaltres.
El vestit dels fantasmes del passat
caient deixa el quadre immaculat
i s'alça un vent tebi d'amor
de veritable amor
i et redescobreixo.
Poema " El Meu Cant Lliure"
fotos a Vendrell 10 de Juliol del 2012
Bona nit amic Ramon, Força, equilibri, seny i rauxa..!!! are mes que mai..!!!!
ResponderEliminar