Pujada al Castell de Miravet i trencament amb el sistema estatuari 28 Juliol del 2012.

https://www.youtube.com/watch?v=i3-o7l1kxsc&feature=plcp

I a la meua sang morisca ¡
No li arranques cap més bull!.

Som el Nord del Sud, diu n’Albert Roig,
i ho dedica el poeta:
Per a la gent del Sud,
on s’hi complau la toponímia:

         Benissanet, Massalió, Alfara,

     Mequinensa, Ràfels, Beseit,

         Vall de Balat, Miravet, Faió,

         la Fatarella, Benissanet, la Sènia,

                   Calaceit.,

amb els espectres d’Abu Bakr al-Turtusí i Ibrahim Ibn Gaqub al-Israilí, i les tantes paraules –d’aljub a zagal- que tots sabem. I amb tots aquests pertrets obriu portal i entreu en la poesia ebrenca passant d’Adell fins a Todó, la llista és llerga. Seguiu sendera, seguiu la petja:

 Embriacs de lluna nova.

No el recordo ni m’importa,

 per la brúixola d’amor, blat de masia,

tot i que la vida és mort del so moll de la molsa.

Soledat compartida de saliva tendra

que se m’escol[a] per les nafres.

Només me queda amagar-me a la sitja entre créixens i gitam, alabatent-[me] als dits de l’argelaga, pols tendra d’albes –Bejan Matur.

Tot brut de fils d’esperma amb regust del sabor de la canyella:

el trenat indecís del destí amb vellut embolcallava la mà resseca i morena, [la]pell nacrada i tan tendra d’aquest llot contaminat,

i els jolius grocs de l’auró.

La castigada terra.

Sense mostrar renúncies ni evocar recances festeges la tarongina,

tenim festa i tenim jota, un fibló que es fa gemec, cascada d’atzabeja.

Només la mort dissiparà les boires, la carn mòrbida, sucosa.

D’aigua i fang em sé, saboga i tenca,

cridant la brasa suaument i tendra

en un riu sense gaires galivances,

a Monòver, a Elda, Formentera, ... .

Tenalles de ferro em nuguen la gola, esgüellant de goig entre [la brossa], sospirs de menta.

Paraula ebrenca.

                               Artur Quintana i Font

Fotos a Miravet 28 de Juliol del 2012