Mostrando entradas con la etiqueta "Coneixer les Coses és Poder". Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta "Coneixer les Coses és Poder". Mostrar todas las entradas

17/7/12

.Protesta JUNTA DIRECTIVA NACIONAL ASOCIACIÓN UNIFICADA DE GUARDIAS CIVILES.-

 
Estimados compañeros y compañeras:
Ante el nuevo y brutal ataque a nuestros intereses económicos que hemos recibido por parte del Gobierno nuestra Organización responderá con contundencia. No podemos quedarnos parados ante este nuevo robo de un Gobierno que sigue la estela de todos los anteriores: somos funcionarios de pleno derecho para lo malo, pero no para acabar con los agravios económicos, sociales y de derechos que sufrimos los guardias civiles. Por lo tanto anunciamos las siguientes medidas que iniciaremos de inmediato.
I.- DENUNCIAS PUBLICAS: ANTE UNA SITUACION DE CRISIS COMO LA ACTUAL CON UN GOBIERNO QUE ACTUA ANTE ELLA TAN RÁPIDAMENTE COMO LO HA HECHO PARA HURTARNOS EL SUELDO, NOSOTROS EXPONDREMOS ANTE LA OPINION PÚBLICA:
1.1.- UNIFICACIÓN POLICÍA y GUARDIA CIVIL. El auténtico despilfarro que supone mantener dos Cuerpos Policiales Estatales con duplicidad de funciones. Esto da lugar en demasiadas ocasiones a una absoluta falta de coordinación en un tema tan sensible como es la seguridad pública y a un gasto innecesario en medios materiales y humanos. Si el Gobierno quiere tomar medidas de ahorro que empiece por dar los pasos necesarios para la creación de un único Cuerpo Policial de carácter Estatal. Ejemplos tiene en nuestro entorno Europeo.
1.2.- El enorme gasto que supone el actual despliegue territorial de la Guardia Civil. Gasto que no sólo no repercute positivamente en la seguridad ciudadana sino que por el contrario, es absolutamente ineficaz. El escaso y mal mantenimiento de los cerca de 3.000 acuartelamientos de los que dispone el Cuerpo se lleva la mayor parte del presupuesto de la Guardia Civil. Luego no hay dinero para ruedas, material policial y mucho menos para los guardias civiles a los que se les sigue robando conceptos como la productividad que sí siguen cobrando a espuertas nuestros altos mandatarios
1.3.- Los beneficios y prebendas de los Generales del Cuerpo. No hay dinero para la paga extra pero sí para chachas, mantenimiento y total equipamiento de sus pabellones de lujo que corren a cargo del erario público, incluido el detergente de la lavadora.
1.4.- Desmilitarización de la Guardia Civil: ahorro en medios personales y económicos de los grandes fastos militares además del alto absentismo laboral producido en gran parte por las arbitrariedades e injusticias que sufren los guardias civiles ante la impunidad del sistema militar de mando. En consecuencia salida inmediata de la Guardia Civil de la denominada “Gendarmería Europea”.
 Faltan guardias civiles para proteger a los ciudadanos. Emplearlos en misiones que nuestra Constitución otorga a las Fuerzas Armadas, es algo inconcebible.
Por otra parte, en relación con el proceso detectado de remilitarización de la Guardia Civil, se debe decir que todo apunta a dos tipos de intereses: uno, el de los generales del Cuerpo que, al margen de la situación pretenden mantener un estatus económico y de privilegios inasumibles, y otro, el querer establecer un escenario profesional con el único fin de buscar su equiparación con otros responsables públicos como son los mandos de las FAS, y para ello han forzado la creación de un órgano innecesario, como es el mando de operaciones, que supone mayor gasto, duplicar cometidos y posibilitar la generación de más empleos de generales, en detrimento de las demás Escalas, y singularmente de la de cabos y guardias, que son los que de verdad prestan los servicios que atienden a los ciudadanos.
1.5.- Conversión de la Asociación Pro-Huérfanos de la Guardia Civil en una auténtica Asociación democrática donde participen las Asociaciones Profesionales. Este tipo de asociación, de participación obligatoria para todos los guardias civiles, debe cumplir con la transparencia y control de gasto que exige la situación económica actual. Algo huele mal tras el obscurantismo de sus acciones y la negativa de las más altas jerarquías del Cuerpo a que las Asociaciones entren a participar activamente en esta “asociación”.
1.6.- Recorte en el número disparatado de políticos profesionales de nuestro país. 500.000 políticos que viven de nuestros impuestos. España es el país con más políticos de toda Europa. Por poner un ejemplo, citaremos uno en el que nos obligan a mirarnos: tenemos el doble de Alemania, un país más descentralizado que el nuestro y con el doble de habitantes. Si multiplicamos esta cifra por “solo” 4.000 euros mensuales de sueldo, mostraremos un buen punto donde puede ahorrar de verdad este Gobierno. Mientras tanto, las plantillas de la Policía y de la Guardia Civil decrecen a un ritmo nunca visto en nuestra democracia.
II.- ACTOS DE PROTESTA.
2.1.- El próximo Pleno del Consejo que tendrá lugar el día 18 de este mes, anunciaremos al Director General nuestra no asistencia al Consejo en tanto no se den los pasos necesarios para homologar nuestras condiciones económicas y laborales con el Cuerpo Nacional de Policía. Si se nos iguala en los recortes, de igual modo debe hacerse con nuestra calidad de vida. Les recordaremos lo que dice su propio programa electoral al respecto: “homologación de las condiciones profesionales de los Cuerpos de Seguridad”.
2.2.- AUGC se sumará a todas las movilizaciones que tengan lugar con motivo del recorte a nuestros sueldos.
2.3.- Con cumplimiento escrupuloso de la Ley, pedimos a nuestros afiliados que incumplan todas aquellas normas u órdenes contrarias a derecho como son las presiones, directas e indirectas para aumentar el número de multas o las identificaciones indiscriminadas a los ciudadanos. Es decir, solicitamos el trabajo a reglamento.
2.4.- Manifestaciones de protesta en todos los actos donde sepamos acuda el Director General o Presidente del Gobierno.
2.5.- Participación en los fastos de la Patrona, pero en forma de manifestaciones frente a las Comandancias.
2.6.- Convocatoria de manifestaciones de ámbito local y autonómico que culminarán, si el Gobierno no rectifica, con una gran manifestación de guardias civiles en Madrid.
Estas son las medidas que iniciaremos de inmediato, por lo que pondremos a trabajar a todas nuestras Juntas Directivas en este sentido. Os rogamos que las intervenciones que se realicen en los medios de comunicación las coordinéis con la Secretaría de Comunicación de la JDN. A estas primeras iniciativas iremos sumando todas aquellas que se nos puedan ocurrir y que sirvan para denunciar la situación a la que se somete a un cuerpo “singular” cuando tocan las vacas gordas y funcionarios de pleno derecho cuando de apretarse el cinturón se trata. Os mantendremos permanentemente informados de cualquier novedad o iniciativa que iniciemos.
No nos queda otra que presentar batalla y eso es lo que vamos a hacer. Recibid un fuerte abrazo.
JUNTA DIRECTIVA NACIONAL
ASOCIACIÓN UNIFICADA DE GUARDIAS CIVILES.-

11/7/12

I los carbons de cyu i col.laborent //*//

La Mesquita de Còrdova va ser construïda entre els anys 780 i 785 per Abderramán I. Dotze segles després, el 2 de març de 2006, l'Església Catòlica va inscriure l'immoble al seu nom en el registre de la propietat número quatre de Còrdova: tom 2.381, llibre 155, foli 198. El tràmit va costar només 30 euros.
Tal robatori va ser possible per dos miracles.

El primer, que José María Aznar va canviar la llei hipotecària el 1998 per permetre a l'Església apropiar d'edificis de domini públic, encara que siguin patrimoni de tots els espanyols: n'hi ha prou que el senyor bisbe doni fe i certifiqui que pertanyen a l'Església, sense necessitat de notari.

El segon miracle, de disposar d'un edifici de 23.400 metres al centre de Còrdova li surt gratis a l'Església: no paga l'IBI i tampoc s'ocupa de les despeses de conservació.

L'entrada a la Mesquita de Còrdova costa 8 euros per persona, a l'any rep més d'un milió de visitants. No et lliuren factura i és dubtós que els diners recaptats pagui impostos: es considera un donatiu i, com a tal, està exempt de tributació.

El bisbat de Còrdova disposa de la Mesquita a la seva absoluta voluntat. També decideix qui pot treballar-hi com a guia i qui no. No és estrany que hi hagi dies en què es tanqui l'accés als turistes perquè hi ha, per exemple, una convenció de sacerdots al seu interior.

No obstant això, les despeses de restauració i conservació no els paga l'Església: els PAGA l'Estat.

Des de 1998, l'Església ha inscrit al seu nom centenars d'edificis, molts d'ells finançats pels veïns de cada poble o ciutat.

Zapatero no va canviar la llei en vuit anys.

Rubalcaba va prometre reformar al seu programa electoral.

És improbable que tal abús ho vagi a eliminar el PP però, amb una mica de sort, potser la Unió Europea obligui el Govern a cobrar l'IBI a l'Església, igual que ha fet amb Itàlia. No són pocs diners: aquest privilegi medieval ens costa 3.000 milions d'euros a l'any, una desena part del dèficit que li falta per retallar a Rajoy!.

I no hi ha diners per sanitat i educació, és una vergonya.
Passa-ho, que tots s'assabentin del negoci de l'església.

Ni un ni el altre els importa un rabec les misèries de les classes humils catalanes.

El pacte fiscal: el debat. Amb Jordi Turull, CiU; Rocío Martínez-Sampere, PSC; Josep Enric Millo, PPC; Dolors Camats, ICV-EUiA; Anna Simó, ERC; Albert Rivera, C's, Uriel Bertran, SI; i Joan Laporta, diputat no adscrit.
09 Juliol del 2012

Mes detalls rescat bancari encobert de l'economia espanyola.

El professor de banca i mercat de valors d'Esade Juan Ignacio Sanz parla a l'"Entrevista del 3/24" del rescat bancari anunciat aquesta matinada. Fins al 20 de juliol no se sabran les condicions definitives del rescat, però aquest principi d'acord ja suposa un fet determinant i una mostra de suport al sistema bancari espanyol.

10/7/12

La UE imposa 32 condicions financeres i fiscals a Espanya per al rescat.


El memorándun exigeix ​​condicions macroeconòmiques a Espanya
La UE treu poders a Guindos per donar-los al Banc d'Espanya
Brussel · les imposa una reforma de les caixes perquè no controlin bancs
Els consellers de les caixes no podran ser-ho dels seus bancs filials
Els bancs hauran de tenir un 9% de capital com a mínim fins a final de 2014
El rescat classificarà a les entitats en quatre grups segons la seva solvència
El banc dolent haurà d'estar llest abans de final d'any
Es obligarà els bancs amb ajudes a vendre actius ia imposar pèrdues a les preferents.

Fins a 32 condicions. El Memoràndum d'Entesa associat al rescat del sistema financer espanyol, al qual ha tingut accés EL PAÍS, imposa dures condicions als bancs que sol · liciten ajudes i al conjunt del sector, inclòs el Banc d'Espanya, que queda de facto sota la tutela del Banc Central Europeu (BCE). I finalment hi ha condicions macroeconòmiques, a diferència del que ha sostingut el Govern fins fa uns minuts: el memoràndum exigeix, negre sobre blanc, "posar en marxa les recomanacions" de la Comissió pel procediment de dèficit excessiu, a més de "reformes estructurals ". De manera que l'anunciada pujada de l'IVA per part del Govern de Mariano Rajoy-inclosa en les últimes recomanacions de la Comissió-és en realitat una exigència dels socis europeus.

Els socis europeus obliguen a posar en marxa una "transferència de poders sancionadors i atorgar llicències [fitxes bancàries]" del Ministeri d'Economia al Banc d'Espanya. A més, la Comissió Europea, el BCE, l'Autoritat Bancària Europea i el Fons Monetari Internacional estaran molt a sobre del pla de rescat de la banca i podran accedir "sota estrictes condicions de confidencialitat" a totes les dades del sistema bancari espanyol que necessitin, tant agregats com a entitat per entitat. Així mateix, podran fer inspeccions in situ per examinar el compliment de les condicions, una tasca reservada habitualment al banc central de cada país i que dóna idea del grau d'intervenció en el sistema financer que va associat al rescat.

