Entradas
També pretén que se suprimeixi la publicitat dels mitjans públics autonòmics i desviar-la als seus, especialment a RAC1, principal competidora de Catalunya Ràdio.
El Grup Godó estaria pressionant el nou Executiu autonòmic per a 'cobrar els favors prestats per haver donat un suport desmesurat a les aspiracions del candidat convergent per esdevenir president de la Generalitat'.
El preu, segons ha publicat aquest divendres El Triangle, passaria per reformar la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per suprimir la publicitat dels mitjans públics autonòmics i desviar-la als seus, especialment a RAC1, principal competidora de Catalunya Ràdio.=============================================================
L'ombra de David Madí
Madí (Barcelona, 1971), ha estat fins aquest dilluns el estrateg i un dels principals aliats de Mas. Descendent de la família que va inventar la loció per a l'afaitat 'Floid', va entrar a militar a CDC el 1993, i ràpidament va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat al Govern: cap del Gabinet d'Estudis d'Interior, cap de Gabinet d'Economia, director de l'Oficina del Portaveu i secretari de Comunicació del Govern.
Quan exercia aquest últim càrrec, l'abril de 2003, va presentar la seva dimissió al llavors conseller en cap ', Artur Mas, per la polèmica de les enquestes suposadament manipulades des del Govern català en què s'inflava la valoració i les expectatives de la federació . Després, va ser subdirector de la campanya de les municipals i de les catalanes - en què CiU va ser la formació amb més escons contra pronòstic -, i va fer el mateix en les generals de 2004, any en què va ser nomenat secretari executiu de Comunicació i Estratègia de CDC i secretari d'Acció Electoral de CiU. Després va ser portaveu de CDC (2005-08), i el 2006 va tornar a dirigir la campanya del referèndum sobre l'Estatut i la de les eleccions catalanes.
El 2006, va haver d'afrontar com a portaveu de CDC altra polèmica, quan es va destapar un informe que s'havia fet des del Govern el 1993 i que analitzava què periodistes de TV3 i de Catalunya Ràdio combregaven amb la doctrina de CiU i quins no. Va abandonar el càrrec de portaveu de CDC després de l'últim congrés del partit, el juliol del 2008, quan va patir un vot de càstig per part de les bases, ja que només el 60,1% dels delegats el va votar com a secretari executiu de comunicació i estratègia, 10 punts menys que la mitjana de la resta de càrrecs sotmesos a votació en el conclave.
La mà dreta d'Artur Mas abandona la política
El líder de CiU es desfà en elogis cap al seu cap de campanya, David Madí, que deixa la política: "És una pèrdua molt dolorosa". - Daniel Osàcar, el tresorer de CDC, també es va.
Artur Mas, líder de CiU i futur president de la Generalitat, ha afirmat que sent com "una pèrdua molt dolorosa" la marxa de David Madí, secretari executiu de Comunicació i Estratègia de Convergència Democràtica (CDC). Madí, que abandona la cúpula del partit nacionalista després d'haver pilotat la folgada victòria de CiU al 28-N, deixa la primera línia política per dedicar-se a projectes personals i empresarials. A més de Madí, Daniel Osàcar, actual tresorer de CDC, de 75 anys, també abandona el càrrec en compliment del compromís que va contraure el 2006 i sense tenir relació, segons Mas,
El estrateg de CDC i braç dret d'Artur Mas no va poder aguantar el nas quan després d'anunciar que abandonava la política, el líder de CiU va dir d'ell que perdia al seu col · laborador "més proper, més valuós i més estimat". Això va ser al matí. A la tarda Madí va accedir a contracor a respondre a les preguntes de La Vanguardia.
Per què se'n va?
Perquè toca. He complert la missió que m'havia proposat i ha arribat el moment d'afrontar altres reptes. Me'n vaig a més amb la satisfacció del deure complert. Amb la sensació d'haver fet tot el que podia, d'haver-me buidat, d'haver deixat la pell com diuen els jugadors del Barça.
On va?
Tinc en ment projectes de tipus empresarial, a més de participar en projectes que ja estan en marxa i col · laborar amb algun negoci familiar.
I una mica més explícit?
No puc ser-ho més ara. Si li dic consultoria i inversions tampoc es conformarà.
¿Inversions especulatives? ¿S'incorpora a això que es diu els mercats i que estan arruïnant a aquest ia altres països?
No milito a la Internacional Progressista Papanates. Crec en l'economia de mercat, però el meu destí a l'economia productiva.
És vostè un home de guerra que com alguns militars s'avorreixen amb la pau?
No L'esperit emprenedor i el sentiment patriòtic em ve de família. Tenia decidit de fa temps dedicar-me professionalment a l'empresa privada. Si el 2006 hagués governat CiU, la decisió l'hauria pres llavors, però vaig considerar que fugir en aquell moment era de covards. Hem passat anys difícils i moments molt durs. Me'n vaig després de l'èxit d'una obra col · lectiva que no hauria estat possible dur a terme sense l'esforç i les conviccions de molta gent.
Ara ve el fàcil?
Tot el contrari. Li asseguro que els que van a governar ara no ho tindran gens fàcil. Aixecar el país en les actuals circumstàncies és un repte colossal i caldrà treure el barret davant els que s'atreveixin a assumir una responsabilitat tan gran.
