Entradas
Petita pàtria meva, dolça tempesta,
un litoral d'amor eleven les meues nines
i la gola se m'omple d'silvestre alegria
quan dic pàtria, obrer, oreneta.
.És que tinc mil anys d'alba agonitzant
i anar a dormir cadàver sobre el teu nom immens,
flotant sobre tots els alens llibertaris,
Catalunya, dient pàtria meva, petita camperola
.Ai, Catalunya,quan dic el teu nom retorn a la vida.
M'aixeco del plor a buscar el teu somriure.
Pujo les lletres de l'alfabet fins a la A
que desemboca al vent omple d'alegria
i torno a contemplar com ets,
una arrel creixent cap a la llum humana
amb tota la pressió del poble a l'esquena.
Desgraciats els traïdors, mare pàtria, desgraciats.
Ells coneixeran la mort de la mort fins a la mort!
Per què van néixer fills tan vils de mare afectuosa?
Així és la vida dels pobles, amarga i dolç,
però la seva lluita ho resol tot humanament.
Per això pàtria, et naixerant matinades,
quan l'home revisi lluminosament el seu passat.
Per això pàtria,
quan dic el teu nom es rebel · la el meu crit
i el vent s'escapa de ser vent.
Els rius es surten del seu curs meditant
i vénen en manifestació per abraçar-te.
Els mars conjuguen en les seves ones i horitzons
el teu nom ferit de paraules blaves, net,
pota rentar-te fins al crit penya-segat del poble,
on neden els peixos amb aletes d'aurores.
La lluita de l'home et redimeix a la vida.
un litoral d'amor eleven les meues nines
i la gola se m'omple d'silvestre alegria
quan dic pàtria, obrer, oreneta.
.És que tinc mil anys d'alba agonitzant
i anar a dormir cadàver sobre el teu nom immens,
flotant sobre tots els alens llibertaris,
Catalunya, dient pàtria meva, petita camperola
.Ai, Catalunya,quan dic el teu nom retorn a la vida.
M'aixeco del plor a buscar el teu somriure.
Pujo les lletres de l'alfabet fins a la A
que desemboca al vent omple d'alegria
i torno a contemplar com ets,
una arrel creixent cap a la llum humana
amb tota la pressió del poble a l'esquena.
Desgraciats els traïdors, mare pàtria, desgraciats.
Ells coneixeran la mort de la mort fins a la mort!
Per què van néixer fills tan vils de mare afectuosa?
Així és la vida dels pobles, amarga i dolç,
però la seva lluita ho resol tot humanament.
Per això pàtria, et naixerant matinades,
quan l'home revisi lluminosament el seu passat.
Per això pàtria,
quan dic el teu nom es rebel · la el meu crit
i el vent s'escapa de ser vent.
Els rius es surten del seu curs meditant
i vénen en manifestació per abraçar-te.
Els mars conjuguen en les seves ones i horitzons
el teu nom ferit de paraules blaves, net,
pota rentar-te fins al crit penya-segat del poble,
on neden els peixos amb aletes d'aurores.
La lluita de l'home et redimeix a la vida.
Pàtria, petita, home i terra i llibertat
carregant l'esperança pels camins de l'alba.
Ets l'antiga mare del dolor i el sofriment.
La que marxa amb un nen de blat de moro entre els braços.
La que inventa huracans d'amor i cirerars
i es dóna rodona sobre la faç del món
perquè tots estimin una mica del seu nom:
un tros brutal de les seves muntanyes
o l'heroica mà dels seus fills guerrillers.
Petita pàtria, dolça tempesta meva,
cant ubicat en la meva gola
des dels segles del blat de moro rebel:
tinc mil anys de dur el teu nom
com un petit cor futur
les ales comencen a obrir-se al dia.
carregant l'esperança pels camins de l'alba.
Ets l'antiga mare del dolor i el sofriment.
La que marxa amb un nen de blat de moro entre els braços.
La que inventa huracans d'amor i cirerars
i es dóna rodona sobre la faç del món
perquè tots estimin una mica del seu nom:
un tros brutal de les seves muntanyes
o l'heroica mà dels seus fills guerrillers.
Petita pàtria, dolça tempesta meva,
cant ubicat en la meva gola
des dels segles del blat de moro rebel:
tinc mil anys de dur el teu nom
com un petit cor futur
les ales comencen a obrir-se al dia.
petit arrejament tan sols el nom de Catalunya del poema "Anem-nos pàtria a caminar"
de OTTO RENE CASTILLO
Foto a Falset punt de sortida de la Caravana per la Independència de la Regió 4
22 de Juliol del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario