Qui estima, acarona i protegeix la Natura.

"Qui fotografia veu; qui veu, si te ulls, aprèn; qui aprèn, estima i qui estima, acarona i protegeix la Natura".

Aquestes formigues, les veia s'entat a una de les pedres tipus cantera del Pont del Diable de Tarragona, davall un pi, gaudint de la fresca que hi corria , davant l'Anella Verda de Tarragona que los socis del Mas volia arrabassar, ja han començat per el Rodolat del Moro, el Pont del Diable me lo tapava un pi però a la dreta veia el Mas de L'Àngel i el Celler Modernista de los benefactors de la Natura i creadors del Dia del Arbre germans Puig i Valls i el Jardí romàntic del Pont del Diable i terme de Ferreres.

Es un pensament meu i foto feta el 26 de Juny del 2011 a les 15 hores, moment oportú per gaudir de la fauna que se tova per la digestió i la xafogor, encara que les formigues no parant mai.

Llum aparellada

Recordo aquella bella Llum;

Que s'encenia i s’apagava,

I aquell soroll que es sentia,

Era com si fos una llum

Que mai mai s’apaga:

Com si tan sols

Una llàgrima tan viva,

Com si tan sols; comptés els sentiments.

Ja que els sentiments ;

Són m’és importants quant estimes de veritat una persona;

Quant tant sols compte la persona que estimes:

I els demés son com un plorar d’una persona;

la que quant una persona plora es que se sent trista i cense sentiments;

quant una persona riu se sent contenta i estimada,

Ja que la persona que l’estima se sent contenta de conèixer-la

poema de gpmac, foto al Bosc de les ginestes posta de sol del 6 Juny 2011