CARTA ANÒNIMA D'UN MOSSO D'ESQUADRA (Policia espanyola Que realitzar La repressió brutal)

Hola a tots els ciutadans i ciutadanes lliures:

Em presentaré com a ciutadà anònim perquè sóc Mosso d'Esquadra i la llibertat d'expressió interna del Cos no em deixa un altre camí que aquest anonimat que detesto.

Us volia transmetre la meva indignació per tot el que hem viscut en aquests tretze dies, però sobretot pels fets esdevinguts ahir en el desallotjament de Barcelona i de Lleida.

Fa molts anys que vaig accedir al Cos de Mossos i ho vaig fer creient que en una democràcia la policia és un servei públic vital per a la convivència.

Un servei públic que ha d'estar al costat de tots els ciutadans i ciutadanes que creiem en la llibertat lligada a la responsabilitat. Un servei públic que ha d'atendre la prevenció dels delictes i la seva persecució, entre altres coses, i sempre, tal com ens van ensenyar a l'escola de policia, amb els principis de CONGRUÈNCIA, OPORTUNITAT I PROPORCIONALITAT establerts en la Constitució que els nostres pares i mares van confirmar.

Ahir vaig plorar. Molt. Primer d'indignació i de ràbia en veure com un grup de ciutadans i ciutadanes que es manifestaven de forma pacífica van ser brutalment apallissats; després de vergonya; perquè, què els explicaré als meus fills si em pregunten sobre les càrregues policials? I al meu veí? I al meu amic?

Sóc un ciutadà més, sóc un indignat més, creo en la llibertat i en la no violència, de fet se'm va ensenyar a l'escola de policia. I jo li pregunto al conseller Puig: i vostè creu en això? Com va poder donar l'ordre que va donar? Així vol garantir el respecte que tots els mossos volem dels nostres conciutadans?

Ahir no ens guanyem cap respecte. Ho sento, però algú havia de dir-ho. Ahir vam trencar a bastonades el que és una revolta del pensament crític i pacifista. Ahir el conseller va aconseguir indignar-me a mi, a la meva família, als meus amics i veïns, a molts altres companys del Cos, que per por de les represàlies internes no volen pronunciar-se.

Ahir els sindicats de Mossos no van emetre els seus comunicats amb contundència en contra d'aquella operació macabra contra ciutadans i ciutadanes, però clar, per si no ho sabíeu, al juliol hi ha eleccions sindicals en el Cos, i de la mateixa forma que al món de la política, val més un vot que una persona.

El respecte que demanem, conseller, ho guanyarem amb el treball diari, amb la proximitat amb la ciutadania de la qual formem part, perquè els nostres fills també van a escola i comparteixen vivències amb altres nens i nenes, comprem als mateixos mercats i tendes, ens sentim estafats per la classe política, per les grans corporacions i bancs.

És per tot això pel que no entenc l'operació policial efectuada ahir per desallotjar ciutadans i ciutadanes que de forma pacífica han estat movent la consciència col·lectiva per demanar transparència en les institucions que emanen del poble. Per demanar una democràcia participativa en tots aquells factors que afecten en les nostres vides, per demanar justícia, per demanar la persecució de tots aquells polítics que fent ús dels seus càrrecs han estat corruptes, que la jubilació d'un polític sigui la de qualsevol altre ciutadà, que no tinguin duplicitat de càrrecs i sous. En definitiva, que el polític sigui un ciutadà més, que de forma lliure i responsable vol treballar al món de la política i per al poble.

Avui continuo plorant quan em vénen al capdavant les terribles imatges d'ahir, i que vostè, conseller, va intentar justificar davant la premsa. Des de la meva modesta opinió: no hi ha justificació possible en aquella intervenció. Vostè no està a l'altura de representar el *Cos de Mossos. Vull una comandància que faci de cirurgià, que amb cura i respecte expulsi qualsevol element que trenqui la convivència pacífica de la societat, no vull un carnisser, no m'agrada la sang.

Jo sóc un ciutadà, jo treball de Mosso d'Esquadra, jo vull una policia al servei del poble i no del polític de torn. Jo he escollit estar al costat del poble, del meu veí, del meu amic, dels meus conciutadans, de lluitar amb ells per la via pacífica i sense violència per aconseguir un món més just, un món on tots tinguin cabuda, on la participació no sigui solament el fet de llançar una papereta dins d'una urna, vull pensar i vull sentir, però sobretot, un futur millor per als meus fills. O és que potser, senyor conseller, vostè no vol això?

Atenció! Consellers i polítics de diferents colors, l'era dels crits dels silencis s'acaba, ara comença el temps de les veus que s'alcen sense violència i que us reclamen: RESPONSABILITAT I HONESTEDAT

Aquesta imatge vergonyosa de la policia espanyola aquesta donant la volta al món,

semblen funcionaris als quals se'ls ha baixat el sou,

podrien fer hores extres en el Mcdonalds com a cura de la seva ansietat violenta.

Si els Mozos ja estaben distanciats del Poble que los pague

i desacreditats,ara ja del tot.