El jutge imposa una fiança de 3,29 milions d'euros a CDC pel cas Palau

Sospita que la formació va rebre “lliuraments opacs” de diners de Millet i Montull i la declara responsable civil a títol lucratiu

El magistrat adverteix el partit que si demà no diposita la fiança “procedirà a l'embargament de béns”

El jutge que investiga el desviament de fons del Palau de la Música ha declarat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) responsable civil a títol lucratiu i li ha imposat una fiança de gairebé 3,3 milions d'euros per presumptament haver obtingut diners de manera fraudulenta provinents de l'entitat musical.

El jutge sospita que CDC hauria obtingut els diners gràcies als dos exmàxims responsables del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, i a les aportacions de la constructora Ferrovial i les empreses de bustiada filials de Mail Rent. D'aquesta manera, el magistrat estima parcialment la petició del fiscal, que va demanar una fiança fins i tot superior, i ordena que el pagament es faci aquest dijous si no vol que se li embarguin béns per valor equivalent.

En una breu interlocutòria de quatre pàgines, el magistrat Josep Maria Pijuan diu que les últimes investigacions han apuntat que CDC hauria rebut “entregues opaques” de diners en efectiu entre 2002 i 2008 procedents de l'Orfeó Català i gràcies a Millet, Montull i la filla d'aquest, Gemma Montull. Segons el jutge, Carles Torrent, responsable de finances de CDC fins que va morir el març del 2005, hauria rebut 570.961,63 euros, mentre que el seu successor, Daniel Osàcar, hauria obtingut 1.743.533,58 euros més. Tots aquests diners, 2,3 milions d'euros, haurien anat a parar directament al partit o indirectament a través de la Fundació Trias Fargas, on Torrent i Osàcar també van exercir responsabilitats financeres.

A més, segons la interlocutòria, la Fundació del Palau també hauria aportat 982.583,80 euros a CDC gràcies a factures falses del 2007 al 2009 emeses per les empreses de bustiada New Letter i Letter Graphic, filials de Mail Rent, que treballaven tant pel Palau com per CDC. Segons el jutge, la Fundació hauria pagat factures falses a aquestes empreses, per feines que o no es corresponien a serveis prestats a l'entitat musical o eren serveis que s'havien prestat al partit.

Però aquests diners que la Trias Fargas pagava en serveis ficticis procedien, sempre segons el jutge, de donacions de la constructora Ferrovial a l'entitat musical, “sota l'aparença d'un acord de patrocini”. Tot i això, el magistrat considera que les donacions no obeïen a la “generositat” de Ferrovial sinó al “pagament de comissions per obra pública adjudicada a la constructora”. En concret, cita quatre grans obres: el revestiment de la sèquia de Bellet, al marge esquerre de l'Ebre; un pavelló esportiu a Sant Cugat del Vallès; la línia 9 del Metro, i la Ciutat de la Justícia.

Els diners que la fundació vinculada a CDC pagava a New Letter o Letter Graphic haurien acabat a la seva empresa matriu, Mail Rent, a través de factures també falses que les filials presentaven per llogar maquinària. Del 2007 al 2009 l'import hauria sumat 1,8 milions d'euros. Finalment, els diners haurien arribat a la formació política a través “d'entregues opaques de diners en efectiu” per part dels gestors de les esmentades empreses, tot i que l'import no s'ha pogut calcular, o a través de donacions legals de les empreses a CDC per valor de 775.000 euros.

El jutge fixa la fiança “prudencialment” en 3.297.079,21 euros, i diu que s'haurà de fer efectiva l'endemà del dia en què es notifiqui la interlocutòria, o sigui aquest dijous. Si no es fa així, “es procedirà a l'embargament dels seus béns fins a cobrir l'import de la fiança”.

Un informe sobre BFA-Bankia demostra que es van ocultar les pèrdues amb mala fe. BFA-Bankia va intentar aprovar els comptes ocultant pèrdues de 4.690 milions.

