Perdoneu però algú ho havia de dir.
El títol és contundent, però reflecteix el meu estat d’ànim.
El títol és contundent, però reflecteix el meu estat d’ànim.
Vull parlar-vos del tractament de les Catalunya Ràdio i TV3 i 3/24 sobre la notícia del cementiri nuclear. Ja sabeu que en penso, però m’ha indignat que la notícia sigui donada com un tema menor a les notícies del dia. Fins i tot la notícia de la celebració del cap d’any a Uruguai ha passat per davant, i a la tarda ja ni era titular !!.
Després de 2 anys de lluita, de més de 700 dies que mos ha fet patir el govern socialista, on hem tallat carreteres, hem presentat denúncies a Fiscalia, hem fet caravanes de cotxes (sabeu que és estar tot un dia assegut a un cotxe i anar tocant lo clàxon ?), ens hem posat en política, hem organitzat bicicletades, hem penjat pancartes i sobretot després de manifestar-nos: I és que a les manifestacions d’Ascó i Móra d’Ebre no van venir autocars de Barcelona, de fet, los que van pujar de Tortosa no passaven del centenar diria jo. Allà els més de 2000 que vam ser, érem tots de les comarques veïnes i la majoria de la Ribera d’Ebre.
Són molts els que esperant que la solució hagués estat una altra, ja tenien clar abandonar el seu poble de sempre: no voldrien viure al costat del “mamotreto”; molts vam plorar de ràbia quan uns senyors sols a un Ajuntament decidien sense preguntar per tota una comarca.
Hem escrit cartes als diaris, trucat a les ràdios, alguns han demanat festa per anar a Madrid a manifestar-se, s’han repartit octavetes, s’han fet pintades, s’han fet tancades al Consell Comarcal, ens hem barallat amb pro-cementeris que eren amics o familiars..... i ara lo coi de cap d’Any a l’Uruguai passa per davant de la lluita de la gent de l’Ebre.
Sens dubte és la darrera humiliació de TV3 – la seua-. Jo vaig fer un dels darrers actes de lluita trucant a TV3 i a la Corporació Catalana de TV fent-li treure els colors al pobre noi que em va
despenjar el telèfon.
temps doncs, de reivindicar-nos, de dir que som collonuts per la feina que hem fet i gràcies a la qual s’ha aconseguit això. Perquè ningú no s’enganyi, amb un govern convergent a la Generalitat tot apuntava cap a Ascó i només la pressió popular ha estat determinant. A aquesta pressió li diuen ara que ha estat una “decisió política”, en realitat vol dir “opinió de la gent del territori”. I també dels partits polítics: ERC sobretot a les Terres de l’Ebre ha estat clau, però també destacar a ICV i Solidaritat (SI) que sempre han estat al nostre costat.
Això sí: no ens ho reconeixeran i ens ho hem de dir nosaltres i faran com l’interessat Diari de Tarragona que abans de donar veu a la CANC, o als Veïns d’Ascó, la dóna a l’AMAC que protesta contra la decisió del PP.
Per tant, si heu lluitat, encara que sigui votant a les webs, trucant als diaris, manifestant-vos, participant en els bicicletades, en les caminades, venint a ballar al mític concert de Marçà, si almenys heu donat la vostra opinió en públic, sentiu-vos ara orgullosos d’haver frenat un cementiri nuclear al costat de casa vostra i reserveu-vos a la primavera un dia per anar al poblet de Castelló (Fatges – Tivissa); lloc emblemàtic on va néixer la CANC i on hi haurà, esperem, una darrera trobada festiva.
Raül Sabaté i Cervelló
No hay comentarios:
Publicar un comentario