Llum aparellada

Recordo aquella bella Llum;

Que s'encenia i s’apagava,

I aquell soroll que es sentia,

Era com si fos una llum

Que mai mai s’apaga:

Com si tan sols

Una llàgrima tan viva,

Com si tan sols; comptés els sentiments.

Ja que els sentiments ;

Són m’és importants quant estimes de veritat una persona;

Quant tant sols compte la persona que estimes:

I els demés son com un plorar d’una persona;

la que quant una persona plora es que se sent trista i cense sentiments;

quant una persona riu se sent contenta i estimada,

Ja que la persona que l’estima se sent contenta de conèixer-la

poema de gpmac, foto al Bosc de les ginestes posta de sol del 6 Juny 2011