Jota de Paüls. Nantros també som Catalunya, Si voleu, deixats de la Generalitat , pero Catalunya//*//

http://www.youtube.com/watch?v=aAyiDfvH23o

Es balla el 15 d'Agost en sortir de Missa.

El ball popular de Paüls és la jota, ballada per gran quantitat de paülsencs sobretot per les Festes Majors, i també es poden sentir en algunes celebracions els famosos "estilos", de forta influència aragonesa. La jota de Paüls, com les de la zona, presenta grans diferències amb la jota aragonesa, com ara que només es pica amb la punta dels dits i no pas amb el taló, com és usual en els aragonesos.

Actualment, la jota de Paüls es balla al so de la música d'una banda instrumental, però abans es ballava al so del tambor i la gaita (recordem que hi ha cases de Paüls que tenen el sobrenom de "gaiter"). La partitura de la música es va perdre, com la de les altres jotes veïnes, moltes d'elles ballades al so de la música de la jota de Paüls, tot i que presenten varietats de punts típics en cadascuna d'elles (Bot, Benifallet, Ascó,...). Només la gran tradició musical de la població ha aconseguit que finalment no es perdés la tonada de la cançó. Aquesta tradició musical és ben reconeguda per tota la comarca amb la coexistència en determinats moments, de dues orquestres musicals, una banda de música i una "xaranga".

La indumentària que porten els balladors és la que portaven els homes i dones de la població a principis del segle XX. Els homes, espardenyes d'espart, pantaló fins davall del genoll, calcilles, faixa, armilla i mocador al cap. Les dones, espardenyes, faldetes i una mena de camisa anomenda "saco"; les més riques o benestants del poble, portaven una mantellina damunt dels muscles, feta de puntilla.

Actualment no hi ha partitura escrita de la Jota de Paüls, per la qual cosa aquesta s'aprén d'"oïda" i van passant de generació en generació.

Esbart Santa Llúcia de Reus.

Festes de Sant Pere 2012

24 de Juny

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOANS I JOANES //*//

BON DIA PATRIOTES.... //*//

I MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOANS I JOANES

QUE TINGUEU UN PLÀCIT DIA D'IDENTITAT CATALANA...//*//

Com varem tenir a El Molar 

 http://www.youtube.com/watch?v=ARY2c19ZbCk&feature=youtu.be

Missatge de la Flama 
del Canigó 2012
El foc és un dels quatre elements essencials 
per a la Humanitat, amb l'aigua, la terra i l'aire, 
i per això el trobem en els rituals i festes més importants.
Però el foc no es dóna a l'home, sinó que l'ha de conquerir. 
No n'hi ha prou de conèixer-lo sinó que l'hem de saber encendre i conservar.

Així, el domini del foc és una de les grans conquestes 
de la humanitat. La seva troballa ens caracteritza 
com a humans. I és tan important per a les nostres vides, 
que cada grup, cada cultura n'ha fet un nus simbòlic, molt poderós.

El foc acompanya les nostres festes en la roda de l'any 
al voltant del sol, de manera que és present en els solsticis 
i equinoccis, com a centre de la festa.

També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l'any amb una solemnitat 
que assenyala el pas de l'àmbit domèstic a tot l'entorn exterior, de manera gradual i creixent. 
El foc comença a l'hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema 
de Nadal fins a Any Nou. 

En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra 
en la llar, que uneix totes les generacions, 

des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc 
i el fum que s'enfilen xemeneia amunt. 

Després, el foc surt a les places i carrers, de forma molt elaborada, com la de la Fia-Faia, 
o més tard, per Sant Antoni en tants pobles, en la construcció del Mai que s'encén, mentre Sant Antoni 
passa pel davall i en surt sa i estalvi, en la renovació i recreació de la societat. La crítica a la societat 
arriba per Sant Josep, omplint les places de València i altres ciutats, com omplirà el mateix centre 
de Berga en la Patum del Corpus o en els vells i nous correfocs de tantes Festes Majors.

Ell foc es va estenent pel calendari fins arribar al punt més alt, en el solstici d'estiu, Sant Joan, 
o Sant Quirc, acompanyant tot el poble, que ha anat conquerint el seu entorn,lluitant 
amb les tenebres i els perills que l'assetgen.