El memoràndum obliga a "garantir la independència del Banc d'Espanya", en un nou atac a la línia de flotació del supervisor espanyol. El Banc d'Espanya ha de posar en marxa un examen intern per identificar les deficiències més greus abans del final d'octubre de 2012, en especial en els cossos d'inspectors encarregats d'avaluar "les vulnerabilitats i el risc en el sistema financer". A més, el memoràndum obliga a aprovar legislació de protecció del consumidor per evitar episodis com el del deute subordinat i les participacions preferents, i en general en els productes que no estan sota el paraigua del Fons de Garantia de Dipòsits.

El rescat obliga així mateix a crear una institució fiscal independent que supervisi la política fiscal espanyola, en la línia de les esmentades recomanacions. I requereix introduir "esforços de consolidació" i un sistema fiscal "que doni suport més el creixement" (és a dir, gravar menys les rendes del treball a canvi d'una pujada de l'IVA o de la propietat d'habitatges o d'actius), i "aplicar la reforma laboral ".

Quant a les condicions financeres, hi ha diverses coses destacades, moltes en línia amb les recomanacions del recent informe del Fons Monetari Internacional (FMI). En especial, que la UE imposa una reforma de les caixes per tal de que deixin "eventualment" de controlar bancs filials i imposa incompatibilitats entre els consells d'administració de les caixes i dels seus bancs participats, que ara comparteixen amb freqüència consellers. I dóna més competències al Banc d'Espanya en detriment del Ministeri d'Economia-en particular, obliga a transferir poders sancionadors al Banc d'Espanya-, encara que sempre sota la tutela del BCE.

Les condicions exigeixen un ràtio de capital per a tota la banca del 9% "com a mínim fins al 2014", i impedeixen "en qualsevol cas" que les institucions de crèdit redueixin seu capital respecte al nivell que tindran el desembre de 2012 sense autorització prèvia del Banc d'Espanya. A més, exigeix ​​"límits a la venda per part de les entitats de deute subordinat", com les participacions preferents, els titulars seran objecte d'una lleva per compartir els costos de la reestructuració de la banca espanyola. Les entitats no podran oferir una prima de més del 10% sobre el preu de mercat de les preferents, el que en la pràctica ocasionarà grans pèrdues.

"Per als bancs no viables que necessitin fons públics, les autoritats espanyoles hauran d'activar plans de resolució [és a dir, de tancament]". Sempre garantint l'estabilitat financera, en particular amb la protecció dels dipòsits bancaris, i impedint així un cost excessiu per al contribuent.

El novembre de 2012, el Govern haurà d'estar llest per aclarir el paper que té en les caixes d'estalvis en la seva qualitat d'accionistes dels bancs. La idea és reduir la participació de les caixes als seus bancs filials per sota del nivell de control.

La UE classificarà a les entitats financeres espanyoles en quatre grups. En el grup 0 hi haurà les entitats sanes, les que no necessiten ajuda (com Santander, BBVA i La Caixa, segons les anàlisis preliminars dels consultors). En el grup 1 hi haurà les entitats nacionalitzades (BFA / Bankia, Catalunya Caixa, NCG Banc i Banc de València). Al grup 2 hi haurà les entitats que suspenguin les proves de resistència i no siguin capaços de captar fons per si mateixes. En el grup 3 hi haurà les que suspenguin però tinguin plans de recapitalització creïbles sense ajuda estatal.

Entitats, del 0 a 3 segons la seva resistència
Les entitats del grup 0 han d'aportar els seus actius tòxics a un banc dolent que ha d'estar creat abans de final d'any. A l'octubre s'ha d'establir quines entitats pertanyen als grups 0, 1, 2 i 3, en funció de les proves de resistència.

Els bancs dels grups 1, 2 i 3 hauran de presentar a principis d'octubre els seus plans de recapitalització amb mesures internes, vendes d'actius, gestió dels passius o mitjançant la petició d'ajut públic. Les autoritats espanyoles i la Comissió Europea analitzaran aquests plans.

Per als bancs nacionalitzats (grup 1), els que necessitaran més capital, el Govern ha de començar a preparar ja aquest mes els plans de resolució o reestructuració, de manera que estiguin llestos per ser aprovats per la Comissió Europea al novembre. La transferència d'actius tòxics a un banc dolent ha d'estar culminada a finals d'any.

Per als bancs del grup 2, els encara no nacionalitzats però que necessiten ajuts públics, els plans de reestructuració s'han de presentar a l'octubre com a molt tard. El procés d'aprovació d'aquests plans s'estendrà fins a finals de desembre. En aquests plans figurarà la segregació d'actius tòxics en un banc dolent.

Per als bancs del grup 3, els que suposadament puguin captar diners de fonts privades, hi haurà una recapitalització preventiva amb diners públics en forma d'obligacions contingents convertibles (cocos) si planegen una ampliació de capital significativa, de més del 2% dels actius ponderats per risc. Els cocos podran ser amortitzats (mitjançant la devolució del seu import) fins al juny de 2013 amb el capital privat que capti l'entitat. Si no ho aconsegueix, seran convertits en accions i, per tant, aquestes entitats quedaran nacionalitzades, si més no parcialment. Aquells altres d'aquest grup que necessitin una ampliació de capital menor al 2% dels actius ponderats per risc, tindran de termini per fer-ho fins al 30 de juny de 2013, però no seran objecte d'aquesta recapitalització preventiva amb cocos.

Ricardo Martínez de Rituerto / Claudi Pérez..... Bruselas

7/7/12

Bilderberg, el club secret que tria líders mundials.


El grup, format per un centenar dels més influents polítics, banquers i periodistes, analitzarà l'agenda internacional a Sitges (Barcelona) entre el 3 i 6 de juny
Barack Obama va acudir a la reunió del Club Bilderberg al juny de 2008, a Virgínia (EUA). Cinc mesos després, va ser elegit president nord-americà. Un ascens igual de fulgurant va tenir el 1991 el poc conegut governador d'Arkansas, Bill Clinton, després de ser convidat el 1991 per aquest grup, que congrega cada primavera a un centenar dels més influents polítics, banquers i periodistes del món, i la propera edició se celebrarà a Sitges del 3 al 6 de juny, segons fonts d'aquest municipi.
 
Els exemples de carreres similars abunden en els organismes internacionals. Així, tots els secretaris generals de l'OTAN han estat abans bilderbergers, com es coneix als que acudeixen a les trobades en hotels de luxe que escull el club perquè els seus socis i convidats intercanviïn impressions al més alt nivell. "En les últimes edicions, ha destacat l'espanyol Bernardino León", subratlla Daniel Estulin, expert en el grup i autor de La història definitiva de el Club Bilderberg.
El secretari general de la Presidència del Govern "li ha ofert de quatre edicions seguides des de 2006. És inaudit que el comitè executiu de Bilderberg convoqui tantes vegades a algú que no forma part d'ell, però David Rockefeller adora a Lleó i li agradaria que fos president d'Espanya ", assegura Estulin.

 
Socis destacats
 
El banquer és, al costat del polític nord-americà Henry Kissinger, un dels pilars del Club Bilderberg, fundat el 1954 pel príncep Bernat d'Holanda, conegut per la seva ideologia nazi. No obstant això, el grup inclou convidats de totes les tendències, entre altres Paul Wolfowitz, George Soros o els presidents de Coca-Cola, Fiat i France Telecom. La representació espanyola coprre a càrrec de la reina Sofia, Matías Rodríguez Inciarte, Juan Luis Cebrián, Joaquín Almunia, Esperanza Aguirre i Pedro Solbes.
 
Bernardino Léon no ha contestat a cap de les preguntes plantejades per aquest diari. Impossible confirmar si participarà en la pròxima reunió del club, encara que tot apunta que ho farà amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. El club sol convidar el governant del país amfitrió.
 
El rebuig a parlar sobre el que passa aquests dies és general entre els participants. En la seva invitació, l'organització exigeix ​​que ningú "concedeixi entrevistes" ni reveli res del que "un participant individual hagi dit durant el meeting". Malgrat el secretisme, dos bilderbergers han accedit a parlar amb públic. Guillermo de la Dehesa, exsecretari d'Estat d'Economia i president del Centre for Economic Policy Research, aclareix que, després de participar en diverses edicions, va deixar de fer-ho a mitjans dels anys noranta perquè "ara tenen menys sentit i són menys atractius". Tot i així, admet que les sobretaules amb gent tan influent "enriqueixen molt". Segons De la Devesa, els assistents tracten "temes que preocupen, però no pren cap decisió important. Hi ha una agenda i reunions informals en les quals s'intercanvien idees. Els ponents només poden parlar durant deu minuts. Després, intervé la resta de la gent durant dos minuts ".
 
Els participants se sentin seguint un estricte ordre alfabètic que els situa al mateix nivell. Des de fa alguns anys, l'organització facilita la llista definitiva d'assistents al costat d'una breu nota de premsa en la qual mai s'inclouen conclusions. La selecció de convidats va a càrrec del comitè executiu. "També hi ha un comitè a cada país" que busca a les persones idònies per a cada trobada, confirma De la Devesa, tot i que evita citar qualsevol nom.
 
L'ex secretari d'Estat explica que la primera vegada va ser convocat per un amic i "després ja pel Comitè". Un procediment en el qual no veu res estrany: "No entenc algunes coses al · lucinants que es diuen sobre el club, com que està format per maçons". La manca de transparència fomenta tota mena d'especulacions entre els qui acusen el club de prendre decisions que afecten a la política ia l'economia mundials.
 
"Un club exclusiu amb influència"
La periodista de The Times Caroline Moorehead definia el grup el 1977 com "un club exclusiu, potser sense poder, però, sens dubte, amb influència". Va ser més enllà a l'afirmar "que es reuneixen secretament per planificar esdeveniments que més tard simplement apareixen com que han succeït". Entre aquests, alguns experts situen la invasió de l'Iraq el 2003, les recents pujades i baixades del preu del petroli, la creació de l'euro i el model de la Transició d'Espanya.
 
Moltes d'aquestes afirmacions són "especulacions desgavellades" per al bilderberger Mauricio Rojas, director de l'Escola de Professionals d'Immigració i Cooperació, que va contestar a Públic per mail. Malgrat tot, entén que és "un preu a pagar per mantenir aquest ambient únic de diàleg i reflexió". Els "cafès i passeigs relaxats amb persones d'alt interès" són la part més valorada per aquest intel · lectual suec d'origen xilè, que va participar el 1991 i que recorda que gairebé tots els temes "eren d'actualitat candent, com els conflictes als Balcans" .
 
El club sol convidar a personalitats de totes les tendències. Fins i tot perdona que al principi siguin poc loquaços. Només cal recordar a Margaret Thatcher, que, segons The Times, va ser una "tímida participant" en l'edició de 1975. Quatre anys després, es va convertir en la Dama de Ferro.

6/7/12

El futur digital

Benvolguts lectors,
Fa un parell de mesos un lector d'aquí, professor d'institut molt implicat en la implantació de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) em preguntava per mail sobre la possibilitat que els somnis tecnooptimistes d'un futur dominat per aquestes tecnologies pugui algun dia veure la llum. Resulta que a Espanya, fins fa uns dos anys, el gran debat a les aules era la implantació de la pissarra digital i de les noves tecnologies de la comunicació. Només dos anys després, la crua realitat de la crisi ha esborrat del mapa tota perspectiva d'avançar triomfants cap al nou Eldorado tecnològic i les protestes dels docents, cada vegada més minvats en nombre i en emoluments, omplen els carrers dia sí i dia també , però molts dels que llavors van comprar aquesta propaganda creuen que el somni hipertecnològic encara és assolible i fins i tot que algun dia les classes seran en línia i no presencials - entre altres coses perquè no han comprès que aquesta crisi no acabarà mai.
En fi, el cas és que aquest lector em demanava la meva opinió sobre el futur de les TIC. La veritat és que si cap a on estem avançant és cap a la Gran Exclusió no és difícil suposar el que passaria en aquest cas amb les TIC, que quedarien reduïdes-si cap-a ser un producte d'una minoria de rics. No obstant això, aquesta anàlisi és massa banal com per merèixer un post específic, així que crec més interessant prendre aquí un altre punt de vista encara que no sigui el de major probabilitat d'esdevenir. Suposem per un moment que tenim un atac col · lectiu de sentit comú i ens vam asseure a planificar de manera tranquil · la i raonable la transició a un món on la quantitat d'energia disponible serà molt inferior a l'actual. Quin podria ser el paper de les TICs durant la transició i eventualment en l'estat posterior? Quina és la dimensió raonable que pot tenir l'actual electrònica de consum?

La qüestió és força complexa i jo no puc fer una valoració exhaustiva de la mateixa, però sí que es poden apuntar algunes dades que ens permeten situar-nos en com podria ser, pel que fa a les limitacions físiques es refereix, aquest futur.


El final de la llei de Moore: Des de la dècada dels 70 del segle passat s'ha observat que la quantitat de transistors que es podia integrar en un xip de duplicava cada 18 mesos aproximadament: és l'anomenada Llei de Moore. Això ha fet que cada 18 mesos més o menys sortissin CPU el doble de ràpides, i que els xips de memòria i les capacitats dels discos seguissin ritmes similars. No obstant això, la densitat de transistors era ja tan alta que els efectes quàntics havien de començar a manifestar-se, posant en breu fi a aquesta regla empírica. I encara que alguns pretenen, com amb el Peak Oil, que la desviació de la Llei de Moore no és important o que l'estancament actualment observat es deu a la paralització de diverses factories a Japó a causa del terratrèmol i tsunami de l'any passat, la realitat és que la Llei de Moore ja no és el que era i que per compensar l'evident incapacitat d'augmentar la miniaturització dels circuits integrats es recorre a posar més i més microprocessadors en els ordinadors ... però sense tècniques adequades de computació paral · lela (que no són gens fàcils d'implementar) el cert és que una bona part d'aquesta capacitat extra de càlcul no s'aprofita i els nostres ordinadors no són, en la pràctica, cada vegada més potents. El final de la Llei de Moore té implicacions també en matèria energètica, ja que un corol · lari seu és que a mesura que la integració de transistors avançava la quantitat d'energia i temps necessària per fer un càlcul disminuïa. Ara ja no és el cas i aquests ordinadors amb cores múltiples consumeixen com els diversos ordinadors interconnectats que en el fons són. Amb la qual cosa el consum d'energia per part dels sistemes informàtics, que mai va disminuir per la seva creixent proliferació-una mena de paradoxa de Jevons informàtica-ara creix a velocitat redoblada. Per tant, no cal esperar una millora en termes d'eficiència energètica dels nostres sistemes.Consum d'energia d'Internet: Un estudi de la Universitat de Califòrnia Berkeley l'any passat xifra el consum d'energia d'internet (entès no només la xarxa física, sinó tots els dispositius que hi estiguin connectats, i comptabilitzant l'energia de fabricació dels diversos aparells ) en entre un 1 i un 2% de tota l'energia (atenció: no només elèctrica; tota l'energia) que es consumeix al planeta. La xifra és impressionant, perquè sent realistes en el llarg termini l'ésser humà pot mantenir una fracció de tota l'energia que consumeix ara mateix, potser un 10% i això si juga bé les seves cartes, de manera que la factura d'internet a aquesta escala tindria un pes molt gran. S'ha de pensar a més que la major demanda d'internet es fa en els països més rics, que són també els que més energia consumeixen ara mateix i als que més els costarà mantenir tal nivell de consum. Tot indica que internet s'haurà de reduir possiblement en un o dos ordres de magnitud, de manera que molts dels serveis de streaming d'avui dia seran simplement impossibles. I això sense parlar de la computació en núvol, que ara mateix està en bolquers i la qual mai passarà de ser un experiment a petita escala a causa de les seves enormes requeriments en termes de capacitat de computació, que fet i fet els implicarien d'energia.Impacte del silici en els microxips: Els xips de microelectrònica es fabriquen amb silici, que és un dels minerals més abundants en l'escorça terrestre (la sorra comuna és bàsicament òxid de silici). No obstant això, les hòsties de silici amb les que es fabriquen han de tenir una puresa de silici extrema, del 99,9999%, el que requereix sales especials en condicions de neteja excepcional (sales blanques), la qual cosa obliga a una gran despesa energètica , que és tant més gran com menys pur és el material de partida. És per això que per produir silici pur se sol requerir minerals especials, no la simple sorra de platja, sent el quars de gran puresa un dels preferits, però aquest és un material bastant més escàs que la sorra (poden consultar un resum bastant bo sobre la producció de silici al web Connexions, en l'article titulat "Semiconductor grade silicon"). A mesura que la producció d'aquests minerals especials vagi disminuint (per l'esgotament dels seus filons i per l'encariment energètic de l'explotació dels residuals) la producció de microxips de silici es ressentirà, fent els microxips més cars. L'efecte d'encariment serà fortament no lineal, ja que hi ha tres factors que contribueixen a la subidad de preu: primer, l'escassetat creixent dels materials que requereixen menys energia per la seva purificació, el que portarà a usar altres de major cost energètic; 2 , l'encariment intrínsec de l'energia en un món amb menor disponibilitat de la mateixa, el que en un procés com aquest, que requereix molta energia, és determinant, i tercer, en incrementar el preu la demanda caurà, també, agreujada per la resta de problemes de degradació societària, de manera que la producció de xips no podrà aprofitar tant els beneficis de l'economia d'escala i el preu es dispararà encara més per aquest efecte. Una intel · ligent política de reciclatge podria esmorteir aquests efectes, però per a això seria necessari canviar els dissenys actuals, que no afavoreixen la fàcil extracció de les hòsties de silici usades.Dificultat d'accedir a les terres rares: Discutim aquí fa dos anys els problemes d'accés a les diverses terres rares, materials que tot i tenir una certa abundància en l'escorça terrestre es presenten en dipòsits de concentració no explotable econòmicament, la qual cosa implica forts limitacions en la seva producció, que combinades amb certs moviments del mercat han fet que la Xina hagi arribat a controlar el 97% de la producció d'aquests materials. Moltes terres rares, com es va discutir en el seu moment en el post, tenen una importància cabdal en els dispositius d'alta tecnologia que fem servir avui en dia, des dels colors de les pantalles de LCD fins als materials dopants que canvien les propietats semiconductores del silici o que serveixen per afinar la freqüència de treball dels xips, augmenta la miniaturització o disminuir el consum. A part de les terres rares, hi ha altres metalls que tenen usos importants en els nostres sofisticats dispositius i que estan començant a escassejar com l'or i la plata (sobre el que espero fer un post aquest estiu) i no tardant molt de temps fins i tot el coure.Declivi del capital disponible, col · lapse de la complexitat: El gran problema que gairebé ningú sembla capaç de veure és que la nostra societat industrial és essencialment inestable. Està dissenyada per produir una gran quantitat de béns, distribuir-los ràpidament i consumir al mateix ritme. Però estem en una situació en què la producció de nous béns requereix quantitats creixents de capital, i arriba un moment que els comptes no surten econòmicament (en el fons pel declivi de la rendibilitat energètica) i la rendibilitat no és suficient per mantenir la maquinària en marxa. Els fluxos de capital disminueixen i així ho fa també el capital disponible. El problema és que quan més ens endinsem en aquest camí de pèrdua i destrucció de capital a favor d'un creixement ja impossible, més difícil és que financem noves empreses, i arriba un moment en què ni tan sols podem mantenir les estructures existents perquè la societat ja no s'autofinança, no produeix prou recursos per mantenir totes les infraestructures (és de nou el problema de la TRE decreixent: a menys energia neta menys infraestructures es poden mantenir). Com comentem fa poc, els problemes de recursos són habitualment vistos com problemes intrínsecament econòmics i no relacionats amb l'energia, amb el que no es reconeix que la decadència econòmica que estem vivint no pot canviar intrínsecament perquè està limitada per factors extrínsecs (la manca de matèries primeres). Sense adonar-nos, a poc a poc anem perdent la capacitat de fer les coses més complexes primer (aquelles que requereixen major capital humà-en el sentit d'especialització-i de recursos), i progressivament anem perdent la capacitat fins de fer les coses més simples , bàsiques i necessàries. En essència, es produeix una reducció forçada de la complexitat de la societat (el que segons Joseph Tainter és la causa del col · lapse de la societat). No cal transitar aquest camí, si més no fins al final, encara que per desgràcia és el que estem fent. I en el context de la discussió d'avui, la pèrdua de complexitat fan que els equipaments informàtics i d'alta tecnologia siguin dels primers a caure. Un dia tanquen les fàbriques de certs microxips disperses per tot el globus fins que només queden en dos o tres llocs que poden subministrar, per la seva gran capacitat d'escala, a tothom, després, les pèrdues de vendes fan tancar totes les fàbriques fins només quedar una, després, aquesta fàbrica es veu obliga a fer canvis, configuració, com la caiguda de la demanda enmig d'una exclusió social creixent i caiguda del consum en massa. Al final, es van produint xips més senzills, més barats, menys funcionals però amb una rendibilitat millor adaptada als cada vegada menys aparells amb electrònica digital ... Insisteixo, aquest no ha de ser el futur, però de moment és cap a on estem caminant.
Al final, en un escenari que fins i tot si prengués els tints més favorables per a nosaltres seria d'escassetat, el natural és repensar l'escala a la que volem utilitzar la informàtica. No tenim per què renunciar a tenir ordinadors, de fet seria molt convenient que no perdéssim aquesta tecnologia donada la seva tremenda utilitat en la gestió d'infinitat de sistemes complexos que ens són vitals. No obstant això, el que resulta bastant discutible és si aquests ordinadors haurien de ser personals. El gran vici de la societat industrial és fomentar el consum per augmentar el benefici, encara que això suposi un malbaratament injustificable. A mi em resulta difícil d'entendre per què a cada casa ha d'haver dos, tres, quatre o més dispositius capaços de connectar-se a internet i amb una capacitat de processament colossal. Sí, és divertit, però no cal, i en realitat no ens ho podem permetre pel que he explicat més amunt. Això també implica que internet hauria de tenir unes dimensions més reduïdes i més ben adaptades a la circulació de veritable informació (i no tant soroll, com ara). Hem repensar el nostre concepte de propietat i avançar cap al de la compartició dels recursos que no poden generalitzar per la seva escassetat, el seu cost energètic i el seu impacte ambiental, però que convé que siguin accessibles a tothom, com són les TIC. És un model diferent de propietat, però possiblement no ens queda altra alternativa, i segurament pot ser igualment satisfactori si es gestiona adequadament i sense abusos. Lamentablement, la cultura humana, sobretot a Occident, ha d'evolucionar encara força per aprendre a compartir sense abusar ...
Salu2,AMT

7/6/12

El cine de Paco

Un documental que descobreix el què el No-Do mai ens va ensenyar.
Durant anys i de manera repetida apareixia en les cròniques del NODO un Francisco Franco pescant enormes peixos en diversos rius del nord de la península amb una habilitat que el cronista es cuidava de lloar com a increïble. Mig món ja sospitava aleshores que tot allò era un muntatge, però no hi havia manera de saber-ho perquè el “noticiario documental” va ser un dels millors invents del règim per fer-se autopropaganda i aquelles imatges de pesca, evidentment, ho eren.

El documental “El cine de Paco “ ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del “caudillo”. Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.

El documental de 50 minuts és un passeig per les imatges més grotesques del NODO a les quals s’han afegit uns valuosíssims retalls provinents del magatzem anomenat de descartes del noticiari que no havien estat mai projectats públicament. La combinació entre les imatges del que es deia i les que s’amagaven és com a mínim sorprenent i, a vegades, mostren la subtilesa de la censura, mentre que, en altres, evidencien la manipulació del règim a l’hora de no mostrar la decrepitud del “caudillo”.

Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col•lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.

Era la seva manera de fer cinema, era el cine de Paco.

6/6/12

“L’Operació Garzón va fracassar” malgrat el disbarat de torturats impunement amb la vista grossa del Pujol i Maragall

Entrevista a Carles Benítez, documentalista i productor d’“Operació Garzón contra l’independentisme català”. Publicat a Media.cat el 13 de març de 2012.

Quina és la idea que voleu transmetre amb el documental?

Volem recuperar la memòria històrica del que va passar fa vint anys, com amb l’excusa de la febre olímpica hi ha gent que va ser detinguda i torturada. I no sols els casos concrets, sinó també en quin context polític i social es va donar, com això va ser silenciat als mitjans. Volem que la gent sàpiga que aquí s’ha torturat sota la bandera de la democràcia.
 
I per què us heu decidit a fer-lo precisament ara?

Ara és el vintè aniversari i es vol fer una sèrie d’actes commemoratius, és una bona excusa, no? Però no sols és la xifra. Creiem que el documental és molt més actual ara que fa uns anys, hem de pensar que el model olímpic i tota l’aposta per la indústria del totxo que va comportar són a l’origen de la crisi que patim actualment. Cal retrocedir a llavors per entendre el que passa avui.
 
