Temps únic

Es el que hi dediques a la gent estimada i no se repeteix,
 perquè cada cop sent igual , l'estima ho fa diferent

Heume aquí, amb el cor disposat… amb l'ànima humil a cel obert:

Sóc més que una vida amb nom i cognom, més que un ésser en aquesta multitud que no em veu, com tu, amb els ulls de l'ànima!…sóc, goteta de rosada que rellisca etèria d'una deu d'inspiració que mai cessa, l'espurna que revoloteja en les meves entranyes per dir-te amb paraules el que sento…com aquest batec que acompassa el teu vers, lletra impresa en el paper del temps, fotografia d'un sentiment en comú que ens dóna el mateix reflex… sóc, com tu!, com vós!, essència indispensable, única i absoluta…quan em llegeixes el cor i bressolo les meves pupil·les en la rima dels teus versos plens d'inspiració …amb aquest do sobrenatural amb que Déu ens incita a l'escriptura per traspassar les barreres de la distància i el temps…amb aquest exquisit llenguatge de compartir una emoció…

A COR OBERT!...


Un escrit de LoretL


Fotos a la reserva Natural de la Pineda de Vila-Seca  26 Juny del 2011