Per què menteixen [in] certs periodistes?

Vaig dormir amb la tranquil · litat d'haver-ho vist tot en la vida. Però després, en despertar, vaig encendre la tele i va aparèixer en pantalla la presentadora d'una de tantes tertúlies polítiques anunciant un vídeo: "Vegin en les següents imatges com un grup de manifestants escupen, empenyen i sacsegen a la Delegada del Govern a Madrid Cristina Cifuentes ", va dir mirant directament a càmera: a tu: a mi. Vaig saltar del llit i em vaig acostar a la pantalla.
 http://www.youtube.com/watch?v=3YyrO4CjR2A&feature=player_embedded#!
 En el vídeo apareixia un grup de manifestants seguint molt de prop a l'esmentada Cifuentes. El grup increpava a la Delegada del Govern de la mateixa manera groller que hores abans la mateixa diputada Andrea Fabra havia increpat als aturats (oa la bancada socialista, segons es miri). No obstant això, no vaig ser capaç de veure un sol empenta a l'al · ludida, ni tan sols la trajectòria el · líptica o rectilínia (segons la força) d'escopinades susceptibles d'impactar contra el seu rostre (s'hauria ajupit o tapat d'haver-se donat el cas). És més, ningú va tocar en cap moment un sol cabell ros a l'esmentada senyora. Jutgin vostès:

Ja amb el vídeo en segon pla, els tertulians van treure les urpes censurant enèrgicament tots aquests "empentes", "agressions" i "escopinades" contra Cristina Cifuentes per part d', cito també textualment, un grup de "vàndals radicals". Jo no donava crèdit, és clar. De fet, era la primera vegada que veia en televisió inventar-se un vídeo a la vegada que s'emetia, com si la imatge, aquest cop, valgués menys que mil paraules.

Després em va donar per consultar a internet l'hemeroteca dels principals diaris de tirada nacional. Però, sorpresa, gairebé tots deien més o menys el mateix:

    ABC: "Va ser llavors quan un grup de persones, la majoria aliena al funcionariat i amb actitud radical (havia alguns antisistema entre ells), la van perseguir, van sacsejar, van escopir, amenaçar i van insultar durant 50 metres".

    La Razón: "Cifuentes, que va sortir de casa sense escorta per anar a comprar va ser acorralada, escopida, insultada i amenaçada".

    El Mundo: "De sobte, l'han reconegut i s'ha vist envoltada. Ha estat quan l'han insultat, escopit ... "

No content amb això, vaig escombrar internet. Vaig consultar, fins i tot, diversos testimonis de testimonis presencials, però no vaig trobar una miserable prova que demostrés escopinada, empenta, o sacsejada algun. Ara bé, per què van mentir aquests periodistes?, Em pregunto. Què els porta a inventar-notícies? ¿Quins interessos busquen preservar, tot violant amb això el rigor informatiu? Què cony li està passant, també, al periodisme d'aquest país?

Nota: No sóc periodista, sinó un taxista amb ulls, orelles i fins ara, encara que tot convidi a perdre el judici, capacitat de raciocini.

17 julio 2012  Daniel Diaz

El Meu Cant Lliure, Via Fora i Amunt //*//

En un món que
ja no ens vol
el meu cant lliure ets tu.
I la immensitat
s'obre al nostre voltant
més enllà del límit dels teus ulls.

Neix el sentiment
neix enmig del plor
i s'eleva altíssim i va.
I vola sobre les acusacions de la gent
a tots els seus llegats indiferent
sostingut per un anhel d'amor,
de veritable amor.

En un món que / Pedres un dia cases
presoner és / recobertes de roses silvestres
respirem lliures tu i jo / reviuen, ens diuen.
I la veritat / Boscos abandonats
s'ofereix nua a nosaltres / i per això sobreviscuts verges
i límpida és la imatge / s'obren
ara ja / ens abracen.

Noves sensacions,
joves emocions
s'expressen puríssimes
en nosaltres.
El vestit dels fantasmes del passat
caient deixa el quadre immaculat
i s'alça un vent tebi d'amor
de veritable amor,
i et redescobreixo.

Dolça companya que
no saps on anar però saps
que arreu on vagis
em tindràs al teu costat,
si tu ho vols.


Pedres un dia cases

recobertes de roses silvestres

reviuen,

ens diuen.

boscos abandonats

i per això sobreviscuts verges

s'obren,

ens abracen.

