Entradas
Els cita a declarar com imputats per les càrregues a la plaça Catalunya, que van deixar un centenar de ferits. Nosaltres/as no oblidem! La que ens va criminalitzar i va cridar violents asseguda en el banc dels acusats.
El jutge que investiga les càrregues policials en l'acampada d'indignats de la plaça Catalunya de Barcelona ha citat a declarar com imputats a la extinent d'alcalde de Seguretat Assumpta Escarp i al director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, al costat de dos comandaments del dispositiu policial.
En una providència, a la qual ha tingut accés Efe, el jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona fixa quatre dies de les properes setmanes per prendre declaració als imputats Escarp i Prat, així com al responsable aquell dia del dispositiu d'ordre públic de Barcelona de la policia catalana, Antoni Antolín, i el cap dels antidisturbis, David Brodes.
Aquestes quatre imputacions deriven de la querella que mig centenar de 'indignats' van presentar en els jutjats per l'operació policial del passat 27 de maig, que es va iniciar com una "operació de neteja" de la plaça i va acabar derivant en càrregues policials que es van saldar amb més d'un centenar de ferits.
El jutge Josep Maria Miquel Porres, després de prendre declaració a 51 denunciants i visualitzar nombrosos reportatges gràfics de les càrregues, va decidir admetre a tràmit la querella interposada pels indignats i obrir una investigació contra els responsables de l'operació, per possibles delictes contra els drets fonamentals, com el de reunió.
La querella es dirigia també contra el conseller d'Interior, Felip Puig, però el jutge instructor manca de competència per investigar-ho per tractar-se d'un aforat, per la qual cosa el cas correspondria al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Abans de citar a declarar als imputats, el jutge instructor ha encarregat informis forenses per comprovar si els parts mèdics aportats pels querellants són compatibles amb les imatges de les càrregues policials, han informat a Efe fonts judicials.
També ha pres declaració als denunciants amb la intenció d'esbrinar si poden identificar als mossos d'esquadra que van participar en les càrregues policials, que no portaven visible el seu nombre d'identificació (TIP) i, a més, tenien el rostre cobert amb cascos i passamuntanyes.
Només s'ha pogut identificar a un dels antidisturbis actuants, que no ha estat reconegut per la manifestant suposadament copejada pels agents sinó per una amiga d'aquesta, segons les mateixes fonts.
Desallotjament encobert
La intervenció policial a la plaça de Catalunya, que els indignats interpreten com un intent de desallotjament encobert, va mobilitzar a una ampli dispositiu d'antidisturbis dels Mossos i agents de la Guàrdia Urbana per facilitar les tasques de neteja de l'espai de l'acampada per les brigades municipals.
Els prop de 200 "indignats" que dormien a la plaça es van negar a abandonar-la i, al cap d'unes hores, eren prop d'un miler les persones que es concentraven en el lloc en suport dels acampats, per impedir que els equips de neteja poguessin accedir al lloc.
Els Mossos d'Esquadra van carregar contra els concentrats, en una operació que es va saldar amb més de 120 ferits, i els "indignats" van recuperar la plaça després que les brigades de neteja es portessin de l'acampada des de matalassos, tendals o sofàs, fins als elements rígids que servien de suport a les pancartes i als altaveus, a més d'ordinadors i estris personals.
L'anomenada "operació de neteja", que Interior va dir haver pactat amb l'Ajuntament de Barcelona, va donar imatges de manifestants ferits que van donar la volta al món i va desencadenar una pluja de crítiques contra el conseller, Felip Puig, que va defensar el dispositiu i va atribuir els incidents a la violència d'alguns concentrats.
Quan a principis de desembre passat va transcendir que el jutge havia admès a tràmit la querella, el director de la Policia, Manel Prat, va afirmar que estava tranquil i disposat a declarar davant el jutge perquè "segurament" tornaria a prendre les mateixes decisions per retirar elements potencialment perillosos de la plaça en vista a una possible celebració esportiva.
es van vulnerar drets fonamentals en les càrregues a la plaça de Catalunya
Una quinzena d'advocats han elaborat un informe que enviaran al Consell d'Europa
Un grup d'advocats membres de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona i de l'Associació Catalana per als Drets Humans, coneguts com a 'Legal Team', han presentat un informe jurídic (pdf) sobre les càrregues policíaques del 27 de maig a la plaça de Catalunya on consideren que s'hi van vulnerar diversos drets fonamentals, com ara el dret a la integritat física, a la tutela judicial efectiva, a rebre informació veraç, a la propietat i a la lliure circulació. Retreuen al conseller Felip Puig que legitimi la violència física dels antiavalots contra manifestants que oferien resistència passiva: 'És un retrocés de moltes dècades i vulnera la integritat moral i els tractats internacionals', ha lamentat l'advocat Àlex Solà, que va fer de mitjancer el dia de l'actuació dels mossos.
Solà i les altres dues advocades que han comparegut, Laia Serra i Mireia Montesinos, han criticat sobretot l'ús de la força per part de la policia contra ciutadans no violents i el fet que els agents no anessin degudament identificats. Aquest informe es farà arribar al Consell d'Europa, a banda del Departament d'Interior i els grups del parlament.
L'anomenat 'Legal Team' es va activar el 20 de maig, el dia abans de la jornada electoral, quan els 'indignats' van recórrer-hi per si es feia efectiu el desallotjament ordenat pel Tribunal Constitucional. S'activà de nou el dia 27 abans de les set del matí, però expliquen que els mossos no els van deixar entrar a la plaça fins gairebé les onze. Finalment van poder fer de mitjancers entre els acampats i els comandaments de la policia. Han desmentit la versió dels mossos, que han insistit que no havia estat possible parlar amb els acampats per no tenir portaveus oficials, i diuen que van ser els advocats els que s'oferiren a fer d'intermediaris.
Els advocats han afirmat que els acampats no van tenir cap actitud 'provocadora ni d'enfrontament amb l'autoritat' i que que havien ofert 'resistència passiva'.
Per tot això, els advocats consideren que es van vulnerar drets fonamentals com el dret a la integritat física i moral; el dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, en entorpir la feina a alguns periodistes; el dret a la propietat i la intimitat personal, en endur-se documents personals i suports informàtics amb dades de molts ciutadans; el dret de reunió i lliure circulació, que es va suspendre sense estar motivat i notificat per part d'un jutge; i el dret a utilitzar els mitjans de prova per garantir la tutela judicial efectiva, en no portar la targeta identificadora correctament. Els advocats han aclarit que ells no coordinaran les possibles denúncies contra Puig o els Mossos. Fins ara, el TSJC n'ha admès sis i un jutjat de Barcelona té des d'aquest dilluns una querella damunt la taula.
==================================================
Historial d'aquesta individua
La tercera tinent d’alcalde i responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, ha proposat tancar les webs, com kaosenlared.net, on segons ella, s’hi fa “apologia de la violència”:
“El que acabem de sentir [un fragment d'un escrit del web kaosenlared.org] [...] és pura violència i pura delinqüència. Diem les coses pel seu nom i aïllem-los en aquest sentit.”
- “[Tancar webs com aquests] és un tema que ens haurem de començar a plantejar. Sí, crec que s’han de tancar perquè fan apologia de la violència.”
Col.lectiu Kaosenlared | 4-10-2010 a las 14:53
No hay comentarios:
Publicar un comentario