Entradas
El memorándun exigeix condicions macroeconòmiques a Espanya
La UE treu poders a Guindos per donar-los al Banc d'Espanya
Brussel · les imposa una reforma de les caixes perquè no controlin bancs
Els consellers de les caixes no podran ser-ho dels seus bancs filials
Els bancs hauran de tenir un 9% de capital com a mínim fins a final de 2014
El rescat classificarà a les entitats en quatre grups segons la seva solvència
El banc dolent haurà d'estar llest abans de final d'any
Es obligarà els bancs amb ajudes a vendre actius ia imposar pèrdues a les preferents.
Fins a 32 condicions. El Memoràndum d'Entesa associat al rescat del sistema financer espanyol, al qual ha tingut accés EL PAÍS, imposa dures condicions als bancs que sol · liciten ajudes i al conjunt del sector, inclòs el Banc d'Espanya, que queda de facto sota la tutela del Banc Central Europeu (BCE). I finalment hi ha condicions macroeconòmiques, a diferència del que ha sostingut el Govern fins fa uns minuts: el memoràndum exigeix, negre sobre blanc, "posar en marxa les recomanacions" de la Comissió pel procediment de dèficit excessiu, a més de "reformes estructurals ". De manera que l'anunciada pujada de l'IVA per part del Govern de Mariano Rajoy-inclosa en les últimes recomanacions de la Comissió-és en realitat una exigència dels socis europeus.
Els socis europeus obliguen a posar en marxa una "transferència de poders sancionadors i atorgar llicències [fitxes bancàries]" del Ministeri d'Economia al Banc d'Espanya. A més, la Comissió Europea, el BCE, l'Autoritat Bancària Europea i el Fons Monetari Internacional estaran molt a sobre del pla de rescat de la banca i podran accedir "sota estrictes condicions de confidencialitat" a totes les dades del sistema bancari espanyol que necessitin, tant agregats com a entitat per entitat. Així mateix, podran fer inspeccions in situ per examinar el compliment de les condicions, una tasca reservada habitualment al banc central de cada país i que dóna idea del grau d'intervenció en el sistema financer que va associat al rescat.
El memoràndum obliga a "garantir la independència del Banc d'Espanya", en un nou atac a la línia de flotació del supervisor espanyol. El Banc d'Espanya ha de posar en marxa un examen intern per identificar les deficiències més greus abans del final d'octubre de 2012, en especial en els cossos d'inspectors encarregats d'avaluar "les vulnerabilitats i el risc en el sistema financer". A més, el memoràndum obliga a aprovar legislació de protecció del consumidor per evitar episodis com el del deute subordinat i les participacions preferents, i en general en els productes que no estan sota el paraigua del Fons de Garantia de Dipòsits.
El rescat obliga així mateix a crear una institució fiscal independent que supervisi la política fiscal espanyola, en la línia de les esmentades recomanacions. I requereix introduir "esforços de consolidació" i un sistema fiscal "que doni suport més el creixement" (és a dir, gravar menys les rendes del treball a canvi d'una pujada de l'IVA o de la propietat d'habitatges o d'actius), i "aplicar la reforma laboral ".
Quant a les condicions financeres, hi ha diverses coses destacades, moltes en línia amb les recomanacions del recent informe del Fons Monetari Internacional (FMI). En especial, que la UE imposa una reforma de les caixes per tal de que deixin "eventualment" de controlar bancs filials i imposa incompatibilitats entre els consells d'administració de les caixes i dels seus bancs participats, que ara comparteixen amb freqüència consellers. I dóna més competències al Banc d'Espanya en detriment del Ministeri d'Economia-en particular, obliga a transferir poders sancionadors al Banc d'Espanya-, encara que sempre sota la tutela del BCE.
Les condicions exigeixen un ràtio de capital per a tota la banca del 9% "com a mínim fins al 2014", i impedeixen "en qualsevol cas" que les institucions de crèdit redueixin seu capital respecte al nivell que tindran el desembre de 2012 sense autorització prèvia del Banc d'Espanya. A més, exigeix "límits a la venda per part de les entitats de deute subordinat", com les participacions preferents, els titulars seran objecte d'una lleva per compartir els costos de la reestructuració de la banca espanyola. Les entitats no podran oferir una prima de més del 10% sobre el preu de mercat de les preferents, el que en la pràctica ocasionarà grans pèrdues.
"Per als bancs no viables que necessitin fons públics, les autoritats espanyoles hauran d'activar plans de resolució [és a dir, de tancament]". Sempre garantint l'estabilitat financera, en particular amb la protecció dels dipòsits bancaris, i impedint així un cost excessiu per al contribuent.
El novembre de 2012, el Govern haurà d'estar llest per aclarir el paper que té en les caixes d'estalvis en la seva qualitat d'accionistes dels bancs. La idea és reduir la participació de les caixes als seus bancs filials per sota del nivell de control.
La UE classificarà a les entitats financeres espanyoles en quatre grups. En el grup 0 hi haurà les entitats sanes, les que no necessiten ajuda (com Santander, BBVA i La Caixa, segons les anàlisis preliminars dels consultors). En el grup 1 hi haurà les entitats nacionalitzades (BFA / Bankia, Catalunya Caixa, NCG Banc i Banc de València). Al grup 2 hi haurà les entitats que suspenguin les proves de resistència i no siguin capaços de captar fons per si mateixes. En el grup 3 hi haurà les que suspenguin però tinguin plans de recapitalització creïbles sense ajuda estatal.
Entitats, del 0 a 3 segons la seva resistència
Les entitats del grup 0 han d'aportar els seus actius tòxics a un banc dolent que ha d'estar creat abans de final d'any. A l'octubre s'ha d'establir quines entitats pertanyen als grups 0, 1, 2 i 3, en funció de les proves de resistència.
Els bancs dels grups 1, 2 i 3 hauran de presentar a principis d'octubre els seus plans de recapitalització amb mesures internes, vendes d'actius, gestió dels passius o mitjançant la petició d'ajut públic. Les autoritats espanyoles i la Comissió Europea analitzaran aquests plans.
Per als bancs nacionalitzats (grup 1), els que necessitaran més capital, el Govern ha de començar a preparar ja aquest mes els plans de resolució o reestructuració, de manera que estiguin llestos per ser aprovats per la Comissió Europea al novembre. La transferència d'actius tòxics a un banc dolent ha d'estar culminada a finals d'any.
Per als bancs del grup 2, els encara no nacionalitzats però que necessiten ajuts públics, els plans de reestructuració s'han de presentar a l'octubre com a molt tard. El procés d'aprovació d'aquests plans s'estendrà fins a finals de desembre. En aquests plans figurarà la segregació d'actius tòxics en un banc dolent.
Per als bancs del grup 3, els que suposadament puguin captar diners de fonts privades, hi haurà una recapitalització preventiva amb diners públics en forma d'obligacions contingents convertibles (cocos) si planegen una ampliació de capital significativa, de més del 2% dels actius ponderats per risc. Els cocos podran ser amortitzats (mitjançant la devolució del seu import) fins al juny de 2013 amb el capital privat que capti l'entitat. Si no ho aconsegueix, seran convertits en accions i, per tant, aquestes entitats quedaran nacionalitzades, si més no parcialment. Aquells altres d'aquest grup que necessitin una ampliació de capital menor al 2% dels actius ponderats per risc, tindran de termini per fer-ho fins al 30 de juny de 2013, però no seran objecte d'aquesta recapitalització preventiva amb cocos.
Els socis europeus obliguen a posar en marxa una "transferència de poders sancionadors i atorgar llicències [fitxes bancàries]" del Ministeri d'Economia al Banc d'Espanya. A més, la Comissió Europea, el BCE, l'Autoritat Bancària Europea i el Fons Monetari Internacional estaran molt a sobre del pla de rescat de la banca i podran accedir "sota estrictes condicions de confidencialitat" a totes les dades del sistema bancari espanyol que necessitin, tant agregats com a entitat per entitat. Així mateix, podran fer inspeccions in situ per examinar el compliment de les condicions, una tasca reservada habitualment al banc central de cada país i que dóna idea del grau d'intervenció en el sistema financer que va associat al rescat.
El memoràndum obliga a "garantir la independència del Banc d'Espanya", en un nou atac a la línia de flotació del supervisor espanyol. El Banc d'Espanya ha de posar en marxa un examen intern per identificar les deficiències més greus abans del final d'octubre de 2012, en especial en els cossos d'inspectors encarregats d'avaluar "les vulnerabilitats i el risc en el sistema financer". A més, el memoràndum obliga a aprovar legislació de protecció del consumidor per evitar episodis com el del deute subordinat i les participacions preferents, i en general en els productes que no estan sota el paraigua del Fons de Garantia de Dipòsits.
El rescat obliga així mateix a crear una institució fiscal independent que supervisi la política fiscal espanyola, en la línia de les esmentades recomanacions. I requereix introduir "esforços de consolidació" i un sistema fiscal "que doni suport més el creixement" (és a dir, gravar menys les rendes del treball a canvi d'una pujada de l'IVA o de la propietat d'habitatges o d'actius), i "aplicar la reforma laboral ".
