Les princeses primoroses s'assemblen molt a Tu

Margarita està bufona la mar,

i el vent, porta essència subtil de flor del taronger;

jo sento en l'ànima una alosa cantar;

el teu accent: Margarita, et vaig a explicar

un conte:

Això era un rei que tenia un palau de diamants,

una tenda feta de dia i un ramat d'elefants,

un kiosks de malaquita, un gran mantell de tisú,

i una gentil *princesita, tan bonica,

Margarita, tan bonica, com tu.

Una tarda, la princesa

va veure un estel aparèixer;

la princesa era entremaliada

i la va voler anar a agafar.

La volia per fer-la

decorar un prendedor,

amb un vers i una perla

i una ploma i una flor.

Les princeses primoroses

s'assemblen molt a tu:

tallen lliris, tallen roses,

tallen astres. Són així.

Doncs es va anar la nena bella,

sota el cel i sobre el mar,

a tallar el blanc estel

que la feia sospirar.

I va seguir camí a dalt,

per la lluna i més enllà;

més el dolent és que ella anava

sense permís de papà.

Quan va estar ja de tornada

dels parcs del Senyor,

es mirava tota embolicada

en una dolça resplendor.

I el rei va dir: «Què t'has fet?

t'he buscat i no et vaig trobar;

i què tens en el pit

que encès se't veu?».

La princesa no mentia.

I així, va dir la veritat:

«Vaig ser a tallar l'estel meu

a la blava immensitat».

I el rei clama: «No t'he dit

que el blau no cal tallar?.

Quina bogeria!, Quin capritx!...

El Senyor es va a enutjar».

I ella diu: «No va haver-hi intent;

jo em vaig anar no sé per què.

Per les ones pel vent

vaig ser a l'estel i la vaig tallar».

I el papà diu enutjat:

«Un càstig has de tenir:

torna al cel i el robat

vas ara a retornar».

La princesa s'entristeix

per la seva dolça flor de llum,

quan llavors apareix

somrient el Bon Jesús.

I així diu: «En els meus camps

aquesta rosa li vaig oferir;

són les meves flors de les nenes

que en somiar pensen en mi».

Vas veure el rei pompes brillants,

i després fa desfilar

quatre-cents elefants

a la riba de la mar.

La princeseta està bella,

doncs ja té el l’agulla de pit

en què llueixen, amb l'estel,

vers, perla, ploma i flor.

* * *

Margarita, està bufona la mar,

i el vent

porta essència subtil de flor del taronger:

el teu alè.

Ja que lluny de mi vas a estar,

guarda, nena, un gentil pensament

al que un dia et va voler explicar

un conte

Poema de Rubén Darío

foto a l'Anella Verda de Tarragona 19 Juny del 2011