Quan ets perds per camins foscos del bosc sempre es troba la sortida

Una Amiga la Delfina me ha inspirat aquesta foto i poema, sàviament en un moment fosc me ha dit " Quan es passen malts moments, descansar, no amoinar-se no rendir-se però esperar, que la boira sempre es dissipa i amb tranquil-litat quan un es perd per algún camí fosc del bosc sempre es troba la sortida, i a vegades abans d'arribar al lloc més clar és quan el bosc es fa més espès".

Aquesta meravella de criatura del Bosc, no se ha perdut ha trobat la Llum.Quant la he vis he pensat;
Diuen que els poetes no parlem de la felicitat.
De què devem parlar –m’intriga– quan parlem d’allò 
que s’enyora, s’alimenta, es convoca, 
se sospita, es regala, es crea, es provoca, 
s’arrisca, s’interroga, se suplica, es tem,
es repta, es reclama, s’imagina, s’immola, 
es transforma, es nega, es creu, s’enfronta, 
s’irradia, es dubta, es pressent?
D’allò que es perd i es guanya 
i es perd i es guanya i es perd 
i es guanya i es perd 
i es perd...
i es...

CÈLIA SÀNCHEZ MÚSTICH

foto a l'Anella Verda de Tarragona 18 Juny del 2011