Deixar-te de tenir seria... perdre el cor en el anar-se fent petit.

Quedar-me sense els teus petons seria com perdra l'escalfor del sol i un gelar-me per la fredo esquerdant del no tindrat.  

Quedar-me sense els teus abrassos em faria cec del blau del cel i mud de tristo tremolaria.  

Deixar-te de tenir seria... perdre el cor en el anar-se fent petit fins el punt d'esclatar desapareixent, doncs poses sol, ulls, veu, i cor en mi, i aquests recullen la realitat mes immensa.  

 Els miralls salivejen al acaronar el teu reflexe, i si poguessin no et deixarien marxar, esgarrapant el aire volguen agafar-te, i prenen sabiesa del somriure que els hi ofereixes i deixes.  

Prenent-he de la ma et convido a nedar remollant-nos dintre d'una platejada llum, i en aquest nadar ballant batejar-nos, renovant el enteniment de que encara semblant dos tant sols en som un.  

Junts farem tambe salts mentres anem agafant caramels que plouen pintant de colors els pensaments foscos, llamineries recordant-nos el posible de fer realitat els mai del tot perduts somnis il-lusionats d'infants.  

Hi ha una hora, desde els temps cada dia, mai faltant a la cita, que la nit li dona la ma al dia fent-li saber el molt que l'estima.

Tu, lluna rodona o moldejada a proposit per ser capaç d'engronxar-me. Jo, per tu, sol que no crema, nomes volguen donar-te l'alegria d'una vida senzilla pero magicament plena.

Autor: omu, un fragment del poema "Per Tu"

Foto al mig dia del 26 de Juny del 2011 davant l'Anella Verda de Tarragona, cami cap el Pont del Diable