La traïció d’ERC al poble de Catalunya al 1931.

En fòrum un patriota al món d’internet, Joan l’Almogàver ha escrit que va passar durant el 14 d’abril del 1931,
Aquet video potser ajudo entendre a lo que explique el  Joan l’Almogàver

http://vimeo.com/31182239

En primer lloc cal tenir present que la proclamació de la República Catalana es va poder fer únicament gràcies a la voluntat de Macià de fer-la i de la gent d’Estat Català de fer-li costat. La resta de sectors d’ERC simplement estaven per la república i punt. Ja he dit molts cops que Macià en cap moment va voler fer ERC. ERC es va començar a perfilar quan Macià era a l’exili i de viatge a Amèrica. Aleshores la gent de Companys, de Lluhí, de Tarradellas, etc… en combinació amb la resta de republicans espanyols planejaven una alternativa republicana per quan acabés la dictadura. Macià estava al marge de tot plegat i tenia altres plans que es concretaven en el fet de que a l’Havana va organitzar l’assemblea del separatisme català on fou redactada la Constitució de la República Catalana. L’objectiu de Macià era aquest. El que passa es que en tornar a Brusel.les es va trobar que la gent que havia deixat dirigint EC s’havien barallat entre si i la direcció d’EC al’exili estava desfeta. A Catalunya els principals membres d’Estat Català eren a la presó pels fets del Complot del Garraf (l’atemptat contrra el rei fet per la Bandera Negra). En aquest buit de poder Jaume Aiguader havia començat a actuar pel seu compte creant el que es coneixia com a Directori de Barcelona d’Estat Català contraposat al Directori del partit de Brussel.les. En arribar Macià i trobar-se tot això en primer lloc posà ordre a la direcció d’Estat Català de Brusel.les (que estaven tots barallats per culpa de l’acció d’un militant d’EC anomenat Bordas de la Cuesta a qui la resta no podien ni veure). Després va assabentar-se de que Aiguader estava tenint tractes estrets amb Companys i la resta de cara a muntar un nou partit on volia ficar a EC. Macià que ja tenia els seus plans, no volia ni sentir a parlar de tot això i va demanar a Aiguader que li rendís comptes del que estava fent. Aiguader va fer el ronso tant com va poder desobeint Macià i va seguir amb la seva. Macià veia que s’estaven fent les coses sense que ell podés controlar res i va tractar de tornar per posar ordre tot i estar en cerca i captura. Ni així ho va poder acionseguir perquè el van detenir en arribar i el van dur a la frontera altre cop (i sort que en va tenir de topar amb un policia que l’apreciava i no el va voler entregar a Madrid). Veient que no podia fer res Maci`va decidir deixar fer mínimament a Aiguader i pensar a tornar tant bon punt podés i posar-se al capdavant del moviment que s’estava creanr com a mal menaor pensant que el podria reconduir. En aquestes circumstàncies es va celebrar el Pacte de Sanrt Sebastià entre republicans de tot l’estat en el que Aiguader va acudir en nom d’Estat Català. Macià a l’exili poca cosa podia fer però es va posar en contacte amb un militar republicà que també era a Brusel.les (en López Ochoa), Ochoa li va fer costat i li va dir que quan tornés el secundaria en el que fes. Macià va poder tornar finalment i es va posar immediatament al capdavant d’un moviment que ja estava fet i que va formalitzar creant ERC poc abans de les eleccions municipals. Dins ERC tot estava molt ben lligat però Macià encara confiava que gràcies a la bona imatge que tenia entre la gent ho podria fer anar tot com volia. De tota manera desconfiava de tothom que tenia al voltant tret de la gent d’Estat Català perquè veia clar que aquella gent no el secundarien si proclamava una República Catalana i farien tot el possible per transformar-la en República Espanyola. Estant les coses així s’arriba a les eleccions i guanya Macià i ERC amb gran majoria. El republicans guanyen arreu de l’estat i es crea un buit de poder.

Macià tenia previst proclamar la república Catalana aprofitant el buit de poder i el mateix 14 d’abril pel matí dona ordre a diferents militants d’EC a concentrar-se discretament a la plaça Sant Jaume a partir de les 12 del migdia per donar-li suport en un fet que volia fer, els diu que vagin armats (però discretament, només amb pistoles) tots aquells que puguin.

Ell està a casa seva acabant de ultimar els detalls i pendent del que anava passant a l’estat pensant en trobar el moment per actuar.

Mentrestant Companys, Lluhi i la gent purament republicana d’ERC tampoc estan badant i s’avancen a tothom. Es concentren a l’ajuntament de Barcelona duent una bandera republicana que havien agafat d’un casal del partit republicà i sense oposició de les autoritats miunicipals, aconsegueixen entrar a l’ajuntament. Un cop allà i essent les 13 h 00, pengen la bandera republicana al balcó de l’Ajuntament i proclamen (ho fa Companys) des del balcó “la República a Catalunya”, sense cap afegit però sense que sigui necesari cap afegit donat que proclamen la “república” com es faria arreu d’espanya però a Catalunya, amb bandera republicana espanyola inclosa amb la qual cosa es sobreenten que és la república espanyola.

Macià s’assabenta per telèfon estant a casa seva amb uns amics i acudeix immediatament a l’Ajuntament amb gent d’Estat Català que havia anat arribant des de les 12 i te una topada molt forta amb Companys (hi eren ell, Companys, Ventura Gassol, Aragay, etc…). Immediatament després, i ja son les 13 h 30 tocades, penja la senyera al lloc on era la bandera republicana a l’Ajuntament i proclama no pas la República Catalana (això ho faria despés) sinò l’Estat Català. El que diu és el seguent:

“En nom del poble de Catalunya, proclamo l’Estat Català, que amb total cordialitat procurarem integrar en la Federació de Repúbliques Ibèriques, ajudant-les a instauraar el nou règim amb totes les nostres forces. Queda, en aquest moment, format el govern de la República Catalana que es reunirà al Palau de la Generalitat. Els qui formaran el govern de Catalunya estaran d’ací endavant disposats a defensar les llibertats del nostre poble, a morir per elles. Esperem que vosaltres, poble català, voldreu també, si cal, com tots nosaltres, morir per Catalunya i per la república.”

A continuació Macià s’està una estona acabant de discutir amb la resta de gent i surt de l’Ajuntament, travessa la plaça amb Ventura Gassol i Aiguader i altra gent d’Estat Català i se’n va cap a la Generalitat (que aleshores era la diputació provincial, presidida per Joan Maluquer Viladot). Aconsegueix entrar i tractant d’evitar que passi res abans de poder fer la proclama, va directe al balcó, on diria que encara onejava la bandera espanyola (perquè es va fer tot a corre cuita en el balcó tal i com estava tement-se l’arribada d’un moment a altre del president de la diputació) i diu:

“En nom del poble he pres possessió del govern de Catalunya. El poble ens ha donat el vot per que governem la ciutati jo, en nom de Catalunya, em faig càrrec del seu govern i us dic que aquí restem disposats a defensar les seves llibertats. Espero que el poble sabra fer el mateix. D’aquí no ens trauran sinò morts. També us dic que ens hem de fer dignes de la llibertat que acabem de reconquerir i epero que el poble sabrà, si cal, morir, com nosaltres per defensar-la.”

Immediatament després arriba en Joan Maluquer Viladot , president de la diputació de Barcelona, al qui havien anat a cridar de seguida en veure entrar per sorpresa a Macià (estava dinant)i li diu que marxi d’allà immediatament. Aleshores Macià te una conversa amb ell (en Maluquer Viladot era catalanista realment el que passa és que no volia que el comprometessin):

- Maluquer: Acabo d’assabentar-me del que ha passat aquí i vinc a protestar pel fet de que s’hagi entrat sense el meu consentiment en aquesta casa de la qual sóc president, i us requereixo que immediatament l’abandoneu, puix que aquí mano jo.

- Macià: Nosaltres no marxarem; primer morts. A vós qui us va nomenar?.

- Maluquer. Em va designar el poder constituït, o sigui la Monarquia, però els meus companys van ratificar-me el nomenament.

- Macià: La Monarquia ha caigut, i nosaltrers, constituïts en Govern provisional de la República Catalana, no reconeixem altre govern que el nostre, i per tant som nosaltres qui us requerim perquè abandoneu aquesta casa.

- Maluquer: Insisteixo en la meva protesta. Veig que j no mano jo en aquesta casa, però no sortiré més que per la força.

Macià: No és la força, és el dret, puix que quan la força ve del poble, es converteix en dret.

- Maluquer: No vinc a discutir. Protesto de la vostra presència aquí sense el meu consentiment i repeteixo que sols per la força se’m traurà d’aquesta casa.

Aleshores Macià va dubtar un moment i va agafar a Maluquer per l’espatlla i el va acompanyar fins la porta i li va dir “Preneu-ho com un acte de força”. Maluquer va captar l’intenció i ja amb la consciencia tranquila de que podria dir que ho havia intentat impedir li va dir abans de marxar: Bona sort., senyor Macià.

