Mostrando entradas con la etiqueta SOBIRANISME. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta SOBIRANISME. Mostrar todas las entradas

13/10/12

Priorat per la independència un Llibre de Dignitat.

El meu homenatge a 
Priorat per la independència

Un llibre és una espina feta flor
que fa perfum tot el dolor de viure
i torna clos el que somniava lliure
entre les ales de son propi cor.
L'amistat és un cálzer de perfum
que somniosa nostra vida austera
i obre a la nit un finestró de llum
per on amor abota la foguera.
Un llibre és un desig d'eternitat
i un diàleg amb l'ombra de la Lluna.
Un amic és un llibre somniat
que a nostra veu troba la veu comuna.
Aquest llibre de planys s'ha fet espill
del vell dolor que mai de viure es cansa:
Jo te l'ofrene, com sofrena un fill
a l'atzar infinit de l'esperança.


poema "DEDICATÒRIA" de
BERNAT ARTOLA i TOMÁS
del llibreTERRA  a.1935
poemaXXVIII

Presentació a la Morera de Montsant

Divendres, 12 d'octubre de 2012
a les 20.00 h.
Sala d'actes de l'Ajuntament

30/7/12

Parlaments Acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre

Parlaments Acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
http://www.youtube.com/watch?v=rIgTiYwD0S0&feature=plcp
Jaume Marfany, Assemblea Secretariat Nacional
Antoni Borrell, alcalde Miravet
Pep Riera, Unió de Pagesos
Pep Sunyé, Unió de Pagesos
Andreu Carransa, escriptor
Xavier Garcia, periodista
Santi Vilanova, escriptor
Ramon Bel, Assemblea Terres de l'Ebre

presenta Neus Guiu
28 de Juliol Miravet

Inici Parlaments Acte Central Marxa per la Independència Terres de l'Ebre

Presentació de los Parlaments per la Neus Guiu
parlament i salutació de lo Alcalde de Miravet el Antoni Borrell
actucaió mùsical de Èric Vinaixa cantautor Ebrenc
http://www.youtube.com/watch?v=_5HlSkVGYSI&list=UULalvtXUaJxN9p4NkcQSCLg&index=1&feature=plcp 
Lo dedico a tots los Patriotes de Cor, los que se han quedat per el Camí 
i los que de veritat;
 que per mil coses d'aquesta complicada vida que los espoliadors de fora i de dins 
ens la fan costeruda no heu pogut vindre a Xalar.
A fè de Deu que hem Xalat per tots vatros.//*//.
Teniem la obligació Moral de fer-ho i la Dignitat.
28 de Juliol del 2012 Miravet

29/7/12

Pujada al Castell de Miravet i trencament amb el sistema estatuari 28 Juliol del 2012.


I a la meua sang morisca ¡
No li arranques cap més bull!.

Som el Nord del Sud, diu n’Albert Roig,
i ho dedica el poeta:
Per a la gent del Sud,
on s’hi complau la toponímia:

         Benissanet, Massalió, Alfara,

     Mequinensa, Ràfels, Beseit,

         Vall de Balat, Miravet, Faió,

         la Fatarella, Benissanet, la Sènia,

                   Calaceit.,

amb els espectres d’Abu Bakr al-Turtusí i Ibrahim Ibn Gaqub al-Israilí, i les tantes paraules –d’aljub a zagal- que tots sabem. I amb tots aquests pertrets obriu portal i entreu en la poesia ebrenca passant d’Adell fins a Todó, la llista és llerga. Seguiu sendera, seguiu la petja:

 Embriacs de lluna nova.

No el recordo ni m’importa,

 per la brúixola d’amor, blat de masia,

tot i que la vida és mort del so moll de la molsa.

Soledat compartida de saliva tendra

que se m’escol[a] per les nafres.

Només me queda amagar-me a la sitja entre créixens i gitam, alabatent-[me] als dits de l’argelaga, pols tendra d’albes –Bejan Matur.

Tot brut de fils d’esperma amb regust del sabor de la canyella:

el trenat indecís del destí amb vellut embolcallava la mà resseca i morena, [la]pell nacrada i tan tendra d’aquest llot contaminat,

i els jolius grocs de l’auró.

La castigada terra.

Sense mostrar renúncies ni evocar recances festeges la tarongina,

tenim festa i tenim jota, un fibló que es fa gemec, cascada d’atzabeja.

Només la mort dissiparà les boires, la carn mòrbida, sucosa.

D’aigua i fang em sé, saboga i tenca,

cridant la brasa suaument i tendra

en un riu sense gaires galivances,

a Monòver, a Elda, Formentera, ... .

