Desafiant
sento com s'acosta el futur
amb recança
que mai més no serà
el passat
el que hem reconforti.
Agraïda
m'acosto lentament
al fred
sola.
perquè estigui en el raco del bosc!!!!!!
Poema de Mercè Trias al Bosc de la Colla.
Els diferents governs invasors ni les Generalitats, no se han preocupat de ferme conèixer ,la Llengua, la Literatura, la Cultura, les tradicions , el Patrimoni Natural i Arquitectònic que hi ha darrera de la primera paraula que vaig mama, la de "Fill" arrelada a la Terra. Ho tingut que fer sol a contracorrent i conta-govern. Cal dons que conjuminant tres de les meves aficions: la fotografia, la poesia,i la natura intenta fer arribar les coses de Meu País a qui vulgui veure-les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario