1/1/12

Rimes turbades.

En aquest escrit dedicat als que ens vexen com a poble (i diners ens roben), és de justícia fer una poesia que ens serveixi d'inspiració en el nostre camí a la llibertat. 
Hem de ser valents, i tot usant poesia radical fer front a aquesta injustícia infinita. 
Useu doncs aquesta poesia quan volgueu defensar el nostre poble de les constants agressions que rep.

A partir de demà i durant 10 dies, a raó de 4 versos cada dia, un poema dirigit a aquells que tant mal ens volen serà publicat.

Va per vosaltres enemics del Poble Ras, de bon rollo,
amb el mateix bon humor del Peces barba que tanta gràcia us ha fet
Et petaré el recte (figuradament), fort i amb un objecte.
Et petaré el cul (figuradament), i no és un insult.
Et petaré l'ojet (figuradament), amb un ganivet.
Et petaré pel caca (figuradament), t'hi clavaré una estaca.

Et donaré anal (figuradament), i et farà molt mal.
Et donaré pel darrera (figuradament), no t'ho creus? Espera.
Et donaré pel forat (figuradament), t'ho dic de veritat.
Et donaré pel sac (figuradament), ja sens el tic-tac?

T'arrancaré la polla, i la couré a l'olla.
T'arrancaré la narda, no et fa basarda?
T'arrancaré el penis, més val que l'estrenis.
T'arrancaré les parts, en mitja hora o tres quarts.

Et tallaré el tronc, paraula t'en donc.
Et tallaré el nap, les mans i el cap.
Et tallaré la tranca, amb una arma blanca.
Et tallaré el membre, amb la falç de sembra.

T'extirparé un colló, sense compassió.
T'extirparé un ou, veuràs com et cou.
T'extirparé els testicles, de cop o en fascicles.
T'extirparé les pilotes, tons ulls trauran gotes.

Et penetraré la vagina, i hi deixaré orina.
Et penetraré la ovaris, més val que et preparis.
Et penetraré la xona, no seràs persona.
Et penetraré la figa, el deure m'hi obliga.

Et grapejaré els pits, amb tots els meus dits.
Et grapejaré les peres, això va de veres.
Et grapejaré les mamelles, veuràs les estrelles.
Et grapejaré les metes, tingues-les ben netes.

Et trencaré la boca, semblaràs una foca.
Et trencaré la cara, no't coneixerà ni ta mare.
Et trencaré les cames, tots veurem com brames.
Et trencaré el cor, aviat seràs mort.

Et destrossaré els ossos, en més de mil trossos.
Et destrossaré els genolls, tens els calçotets molls?
Et destrossaré les dents, en uns breus moments.
Et destrossaré el cervell, hi deixaràs la pell.

Et dispararé a la titola, amb una pistola.
Et dispararé a la teta, amb una escopeta.
Et dispararé als mugrons, amb dos grans canons.
Et dispararé al membre viril, llançant-hi un missil.

poema de Rimes Turbades
Blog de poesia diària, atrevida, innovadora i de qualitat.
3 de novembre de 2011
Foto entrevista al Diari de Tarragona 30 Desembre del 2011

No hay comentarios:

Publicar un comentario