A continuació i desprès d’anades i vingudes de la Generalitat a l’Ajuntament i de intents de fer parlaments des dels balcons que no es bvan poder ja fer per la quantitat de gent que havia acudit ja a la plaça i la cridòria que havia (no es van poder fer fins més tard, ja a la tarda), dins la Generalitat va començar una feina frenètica per preparar la República Catalana i posar-la en pràctica enviant comunicats a tots els consulats estrangers de Barcelona, encviar delegats als ajuntaments de tota Catalunya, enviar comissaris als principals edificis públics perquè prenguessin el control (Correus, etc…), requisar armes a les armeries, organitzar una guàrdia de protecció de la Generalitat (la Guàrdia Civica, formada per gent d’Estat Català, Palestra, Nosaltres Sols, etc…), etc…

Macià va ser escollit President de la República Catalana i es va constituir el govern (l’endemà ja seria constituit formalment)

Es va donar ordre de hisar la senyera tant al balcó com al capdamunt de la Generalitat però abans que això es podés fer un grup de gent vingut del carrer en tromba van posar al balcó la republicana espanyola donant lloc a un merder en el que no es va voler pressionar massa i es va deixar allà per no crispar els ànims tot i que l’endemà mateix seria ja treta. La cosa es que en les fotos que es van fer a la tarda (i les de la tarda son les que es veu la plaça Sant Jaume plena perquè en les del migdia durant les proclames la plaça era mig buida) va sortir l’espanyola, que és justament el que volien que passés els que van incitar a penjar-la per assegurar-se de que aquestes serien les que sortirien sobretot als diaris.

A la tarda-nit es va tenir llest el text del famós ban de proclamavió de la República Catalana (el que comença dient allò de “Catalans, interpretant el sentiments i els anhels del poble… etc…”) i aquest fou llegit no només des dels balcons sinò per un grup de militars i soldats que van acudir a posar-se a les ordres de Macià (igual que va fer la Guàrdia Civil i els Mossos gràcies a que a capitania va passar a ser capità general en López Ochoa, un partidari de Macià).

Malgrat el ban aquest, des de l’ajuntament, s’en va fer un altre fent cas omís a tot allò i insistint en que s’havia proclamant “La República, a Catalunya”. En tot moment des dels sectors republicans espanyols d’ERC es va actuar com si allò de la República Catalana fos una excentricitat de Macià i es va difondre tant com es va poder que allò era inviable i no calia fer-hi cas i que s’havia de defensar la República i punt creant una confusió gran a tot arreu on es va poder.

A partir de la tarda-nit del 14 l’entrada al Palau ja va estar vigilada per evitar que, com havia passat al llarg de la tarda, entres la gent sense encomanar-se a ningú.

Però l’endemà va arribar a la Generalitat una delegació de la Unió Catalanista amb la històrica bandera de la Unió Catalanista perquè aquesta fos penjada a la Generalitat, cosa que es va fer treeient la republicana espanyola que s’havia penjat sense permís de Macià el dia abans aprofitant una distracció. Si no es va treure abans va ser perquè un cop la van penjar per sorpresa treure-la era un merder justament perquè tota aquella gentussa quintacolumnista del sector regionalista d’ERC haurien posat el crit al cel tractant de posar en contra de Macià a la gent. La questió és que a partir d’aleshores va haver la senyera i aquesta hi era encara el dia 17 (i es veu perfectament en les fotos que Macià es fa al balcó amb els sublevats de Jaca del temps de Primo de Rivera)

La Guàrdia Cívica va anar a recollir armes a la pròpia Capitania on hi va ser nomenat capità general en López Ochoa, bon amic de Macià malgrat no ser català i que va ser dels pocs que durant totes les discusions amb el govedrn de la república espanyola se li va mantenir fidel i li va dir que si ell es mantenia fer li donaria suport. Just el contrario que van fer els polítics republicans espanyols d’ERC que en tot moment des de la proclama de Companys van seguir en aquesta línea tractant de sabotejar tant com van poder la República Catalana i deixant-li clar a Macià que si ell no cedia ho farien ells i s’entendrien pel seu compte amb els espanyols, per la qual cosa Macià finalment va haver de cedir en adonar-se que aquella gent eren com una quinta columna entestada en seguir el joc als espanyols.

I a partir d’aquí va començar la negociació amb Madrid, negociació en la que Macià es va trobar en tot moment lligat de mans però no per culpa de la gent de Madrid sinò per tots els quintacolumnistes republicans espanyols que havia aquí i que van fer tot el que van poder per donar la imatge als de Madrid de que tot allò era una excentricitat de Macià a la que no s’havia de fer ni cas. Macià, comptant només amb la gent del sector d’Estat Català, va haver de cedir finalment perquè va veure clar que si no ho feia l’haurien reemplaçat i punt. Per sort va poder aconseguir de tot plegat el compromís dels republicans espanyols de restaurar la Generalitat i concedir un estatut d’autonomia.

 1 febrer 2011  Adam Deosdad