En un món que
presoner és
respirem lliures
tu i jo.
I la veritat
s'ofereix nua a nosaltres
i límpida és la imatge
ara ja.

noves sensacions
joves emocions
s'expressen puríssimes
en nosaltres.
El vestit dels fantasmes del passat
caient deixa el quadre immaculat
i s'alça un vent tebi d'amor
de veritable amor
i et redescobreixo.

 

Poema " El Meu Cant Lliure"

fotos a Vendrell 10 de Juliol del 2012

"Via Lliure" amb esperança, creixement, exuberancia i convicció cap a la Independència

El vermell
 és el més excitant. s'associa al perill, la guerra, l'energia, la fortalesa, la determinació, així com a la passió, al desig i a l'amor. És un color molt intens a nivell emocional. Millora el metabolisme humà, augmenta el ritme respiratori i eleva la pressió sanguínia.

El blau
un color reservat. Es sol associar amb l'estabilitat i la profunditat. Representa la lleialtat, la confiança, la saviesa, la intel·ligència, la fe, la veritat i el cel etern. Se'l considera un color beneficiós tant per al cos com per a la ment. Alenteix el metabolisme i produeix un efecte relaxant.

El verd
 és reservat i esplendorós. Es el color de l' esperança. Representa harmonia, creixement, exuberancia, fertilitat i frescor. Té una forta relació a nivell emocional amb la seguretat. Per això en contraposició al vermell (connotació de perill), s'utilitza en el sentit de "via lliure" en senyalització. El verd fosc té també una correspondència social amb els diners. El color verd té un gran poder de curació. És el color més relaxant per a l'ull humà i pot ajudar a millorar la vista. El verd suggereix estabilitat i resistència.

El groc
irradia sempre en tot lloc. Representa l'alegria, la felicitat, la intel·ligència i l'energia. El groc suggereix l'efecte d'entrar en calor, provoca alegria, estimula l'activitat mental i genera energia muscular. Amb freqüència se l'associa al menjar. El groc pur i brillant és un reclam d'atenció, pel que és freqüent que els taxis siguin d'aquest color en algunes ciutats. En excés, pot tenir un efecte perturbador, inquietant. És conegut que els nadons ploren més en habitacions grogues.

El blanc
 la llum, inocència, pau, estabilitat, calma, armonia. S'associa a la llum, la bondat, la innocència, la puresa i la virginitat. Es considera el color de la perfecció. El blanc significa seguretat, puresa i neteja. A diferència del negre, el blanc en general té una connotació positiva. Pot representar un inici afortunat.

Salou per a la Independència, 7 de Juliol del 2012.  ANC de Salou.

Fundació Arrels lluitant contra la pobresa crònica i severa.

https://vimeo.com/45479702

A Catalunya hi ha 8.000 persones sense llar. La Fundació Arrels treballa des de fa 25 anys per millorar la situació de moltes d'elles. Xavier Bosch entrevista l'Olga garcía Guixé, sòcia voluntària de la fundació, a Àgora.

Cal una Vaga General Indefinida per enderrocar la Dictadura Financera

https://vimeo.com/44808986

Metgessa, monja benedictina i decidida activista social, Teresa Forcades fa una crítica ètica al capitalisme i diu que estem en una dictadura financera que en els últims anys ha segrestat la democràcia. Segons ella, quan un govern actua contra l'interès general dels ciutadans cal respondre amb mesures pacífiques, com ara una vaga general indefinida. Es pregunta com és possible que no es pugui tocar el principi del màxim benefici econòmic i en canvi sí que es pugui desmantellar l'estat del benestar.

Modest Guinjoan a la Presentació de l'ANC de Cambrils.

http://www.youtube.com/watch?v=3plAM579BL0&feature=youtu.be

Cambrils per la Independència es presenta en públic, al Centre Cultural.
A partir de les 8 del vespre, el Centre Cultural vare acollir la presentació de Cambrils per la Independència, seu territorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en un acte en el que interveniren l'economista i professor de la UPF, Modest Guinjoan, autor del llibre Sense Espanya, així com Carme Forcadell, presidenta de l'ANC. L'acte vare ser presentat per l'artista cambrilenca Nuri Mariné. La secció local de l'ANC es va constituir fa unes tres setmanes i l'acte vare tenir com a objectiu prioritari el de donar-se a conèixer i obrir les portes d'aquest moviment ciutadà a qualsevol persona que hi estigui interessada a formar-ne part. Segons ha explicat el responsable de premsa de l'ANC a Cambrils, Oriol Teixell, a Revista Cambrils Diari Digital, "ara som al voltant d'una vintena de persones. Hem de ser més gent i l'acte ha de servir per a que la gent que vulgui col•laborar amb l'ANC ho pugui fer". De moment, la secció local té com a coordinador a Joan Ball-llosera.

