I encara et recordo

I encara et recordo,
de la teva olor embriagadora
en un trosset de la meva pell.
L'he volgut guardar,
i no he pogut.
Serà millor de tornar-nos a trobar
per poder-la condensar,
en mil petons,
segur.
I no em fa mandra dir-te,
que respirar té una altra olor,
des de que estic amb tu.
La feina del desig
la treballa el destí,
que ajunta moments,
sentiments i olors
dels que ja no puc prescindir.
Qui ho diu,
que l'infinit no és petit?
Un gra de sorra pot ser
l'inici del desert.
Allí on vull morir de set
si no ets capàs de saciar
les ganes que tinc de tu,
en aquest precís moment.
Olorar-te és sentiment,
convertit en realitat
que mai vull oblidar.
Olora'm i seré
el que sempre tu tindràs,
en el record de la teva pell
dibuixat al pensament,
en forma de plaer.

Poema "Olora'm" de Marta Aubà de Tarragona
foto Pont del Diable de Tarragona 22 de Febrer del 2011