Entre Pàndols i Cavalls

A la terra aspre, mare del meu llinatge, 
s'hi amaga el record dels dies sense pa.

De l'obús, rovellat d'idees, colgat de terra,
en resta cos i ànima:

Metralla sembrada en camps eixuts
i la llavor de la ignorància en el present.

M'atanso al mas ensorrat i n'ensumo fortor de sang,
giro el cap i la vinya m'engarjola:

D'ella n'ixen ossos d'oblidats.

M'apropo a l'olivera i poso orella en el seu peu:

N'escolto el brunzit dels bombarders
i el xiulet dels projectils.

D'un salt corro cap a l'ametller de març,
però el seu vestit blanc es torna roig:

Per a recordar, per a no oblidar,
que a la terra aspre, mare del meu llinatge,
encara s'hi amaga el record dels dies sense pa.

poema " Entre Pàndols i Cavalls" 

de GariKoitz

foto desde dalt de la Creu de Santos, 15 de gener  del 2012

a ma esquerra al fons ,Pèndol i Cavalls , al davant Ribera d'Ebre i a la dreta Priorat

Lo dedico a tots el Patriotes que se han quedat per el Camí 

per Ells hem de conquerit la Independència 

Si o Si i Ja //*//