MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOANS I JOANES //*//

BON DIA PATRIOTES.... //*//

I MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOANS I JOANES

QUE TINGUEU UN PLÀCIT DIA D'IDENTITAT CATALANA...//*//

Com varem tenir a El Molar 

 http://www.youtube.com/watch?v=ARY2c19ZbCk&feature=youtu.be

Missatge de la Flama 
del Canigó 2012
El foc és un dels quatre elements essencials 
per a la Humanitat, amb l'aigua, la terra i l'aire, 
i per això el trobem en els rituals i festes més importants.
Però el foc no es dóna a l'home, sinó que l'ha de conquerir. 
No n'hi ha prou de conèixer-lo sinó que l'hem de saber encendre i conservar.

Així, el domini del foc és una de les grans conquestes 
de la humanitat. La seva troballa ens caracteritza 
com a humans. I és tan important per a les nostres vides, 
que cada grup, cada cultura n'ha fet un nus simbòlic, molt poderós.

El foc acompanya les nostres festes en la roda de l'any 
al voltant del sol, de manera que és present en els solsticis 
i equinoccis, com a centre de la festa.

També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l'any amb una solemnitat 
que assenyala el pas de l'àmbit domèstic a tot l'entorn exterior, de manera gradual i creixent. 
El foc comença a l'hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema 
de Nadal fins a Any Nou. 

En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra 
en la llar, que uneix totes les generacions, 

des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc 
i el fum que s'enfilen xemeneia amunt. 

Després, el foc surt a les places i carrers, de forma molt elaborada, com la de la Fia-Faia, 
o més tard, per Sant Antoni en tants pobles, en la construcció del Mai que s'encén, mentre Sant Antoni 
passa pel davall i en surt sa i estalvi, en la renovació i recreació de la societat. La crítica a la societat 
arriba per Sant Josep, omplint les places de València i altres ciutats, com omplirà el mateix centre 
de Berga en la Patum del Corpus o en els vells i nous correfocs de tantes Festes Majors.

Ell foc es va estenent pel calendari fins arribar al punt més alt, en el solstici d'estiu, Sant Joan, 
o Sant Quirc, acompanyant tot el poble, que ha anat conquerint el seu entorn,lluitant 
amb les tenebres i els perills que l'assetgen.

 El foc de Sant Joan arriba als límits de la població,
i en els llocs on es fan falles, els fallaires recorren els camins de la vila, tot dibuixant-los amb el foc, 
des dels límits del terme municipal. 

En aquest recorregut al llarg de l'any, els pobles marquen les fronteres amb els possibles perills, 
els mals esperits, que durant l'hivern havien reduït el territori lliure per a l'home, 

fins a fer-lo refugiar dins de les cases.

 Ara, amb Sant Joan i el solstici d'estiu, la població arriba a la totalitat del seu territori, 

esfuriant les ombres i les pors.

Els fallaires s'emocionen perquè saben que des del centre del poble, 

els estan veient amb la flama que porten, des dels llocs que han arrabassat a la nit, 

perquè tot allò que dibuixen amb el foc és la seva terra.

I això és el que passa amb la Flama del Canigó. 

No fem més que repetir un ritual local i antic, fent-lo arribar fins 
on sentim que formem part del mateix poble. 

Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, 
que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar. 
No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!.

JOSEFINA ROMA
antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona

23 de Juny del 2012