 El foc de Sant Joan arriba als límits de la població,
i en els llocs on es fan falles, els fallaires recorren els camins de la vila, tot dibuixant-los amb el foc, 
des dels límits del terme municipal. 

En aquest recorregut al llarg de l'any, els pobles marquen les fronteres amb els possibles perills, 
els mals esperits, que durant l'hivern havien reduït el territori lliure per a l'home, 

fins a fer-lo refugiar dins de les cases.

 Ara, amb Sant Joan i el solstici d'estiu, la població arriba a la totalitat del seu territori, 

esfuriant les ombres i les pors.

Els fallaires s'emocionen perquè saben que des del centre del poble, 

els estan veient amb la flama que porten, des dels llocs que han arrabassat a la nit, 

perquè tot allò que dibuixen amb el foc és la seva terra.

I això és el que passa amb la Flama del Canigó. 

No fem més que repetir un ritual local i antic, fent-lo arribar fins 
on sentim que formem part del mateix poble. 

Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, 
que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar. 
No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!.

JOSEFINA ROMA
antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona

23 de Juny del 2012

Bona nit del foc del Canigó.

Dels romànics altars no en queda rastre.
Del claustre bizantí no en queda res:
caigueren les imatges d'alabastre
i s'apaga sa llàntia com un astre
que en Canigó no s'encendrà mai més.

Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles
que en lo Confent posà l'eternitat;
semblen garric los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: -Doncs que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la terra entrelligava
cada matí per beneir a Déu.

-Campanes ja no tinc -li responia
lo ferreny campanar de sant Martí.-
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria!
per tocar a morts pels monjos i per mi.

Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegí plorar;
set vegades per veure'm se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren;
tu que vius més avall, no els veus tornar?

-No! Pel camí de Codolat i Prada
sols minaires obiro i llauradors;
diu que torna a son arbre la niuada,
mes, ai!, la que deixà nostra brancada
no hi cantarà mai més dolces amors.

Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;
nosaltres damunt seu anam caient;
lo segle que en deu tant ara ens aterra,
en son oblit nostra grandor enterra
i ossos i glòries i records se'ns ven.

-Ai! ell ventà les cendres venerables
del comte de Rià, mon fundador;
convertí més capelles en estables,
i desniuats los àngels per diables
en eixos cims ploraren de tristor.

I jo plorava amb ells i encara ploro,
mes, ai!, sens esperança de conhort,
puix tot se'n va, i no torna lo que enyoro,
i de pressa, de pressa, jo m'esfloro,
rusc on l'abell murmuriós s'és mort.

-Caurem plegats -lo de Cuixà contesta-.
Jo altre cloquer tenia al meu costat;
rival dels puigs, alçava l'ampla testa,
i amb sa sonora veu, dolça o feresta,
estrafeia el clarí o la tempestat.

Com jo tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadavre gegantí.

Abans de gaire ma deforme ossada
blanquejarà en la vall de Codalet;
lo front me pesa més, i a la vesprada,
quan visita la lluna l'encontrada,
tota s'estranya de trobar-m´hi dret.

Vaig a ajaure'm també: d'eixes altures
tu baixaràs a reposar amb mi,
i ai!, qui llaure les nostres sepultures
no sabrà dir a les edats futures
on foren sant Miquel i sant Martí.-

Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
més, l'endemà al matí, al sortir el sol,
recomençant los càntics que ells acaben,
los tudons amb l'heura conversaven,
amb l'estrella del dia el rossinyol.

Somrigué la muntanya engallardida
com si estrenàs son verdejant mantell;
mostra's com núvia de joiells guarnida;
i de ses mil congestes la florida
blanca esbandí com taronger novell.

Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Deú;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu.

(Fragment de Canigó)

Bona nit del foc del Canigó.
Fotos a "El Molar" recepció i repartiment del Foc del Canigó per als Pobles del Priorat.

Solsona acull una seixantena de coordinadors de la Flama del Canigó,

a Trobada va tenir lloc a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona Foto: Ramon Estany

Per preparar l'edició del 2012

El proppassat dissabte 28 es va celebrar a Solsona la reunió anual de coordinadors que organitzen la Flama del Canigó a cada localitat de la geografia catalana. Una seixantena de persones van acudir a la cita, entre ells, els coordinadors de la Flama de totes parts de Catalunya i representants i tècnics de les dues entitats que aixopluguen aquest moviment: Òmnium Cultural i Tradicions i Costums. La representació solsonina la van exercir Marc Barbens coordinador de la Flama al Solsonès, i representat d’Òmnium Solsonès igual que Jordi Pallaruelo, i Cristina Barbens com a Presidenta de l’Agrupament Baixa Ribera Salada.

La trobada començà al matí amb la salutació del President d’Òmnium Solsonès, Ramon Segués, i seguí amb una reunió que s’allargà durant més de tres hores. Entre els diferents temes que s’adoptaren cal destacar la imatge corporativa de la Flama, el redactor del Missatge de la Flama 2012, el reconeixement europeu de la Flama, les assegurances a l’hora de pujar la muntanya del Canigó i es va escollir Igualada com a seu de la Trobada Nacional de l’any que ve. En acabar la reunió, els assistents van gaudir d’una visita pel recorregut que segueix la Flama per dins de Solsona cada any. Es posà el punt i final a la jornada amb un dinar de germanor al Bar del Casal.

En paraules del responsable de la Flama a nivell nacional, Ivan Capdevila, “Solsona ha marcat un gran precedent a l’hora d’organitzar la Trobada Nacional dels equips de foc i les pròximes localitats que l’acullin hauran d’estar a l’altura” . Així mateix afegia sobre l’organització de la Flama a Solsona “tot i que fa molt poc que es va recuperar, l’organització està encapçalada per un equip jove i amb molta iniciativa, i el més important, tenen ben entès el significat de la Flama” . Els organitzadors solsonins de la trobada remarcaven que aquest acte s’engloba dins la voluntat de fer més gran la Flama a la nostra ciutat. 

SANTUARI DE LA VERGE DE LURDA

SANTUARI DE LA VERGE DE LURDA (Arenys de Munt - Maresme)

Prop del veïnat de Subirans, el 1924 es va construir un santuari dedicat a la Verge de Lurda o Lourdes. És una reproducció de la gruta de Massabielle, el santuari francès de Lourdes, on segons la tradició la Verge es va aparèixer a una nena l'any 1858. Els voltants del santuari han estat habilitats com a zona d'esbarjo i per a menjars a l'aire lliure i on es realitzen trobades i aplecs de la gent de la comarca. . També hi ha un restaurant.

Arenys de Munt,esta situat al peu de Collsacreu, a 121 metres d'altura. L'Església parroquial de Sant Martí (segle XVI), d'estil gòtic tardà, façana austera i campanar de torre quadrada, conserva un valuós retaule, realitzat pel poeta i pintor renaixentista Pere Serafí., 
el dissabte que se varen aprovar los Estatuts de la Coordinadora de les Consultes Populars per l'independència, hi vaig estar tot just a punt de tancar
 i el mosen me vera fer cinc cèntim ja en farem un tastet. 

  Sempre han estat reconegudes les seves puntes de coixí i el seu vidre tallat, així com la col·lecció d'ocells naturalitzats. A ponent, a la població agregada de Torrentbó, trobem l'ermita de Santa Cecília (segle XVI), i a Sobirans, a la part més muntanyosa, la Capella del Remei, reconstruïda, originària del segle XV.

Aquest video lo dedico a los bons Amics, l'Antònia, al Carles i al Agusti.

No, no oblidaré

ni la pedra ni el camí

ni l'aroma de la nit en el teu cabell

ni les paraules que ens várem dir.

No, no oblidaré

res de res del meu ahir,

perqué els vells records feliços,

petits com són

em darán forga temps a venir.

Cada minut amb tu

era un temps segur,

un món secret, secret,

que ens haviem fet,

un món felic,

com mai s'ha vist.

Ara ja sé que és cert

que no tot es perd,

quan un ho vol,

ho vol,

mai no es queda sol

si guarda al cor

un bon record.

No, no oblidaré

res de res del meu ahir,

i omplirá la meya vida

d'ara i demá

i fins el dia que moriré

no oblidaré,

no oblidaré.

Canta Leo Segarra- "No oblidare"

fotos 25 Agost del 2007

O quam bonus es el Nostre Petit Racó del Bos

Desafiant 

sento com s'acosta el futur 

amb recança 

que mai més no serà 

el passat 

el que hem reconforti. 

Agraïda 

m'acosto lentament 

al fred 

sola. 

perquè estigui en el raco del bosc!!!!!! 

Poema de Mercè Trias al Bosc de la Colla.

Bendicció de L'Orgue del Vendrell Restaurat, part 1

Presideix el Sr. Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol El Vendrell 22 d'Octubre de 2010 Cant d'entrada amb harmoníum Lloeu Déu (70) El Sr. Arquebisbe diu: En el nom del Pare, i de! Fill i de !'Esperit Sant Amén. Que el Senyor, a qui els sants lloen eternament, sigui amb tots vosaltres. I amb el vostre esperit. Monició introductoria Avui, 22 d’octubre de 2010, coincidint amb L’aniversari de la mort del mestre Pau Casals, ens hem aplegat per beneir L’orgue del Vendrell després de la seva acurada i profunda restauració. Ho fem amb el desig que la celebració de la litúrgia sigui més bella i més solemne. L'art musical, en les celebracions, es propasa la glorificació de Déu i la santificació deis homes. El so de l’orgue es converteix en un signe esplèndid del càntic nou que hem d’oferir a Déu. Però, en realitat, cantem aquest càntic nou en la mesura que deixem ressonar la Paraula de Déu a la nostra vida i que complim el manament nou d’estimar-nos els uns als altres. la restauració de !'orgue ha obeït també a la responsabilitat de mantenir i recuperar el patrimoni històric i artístic que ens han llegat els nostres avantpassats. Tenim el deure de preservar i millorar allò que costa l’esforç de tants homes i dones i que ha esdevingut tot un signe i un referent musical i cultural de la vila. Essent així que tots els vendrellencs i vendrellenques ens sentim vinculats, d’una manera o altra, amb aquest orgue. Donem gracies a Déu perquè la "joia del Vendrell" ens tornarà a oferir tota la brillantor del seu so. Agraïm tots els que ho han fet possible al llarg de la historia, els que el van bastir, els que I'han acariciat amb destresa, els que n’han tingut cura, com el mestre Pau Casals, i, en especial, els que han estat artífexs d’aquesta restauració, els amics i la comissió de L’orgue. Ho fem presidits per L’arquebisbe Jaume que ha estat tan proper a aquest projecte i que avui ens acompanya en el nostre goig. Aixequem, doncs, els nostres cors i els nostres cants per lloar el bon Déu. [Disposem-nos ara a escoltar la Paraula de Déu. Poden seure. Primera lectura: Lectura del llibre de les Croniques: (1 Cr 15, 3.16.25) David reuní a Jerusalem tot el poble d'lsrael, per traslladar l’arca del Senyor al lloc que li havia preparat. David ordena als caps deis levites que situessin els seus germans cantors, amb els seus instruments musicals, les arpes, les lires i els címbals i que entonessin cants d’alegria. David, amb els ancians d'lsrael i els comandants deis batallons acompanyaven amb bullícia i mostres d’alegria el trasllat de L’arca de L’aliança del Senyor des de la casa d'Obed - Edom al nou santuari. Paraula de Déu Salm responsorial (581) Segona lectura: Lectura de la carta de San Pau als cristians d'Efes. (Ef5,15-20) Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no tan cas de res: més aviat mireu d’entendre que vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l'Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gracies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor. Paraula de Déu AI.leluia Evangeli: Lectura de I'Evangeli segons Sant Lluc: (Lc 1, 39-48a) Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la muntanya; a la província de Juda, entra a casa de Zacaries i saluda Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació c Maria el nen salta dins les seves entranyes, i Elisabet, pler de l'Esperit Sant, crida amb totes les seves forces: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneit el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allo que el Senyor t'ha fet saber es complirà." Maria digué: "la meva anima magnifica el Senyor, el m esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat petitesa de la seva serventa." Paraula del Senyor. AI-leluia