Tenalles de ferro em nuguen la gola, esgüellant de goig entre [la brossa], sospirs de menta.

Paraula ebrenca.

                               Artur Quintana i Font

Fotos a Miravet 28 de Juliol del 2012 

24/7/12

Vine, Xala, trenca amb el Estatut i dixa'm vore lo meu Ebre al seu pas per Miravet

Dixa’m vore l’aigua clara
del nostre estimat riu Ebre,
d’aigua neta i cristal·lina,
l’aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...

I baixa de les muntanyes,
a l’hivern amb la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Mont Caro
i els Ports...

Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
i dóna als nostres camps
riquesa i vida.

Dixa’m vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s’atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.

Dixa’m vore,
 aquestes terres de l’Ebre
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi seran presents.
poema  Dixa'm vore de GLÒRIA FANDOS
Tècnica en geriatria i administratiu.
Naix a Samper de Calanda (Terol) i des de 1973 viu a Tortosa. Col·labora a la premsa local i comarcal i al Canal T.E. És presidenta del Grup “Poetes de l’Ebre” amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta. L’any 1999 realitza el Pregó de Festes del seu poble i té una inscripció a la casa on va nàixer. Crea “Poesia Per la Pau” a Ràdio Ràpita. El 2009 realitza el pregó de la Festa Major del barri de Sant Llàtzer (Tortosa)
Ha publicat Tortosa, enyorança i amor (1999), Luz y sombras (2000), Sentiments sobre les Terres de l’Ebre i la seva gent (2002), poesia. Lo Nostre Teixidor, cantador de la jota improvisada de les Terres de l’Ebre (biografia, 2005), Al Vent de l’Ebre (poesia) Empremta de dona (relats), 2006, Puerta al horizonte (novel·la, 2007), Llum de Tardor i Hojas Dormidas (poesia) 2008 i La Sirena de l’Ebre (Relats, 2010)
Ha guanyat diversos premis i guardons. Article d’opinió: Frater (Madrid 2.002). Narrativa: Joan Cid i Mulet (Jesús, Tortosa, 2001), Sant Jordi d’Ulldecona, Tarragona, 2002. Poesia: Internacional “Fèile Filiochta” Dublin (Irlanda, 2001), Grup Luz de Luna (Barcelona, 2003 i 2004), Menció d’Honor, Ca l’Avi, les Planes (Barcelona, 2004). Grup de Dones del Vendrell (Tarragona), 2005, 2007, 2008, i 2009, Frater. Madrid 2007. Primer premi del XXI Certamen Antonia Guerrero de La Asociación de Mujeres Peñas Blancas (Estepona, Málaga, 2011). Ha participat en antologies de relats i poesia de March Editor, Cosetania i Alexeditor, a la Mostra oberta de Poesia d’Alcanar i de “Poetes de l’Ebre” anualment, des de la seva creació 1999. 
Tomàs Simon Plazas d’Amposta posa música a tres dels seus poemes. És del Club dels Poetes desconeguts dels Matins de TV3.
Fotos la nit glorisa de la presentació de la ANC a Rasquera 3 de Maig del 2012

23/7/12

Sortida Caravana Regió 4 de Falset cap el Coll i la Roca Roja Estelada

Vents del poble em porten,
vents del poble m'arrosseguen,
em escampen el cor
i em aventan la gola.

Els bous doblen el front,
impotentemente mansa,
davant dels càstigs:
els lleons l'aixequen
i alhora castiguen
amb la seva clamorosa urpa.

No sóc d'un poble de bous,
que sóc d'un poble que embarguen
jaciments de lleons,
congostos d'àguiles
i serralades de camperols
amb l'orgull al cor.
Mai van prosperar els bous
en els erms Catalans.
Qui va parlar de tirar un jou
sobre el coll d'aquesta raça?
Qui ha posat a l'huracà
mai ni jous ni traves,
ni qui el llamp va detenir

arrenjament del poema"VENTS DEL POBLE ME PORTEN" de Miguel Hernández

22/7/12

DONA DE LA MEVA PÀTRIA, DONA CATALANA

Abraçant el record de la meva terra estimada
Del meu terrer estimat, que fa temps vaig deixar.
Abraçant el record de la meva Catalunya
Avui que em trobo tan lluny
Et estrany i et Estranyaré.

I ella espera el retorn, i l'espera és incerta.
La meva dona catalanano em tanquis la porta
Perquè jo he de tornar a la meva terra estimada
Al meu Catalunya  valenta, terra per Déu beneïda
Catalunya, Catalunya valenta ¡a tu mai se t'oblida!

Ai dona catalana, el meu cel volgut
Jo li cant a la meva musa meva lletra és per a ella
Cada nit aquí al · lo lluny, tu record em lumina
Cada nit, em lumina, em lumina qual estrella
Ai, Dona catalana! que et porto en el meu pit
Però jo he de tornar, això ¡dóna-ho per fet!

adaptació d'un poema de Pájaro Azul
Festes de Maria Cristina 
22 juliol del 2012
Tarragona

Anem-nos pàtria a caminar!!!!

Petita pàtria meva, dolça tempesta, 
un litoral d'amor eleven les meues nines
 i la gola se m'omple d'silvestre alegria
 quan dic pàtria, obrer, oreneta.

.És que tinc mil anys d'alba agonitzant 
i anar a dormir cadàver sobre el teu nom immens,
 flotant sobre tots els alens llibertaris,
 Catalunya, dient pàtria meva, petita camperola
.Ai, Catalunya,quan dic el teu nom retorn a la vida.

 M'aixeco del plor a buscar el teu somriure. 
Pujo les lletres de l'alfabet fins a la A
 que desemboca al vent omple d'alegria 
i torno a contemplar com ets,
 una arrel creixent cap a la llum humana 
amb tota la pressió del poble a l'esquena.
 Desgraciats els traïdors, mare pàtria, desgraciats. 
Ells coneixeran la mort de la mort fins a la mort!

Per què van néixer fills tan vils de mare afectuosa?


Així és la vida dels pobles, amarga i dolç,

 però la seva lluita ho resol tot humanament. 
Per això pàtria, et naixerant matinades, 
quan l'home revisi lluminosament el seu passat.

Per això pàtria, 

quan dic el teu nom es rebel · la el meu crit 
i el vent s'escapa de ser vent. 
Els rius es surten del seu curs meditant
 i vénen en manifestació per abraçar-te. 
Els mars conjuguen en les seves ones i horitzons 
el teu nom ferit de paraules blaves, net, 
pota rentar-te fins al crit penya-segat del poble, 
on neden els peixos amb aletes d'aurores.

La lluita de l'home et redimeix a la vida.


Pàtria, petita, home i terra i llibertat
 carregant l'esperança pels camins de l'alba.
 Ets l'antiga mare del dolor i el sofriment.

 La que marxa amb un nen de blat de moro entre els braços. 
La que inventa huracans d'amor i cirerars 
i es dóna rodona sobre la faç del món 
perquè tots estimin una mica del seu nom: 
un tros brutal de les seves muntanyes 
o l'heroica mà dels seus fills guerrillers.

Petita pàtria, dolça tempesta meva, 

cant ubicat en la meva gola
 des dels segles del blat de moro rebel: 
tinc mil anys de dur el teu nom 
com un petit cor futur 
les ales comencen a obrir-se al dia.
  

petit arrejament tan sols el nom de Catalunya del poema "Anem-nos pàtria a caminar" 
de  OTTO RENE CASTILLO
Foto a Falset punt de sortida de la Caravana per la Independència de la Regió 4
22 de Juliol del 2012

14/7/12

Crit de Pàtria

Des del fons de ses entranyes
Catalunya s’ha queixat:
per vilatges i muntanyes
amb ves mascle t’ha cridat,
oh Llibertat!
Amb constància i saviesa
la llar nostra irem refent:
des del cim de sa grandesa
direm forts, de cara al vent:
"Tomba, ponent!"

Si no minven els agravis
bregarem sense descans:
bastarà el record dels avis
per fê’ns créixer com gegants.
Fora tirans!

Emili Guanyabéns i Jané

ANC de Borges del Camp  14 de juliol del 2012

Ja no hi ha Volta de Full, la generalitat ens ha traït, INDEPENDÈNCIA, JA//*//

Jo com a Independentista Independent me hi deixaré la sang PACÍFICAMENT, perquè axó siga possible , i Tu ????.
http://www.youtube.com/watch?v=4vHUXlO07h8
Trenqueu ja Independentistes de bona fe ,de tot color, los carnets i les disciplines de partit, em de fer Foc Nou que se vare començar a fer el 9 de Juliol del 2011, sense los traïdors i botiflers i sense los servils de Cyu, los d'Omnium que se varen excloure per boca de la seva comissaria política convergent, segons ella no tocava per que feia un any de la que varen convocar per un estatut que ja no ens serveix per res, ARA INDEPENDÈNCIA I RES DE CARALLOTADES DE FALSOS PACTES FISCALS.
PER LOS NOSTRES FILLS, PER LOS NOSTRES NETS, PER LOS NOSTRES FAMILIARS PER LOS NOSTRES VEÏNS, PER NOSALTRES MATEIXOS.
PER A TOTES LES VICTIMES DEL PP, DEL PSC, DE CYU.

INDEPENDÈNCIA, JA , A TOT TARDAR 11 SETEMBRE DEL 2012//*//

5/7/12

Sense paraules.

No diré avui el seu nom
perquè no és amb paraules
com cridarem l'estel
damunt de la bandera.

 Poema Sense paraules
FÈLIX CUCURULL
Lleida 30 de Juny 2012.
Inici de la Marxa cap a la Independència.

Meditació Última

 Ara és l'hora de dir que el poble persisteix
en les cases bastides on no hi havia cases,
en els arbres que creixen on no hi havia arbres,
en les noies que estimen per primer cop,
en tot allò que comença.

Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en els carrers amb empedrat antic,
en el pont i en l'església
que han conegut tota la gent del poble,
en tot allò que remembra el passat
amb un esforç vigorosament actual.

Ara és l'hora de dir que el poble persisteix
en les paraules que inventem cada dia,
en la gent que estimem
i en la gent que odiem,
en la rutina de la feina
i en la rutina de la muller i dels fills.

Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en tots nosaltres,
en cada un de nosaltres,
i que tot allò que hem fet
i tot allò que hem desitjat
és l'essència mateixa del poble
indestructible.

poema " Meditació Última" Miquel Martí i Pol
fotos al Inici de la  Marxa per la Indepedència
30 de Juny del 2012

3/7/12

49 Anys desprès la varem Omplir d'Estelades, Il·lusió i Festa amb Al Tall.



Amb quina altra expressió més escaient podia ésser batejada aquesta terra nostra?

El pas dels segles no ha gens afeblit la indòmita energia dels seus homes.
http://www.youtube.com/watch?v=-_eLMkuaO18&feature=plcp
 Així, ja a principis de segle, un estol de patriotes, lliscant pel Segre en una barca, amb una gran bandera catalana anunciaren l'anhel de llibertat que bategava en tots els cors del poble.

Quan, poc a més de seixanta anys, es demanava la cooficialitat de la Llengua, Lleida s'alçà amatent a coadjuvar-hi; i uns anys después, també, tots els ajuntaments de Catalunya confiaren a la veu eloqüent de l'alcalde de la capital del Segre, la petició, en nom de tots, de l'Estatut de Catalunya a la mai no proa coneguda, elogiada i elogiable Mancomunitat.

Tot just un any de la primera Dictadura, a l'albada d'un Onze de Setembre com un estel de dimensions colossals suspès del cel , voleiava damunt del Segre la Bandera Catalana.

Acabada la guerra, el país seguí essent de fet encara durant anys front de batalla, no tant pel clima de silent persecució que hi existia, com per la ideada deformació humana.

Amb tals intens, calien els afalacs arterosos a tot allò merament local.

I així s'erigia un monument a Indíbil i Mandoni -- màrtirs de la llibertat i la independència en època romana- suggerint i incitant un fal·laç lleidatanisme desnuat de la seva catalanitat. Premonició, ja dels intens de desmembració de la Terra Ferma del terrer nadiu, rebutjats resoludament?....Són, ara, els murs que envolten la Seu Vella, bastits damunt les cases pairals i els carrers lleidatans els qui proclamen el nostre crit decidit i esperançador; Quatre Barres al peu mateix de les banderes símbols de la subjecció del País....Avivada la flama del tió pairal són les veus dels cantaires lleidatans que es fan expressió de l'arrelada catalanitat dels hòmens de la Terra Ferma.

Benvinguts, amics i cantaires, i a treballar de valent, que ara es l'hora de Llaurar fons i amb solc dret el nostre bancal si volem segar, demà. "espigues d'or", eretes i sanitoses.

Antoni Bergós.

Commemoració a la Terra Ferma del Recobrament de la Generalitat i el retorn del seu President.
 23 d'Octubre del 1977.
Fotografia de la pintada efectuada l'any 1963.

Parlaments i Manifest.

En aquesta foto ja casi érem dalt de la Seu de Lleida, i ja faltava poc per als Parlament i Manifest.

Per a tots VOSALTRES PATRIOTES QUE NO HI VAU PODER SER,
 i de bon recordar per los qui érem.