Marxa cap a la Independència

Des de Cambrils per la Independència s'aniran oferint monogràfics temàtics: l'economia, les pensions, les empreses,... seran temes que s'aniran tractant amb especialistes. Es tracta, segons Teixell, de "conscienciar la gent de què la independència no només és possible sinó que, a més, reportaria una millora de la condició social i econòmica dels catalans".
En el marc de l'ANC a nivell nacional, aquest estiu s'ha previst fer la Marxa cap a la Independència que recorrerà quatre àmbits territorials de Catalunya i servirà per a donar visibilitat a l'ANC. La Marxa s'iniciarà amb un gran acte el dia 30 de juny i finalitzarà l'11 de Setembre amb una gran concentració a Barcelona que, segons l'ANC, marcarà un punt de no retorn: "no volem seguir commemorant derrotes, ens hem posat en marxa per celebrar ben aviat el dia de la Independència".

Cambrils 8 de Juny del 2012

Carme Forcadell a la Presentació de l'ANC de Cambrils

 

http://www.youtube.com/watch?v=gywCUDkMsaQ&feature=youtu.be

8 de Juny a Cambrils

Irene Martín Abellan a la Presentació de l'ANC de Salou

http://www.youtube.com/watch?v=18Mdgfe9IAo

Salou 29 de Maig del 2012

Presentació a Salou de l'ANC a carrec de Jaume Ciurana

http://www.youtube.com/watch?v=ShvBWwNPWMI&feature=youtu.be

Salou 29 de Maig del 2012

Parlaments i constitució de l'ANC de Rasquera

El càntic a la vida és la suor i el somriure,
el docent d’anglès, el culer i l’independentista,
l’escriptor activista, l’amic fidel,
l’anhel de marit que és pare i tant estima,
l’home de pensament de terra nostrada.

Fragment del poema "El càntic a la vida " de Emigdi Subirats
"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""
 http://www.youtube.com/watch?v=jvmaktuHKt0&feature=youtu.be

Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai.
Tenc l'ànima esmolada
i tall, a cada pas.

Et mir als ulls
i veig un company

Aixeca el cap
i no miris enrere,
oblida les derrotes
i vés amb pas ferm
sempre, cap endavant.

Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai,
trepitjant l'asfalt roent
dels carrers de Ciutat.

Poema L'ÀNIMA ESMOLADA del Llibre "La Terra encesa"
1 de Juny del 2012

Rasquera, la Llum!!!

Sense parar recorro amb els meus ulls el cel,

 per si veiés l'estrella que tu estàs contemplant.

 Pregunto als viatgers de totes les terres,

per si trobés algun que hagués aspirat la teva fragància. 

Quan els vents bufen, faig que em donin a la cara, 

per si la brisa em portés les teves noves.

 Vaig errant pels camins, sense meta ni rumb: 

potser una cançó em recordi el teu nom. 

Miro furtivament, sense necessitat, a quants em trobo, 

per si albirés un tret de la teva bellesa.

Poema "ABSÈNCIA"

ABU BAKR AL-TURTUSI. (1059 - 1126)

(Tortosa,1059Alexandria,1126) Erudit tortosí del segle XI.

Vaser un expert en dret i un intel·lectual 

que va viatjar per les principals ciutats musulmanes de l'època.

Abu Bakr va néixer a la Tortosa musulmana el 1059. La taifa de Tortosa es trobava en aquell temps en el màxim esplendor cultural i ell n'és un dels exponents. Va estudiar dret, tradicions i aritmètica a Saragossa i va ampliar estudis a Orient, on va viatjar per les grans ciutats islàmiques de l'època (Bagdad, Damasc, Bàssora...) 
Era un home profundament religiós i va portar una vida modèlica i ascètica. La seva obra literària comprèn una trentena d'obres sobre ciències coràniques, dret i moral. La seva obra més coneguda és un tractat sobre l'educació dels prínceps, titulada "La llumenera dels prínceps", escrita el 1122. Va morir a Alexandria el 1126. 

foto a la font de Rasquera el 1 de Juny del 2012 a la presentació de l'ANC de Rasquera

Dedico el poema a tots los Patriotes que se han quedat per el Camí cercant la Pàtria Absent //*//

Miquel Vendrell, més conegut com Miquel del Roig a la presentació de L'ANC de Rasquera .

 La Judit Monclús ens defineix perfectament qui es Miquel Vendrell,

 podriem dir que es la gramola ebrenca que ha conquistat les terres gironines.

http://www.youtube.com/watch?v=NiBOD1Y2BfM&feature=plcp

Reconeix que a la seua terra és gairebé un desconegut. 

En canvi, a qualsevol poble de terres gironines (i calant a les de Barcelona), si pregunteu per ell se us posaran a cantar La farola, la farola... sense problemes. 

Des de l’Ametlla de Mar, Miquel Vendrell, més conegut com Miquel del Roig, 

s’ha destapat com un fenomen musical sense precedents.

 I no només per l’abast de la seua popularitat, sinó per la seua capacitat d’enllaçar cançons i cançons als seus concerts en eterns popurris sense fer ni una pausa. És una màquina non-stop de festa assegurada.

Fer de mestre no li ha tret mai temps per dedicar-se a allò que més li agrada.

 Després d’estrenar la cançóM’agrada la Cala al costat de Pep Sala,

 espera la sortida del seu nou disc sense parar de fer concerts arreu de Catalunya. 

Ben acompanyat de les músiques de Quico el Célio, Miquel del Roig presentarà ara les seues millors cançons ebrenques de totes les èpoques. Descobriu-lo, no us deixarà indiferents en cap de les seues facetes.

- Per què del Roig?

És el nom de casa de tota la vida. El faig servir en homenatge a mon pare, qui em va comprar la meua primera guitarra.

- S’ha destapat com un fenomen ebrenc en terres gironines. Com s’entén això?

Coneixia una gent de Palamós que em va convidar, fa anys, a fer-hi un concert per festes de Sant Joan. Penseu que allà hi viu molta gent que prové de l’Ametlla de Mar, pescadors que sobre l’any 1930 van marxar-hi a treballar. Vaig acceptar fer el concert a canvi d’un bon àpat a base de gamba roja, que és típica de Palamós. I a partir d’aquí, en van haver més a Palafrugell, Calonge, l’Escala... Des de llavors, no han deixat d’avisar-me per anar-hi a actuar.

- Com s’exporten cançons tan conegudes a l’Ebre, com La Farola, arreu de Catalunya?

Sempre canto al gust de la gent. Hi ha músics, alguns molt bons, que es perden perquè sempre canten al gust d’ells. Jo toco peces que són les que crec que agradaran més i La Farola és una d’elles.

- Quin és el seu secret per enllaçar cançons i cançons sense pausa als seus concerts?

Això ja ho feia abans a Salou, quan fèiem ball [cantava en una orquestra]. A les cançons hi ha molta palla i triava els trossets més guapets perquè la gent sempre estigués pendent de la música. Ja em coneixien i em deien “Miquel fes un popurri dels teus!”.

- Però els seus concerts són un popurri llarg de dues hores...

Ahir per exemple [fent referència al 26 de febrer], vaig tocar a Granollers i vaig estar cantant dues hores i mitja. Només vaig parar perquè van pujar a l’escenari uns nois a fer uns garrotins, i després, un minut per beure aigua.

- Com ho aguanta?

Em cuido molt la veu, sobretot bebent molta aigua però dormir és la clau perquè estigui descansada.

- Com s’ho fa per connectar tan bé amb la gent jove que va als seus concerts?

M’ho treballo i passo moltes hores buscant cançons conegudes que els puguin agradar, sobretot comercials. Jo en conec bastantes, però són dels anys seixanta i setanta i a aquestes aprofito per canviar-los-hi la lletra.

- Nota diferències entre el públic de les diferents zones de Catalunya on actua?

Hi ha cançons que a uns públics agraden i a d’altres, no agraden tant o passen més desapercebudes. Per exemple, la cançó Tio Canya d’Al Tall, a Reus triomfa; en canvi, a l’Empordà, la gent passa molt perquè no la coneixen tant i no la canten.

- Fa versions de cançons conegudes fent que parlin de temes com les seleccions catalanes, les balances fiscals, el lehendakari Ibarretxe... És una nova manera de fer cançó protesta?

Sí, i a la vegada fas país. Busco paraules que siguin semblants a les del text original i les canvio buscant una intenció. L’última versió que he fet ha estat de la cançó Baby come back (1970) parlant sobre el tema de Líbia, on ara la lletra diu “vine al combat”. Hi perdo un munt d’hores fent aquestes versions!

