Com nos roben los amics del Mas i Duran //*//

UN 40% DEL QUE PAGA CADA CATALÀ NO TORNA AL PAÍS !!!!

Només 60 de cada 100 euros que paga d'impostos un català es gasten o s'inverteixen després a Catalunya. Els altres 40 ho fan a la resta de l'Estat, en bona part en obres faraòniques i sense cap criteri de rendibilitat econòmica i social. Aquesta és la principal conclusió, si més no, d'un estudi que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN) a partir de l'anàlisi de les balances fiscals entre l'administració catalana i l'estatal publicades pel període 2002-2005, actualitzades al 2008 i comparades amb el pressupost català del 2011.

Segons això, de cada 100 euros que s'ingressen en taxes a Catalunya, només cinc són gestionats d'entrada per la Generalitat, mentre els 95 restants (IRPF, IVA, Societats, impostos especials...) van directament cap a Madrid. Si a aquests s'hi afegeix l'aportació que rep directament l'Estat dels fons socials europeus, equivalent en proporció a 15 euros més per habitant, resulta que dels 110 euros de què disposa Madrid provinents de cada català només en gasta o en reinverteix la meitat, 55, al país, que caldria afegir als 5 que ja no n'havien marxat.

L'altra meitat l'Estat la destina a “finançar” la resta de comunitats autònomes “sense dèficit fiscal”, recalca el CCN (35 euros) i a inversions “inútils” (els 20 euros restants), entre les quals destaca les grans infraestructures (50.000 milions en la xarxa del TAV, 35.000 més en autovies “injustificables” o 6.000 en “aeroports sense viabilitat”), si bé també hi situa els subsidis del PER (pla d'ocupació rural), els ministeris “sense feina” o “l'excés de funcionaris”.

Aquesta precària situació financera, sempre segons l'estudi del CCN i seguint la mateixa proporcionalitat, obliga la Generalitat a endeutar-se amb particulars i entitats financeres en 24 euros més per habitant per poder fer front als serveis que presta. El retorn d'aquest deute, però, fa que, en realitat, cada cop hagi de destinar més part del pressupost a pagar interessos i amortitzacions i, per tant, que li quedin menys diners per pagar els serveis i inversions que li serien pròpies. “Parlar d'un dèficit fiscal del 8 al 10% del PIB no mostra la veritable magnitud de l'espoli”, lamenta el Cercle, que conclou: “l'Estat ens costa un 40% dels impostos que paguem els catalans, i això no passa enlloc més del món”.