6/6/12

Clara-Simó: “Garzón va ser un canalla”

Els afectats per "l'operació Garzón" recorden que, malgrat la condemna a l’Estat espanyol per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, cap dels seus responsables ha sigut jutjat.
 L’escriptora Isabel Clara-Simó, que avui ha participat a l’acte de presentació del documental ‘Operació Garzón contra l’independentisme català’, en el qual es recorden les detencions il•legals i tortures a independentistes catalans fetes poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, ha assegurat que el jutge va ser “un canalla” però ha valorat que, malgrat que “el dolor és irreversible, nosaltres hem guanyat”.

En aquest sentit ha recordat com una de les “pors” de l’Estat era evitar mostres de rebuig a l’espanyolitat o al rei Joan Carles. “A la preinauguració de l’estadi olímpic ja hi va haver xiulada al rei”, ha subratllat. “Al final- en referència a la recent final de Copa del rei- hem fet una xiulada magnífica, hem caricaturitzat el monarca i Garzón ha sigut inhabilitat. Hem guanyat”, ha insistit.

Els afectat per les detencions de fa vint anys han destacat que la tortura segueix present i que, malgrat la condemna a l’Estat espanyol del Tribunal Europeu de Drets Humans pel cas del qual van ser víctimes, cap dels seus responsables ha sigut jutjat a dia d’avui. Un d'ells, Ramon López, representant de Memòria contra la Tortura, ha recordat els abusos policials i ha qualificat de "pau social imposada" i de "ràtzia política i judicial" els fets ocorreguts l'estiu del 1992. López ha instat la societat a ser conscient del paper vigent de la tortura, que ha qualificat com una manera de "destruir una persona i un col·lectiu.

Presentació aquest dissabte


El documental s’estrenarà dissabte que ve al Teatre Principal d'Olot a les 9 del vespre. L’acte serà organitzat per l'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa i Maulets. //Manel Bosch

========================================
Comentaris;
Carles Viñals Casado
06/06/2012 16:30
Els temes com el que tracta l'Isabel-Clara Simó solen ser objecte de silenci interessat per part de molta -massa- gent, als qui sembla interessar que caiguin en l'oblit, talment com si mai no haguéssin existit. És entre aquests on cal cercar els "catalanets" i l'autoodi i no pas entre aquells que els mantenen vius en la memòria col.lectiva. Altra qüestió és la indubtable falsedat i hipocresía de molts catalans, manifestada tant en els que a casa nostra miren cap a una altra banda perquè "mai no passa res" que els pugui destorbar la digestió, com en els somriures dels catalans de Madrid que s'ho passen d'allò més bé..
 
 
català
06/06/2012 14:21
Quin grau error va ser permetre fer els Jocs Olímpics espanyols a Barcelona. Ja ho vaig dir jo: som uns hipòcrites, mentre ens hi fan el servei, ji, ji, ji, i més hipocresia. Després, els insults i demés. Així ens va. Amb els hipócrites no vol anar ningú. Fan fàstic a tothom. Així ens consideren a Espanya, com fals i hipòcrites...serà veritat?? A aqustes pàgines es llegeix sovint tota mena d'insults i després, a Madrit, on vaig també molt sovint i em trobo amb molts, moltíssims catalans, hi ha tota mena de somriures, perquè es passa tan bé..... Sento vergonya i molt pudor moral quan observo aquestes reaccions "tan catalanetas"

4/6/12

La cacera de bruixes a la Vall Fosca

 La zona del Pallars va ser un dels primers focus de caceres de bruixes a Europa al final de l'època medieval. Blasfemar, practicar la medicina o tenir un comportament fora de la norma podien ser motiu de denúncia per bruixeria amb resultat de condemna a mort.
 Pau Castell, especialista en història medieval, relata l'època en què els poders locals de La Vall Fosca, esperonats per la pressió popular, van jutjar i executar centenars de suposades bruixes i algun bruixot que van confessar sota tortura el seu crim.
Un gran reportatge de Catalunya Ràdio 
03/06/2012
En guàrdia

Parlaments i constitució de l'ANC de Rasquera

El càntic a la vida és la suor i el somriure,
el docent d’anglès, el culer i l’independentista,
l’escriptor activista, l’amic fidel,
l’anhel de marit que és pare i tant estima,
l’home de pensament de terra nostrada.

Fragment del poema "El càntic a la vida " de Emigdi Subirats
"""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""""
 http://www.youtube.com/watch?v=jvmaktuHKt0&feature=youtu.be

Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai.
Tenc l'ànima esmolada
i tall, a cada pas.

Et mir als ulls
i veig un company

Aixeca el cap
i no miris enrere,
oblida les derrotes
i vés amb pas ferm
sempre, cap endavant.

Avui la cara em bofega
i el cor em batega
amb més força que mai,
trepitjant l'asfalt roent
dels carrers de Ciutat.

Poema L'ÀNIMA ESMOLADA del Llibre "La Terra encesa"
1 de Juny del 2012

3/6/12

Servadret !, Nantros a Rasquera lo hem fet.

Paraula pronunciada pels pagesos;
el seu significat és: Fes bondat! Sigues bona persona! 
Aquest mot és compost i ve del llatí servar.

Paraula culta d'arrel neollatí,
transmesa pel món de la pagesia, ja és perduda;
malgrat ser un mot més procedent de la llengua mare del català.

I és una paraula que els soldats romans van pronunciar per ací
i ens ha arribat fins ara que casi ha desaparegut o sense casi.
I a Rasquera hem fet bondat i sigut bones persones,
Hem constituit l'ANC al Nostre Poble.
1 de Juny del 2012

Rasquera, la Llum!!!

Sense parar recorro amb els meus ulls el cel,
 per si veiés l'estrella que tu estàs contemplant.

 Pregunto als viatgers de totes les terres,
per si trobés algun que hagués aspirat la teva fragància. 

Quan els vents bufen, faig que em donin a la cara, 
per si la brisa em portés les teves noves.

 Vaig errant pels camins, sense meta ni rumb: 
potser una cançó em recordi el teu nom. 

Miro furtivament, sense necessitat, a quants em trobo, 
per si albirés un tret de la teva bellesa.

Poema "ABSÈNCIA"

(Tortosa,1059Alexandria,1126) Erudit tortosí del segle XI.
Vaser un expert en dret i un intel·lectual 
que va viatjar per les principals ciutats musulmanes de l'època.


Abu Bakr va néixer a la Tortosa musulmana el 1059. La taifa de Tortosa es trobava en aquell temps en el màxim esplendor cultural i ell n'és un dels exponents. Va estudiar dret, tradicions i aritmètica a Saragossa i va ampliar estudis a Orient, on va viatjar per les grans ciutats islàmiques de l'època (Bagdad, Damasc, Bàssora...) 
Era un home profundament religiós i va portar una vida modèlica i ascètica. La seva obra literària comprèn una trentena d'obres sobre ciències coràniques, dret i moral. La seva obra més coneguda és un tractat sobre l'educació dels prínceps, titulada "La llumenera dels prínceps", escrita el 1122. Va morir a Alexandria el 1126. 

foto a la font de Rasquera el 1 de Juny del 2012 a la presentació de l'ANC de Rasquera

Dedico el poema a tots los Patriotes que se han quedat per el Camí cercant la Pàtria Absent //*//




2/6/12

Miquel Vendrell, més conegut com Miquel del Roig a la presentació de L'ANC de Rasquera .

 La Judit Monclús ens defineix perfectament qui es Miquel Vendrell,
 podriem dir que es la gramola ebrenca que ha conquistat les terres gironines.
Reconeix que a la seua terra és gairebé un desconegut. 
En canvi, a qualsevol poble de terres gironines (i calant a les de Barcelona), si pregunteu per ell se us posaran a cantar La farola, la farola... sense problemes. 
Des de l’Ametlla de Mar, Miquel Vendrell, més conegut com Miquel del Roig, 
s’ha destapat com un fenomen musical sense precedents.
 I no només per l’abast de la seua popularitat, sinó per la seua capacitat d’enllaçar cançons i cançons als seus concerts en eterns popurris sense fer ni una pausa. És una màquina non-stop de festa assegurada.

Fer de mestre no li ha tret mai temps per dedicar-se a allò que més li agrada.
 Després d’estrenar la cançóM’agrada la Cala al costat de Pep Sala,
 espera la sortida del seu nou disc sense parar de fer concerts arreu de Catalunya. 
Ben acompanyat de les músiques de Quico el Célio, Miquel del Roig presentarà ara les seues millors cançons ebrenques de totes les èpoques. Descobriu-lo, no us deixarà indiferents en cap de les seues facetes.

- Per què del Roig?
És el nom de casa de tota la vida. El faig servir en homenatge a mon pare, qui em va comprar la meua primera guitarra.

- S’ha destapat com un fenomen ebrenc en terres gironines. Com s’entén això?
Coneixia una gent de Palamós que em va convidar, fa anys, a fer-hi un concert per festes de Sant Joan. Penseu que allà hi viu molta gent que prové de l’Ametlla de Mar, pescadors que sobre l’any 1930 van marxar-hi a treballar. Vaig acceptar fer el concert a canvi d’un bon àpat a base de gamba roja, que és típica de Palamós. I a partir d’aquí, en van haver més a Palafrugell, Calonge, l’Escala... Des de llavors, no han deixat d’avisar-me per anar-hi a actuar.

- Com s’exporten cançons tan conegudes a l’Ebre, com La Farola, arreu de Catalunya?
Sempre canto al gust de la gent. Hi ha músics, alguns molt bons, que es perden perquè sempre canten al gust d’ells. Jo toco peces que són les que crec que agradaran més i La Farola és una d’elles.

- Quin és el seu secret per enllaçar cançons i cançons sense pausa als seus concerts?
Això ja ho feia abans a Salou, quan fèiem ball [cantava en una orquestra]. A les cançons hi ha molta palla i triava els trossets més guapets perquè la gent sempre estigués pendent de la música. Ja em coneixien i em deien “Miquel fes un popurri dels teus!”.