Vostè és un precedent. Pocs se'n van de la política quan perden, però ningú ho fa a l'hora de repartir el botí ...
Aquí no hi ha cap botí a repartir, sinó un país per aixecar i fem falta tots, des del sector públic i des del món privat.
Els liberals com vostè mai han tingut fe en el públic.
Doncs miri jo sóc un liberal de cap a peus, i com a tal sempre he combatut i combatré aquest discurs antipolític que menysprea el servei públic.
No hi ha activitat més noble que la defensa de les pròpies conviccions al servei del país.
Vostè ha viscut les misèries de la política des de la primera fila ...
Al meu em va organitzar una comissió d'investigació per a liquidar per un assumpte molt anterior al meu nomenament. Vaig dimitir per neutralitzar l'ofensiva.
Va ser molt dur. I llavors hi ha qui diu que la política és sacrifici i jo dic que no. Que cal estar agraït sempre, perquè fins i tot en els moments més durs tens la satisfacció de fer allò en el que creus. Sempre és millor creure que no creure i és millor prendre partit a veure passar la història des de la indiferència.
Es porta algun rancor?
Cap. A veure, jo no sóc innocent en absolut. Més enllà de les discrepàncies, sempre he respectat el talent dels meus adversarios.Que el combat polític sigui dur és un element profund de la democràcia. Descriviu el moment polític en què decideix anar-se'n. El projecte polític del nacionalisme català s'ha consolidat, està més fort que mai i en disposició d'aixecar el país.
La independència de Catalunya ...
Tard o d'hora no hi haurà un altre camí.
CiU ha resistit i en canvi han sucumbit tots els líders del tripartit. Per què?
Quan un govern no comparteix un projecte es converteix en inviable. El tripartit no ha passat de ser un front anti-CiU. Van trencar unes certes regles bàsiques no escrites. Una coalició dels que perden és legal, però, es digui el que es digui, no és normal i s'ha demostrat que no és bona. El 2003 va ser el pitjor moment. No ens ho crèiem i no ho enteníem.
¿I el seu millor moment?
Serà el 27 de desembre, quan Artur Mas prengui possessió.
Són amics?
La complicitat, la lleialtat i l'estima que Artur Mas m'ha demostrat sempre ha creat un vincle inesborrable. El meu agraïment és infinit.
La direcció de Convergència estaria disgustada amb la 'línia ultraesquerrana impulsada pel soviet que domina TV3 i que encarna Mònica Terribas', segons revela 'Diari de Girona'.
David Madí, exsecretari de Comunicació i Estratègia de Convergència i director de campanya de CiU durant les passades autonòmiques del 28 N, estaria preparant una reestructuració de TV3 a l'ombra.
Madí, que va anunciar el passat 13 de desembre la seva intenció de retirar-se de la política per dedicar a l'àmbit privat-pertany a una família d'empresaris, és nét de l'inventor del loció de massatge Floid i un dels fundadors d'Òmnium Cultural-, és un dels homes de màxima confiança d'Artur Mas.
Segons revela Alfons Quintà a Diari de Girona, el futur del 'àmbit català de comunicació', particularment l'audiovisual, passarà per les seves mans, mitjançant una estratègia que se centrarà en dos aspectes: reduir l'actual estructura de TV3, disminuint el pressupost i la producció, i millorar les relacions amb el Grup Godó / La Vanguardia. L'objectiu suposaria que la producció externa de TV3 passés del 20% actual al 70%, reduint així els costos.
'La línia ultraesquerrana del soviet de TV3 que encarna Mònica Terribas'
La direcció de Convergència estaria disgustada amb la 'línia ultraesquerrana impulsada pel soviet que domina TV3 i que encarna Mònica Terribas' i amb el 'corporativisme intern que fa impossible una reforma de TV3 des de dins'.
El rotatiu gironí assegura que el PSC va intentar infructuosament corregir en els últims anys el 'immens error' d'haver cedit durant el tripartit tot l'àmbit cultural, inclosa TV3, a ERC. L'estratègia de Madí passaria per evitar un enfrontament directe amb el soviet, externalitzant gran part de la producció.
La lluita per controlar la CCMA
Un dels primers passos seria substituir el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Enric Marín, proper a ERC, per al que Convergència podria haver iniciat una campanya de pressió, implementada pels consellers de la CCMA Roger Loppacher i Marc Puig, designats a proposta de la formació nacionalista. No obstant això, la tasca serà complicada, ja que la renovació dels consellers requereix l'acord de dos terços del Parlament autonòmic, i la idea seria intentar aconseguir abans de les municipals de maig.
Quintà també apunta que una victòria de CiU a Barcelona podria comportar el tancament de BarcelonaTV i potser ComRàdio, el que beneficiaria les emissores del Grup Godó-Artur Mas manté una bona relació amb Javier Godó, comte de Godó, des que van ser companys de curs-.
========================================================
En l'operació per incorporar el Canal 33 a 8TV, l'emissora del Comte de Godó, entraria en joc la Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA), que també pressionen perquè desaparegui la publicitat de les televisions públiques.
uns grans articles de la Vanguardia i "lavozdebarcelona"
No hay comentarios:
Publicar un comentario