Vidal Quadras decidit a tornar a vetar el català al Parlament Europeu

Barcelona. El vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat català, Aleix Vidal Quadras, està decidit a impedir que el català pugui fer-se servir en el Parlament Europeu tot i que el nou president, el socialista alemany Martin Schulz, ha manifestat la seva voluntat en favor de l'ús de la nostra catalana.

Aleix Vidal Quadras no té pels a la llengua ni amaga l'ou: la seva decisió és que el català no accedeixi al Parlament Europeu (PE). Així de clar ho va manifestar divendres passat a la seu de les institucions europees a Barcelona amb motiu de la presentació de la nova revista "Dossier Europa". A la taula rodona celebrada a continuació de l'aparició de la nova publicació els eurodiputats catalans Aleix Vidal Quadras, del PP, Maria Badia, del PSC, i Ramon Tremosa, de CDC, van tractar un seguit de temes de l'actualitat europea.

Badia i Tremosa van explicar que el nou president del PE és un polític socialista alemany que podríem qualificar de catalanòfil que està llegint la versió alemanya de la novel·la "Jo confesso" de Jaume Cabré i és lector habitual d'obres de la literatura catalana. Schulz coneix perfectament l'Empordà i l'estat de les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol i està decidit a que la llengua catalana es faci servir amb normalitat en el PE, juntament amb la resta de les 23 llengües oficials de la Cambra europea.

Schulz pensa presentar la proposta de poder fer servir el català en els debats, intervencions i treballs del PE pròximament davant la mesa del parlament. Una mesa encapçalada per ell mateix i que compte amb catorze vicepresidents i cinc qüestors, que són qui han d'adoptar o rebutjar tal decisió. Tots els eurodiputats catalans hi estan d'acord, excepte Aleix Vidal Quadras que és l'únic català que forma part de la mesa.

-Dos arguments en contra del català-

Vidal Quadras justifica la seva postura en base a dos arguments. El primer és que segons un estudi elaborat fa uns anys pel PE hi ha unes 40 llengües dins de la Unió Europea (UE) en la mateixa situació que la del català i, dedueix per tant , que l'entrada de la nostra llengua al PE implicaria que les altres altres 39, començant pel gallec i el basc, també s'haurien d'incloure fet que titlla d'inviable. La seva segona raó és que l'Estat espanyol (ell en diu Espanya) té un greu problema de separatismes i ell, que es defineix com català i espanyol, no vol fer res que pugui afavorir aquests corrents polítics.

L'eurodiputada socialista Maria Badia va recordar als presents que la UE no és només un club que agrupa a 27 estats si no que també integra a cinc-cents milions de ciutadans. És a dir, representa els Estats i els seus ciutadans i és una anomalia democràtica que deu milions d'aquests ciutadans no puguin expressar-se en la seva llengua en el si de les institucions europees democràtiques. Va demanar a Vidal Quadras que modifiqui la seva postura i va informar que l'altre eurodiputat català del PP, Santiago Fisas, així com l'eurodiputada balear del PP, Rosa Estaràs, si són favorables a que es parli català al PE.

De la mateixa manera que Badia va deixar clar que la postura de Vidal Quadras no és la del seu partit, si nó personal, l'eurodiputat Ramon Tremosa, de CDC, va dir que tots els altres eurodiputats catalans seguiran a Badia en l'ofensiva en favor del català. Es referia al també socialista Raimon Obiols, al ja esmentat Santiago Fisas i a Raül Romeva, d'ICV. L'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, ho ha deixat de ser fa poc. El problema és que la decisió és a mans de la mesa del PE i allí l'únic català és Vidal Quadras, és a dir, l'únic que s'hi oposa.

Resulta curiós veure parlar en directe a Vidal Quadras en contra del nacionalisme perquè quan parla de l'Estat espanyol (per ell Espanya) i la seva unitat puja el to de veu i de manera progressiva va adquirint un to apassionat dels qui no admeten rèplica i adopten actituds intolerants, tot i que admet la legitimitat de les forces polítiques nacionalistes, referint-se sens dubte a les basques i catalanes. No s'adona que s'expressa com un nacionalista espanyol o no vol confessar-ho. La reflexió que es desprèn després d'escoltar-lo és que el nacionalisme català, en el seu conjunt, és força light mentre que l'espanyol (que ell representa) és, sens dubte, heavy.

-Paral·lelisme amb Ian Paisley-

En alguns aspectes Vidal Quadras és el nostre Ian Paisley, el fogós reverend protestant de l'Ulster que durant anys ha liderat els nord-irlandesos unionistes més extremistes i contraris al diàleg amb els republicans, és a dir, els partidaris de la reunificació amb la República d'Irlanda. L'actitud intransigent, discriminatòria i intolerant del partit liderat per Paisley, el Partit Democràtic Unionista (DUP), partidari de mantenir la unitat amb la Gran Bretanya, va acabar donant-li la majoria relativa a les urnes.

L'evolució de la situació política, expressada a les urnes, va acabar portant aquell polític que ni tan sols volia donar la ma als dirigents republicans a cogovernar amb ells. En definitiva, va demostrar que tenia capacitat per adaptar-se i evolucionar seguint el ritme dels temps, ni que fos a contracor i a recules.

El nostre Ian Paisley serà capaç d'evolucionar?. Si no és així posarà en perill una ocasió històrica difícilment repetible pel reconeixement públic a nivell europeu de la nostra llengua. Si no és capaç d'entendre que en ocasions cal pactar amb els enemics en favor del bé comú, si el seu nacionalisme espanyol és tan ferotge que no admet cap adaptació al context europeu favorable al català podem perdre una nova oportunitat. I el responsable (en aquest cas irresponsable) haurà estat un català.