- Però els seus concerts són un popurri llarg de dues hores...
Ahir per exemple [fent referència al 26 de febrer], vaig tocar a Granollers i vaig estar cantant dues hores i mitja. Només vaig parar perquè van pujar a l’escenari uns nois a fer uns garrotins, i després, un minut per beure aigua.

- Com ho aguanta?
Em cuido molt la veu, sobretot bebent molta aigua però dormir és la clau perquè estigui descansada.

- Com s’ho fa per connectar tan bé amb la gent jove que va als seus concerts?
M’ho treballo i passo moltes hores buscant cançons conegudes que els puguin agradar, sobretot comercials. Jo en conec bastantes, però són dels anys seixanta i setanta i a aquestes aprofito per canviar-los-hi la lletra.

- Nota diferències entre el públic de les diferents zones de Catalunya on actua?
Hi ha cançons que a uns públics agraden i a d’altres, no agraden tant o passen més desapercebudes. Per exemple, la cançó Tio Canya d’Al Tall, a Reus triomfa; en canvi, a l’Empordà, la gent passa molt perquè no la coneixen tant i no la canten.

- Fa versions de cançons conegudes fent que parlin de temes com les seleccions catalanes, les balances fiscals, el lehendakari Ibarretxe... És una nova manera de fer cançó protesta?
Sí, i a la vegada fas país. Busco paraules que siguin semblants a les del text original i les canvio buscant una intenció. L’última versió que he fet ha estat de la cançó Baby come back (1970) parlant sobre el tema de Líbia, on ara la lletra diu “vine al combat”. Hi perdo un munt d’hores fent aquestes versions!

- Encara que els seus concerts són unes sessions musicals amb cançons conegudes pel públic, vostè ha tret discs amb música i lletres pròpies. Què l’inspira a l’hora d’escriure les lletres?
Allò que llegeixo als diaris, la gent, el poble... Sempre busco posar-hi una mica d’humor i miro de no ferir sensibilitats. Tot i així, sempre hi ha alguna queixa... [riu]

- Té dues cançons (Anem a Palamós i Sempre ens quedarà l’Empordà) que parlen de la Costa Brava. Quins vincles l’uneixen a aquest territori?
Pujo a tocar-hi molt, per exemple, cada any toco a la festa major de Viladamat (Alt Empordà). I l’Empordà m’agrada molt: la seua gent, la seua terra, la seua cultura... És gairebé com la meua segona pàtria. A part, la gent em demana que escrigui aquestes cançons.

- A les darreres festes de la Candelera vau estrenar la cançó M’agrada la Cala, juntament amb Pep Sala. Com va sorgir la iniciativa?
Va ser un encàrrec de l’alcalde que em va demanar que fés una cançó sobre l’Ametlla de Mar. En Pep Sala es va encarregar de la música i jo, de la lletra. Va ser molt fàcil treballar amb ell. En menys d’un dia la vam compondre al seu estudi a Santa Eulàlia de Riuprimer. El resultat és prou satisfactori i a la gent del poble li ha agradat molt, és un hit.

- I ara, quins projectes arriben?
En breu sortirà un disc que he gravat amb Quico el Célio. Ells s’han encarregat de la música i jo hi poso la veu i les lletres. Ara estem a l’aguait de concretar el dia de sortida al mercat. És un gust personal i un regal per a mi i per a la gent que m’escolta. He triat les cançons que crec que són les millors de totes les que he fet. Estic molt il·lusionat amb aquest projecte perquè ja l’he pogut escoltar i crec que ha quedat molt bé. Serà amè, divertit, per a joves i per a gent gran. Són cançons caleres i molt properes. I de moment, anar tocant...

- Li agradaria poder tocar més per les Terres de l’Ebre?
És clar! Però potser per aquí no hi ha tanta cultura de fer concerts. A l’Empordà, el Vallès, el Maresme, etc., gairebé cada setmana en fan. Molts, amb grups que comencen i de manera gratuïta, però clar, això ja és una tradició que porten de fa molts anys. Aquí només es fa per les festes majors, tot i que a Rasquera hi ha Lo Submarino que en programa habitualment.

30/5/12

Vui una Catalunya Lliure //*//

Vull ser lliure com l'aire
com les gavines 
com la rosada 
en les plantes del meu jardí.

Voldria ser lliure per volar,
viure i somniar
tenir així de senzill 
a una amiga de veritat.

Ser lliure per a poder cantar,
cantar a la vida,
ser lliure i poder plorar,
plorar pel que vull, pel que necessito.

Perquè si no es veu el sol mors 
ser lliure i poder morir, 
com moren els núvols cada nit
o les estrelles al sol...

Morir com moren alguns..,
sols per amor, vull ser lliure per sentir,
sentir que soc viu, sentir els raigs de sol,
com es sent una mirada captiva, cm es sent el dolor.

Vull ser lliure dons vull ser jo,
jo que visc i somnio
jo que canto i ploro
jo que ploro pel teu amor.


Ha sigut un poema escrit per en Ferran de Montagut , avui dia 11 d'Octubre del 2006, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya.