Entradas
Amb quina altra expressió més escaient podia ésser batejada aquesta terra nostra?
El pas dels segles no ha gens afeblit la indòmita energia dels seus homes.
http://www.youtube.com/watch?v=-_eLMkuaO18&feature=plcp
Així, ja a principis de segle, un estol de patriotes, lliscant pel Segre en una barca, amb una gran bandera catalana anunciaren l'anhel de llibertat que bategava en tots els cors del poble.
Quan, poc a més de seixanta anys, es demanava la cooficialitat de la Llengua, Lleida s'alçà amatent a coadjuvar-hi; i uns anys después, també, tots els ajuntaments de Catalunya confiaren a la veu eloqüent de l'alcalde de la capital del Segre, la petició, en nom de tots, de l'Estatut de Catalunya a la mai no proa coneguda, elogiada i elogiable Mancomunitat.
Tot just un any de la primera Dictadura, a l'albada d'un Onze de Setembre com un estel de dimensions colossals suspès del cel , voleiava damunt del Segre la Bandera Catalana.
Acabada la guerra, el país seguí essent de fet encara durant anys front de batalla, no tant pel clima de silent persecució que hi existia, com per la ideada deformació humana.
Amb tals intens, calien els afalacs arterosos a tot allò merament local.
I així s'erigia un monument a Indíbil i Mandoni -- màrtirs de la llibertat i la independència en època romana- suggerint i incitant un fal·laç lleidatanisme desnuat de la seva catalanitat. Premonició, ja dels intens de desmembració de la Terra Ferma del terrer nadiu, rebutjats resoludament?....Són, ara, els murs que envolten la Seu Vella, bastits damunt les cases pairals i els carrers lleidatans els qui proclamen el nostre crit decidit i esperançador; Quatre Barres al peu mateix de les banderes símbols de la subjecció del País....Avivada la flama del tió pairal són les veus dels cantaires lleidatans que es fan expressió de l'arrelada catalanitat dels hòmens de la Terra Ferma.
Benvinguts, amics i cantaires, i a treballar de valent, que ara es l'hora de Llaurar fons i amb solc dret el nostre bancal si volem segar, demà. "espigues d'or", eretes i sanitoses.
Antoni Bergós.
Commemoració a la Terra Ferma del Recobrament de la Generalitat i el retorn del seu President.
El pas dels segles no ha gens afeblit la indòmita energia dels seus homes.
http://www.youtube.com/watch?v=-_eLMkuaO18&feature=plcp
Així, ja a principis de segle, un estol de patriotes, lliscant pel Segre en una barca, amb una gran bandera catalana anunciaren l'anhel de llibertat que bategava en tots els cors del poble.
Quan, poc a més de seixanta anys, es demanava la cooficialitat de la Llengua, Lleida s'alçà amatent a coadjuvar-hi; i uns anys después, també, tots els ajuntaments de Catalunya confiaren a la veu eloqüent de l'alcalde de la capital del Segre, la petició, en nom de tots, de l'Estatut de Catalunya a la mai no proa coneguda, elogiada i elogiable Mancomunitat.
Tot just un any de la primera Dictadura, a l'albada d'un Onze de Setembre com un estel de dimensions colossals suspès del cel , voleiava damunt del Segre la Bandera Catalana.
Acabada la guerra, el país seguí essent de fet encara durant anys front de batalla, no tant pel clima de silent persecució que hi existia, com per la ideada deformació humana.
Amb tals intens, calien els afalacs arterosos a tot allò merament local.
I així s'erigia un monument a Indíbil i Mandoni -- màrtirs de la llibertat i la independència en època romana- suggerint i incitant un fal·laç lleidatanisme desnuat de la seva catalanitat. Premonició, ja dels intens de desmembració de la Terra Ferma del terrer nadiu, rebutjats resoludament?....Són, ara, els murs que envolten la Seu Vella, bastits damunt les cases pairals i els carrers lleidatans els qui proclamen el nostre crit decidit i esperançador; Quatre Barres al peu mateix de les banderes símbols de la subjecció del País....Avivada la flama del tió pairal són les veus dels cantaires lleidatans que es fan expressió de l'arrelada catalanitat dels hòmens de la Terra Ferma.
Benvinguts, amics i cantaires, i a treballar de valent, que ara es l'hora de Llaurar fons i amb solc dret el nostre bancal si volem segar, demà. "espigues d'or", eretes i sanitoses.
Antoni Bergós.
Commemoració a la Terra Ferma del Recobrament de la Generalitat i el retorn del seu President.
23 d'Octubre del 1977.
Fotografia de la pintada efectuada l'any 1963.
Fotografia de la pintada efectuada l'any 1963.
Ramon, gracies, es precios, hahahaha, mai ballo, pero era tan gran l' emocio que no vai parar, gracies per aquesta grabacio tan bona,
ResponderEliminarIN-INDE-INDEPENDENCIA JA..!!! MAITE //*// <3<3