I també perquè no podem deixar passar més temps. Passen els anys i pugen noves generacions que no saben d’on vénen. La setmana passada va fer 30 anys que es va empresonar gent pel simple delicte de dur una pancarta amb el lema “independència” i això no ho sap ningú. I és important no perdre el fil dels orígens de l’independentisme, saber que si avui aquest debat és on és, és gràcies a que des de l’any 1978 hi ha una gent que no va cedir a les amenaces i les prohibicions i va defensar aquesta opció política.
 
No teniu por explicar una història d’aquestes “que ja no interessen ningú”?

Per a res. Veiem que cada cop més gent s’interessa per aquesta part de la història del país que no pas, potser, en el moment en que estava passant. L’èxit d’audiència de reportatges com el de “Terra Lliure. Punt i final” o “La Crida,  història d’una resposta” així ho certifiquen.
 
Un dels problemes d’aquest tipus de reportatges és posar davant la càmera als representants del poder, que tracten de no entrar en debats que no controlen. En aquest sentit, heu aconseguit compromisos de participar al documental?

La nostra idea és fer un reportatge complet, que mostri totes les parts. Sabem que no serà fàcil però tampoc impossible i farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho. Per ara ja hem començat els contactes i ara ens falta que ens confirmin o ho declinin.
 
És obvi que aquest és l’objectiu final del documental, però podria avançar quin era l’objectiu de l’Operació Garzón?

Hi havia dos objectius clars. El primer, més directe, carregar-se l’independentisme combatiu, el que desafiava més obertament l’Estat espanyol. I l’altre, indirectament, atemorir les reivindicacions nacionals. I veient com es troba avui el moviment independentista és obvi que ha fracassat. Si bé en un primer moment va recular, amb els anys s’ha revifat fins a l’explosió actual. La repressió va poder carregar-se alguns sectors més combatius, però no el conjunt del moviment popular, que era molt més profund.
 
Per dur endavant el projecte heu optat per llançar una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami. Com ha estat l’experiència?

Fantàstica. Hem tingut una resposta exemplar. En sols una setmana vam aconseguir el pressupost necessari.
Ara tenim el compromís d’explicar en 60 minuts tot el que va passar, fer-ho molt bé i en un producte d’alta qualitat.
 
Heu fet un perfil de la gent que ha col·laborat econòmicament amb el documental? És gent que va viure els fets i vol que s’expliquin o gent més joves que vol saber?

Hi ha de tot, els suports han estat molt diversos. És cert que hi ha “vella guàrdia”, però també molta, moltíssima gent jove amb ganes de saber i això ens ha impressionat. També hi ha molta diversitat ideològica. Hi ha gent independentista, però d’altres que no ho són, sols volen què s’expliqui que va passar.
 
Com expliqueu aquesta dèria per saber més del passat en un temps que es diu que la gent jove no es compromet?

Veig que hi ha un canvi de mentalitat. La gent té ganes de saber, no sols del passat, també del present. Ja no es contenta sols amb el que li diu la televisió, vol anar més enllà. I internet ha donat ales a aquesta necessitat.
 
Un cop resolt el finançament us queda la distribució, un altre dels grans problemes de les produccions independents. Heu pensat com fer-la?

Aquesta part encara l’estem perfilant. Tenim clar que servirà per als actes commemoratius del 20è aniversari dels fets. Aquests seran l’estrena del documental. Un cop cobert aquest punt mirarem quines són les millors maneres d’arribar a un públic com més ampli millor.

Memòria històrica En marxa els actes de commemoració del 20è aniversari de l'Operació Garzón

Aquest dissabte el Teatre Principal d'Olot acollirà l'estrena del documental i un homenatge als encausats del 92 

La commemoració del 20è aniversari del macrooperatiu contra l'independentisme català de l'any 1992 conegut com a Operació Garzón i el record als independentistes que ho van patir ja està en marxa. Aquest dimecres Llibertat.cat ha presentat en roda de premsa [fotos] els actes que se celebraran per recordar la cara més oculta dels Jocs Olímpics, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català que aquesta va comportar.