- Encara que els seus concerts són unes sessions musicals amb cançons conegudes pel públic, vostè ha tret discs amb música i lletres pròpies. Què l’inspira a l’hora d’escriure les lletres?

Allò que llegeixo als diaris, la gent, el poble... Sempre busco posar-hi una mica d’humor i miro de no ferir sensibilitats. Tot i així, sempre hi ha alguna queixa... [riu]

- Té dues cançons (Anem a Palamós i Sempre ens quedarà l’Empordà) que parlen de la Costa Brava. Quins vincles l’uneixen a aquest territori?

Pujo a tocar-hi molt, per exemple, cada any toco a la festa major de Viladamat (Alt Empordà). I l’Empordà m’agrada molt: la seua gent, la seua terra, la seua cultura... És gairebé com la meua segona pàtria. A part, la gent em demana que escrigui aquestes cançons.

- A les darreres festes de la Candelera vau estrenar la cançó M’agrada la Cala, juntament amb Pep Sala. Com va sorgir la iniciativa?

Va ser un encàrrec de l’alcalde que em va demanar que fés una cançó sobre l’Ametlla de Mar. En Pep Sala es va encarregar de la música i jo, de la lletra. Va ser molt fàcil treballar amb ell. En menys d’un dia la vam compondre al seu estudi a Santa Eulàlia de Riuprimer. El resultat és prou satisfactori i a la gent del poble li ha agradat molt, és un hit.

- I ara, quins projectes arriben?

En breu sortirà un disc que he gravat amb Quico el Célio. Ells s’han encarregat de la música i jo hi poso la veu i les lletres. Ara estem a l’aguait de concretar el dia de sortida al mercat. És un gust personal i un regal per a mi i per a la gent que m’escolta. He triat les cançons que crec que són les millors de totes les que he fet. Estic molt il·lusionat amb aquest projecte perquè ja l’he pogut escoltar i crec que ha quedat molt bé. Serà amè, divertit, per a joves i per a gent gran. Són cançons caleres i molt properes. I de moment, anar tocant...

- Li agradaria poder tocar més per les Terres de l’Ebre?

És clar! Però potser per aquí no hi ha tanta cultura de fer concerts. A l’Empordà, el Vallès, el Maresme, etc., gairebé cada setmana en fan. Molts, amb grups que comencen i de manera gratuïta, però clar, això ja és una tradició que porten de fa molts anys. Aquí només es fa per les festes majors, tot i que a Rasquera hi ha Lo Submarino que en programa habitualment.

17 Maig Dia Mundial contra l'Homofòbia i la Transfòbia

https://www.youtube.com/watch?v=VCxDKK8tpws

Empesos per un somni real seguim fidels i entestats per la Llibertat i el Estat Català.

La poesia no està feta per ser explicada.

 Cada poema diu allò que diu, i és el resultat d'un procés interior no sempre conegut ni previsible.

 A més de les raons deliberades que ens impulsen a donar una forma escrita determinada al pensament,
 n'hi ha unes altres d'instintives. 

Davant el full en blanc, ni tu saps com acabarà l'aventura de posar nom al que encara no en té. 

Els millors creadors solen anar més enllà de la seva consciència i, en darrer extrem, 

si han d'elegir entre la realitat i el llenguatge, prenen partit pel llenguatge. 

A això, jo li dic autenticitat. 

Tenint en compte que les paraules no són més que fragments de la nostra identitat més intrínseca. 

Pel mateix motiu, igualment li podríem dir llibertat. 

La poesia, la literatura, és un acte de llibertat;
perquè en donar autonomia a les paraules,
ens en donam a nosaltres mateixos.

Però tot això no acaba aquí. 

Un bon text literari també ha de permetre que els lectors el puguin reinterpretar lliurement segons la seva manera de ser o segons les seves necessitats. 

Per això m'agrada tan poc comentar els meus poemes. 

Jo voldria que fossin com la música. 

Més que respostes o tesis, un poderós estímul. 

Un esclat de llum que il·luminàs els angles morts dels paisatges existencials
dels qui haguessin optat per la seva lectura.

No necessit d'altra complicitat dels lectors, si és que en tenc cap en el país que estam forjant, 

sobre l'escàndol de l'especulació, on el que quedarà de les nostres essències ben aviat es podrà resumir 

amb aquell vers d'Anselm Turmeda:

                                                             "Diners de tort fan veritat".