 L'associació d'usuaris de banca Adicae denuncia que es va amagar el forat econòmic per enganyar a inversors i falicitar la seva entrada en Borsa.
    L'informe desmenteix que hagi pèrdues a causa de la major exigència de provisions, com asseguren des de l'entitat.
L'associació d'usuaris de banca Adicae ha publicat un informe demolidor a què ha tingut accés 20 minuts sobre la gestió i sortida a Borsa de BFA-Bankia en què denuncia que les pèrdues reflectides pel banc van ser ocultades sistemàticament ia propòsit per enganyar els inversors i facilitar la seva entrada a l'Ibex-35. Entre altres acusacions, els usuaris de banca acusen a l'entitat anteriorment presidida per Rodrigo Rato d '"intentar aprovar uns comptes anuals ocultant 4.690 milions d'euros en pèrdues".
Adicae enumera en el seu document 9 conclusions que, segons ells, demostren que hi ha prou raons per exigir responsabilitats als anteriors gestors de l'entitat. En primer lloc, desmenteix que hagués pèrdues aflorades en BFA-Bankia causa de la major exigència de provisions, tal com defensen els nous administradors de la societat.
"Tant les pèrdues aflorades en la reformulació de comptes el 2011 com les anunciades en l'informe d'auditoria per a 2012 provenen íntegrament de dotació de provisions sobre actius ja existents el 2010, i per tant ja eren pèrdues de 2010", sosté Adicae, que a més acusa l'anterior equip directiu de no haver informat correctament als inversors que la solvència de BFA estava lligada directament a la de Bankia. A l'associació creuen que si el petit accionista hagués estat informat correctament d'aquests riscos mai hagués optat per comprar accions de Bankia a 3,75 euros.Un acte deliberat
La tesi d'Adicae apunta a una ocultació deliberada de les veritables comptes de l'entitat. Es va presentar una realitat en què BFA-Bankia obtenia beneficis recurrents, si bé després es van demostrar falsos. L'entitat va al · legar que els nous decrets aprovats pel Govern els van obligar a augmentar provisions i per tant a presentar pèrdues, encara que tal com sosté Adicae "són pèrdues que ja haurien d'haver figurat en els comptes de Bankia de 2010".
L'associació d'usuaris conclou que es reconeix "mala fe dels administradors el 2011 en intentar aprovar uns comptes anuals ocultant 4.690 milions d'euros en pèrdues" i que, un cop reformulades els comptes anuals (i per fi reconegudes les pèrdues) en Bankia no són capaços d'explicar el motiu pel qual s'han produït aquesta pèrdua de solvència.
A la vista d'aquestes conclusions, l'associació veu sobrats motius per exigir responsabilitats a l'entitat, i fins i tot per encausar penalment als seus gestors. Tal com ja va avançar aquest diari, l'estratègia d'Adicae passa primer per intentar promoure en la propera Junta General d'Accionistes de Bankia una acció social de responsabilitat. Això suposaria que els actuals gestors demandar als anteriors a la vista del greu dany que han comès a l'entitat nacionalitzada.

un gran article de 20minuts. es

Rescat, amb Jonathan Tepper, Ada Colau i Robert Tornabell

Tres veus i tres visions diferents sobre les conseqüències que tindrà sobre l'economia real el rescat bancari demanat pel govern de Mariano Rajoy.

https://vimeo.com/44357879
Robert Tornabell és catedràtic de Banca i exdegà d'ESADE. Diu que el rescat farà augmentar el dèficit de l'Estat i que cal un control més estricte de les activitats dels bancs.
Ada Colau és la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Diu que és intolerable que es prioritzi rescatar els responsables de la crisi sense contrapartides clares.
Jonathan Tepper és economista i analista financer. Per ell és increïble que no s'hagin canviat líders polítics i dirigents bancaris i que no s'hagin obert causes criminals.

Les conseqüencìes del cas Dívar

Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, analitza la credibilitat de les declaracions del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, 

 https://vimeo.com/43853385

unes declaracions fetes ahir en roda de premsa sobre 20 viatges que va fer a Marbella entre els anys 2008 i 2011 pagats amb diners públics.

Trama dels Peatges Abertis-CiU al descobert al Parlament (no us perdeu vídeo)!‏

URIEL BERTRAN DESTAPA TOTA LA TRAMA DELS PEATGES AL PARLAMENT I FA BOCINS LA MULTA IL·LEGAL #NOVULLPAGAR 

Aquesta tarda a la sessió del Parlament de Catalunya el Diputat de Solidaritat Catalana per la Independència Uriel Bertran ha destapat tota la trama dels peatges i ha fet bocins la multa il·legal que va rebre.

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Uriel Bertran ha defensat aquesta tarda al Ple del Parlament una moció del seu grup que reclamava:

* El respecte i reconeixement del Parlament a totes les persones que han participat del #novullpagar peatges.

* No imposar cap multa de trànsit als ciutadans pel fet de no pagar un peatge, per ser manifestament il·legals.

* La gratuïtat de les autopistes pel fet d'haver-se pagat i amortitzat el cost de les infraestructures desenes de vegades.

Aquesta moció no ha prosperat ja que l'aliança CiU-PP ha votat en contra de la tots els punts.

Finalment el diputat independentista ha explicat "la trama dels peatges en 10 punts" que tenim a bé d'adjuntar-vos i ha estripat una de les multes que li ha enviat el Servei Català de Trànsit.
Aquí teniu el vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=kOt4OVAS7wg

 No us el perdeu.

Us compartim també una imatge que resumeix i explica perfectament la trama dels peatges a Catalunya:

PODEU VEURE EL GRÀFIC "LA TRAMA DELS PEATGES EN 10 PUNTS" AQUÍ:

http://www.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/actualitat2/gr%C3%A0fi...

1. La Caixa és l'accionista majoritària d'Abertis.

2. CiU deu a La Caixa 24,4 MEUR en crèdits (2011).

3. Abertis va finançar la darrera campanya electoral d'Artur Mas amb 150.000 €.

4. Miquel Roca va ser el secretari general de Convergència i portaveu al Congrés de CiU.
Actualment Roca és el secretari del Consell d'Administració d'Abertis i president de la
Fundación Abertis. El bufet d'advocats Roca Junyent treballa pel govern de CiU.

5. Salvador Alemany és president del grup Abertis. També és el principal assessor del
president de la Generalitat Artur Mas (CiU) i president del CAREC.

6. Artur Mas i Lluís Recoder permeten beneficis de 344 MEUR a Abertis que treuen de les autopistes catalanes, que estan amortitzades desenes de vegades.

7. Lluís Recoder malvendrà a Abertis l'empresa pública TABASA (Túnels del Cadí i Túnel de Vallvidrera), una de les poques empreses públiques catalanes que genera beneficis. El mentor polític de Recoder és Miquel Roca.

8. Felip Puig esdevé cobrador del frac d'Abertis
i se serveix del Servei Català de Trànsit per
imposar multes il·legals amb la finalitat de
boicotejar el #novullpagar i evitar d'aquesta manera la fallida d'Abertis.

9. Ex-consellers de CiU han estat captats perAbertis i incorporats al seu Consell d'administració: Francesc Homs, Josep Manuel Basáñez i Macià Alavedra. Alavedra ha estat a presó per altres corruptel·les.

10. La Fundación Abertis és mecenes del Palau de la Música (Fèlix Millet) des de 1997. La policia investiga si els diners han anat a parar a la Fundació Trias Fargas actualment CatDem) per finançar il·legalment les campanyes electorals de CiU.

 Feu arribar aquesta informació a tothom! 

Acabem amb la seva impunitat!

Visca Catalunya Lliure!

El manresà Servitje eludeix la presó en ser indultat pel PP.

L'exalt càrrec de CiU de la Generalitat, 

que va ser condemnat pel cas Treball, 

només haurà de pagar 3.600€.

 JOSEP SALLENTMANRESA

  Finalment, Josep Maria Servitje podrà continuar gaudint de la seva jubilació a casa, a Sant Martí de Torroella, en lloc de fer-ho entre reixes. 

Tant ell com l'empresari Víctor Manuel Lorenzo, 

tots dos militants d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC),

 van ser indultats ahir pel govern espanyol del PP, 

que, d'aquesta manera, ha salvat Servitje del tràngol d'haver d'anar quatre anys i mig a la presó.

És la pena a què l´havia condemnat l´Audiència de Barcelona en una sentència publicada el 2009, i que l´any passat va ser confirmada pel Tribunal Suprem. 

Els jutges condemnaven el manresà pels delictes 

de prevaricació i de malversació de fons 

entre els anys 1994 i 1995, 

quan ocupava el càrrec de secretari general de Treball de la Generalitat,

 en l´època dels governs de CiU de Jordi Pujol, 

en el que va ser anomenat cas Treball.

Los Presum-tes Lladres tenen nom //*// Els culpables de la crisi tenen nom

No em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels sense ètica.

El que més em preocupa és el silenci dels bons ".

M. Luther King.

Els culpables de la crisi tenen nom


Ens parlen de crisi econòmica i crisi de valors. Ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga. Ens fan creure que ens hem d’estrènyer el cinturó. I moltes altres coses que sembla que ens facin responsables a nosaltres de l’actual situació.

Sembla que l’única solució que queda per sortir-ne és retallar els nostres drets, que ara sembla que siguin privilegis. Com si fóssim nosaltres els que haguéssim especulat en borsa, els que ens haguéssim enriquit amb l’especulació urbanística, o els que haguéssim fet estafes milionàries amb fons públics.

Nosaltres no hem fet res d’això, ben al contrari. Nosaltres som els que sempre hem pagat les conseqüències del sistema capitalista.

Som els que hem de treballar, som els aturats, som els que tenim problemes per arribar a final de mes, som els que no tenim drets perquè no tenim papers, els que ens quedem sense casa i sense ajuts.

Ens diuen que l’única solució per sortir de la crisi són les retallades dels serveis públics. Però no ens enganyen! La sanitat, l’educació, els serveis socials, són drets dels ciutadans i ciutadanes que han costat molt d’aconseguir, que garanteixen els mínims de qualitat de vida com a persones que som. I no. No ens els volem deixar prendre.

Convençudes de denunciar tot això engeguem aquesta campanya, que pretén assenyalar alguns polítics, empresaris, i personatges coneguts que han contribuït a la misèria dels ciutadans i ciutadanes evadint impostos a altres països, fent frau fiscal (i per tant, robant els diners de tots), cobrant sous indecents mentre augmenta la pobresa, o estafant diners públics pel seu propi benefici.

Són persones ben conegudes a la nostra vida quotidiana, rics tots ells, que maniobren per ser encara més rics a costa de nosaltres, els treballadors i treballadores.

Volem denunciar que si es lluités de debò contra el frau fiscal i els lladres de guant blanc, si no s’augmentés el pressupost de l’exèrcit, si no seguíssim alimentant la monarquia espanyola hereva del franquisme, si els sous públics els decidissin els treballadors i no els polítics, si no es fessin aeroports sense avions i AVEs sense passatgers, hi hauria diners de sobres per mantenir totes les PIRMIs, per no haver de tancar hospitals, per tenir escoles, instituts i universitats de qualitat, i per no apujar el preu d’alguns serveis bàsics com l’aigua potable.

 Per acabar, fem una crida a organitzar-vos als vostres pobles, ciutats, escales de veïns o llocs de treball, contra les injustícies d’aquest sistema explotador, governat per corruptes que apliquen lleis abusives contra els que hem de treballar per sobreviure. Alhora volem oferir-vos l’Assemblea Popular com un espai participatiu, obert, on podeu participar i dir-hi la vostra. És impossible canviar res tots sols, però junts ho podem tot!

Ni el capitalisme és l’únic sistema possible, ni les retallades són la solució a la crisi, ni tots tenim les mateixes responsabilitats. Que la crisi la paguin els rics!



El teu iPhone està fabricat per treballadors de 13 anys

XINA-SUÏCIDIS

Els treballadors en aquesta foto es veuen dins d'una fàbrica de Foxconn al municipi de Longhua al sud de la província de Guangdong de 26 maig 2010. Una sèrie de nou morts empleats a nivellmundial fabricant de productes electrònics de Foxconn, el principal proveïdor d'Apple de l'iPhone, ha llançat una llum sobre alguns dels aspectes més durs de la vida d'obrers enles fàbriques xineses. REUTERS / Bobby Yip (XINA

Un informe revela casos d'explotació laboral a les empreses proveïdores del gegant Apple, que se suma a la llarga llista de multinacionals marcades per l'escàndolApple se suma a la llarga llista de multinacionals marcades per l'explotació laboral. La premsa americana es feia ressò aquests dies d'un reportatge del programa radiofònic «This American Life» en què es denunciaven les condicions laborals en les fàbriques asiàtiques que treballen per a la companyia. 
En un reportatge per al «Business Insider Henry Blodget» resumia les condicions en què el gadget més cobejat arribava a les mans dels consumidors: «La teva iPhone està fabricat en part per treballadors de 13 anys que treballen 16 hores al dia per 70 centaus la hora », assenyalava en el seu article, on explicava que« els baixos preus dels iPhone i iPad, així com els enormes marges de benefici d'Apple, són només possibles gràcies al fet que es fabriquen amb pràctiques laborals que serien il · legals als EUA ».

El gegant de Cupertino, que gasta milions de dòlars a oferir una imatge de marca positiva, rep des de fa anys crítiques per la situació en què es troben molts dels treballadors de les seves empreses proveïdores. El cas més cridaner va ser el de la companyia encarregada de fabricar l'iPhone, la xinesa Foxconn, on diversos empleats s'han suïcidat, a més de registrar una explosió que va deixar quatre treballadors morts.

Tot i les denúncies de diverses organitzacions i fins i tot l'impacte negatiu en les vendes per una baixada de confiança en les marques assenyalades com «explotadores», l'incompliment de les normatives laborals és una eina freqüent de les grans empreses a l'hora de reduir costos i augmentar beneficis. Dins d'aquest incompliment normatiu, s'han registrat al llarg de les últimes dècades casos més extrems, com l'explotació infantil i pràctiques exclavaments amb les que companyies líders treien profit i fins i tot fomentaven l'explotació laboral dels països en desenvolupament.

Es tracta d'una xacra que la globalització va ajudar a estendre de manera exponencial i que ha deixat casos per a la història. Un dels més recordats va ser el de la companyia Nike, que va començar a rebre el 1991 denúncies per l'ús de mà d'obra infantil a la fabricació de les seves famoses sabatilles. Ni tan sols les ingents xifres que l'empresa va gastar en calçar peus il · lustres com els de Michel Jordan van aconseguir reduir l'impacte negatiu en la seva imatge de marca i en les vendes.
Més casos
Una altra multinacional de roba esportiva, Adidas, també va ser acusada d'explotació infantil a la fabricació dels seus pilotes en empreses asiàtiques subcontractades, continent al qual va transferir tota la seva producció després de tancar les factories europees. Després de sortir a la llum les penoses condicions laborals, les empreses locals que assortien a Adidas van augmentar lleugerament el preu per pilota, cosa que l'empresa va considerar un excés i va provocar que traslladés al Marroc les pilotes per al Mundial de França.

A Itàlia, Benetton va haver de sortir al pas després de la publicació d'unes fotos en què uns nens cosien pantalons per Benetton a Istanbul. La firma italiana va retirar la llicència a la fàbrica turca en qüestió, Bogazici Hazira Glym.

Intermón Oxfam denuncia recentment en el seu informe més recent a diversos tallers establerts a països en desenvolupament i que proveeixen, entre altres empreses, a firmes espanyoles com Inditex, El Corte Anglès, Cortefiel i Mango. L'ONG denuncia que en aquestes indústries locals es violen drets humans i laborals especialment amb les baules més vulnerables de les cadenes de producció, les dones i els nens.