“L’Operació Garzón va fracassar” malgrat el disbarat de torturats impunement amb la vista grossa del Pujol i Maragall

Entrevista a Carles Benítez, documentalista i productor d’“Operació Garzón contra l’independentisme català”. Publicat a Media.cat el 13 de març de 2012.

Quina és la idea que voleu transmetre amb el documental?

Volem recuperar la memòria històrica del que va passar fa vint anys, com amb l’excusa de la febre olímpica hi ha gent que va ser detinguda i torturada. I no sols els casos concrets, sinó també en quin context polític i social es va donar, com això va ser silenciat als mitjans. Volem que la gent sàpiga que aquí s’ha torturat sota la bandera de la democràcia.
 

I per què us heu decidit a fer-lo precisament ara?

Ara és el vintè aniversari i es vol fer una sèrie d’actes commemoratius, és una bona excusa, no? Però no sols és la xifra. Creiem que el documental és molt més actual ara que fa uns anys, hem de pensar que el model olímpic i tota l’aposta per la indústria del totxo que va comportar són a l’origen de la crisi que patim actualment. Cal retrocedir a llavors per entendre el que passa avui.
 

I també perquè no podem deixar passar més temps. Passen els anys i pugen noves generacions que no saben d’on vénen. La setmana passada va fer 30 anys que es va empresonar gent pel simple delicte de dur una pancarta amb el lema “independència” i això no ho sap ningú. I és important no perdre el fil dels orígens de l’independentisme, saber que si avui aquest debat és on és, és gràcies a que des de l’any 1978 hi ha una gent que no va cedir a les amenaces i les prohibicions i va defensar aquesta opció política.
 

No teniu por explicar una història d’aquestes “que ja no interessen ningú”?

Per a res. Veiem que cada cop més gent s’interessa per aquesta part de la història del país que no pas, potser, en el moment en que estava passant. L’èxit d’audiència de reportatges com el de “Terra Lliure. Punt i final” o “La Crida,  història d’una resposta” així ho certifiquen.
 

Un dels problemes d’aquest tipus de reportatges és posar davant la càmera als representants del poder, que tracten de no entrar en debats que no controlen. En aquest sentit, heu aconseguit compromisos de participar al documental?

La nostra idea és fer un reportatge complet, que mostri totes les parts. Sabem que no serà fàcil però tampoc impossible i farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho. Per ara ja hem començat els contactes i ara ens falta que ens confirmin o ho declinin.
 

És obvi que aquest és l’objectiu final del documental, però podria avançar quin era l’objectiu de l’Operació Garzón?

Hi havia dos objectius clars. El primer, més directe, carregar-se l’independentisme combatiu, el que desafiava més obertament l’Estat espanyol. I l’altre, indirectament, atemorir les reivindicacions nacionals. I veient com es troba avui el moviment independentista és obvi que ha fracassat. Si bé en un primer moment va recular, amb els anys s’ha revifat fins a l’explosió actual. La repressió va poder carregar-se alguns sectors més combatius, però no el conjunt del moviment popular, que era molt més profund.
 

Per dur endavant el projecte heu optat per llançar una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami. Com ha estat l’experiència?

Fantàstica. Hem tingut una resposta exemplar. En sols una setmana vam aconseguir el pressupost necessari.

Ara tenim el compromís d’explicar en 60 minuts tot el que va passar, fer-ho molt bé i en un producte d’alta qualitat.
 

Heu fet un perfil de la gent que ha col·laborat econòmicament amb el documental? És gent que va viure els fets i vol que s’expliquin o gent més joves que vol saber?

Hi ha de tot, els suports han estat molt diversos. És cert que hi ha “vella guàrdia”, però també molta, moltíssima gent jove amb ganes de saber i això ens ha impressionat. També hi ha molta diversitat ideològica. Hi ha gent independentista, però d’altres que no ho són, sols volen què s’expliqui que va passar.
 

Com expliqueu aquesta dèria per saber més del passat en un temps que es diu que la gent jove no es compromet?

Veig que hi ha un canvi de mentalitat. La gent té ganes de saber, no sols del passat, també del present. Ja no es contenta sols amb el que li diu la televisió, vol anar més enllà. I internet ha donat ales a aquesta necessitat.
 

Un cop resolt el finançament us queda la distribució, un altre dels grans problemes de les produccions independents. Heu pensat com fer-la?

Aquesta part encara l’estem perfilant. Tenim clar que servirà per als actes commemoratius del 20è aniversari dels fets. Aquests seran l’estrena del documental. Un cop cobert aquest punt mirarem quines són les millors maneres d’arribar a un públic com més ampli millor.