Mentrestant, alguns resistents, empesos per un somni,

seguim fidels a la poesia;

 i ens entestam a convocar les muses per trobar un sentit al temps que transcorre

o perquè ens protegesquin del flagell de la ignorància

i dels excessos de l'amor i de la mort.

Davant les dimensions de l'univers,

davant la perplexitat amb què contemplam l'existència,

davant el mateix misteri del llenguatge,

a vegades escrivim o llegim poesia com aquell que

comença a xiular a dins la fosca per no tenir por.

 La nostra grandesa consisteix en el fet de posar la pròpia supervivència intel·lectual i moral a mans d'una realitat aparentment tan inconsistent com les possibilitats de la paraula.

 El nostre drama són les limitacions personals, 

el combat que mai no guanyarem a la bellesa

 i la indiferència dels contemporanis.

 Paraula de poeta,   Antoni Vidal Ferrando

 Te n'has anat queixosa del silenci

i m'has deixat una bella florida
de paraules,
un silenciós dolor,
una nostàlgia urgent
de la teva pell de malves,
les coses que més estim,
aquella carta, el gramòfon,
el sabó amb què et perfumaves.
No tornis ara que sé
que m'agrades somniada.

Te n'has anat queixosa del silenci,
paral·lela al silenci.
Callada.

"Te n'has anat queixosa del silenci..."
D'El brell dels jorns (1986)

L’Assemblea Nacional de Catalunya es presentarà a Tarragona el proper dissabte

http://www.youtube.com/watch?v=fRcn6oJyQvk&list=UUsxxAFD44U-r6PU00G7_kkw&index=1&feature=plcp

L’Assemblea Nacional de Catalunya es presentarà a Tarragona el proper dissabte, 

després de l’acte central que es va fer al Palau Sant Jordi. 

 El portaveu de l’assemblea al Tarragonès, Albert Cortés, 

explicarà avui els objectius d’aquest moviment sorgit de la societat civil

Neix l'Assemblea Nacional Catalana amb l'objectiu de promoure un referèndum per la independència el 2014

Suport dels intel·lectuals

Personalitats més o menys veteranes i habituals dels fòrums de l'independentisme activista ja han anunciat que hi serien i que darien suport al projecte amb col·loquis i debats pertot: Aureli Argemí, Carles Boix, Moisès Broggi, Jordi Carbonell, Salvador Cardús, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie, Ferran Requejo, Francesc Ribera (Titot), Pep Riera, Miquel Sellarés, Josep Maria Terricabras i més, a la primera fila del Sant Jordi.

L'acte, el han presentat els actors Sergi López i Txe Arana, ha duratunes quatre hores, amb els debats i les lectures de dictàmens propis d'una assemblea constituent. Tres veus d'entitats del país prendran hi la paraula per donar la benvinguda al nou projecte: Muriel Casals d'Òmnium Cultural, Josep Maria Vila d'Abadal de l'Associació de Municipis per la Independència i Aureli Argemí del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

També hi han estat representats els partits (CiU, ERC, ICV, SI, CUP, i Reagrupament) i dels sindicats (UGT i Intersindical-CSC), amb una bona representació de batlles de l'Associació de Municipis per la Independència i amb alguns representants de l'esquerra abertzale basca.
http://www.youtube.com/watch?v=Y48vsRCexAU&list=UULalvtXUaJxN9p4NkcQSCLg&index=2&feature=plcp

Aquest vídeo es el resultat de la gran tasca de milers de Patriotes Catalans que porte'n
CATALUNYA AL COR I NO A LA CARTERA.

Lo dedico a tota la gent que se han quedat per el Camí,
a tots los PATRIOTES ANÒNIMS que mai sortiran a cap gala de premis
 i a UNES amigues que estimo mol i elles saben qui son
i al PARE de la Maite un PATRIOTA DE CAP A PEUS.

un videoreportatge de l'ACN

 L'Assemblea Nacional Catalana ja és una realitat. S'ha constituït aquest dissabte en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi de Barcelona amb els objectius de promoure un referèndum sobre la independència l'any 2014 i treballar perquè hi hagi un consens majoritari en la societat a favor d'aquesta opció. L'Assemblea sorgeix de la societat civil i és hereva de les consultes per la independència. Vol agafar el relleu de l'Assemblea de Catalunya dels anys 70 i aglutinar en una mateixa plataforma ciutadana el sentiment independentista que existeix arreu del país. Per ara ja compta amb 300 assemblees locals repartides pel territori.

L'Assemblea s'ha constituït formalment amb l'aprovació dels estatuts i del seu full de ruta en un acte que ha aglutinat unes 7.000 persones i que ha estat marcat per les constants proclames a favor de la independència.

Molts dels participants ho feien a títol individual però molts altres també eren membres destacats d'entitats, partits, sindicats i associacions de tota mena i personatges de les arts catalanes.

L'entitat neix al marge dels partits polítics i es quedarà també al marge de la política. Així ho han aprovat els assistents a la constitució, en rebutjar una esmena presentada als estatuts que sol·licitava que el moviment pogués presentar-se a les eleccions.

L'ANC vol forçar les institucions i els partits catalans a fer el pas definitiu cap a la sobirania, de manera pacífica i democràtica. També insta la Generalitat a liderar el camí cap a la secessió.

En el seu manifest, l'Assemblea denuncia els "continus intents d'assimilació" de Catalunya per part d'Espanya i la constant negativa de l'Estat espanyol de reconèixer Catalunya com a nació.

Construir una majoria independentista

Requejo explica que tenen per objectiu "construir una majoria interna clara favorable a la independència entre els ciutadans catalans, que guanyés un possible referèndum de secessió". Requejo ha xifrat la majoria entre el 55% i el 60% dels votants.

Per dur a terme aquest objectiu, l'ANC es basa en les enquestes que demostren que hi ha una majoria social molt àmplia a favor de la independència. Aquesta majoria estaria entre el 40% i el 55%, segons els sondejos.

En la direcció correcta

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha intervingut en la clausura i ha assegurat que "un país viu és un país amb una societat civil que empeny i que no es resigna".

L'Associació de Municipis per la Independència s'ha compromès, en veu del seu president, el democratacristià Josep Maria Vila d'Abadal, a donar cobertura institucional per assolir la fita del referèndum. El també alcalde de Vic considera que amb l'acte d'aquest dissabte "s'ha sembrat" la collita necessària per aconseguir, algun dia, la independència de Catalunya.

El president del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Aureli Argemí, ha destacat que el poble català ha estat capaç de crear el seu "propi GPS" per aconseguir l'alliberament nacional.

Aquestes tres entitats han volgut donar suport públic a l'ANC.

La ANC (assemblea nacional catalana), juntament amb la AMI (associació de municipis per la independència), Omnium Cultural, i moltes altres entitats... Han de fer de lobbys de pressió per que el Parlament convoqui un referèndum d' autodeterminació, i Catalunya pugui ser un nou estat dins del conjunt de la Unió Europea... Això, ja no hi ha qui ho pari! Visca Catalunya!!*!!

L'objectiu no es tenir ressò a les espanyes si no fer córrer la flama entre els catalans i aglutinar-nos tots ,sense fatalismes ni complexos, en un moviment cívic i "a partidista".

Vam néixer catalans, ens féren espanyol per la força de les armes i fins avui dia dura tal conquesta.

 I no sé com morirem però ho farem lluitant per la nostra llibertat.

Cada vegada tinc més la sensació que ja hi som, i m'emociona , que tots els esforços fets pels nostres avantpasats i nosaltres serviràn per a que molt aviat comencem un nou camí, un futur nou desconegut fins ara, la llabor que fa temps ja van plantar, està a punt de donar el seu primer i millor fruit. Un cop el poble ens manifestem a les urnes en el referèndum del 2013 això no ho para ni l'Aznar i en Zapatero ni la mare que els va parir.

Visca Catalunya lliure!

De lluny espanya historicament ens roba, que se fotigo la mamarracha//*//

Es tan mamarracha que davant tanta evidencia

encara lo negara

Extret del llibre Geografia de Catalunya d'en Francisco Flos Calca. On és demostra que l'espoli espanyol ens ve des de molt lluny i totalment premeditat. Per a res España a contribuït o afavorit el desenvolupament industrial ni de cap tipus de Catalunya. Ans el contrari. Sempre ha estat una sangonera que ens ha xuclat la sang. Sempre han mirat d'entorpir les infraestructures que hem necessitat i ens han omplert de funcionaris vinguts de més enllà de l'Ebre, en perjudici dels d'aquí. En la gran majoria dels casos, mai han tingut la intenció d'adaptar-se a les nostres costums, sinó a riure-se'n d'elles. Paga la pena llegir-ne les pàgines 90, 91, 92 en l'apartat "Tributació". A on no sols s'explica la manera de com són fiscalment maltractats els catalans, als quals, està clar, que consideren un poble diferent, sinó com amb l'ajut dels francesos se'ns van repartir com una simple mercaderia, de la que en poden abusar com conqueridors que en són. En recomano la lectura, per breu, clara i contundent.