Manifest de la Marxa cap a la Independència
MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA
MANIFEST

Les persones signants, plenament conscients de pertànyer a la nació catalana i plenament compromeses amb el present i el futur polític, econòmic, social, lingüístic i cultural d’aquesta nació

Constatem

Que, després de més de trenta anys, el model autonòmic espanyol ha demostrat ser incapaç d’articular un model polític respectuós amb les nacions que actualment integren l’Estat espanyol, entre les quals, la catalana. En els darrers anys, s’ha evidenciat el divorci entre els diferents models de sobirania proposats des de Catalunya i el model que es proposa des d’Espanya.
Que la pertinença a l’estat no només perjudica notòriament les nostres possibilitats de mantenir i incrementar el nivell de vida i benestar social sinó que, fins i tot, disminueix i limita conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i cultural, i atempta clarament contra la cohesió social de la societat catalana.
Que la majoria de catalans i catalanes ens sentim humiliats pel tracte indigne i per la situació d’espoli que pateix la nostra nació, i igual o més insatisfets amb la limitada capacitat de decisió i d’autogovern que permet l’autonomia.
Que, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de 28 dejuny de 2010, s’ha fet del tot evident que només tenim dues vies: o bé desaparèixer com a nació, diluint-nos dins la hipotètica nació espanyola que, sota l’aparença de modernitat, manté els objectius unificadors i homogeneïtzadors castellans que sempre l’han caracteritzada o, per contra, iniciar un procés d’independència que ens porti a la constitució del nostre propi Estat.
Que el Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació i que, com a tal, no renuncia ni renunciarà mai a l’exercici del dret d’autodeterminació.
Que dins la societat civil catalana s’ha generat un ampli moviment de rebuig a l’actual procés de destrucció econòmica i de menysteniment cultural a què està sotmès el nostre poble, així com una consciència creixent de la necessitat de recuperar l’Estat propi. Aquesta consciència s’ha manifestat de diverses maneres i s’ha materialitzat amb el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana des de la societat civil i de l’Associació de Municipis per la Independència des de les institucions. Així doncs, l’Assemblea convoca aquesta Marxa cap a la independència, que es farà durant tot l’estiu, des del 30 de juny fins a l’11 de setembre de 2012, comptant amb el suport de l’Associació dels Municipis per la Independència i de moltes entitats cíviques del país.

Considerem

Que la població de Catalunya està decebuda perquè no se sent representada per un marc institucional polític en retrocés que, únicament, crea desafecció envers la cosa pública, desacredita els valors democràtics i no respecta els drets individuals i col•lectius de la seva gent.
Que malgrat això, el poble català ha mostrat reiteradament la seva maduresa democràtica, condició necessària per a qualsevol procés d'emancipació.
Que ha arribat l'hora d'unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i, així, es multipliquin i esdevinguin majoritàries per vies democràtiques, com a condició indispensable per exercir el dret d’autodeterminació.
Que des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nació, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant.

És per tot això que Manifestem

La nostra ferma voluntat de no aturar-nos fins aconseguir ser un dels propers estats d’Europa.
El nostre compromís en convertir la concentració d’aquest 11 de setembre, a Barcelona, en un acte massiu que tingui conseqüències històriques. Amb aquesta acció exigirem als nostres representants polítics que iniciïn el procés de secessió de l’estat espanyol i que cerquin els suports internacionals necessaris, seguint els procediments previstos en les convencions i tractats internacionals.
El nostre propòsit de treballar per aconseguir l’adhesió del major nombre possible de municipis del nostre país a l’Associació de Municipis per la Independència perquè el més aviat possible convoquin, tots el mateix dia i amb la mateixa pregunta, una Consulta que ens permeti saber el nivell de suport popular que tindrà la futura constitució d’un Estat català sobirà.
D’acord amb l’objectiu de la Consulta, si el President de la Generalitat de Catalunya convoca eleccions anticipades per constituir un Parlament que, com a primera acció, insti la celebració d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, podrà comptar amb el nostre suport incondicional. Si el poble català s’hi pronunciés favorablement, o bé si l’Estat espanyol no permetés el lliure exercici d’aquest dret, els diputats elegits haurien de proclamar la independència nacional i constituir l’Estat català sobirà.

Finalment, expressem el nostre suport a la Marxa cap a la independència i comprometem la nostra implicació activa per tal que esdevingui el clam del poble català per la seva llibertat.

Barcelona, 30 de juny de 2012

La Seu de Lleida 30 Juny del 2012



Tret de sortida de la Marxa de la Independencia. Camps Elisis de Lleida.

http://www.youtube.com/watch?v=SRG8JPUSgWo&list=UUsxxAFD44U-r6PU00G7_kkw&index=1&feature=plcp
4000 PATRIOTES VAREM CREUAR EL SEGRE PER CONQUERIR LA SEU DE LLEIDA I LA LLIBERTAT//*//