Quant a les condicions financeres, hi ha diverses coses destacades, moltes en línia amb les recomanacions del recent informe del Fons Monetari Internacional (FMI). En especial, que la UE imposa una reforma de les caixes per tal de que deixin "eventualment" de controlar bancs filials i imposa incompatibilitats entre els consells d'administració de les caixes i dels seus bancs participats, que ara comparteixen amb freqüència consellers. I dóna més competències al Banc d'Espanya en detriment del Ministeri d'Economia-en particular, obliga a transferir poders sancionadors al Banc d'Espanya-, encara que sempre sota la tutela del BCE.
Les condicions exigeixen un ràtio de capital per a tota la banca del 9% "com a mínim fins al 2014", i impedeixen "en qualsevol cas" que les institucions de crèdit redueixin seu capital respecte al nivell que tindran el desembre de 2012 sense autorització prèvia del Banc d'Espanya. A més, exigeix "límits a la venda per part de les entitats de deute subordinat", com les participacions preferents, els titulars seran objecte d'una lleva per compartir els costos de la reestructuració de la banca espanyola. Les entitats no podran oferir una prima de més del 10% sobre el preu de mercat de les preferents, el que en la pràctica ocasionarà grans pèrdues.
"Per als bancs no viables que necessitin fons públics, les autoritats espanyoles hauran d'activar plans de resolució [és a dir, de tancament]". Sempre garantint l'estabilitat financera, en particular amb la protecció dels dipòsits bancaris, i impedint així un cost excessiu per al contribuent.
El novembre de 2012, el Govern haurà d'estar llest per aclarir el paper que té en les caixes d'estalvis en la seva qualitat d'accionistes dels bancs. La idea és reduir la participació de les caixes als seus bancs filials per sota del nivell de control.
La UE classificarà a les entitats financeres espanyoles en quatre grups. En el grup 0 hi haurà les entitats sanes, les que no necessiten ajuda (com Santander, BBVA i La Caixa, segons les anàlisis preliminars dels consultors). En el grup 1 hi haurà les entitats nacionalitzades (BFA / Bankia, Catalunya Caixa, NCG Banc i Banc de València). Al grup 2 hi haurà les entitats que suspenguin les proves de resistència i no siguin capaços de captar fons per si mateixes. En el grup 3 hi haurà les que suspenguin però tinguin plans de recapitalització creïbles sense ajuda estatal.
Entitats, del 0 a 3 segons la seva resistència
Les entitats del grup 0 han d'aportar els seus actius tòxics a un banc dolent que ha d'estar creat abans de final d'any. A l'octubre s'ha d'establir quines entitats pertanyen als grups 0, 1, 2 i 3, en funció de les proves de resistència.
Els bancs dels grups 1, 2 i 3 hauran de presentar a principis d'octubre els seus plans de recapitalització amb mesures internes, vendes d'actius, gestió dels passius o mitjançant la petició d'ajut públic. Les autoritats espanyoles i la Comissió Europea analitzaran aquests plans.
Per als bancs nacionalitzats (grup 1), els que necessitaran més capital, el Govern ha de començar a preparar ja aquest mes els plans de resolució o reestructuració, de manera que estiguin llestos per ser aprovats per la Comissió Europea al novembre. La transferència d'actius tòxics a un banc dolent ha d'estar culminada a finals d'any.
Per als bancs del grup 2, els encara no nacionalitzats però que necessiten ajuts públics, els plans de reestructuració s'han de presentar a l'octubre com a molt tard. El procés d'aprovació d'aquests plans s'estendrà fins a finals de desembre. En aquests plans figurarà la segregació d'actius tòxics en un banc dolent.
Per als bancs del grup 3, els que suposadament puguin captar diners de fonts privades, hi haurà una recapitalització preventiva amb diners públics en forma d'obligacions contingents convertibles (cocos) si planegen una ampliació de capital significativa, de més del 2% dels actius ponderats per risc. Els cocos podran ser amortitzats (mitjançant la devolució del seu import) fins al juny de 2013 amb el capital privat que capti l'entitat. Si no ho aconsegueix, seran convertits en accions i, per tant, aquestes entitats quedaran nacionalitzades, si més no parcialment. Aquells altres d'aquest grup que necessitin una ampliació de capital menor al 2% dels actius ponderats per risc, tindran de termini per fer-ho fins al 30 de juny de 2013, però no seran objecte d'aquesta recapitalització preventiva amb cocos.
Ricardo Martínez de Rituerto / Claudi Pérez..... Bruselas
No hay comentarios:
Publicar un comentario