Fent clic a l'enllaç, es pot accedir directament a la pàgina 90 abans anomenada i un cop aquí, només fent clic a la teva dreta de la pantalla on posa "següent", per anar a la pàgina 91 i després a la 92:

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.lluisvives.com%2Fservlet%2FSirveObras%2Fjlv%2F12472749922389384210435%2Fima0094.htm&h=zAQG8bgzY

Comparació de l'actuació de la policia: Estudiants valencians Vs seguidors del Lazio

Aquest vídeo compara la agressions exercides per la policia als estudiants valencians de l'anomenada primavera valenciana davant de la passivitat davant els seguidors feixistes del Lazio que aquesta mateixa setmana sembraven la por a Madrid.

La história oculta dels 60

http://www.youtube.com/watch?v=Nl5yZ8vrJl0&feature=youtu.be

De Madrid a la lluna és una crònica dels feliços anys 60 que no ho van ser tant. La pel•lícula comença amb l'arribada d'Eisenhower a Madrid i acaba amb l'arribada dels americans a la lluna. Periodistes, historiadors i personatges que van viure l'època, juntament amb un seleccionat material d'arxiu, formen part del llargmetratge.

Productor executiu: J.A. Pérez Giner

Director: Carles Balagué

Guió: Carles Balagué J.A. Pérez Giner

Direcció de fotografia: Carles Gusi Teresa Burgos

Direcció de so: Natxo Ortúzar Bruno Borbolla Paco Alonso

una gran tasca informativa de "naroatna"

un benefactor social

La declaració judicial de l'alcalde de Girona demostra la utilització de fitxers policials il·legals

Després de la declaració prestada ahir per l’alcalde de Girona Carles Puigdemont, avui dimecres 22 ha tocat el torn a quatre de les sis persones imputades per suposades agressions al mateix Puigdemont. Recordar que el cas es remet al 14 juliol de 2011, quan més de 200 persones van protagonitzar una protesta contra les retallades en sanitat, en un acte del conseller de sanitat Boi Ruiz, on també hi va assistir l’alcalde de la ciutat. Dies després, els mossos d’esquadra van iniciar diligències per un delicte d’agressions, coaccions, desordres públics i atemptat a l’autoritat. La declaració del batlle va servir per constatar que l’ús per part d’Interior de fitxers policials sobre persones vinculades als moviments socials és una pràctica emprada per la policia. En la declaració, el senyor Puigdemont va manifestar que no recorda, ni pot reconèixer, a cap persona com a autora de la suposada agressió i, d’altra banda, tot i condemnar l'acte de protesta diu que no té intenció de denunciar a ningú. Motiu pel qual, la defensa de les imputades no veu cap sentit a que el procés continuï endavant, ja que considera que les identificacions a les persones han estat arbitràries i escollides a dit entre les assistents. D’altra banda també assenyalen que esdevé una desproporció jurídica intentar perseguir per la via penal a unes persones, que ni el mateix “afectat” te intenció de denunciar.

S'acullen al dret a no declarar

En l’acte de declaració d’avui, les quatre imputades, s’han acollit al dret a no declarar, ja que consideren que cap ciutadà no ha de donar explicacions de perquè assisteix a un acte de protesta legitim. En tot cas es reafirmen en que el seu cas ha estat una mostra més de la doctrina “Puig”, en referència al conseller d'Interior. Denuncien que el Departament d'Interior està posant en pràctica una política de perseguir i erosionar tota forma de protesta contra les polítiques del govern, utilitzant mètodes de dubtosa legalitat i encara menys legitimitat. Com ara l’ús dels fitxers policials, pràctica que ha estat denunciada en reiterades ocasions. En acabar la ronda de (no) declaracions, el jutge ha decidit que citava a declarar, també, a les dues persones que resten com a imputades a l’atestat policial. Durant la jornada, diverses persones solidàries i col·lectius de la ciutat, s’han concentrat a les portes de la seu judicial, per donar suport als quatre encausats. L'edifici, ha estat custodiat per furgonetes policials i agents vestits de paisà. Les concentrades han desplegat un parell de pancartes on denunciaven les retallades i la repressió. Durant la concentració i mentre es produïen les declaracions, s'han cridat consignes exigint la llibertat sense càrrecs per als imputats, "contra les retallades socials i la criminalització de les persones i moviments combatius".

IVAN SANTIAGO

22/02/2012