El tret de sortidà el donarà un gran acte que se celebrarà a Olot aquest cap de setmana. Narcí Casadevall, de l'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa (AEIG), entitat organitzadora de l'esdeveniment, ha explicat que l'acte comptarà amb dos plats forts: un homenatge als encausats, que per primera vegada es retrobaran tots junts 20 anys després, i l'estrena del documental Operació Garzón contra l'independentisme català [tràiler]. A més, s'homenatjarà, també, el lletrat Sebastià Salellas, un dels advocats que va portar els casos de tortures de l'Operació Garzón al Tribunal d'Estrasburg.
Els assistents al Teatre Principal d'Olot seran els primers a veure el treball just sortit del forn. Les entrades es poden adquirir al preu de 3 euros des del Telentrada o bé des del mateix recinte cultural. L'acte comptarà amb altres activitats com actuacions musicals i un dinar popular.
Ramon López: "La tortura serveix per destruir la persona i la dissidència política"
El portaveu d'Alerta Solidària Xavi Pellicer i Ramon López, representant de Memòria contra la Tortura i del col·lectiu d'encausats del 92, han destacat la necessitat de recuperar la memòria històrica i han agraït a Llibertat.cat la tasca de recuperar "la memòria viva d'uns fets que tot i que van passar fa 20 anys encara són presents al nostre món".
López ha explicat que el 92 "els drets més elementals es van anar conculant ja que l'estratègia de l'Estat anava més enllà d'un mer esdeveniment esportiu". Segons ha dit, "aquesta ràtzia política estava orquestrada des del poder polític amb un protagonisme important per part del poder judicial". López ha recordat "tots els que ens van ajudar en aquell periple" i ha tingut paraules d'agraïment per a Sebastià Salellas.
Així mateix, ha volgut destacar que la tortura i els abusos de poder encara existeixen: "L'ús de la tortura no serveix només per desarmar, serveix per destruir la persona i també la dissidència política, el col·lectiu", una xacra que continua produint-se a tot el món, ha subratllat. I ha afegit: "El nostre país no en queda exempt perquè els poders polític i judicial no fan res per eradicar-lo".
Xavi Pellicer: "La repressió no va tenir cap més efecte que reforçar la lluita"
De la seva banda, Xavi Pellicer, d'Alerta Solidària, ha destacat la importància de l'"exercici de memòria històrica que s'està fent per recordar, per no oblidar i perquè no es torni a repetir". Segons ha asseverat, "la repressió no va tenir cap més efecte que reforçar la lluita" i en aquest sentit ha recordat que "segueixen aquí moltes de les persones que fa 20 anys estaven lluitant".
"A Alerta Solidària ens sentim hereus dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans que es van crear arran d'aquelles detencions i per tant volem remarcar la feina que van fer i fer-los un homenatge", ha dit. I ha afegit que "totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista ens sentim hereus de la seixantena d'independentistes que van ser detinguts".
Tot i així, Pellicer ha volgut fer una menció especial a la repressió que es viu actualment als Països Catalans, amb un centenar de vaguistes perseguits, i s'ha solidaritzat amb Andreu i Rubén, els dos joves que estan en presó preventiva per mobilitzar-se durant la vaga general.
Isabel Clara-Simó: "Han guanyat els torturats, hem guanyat nosaltres"
En la roda de premsa també hi ha participat l'escriptora Isabel Clara-Simó, una de les veus que l'any 92 va denunciar públicament les tortures i es va posar al costat dels represaliats. Tot i reconèixer que "tots aquells delictes espantosos van quedar impunes i que encara esperem que s'iniciï una investigació", Clara-Simó ha donat mostres d'optimisme assegurant que "han guanyat els torturats, hem guanyat nosaltres". I ha recordat que la xiulada contra l'himne espanyol i la monarquia va ser "més gran que mai tot i que ens volien callats".
"Ni nosaltres ni ells [els encausats del 92] podrem oblidar mai. Aquell poble que permet que li arrabassin la memòria és un poble mesell, la memòria no es pot esborrar. Garzón ha caigut i nosaltres continuem xiulant i els nostres torturats seguiran sent homenatjats", ha manifestat Clara-Simó.
Ronda de presentacions durant l'estiu
Carles Benítez, representant de Llibertat.cat, ha remarcat que el d'Olot obrirà tota una programació d'actes que s'allargarà durant bona part de l'estiu i en aquest sentit ha avançat que el 22 de juny el documental es presentarà al Teatre Monumental de Mataró en un acte organitzat per la CUP del qual es donaran detalls properament.
Detalls del documental
Benítez ha exposat que Operació Garzón contra l’independentisme català repassa en poc menys d’una hora la cronologia de fets del que va significar aquesta macrooperació político-judicial. "Partint de la contextualització de la celebració dels Jocs i dels diferents moviments opositors, s’estira el fil per entendre el perquè i el com s’inicia aquesta cadena de detencions", ha destacat.
El periodista ha assenyalat que a partir d’aquí apareixen relats personals i de familiars que expliquen com els detenen i, a alguns, com són torturats i humiliats; familiars que narren el drama de no saber res dels detinguts durant cinc dies, a l’empar de la Llei Antiterrorista; l’entrada, pistola en mà, de la policia a mitjans de comunicació i la censura que van patir diversos periodistes.
També es recorden les mostres de suport que van rebre per part d’amplis sectors de la ciutadania i el rebuig a aquesta operació, les contínues irregularitats judicials que van existir al llarg de tot el procés, i la victòria moral que va significar la sentència d’Estrasburg que condemnava l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures.
Protagonistes
Benítez ha detallat que un total de 32 persones de diversos àmbits han participat en la realització d’aquest documental: encausats com Joan Rocamora, Pep Musté, Carles Bonaventura o Ramon Piqué; els advocats Ignsasi Doñate o August Gil Matamalà; els periodistes Vicent Partal o David Bassa; personalitats que van donar suport als encausats com Isabel-Clara Simó o Josep Maria Terricabras; la mitjançera de les negociacions designada per la Generalitat, la diputada Rosa Bruguera; o el juge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón.

Clara-Simó: “Garzón va ser un canalla”

Els afectats per "l'operació Garzón" recorden que, malgrat la condemna a l’Estat espanyol per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, cap dels seus responsables ha sigut jutjat.
 L’escriptora Isabel Clara-Simó, que avui ha participat a l’acte de presentació del documental ‘Operació Garzón contra l’independentisme català’, en el qual es recorden les detencions il•legals i tortures a independentistes catalans fetes poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, ha assegurat que el jutge va ser “un canalla” però ha valorat que, malgrat que “el dolor és irreversible, nosaltres hem guanyat”.

En aquest sentit ha recordat com una de les “pors” de l’Estat era evitar mostres de rebuig a l’espanyolitat o al rei Joan Carles. “A la preinauguració de l’estadi olímpic ja hi va haver xiulada al rei”, ha subratllat. “Al final- en referència a la recent final de Copa del rei- hem fet una xiulada magnífica, hem caricaturitzat el monarca i Garzón ha sigut inhabilitat. Hem guanyat”, ha insistit.

Els afectat per les detencions de fa vint anys han destacat que la tortura segueix present i que, malgrat la condemna a l’Estat espanyol del Tribunal Europeu de Drets Humans pel cas del qual van ser víctimes, cap dels seus responsables ha sigut jutjat a dia d’avui. Un d'ells, Ramon López, representant de Memòria contra la Tortura, ha recordat els abusos policials i ha qualificat de "pau social imposada" i de "ràtzia política i judicial" els fets ocorreguts l'estiu del 1992. López ha instat la societat a ser conscient del paper vigent de la tortura, que ha qualificat com una manera de "destruir una persona i un col·lectiu.

Presentació aquest dissabte


El documental s’estrenarà dissabte que ve al Teatre Principal d'Olot a les 9 del vespre. L’acte serà organitzat per l'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa i Maulets. //Manel Bosch

========================================
Comentaris;
Carles Viñals Casado
06/06/2012 16:30
Els temes com el que tracta l'Isabel-Clara Simó solen ser objecte de silenci interessat per part de molta -massa- gent, als qui sembla interessar que caiguin en l'oblit, talment com si mai no haguéssin existit. És entre aquests on cal cercar els "catalanets" i l'autoodi i no pas entre aquells que els mantenen vius en la memòria col.lectiva. Altra qüestió és la indubtable falsedat i hipocresía de molts catalans, manifestada tant en els que a casa nostra miren cap a una altra banda perquè "mai no passa res" que els pugui destorbar la digestió, com en els somriures dels catalans de Madrid que s'ho passen d'allò més bé..
 
 
català
06/06/2012 14:21
Quin grau error va ser permetre fer els Jocs Olímpics espanyols a Barcelona. Ja ho vaig dir jo: som uns hipòcrites, mentre ens hi fan el servei, ji, ji, ji, i més hipocresia. Després, els insults i demés. Així ens va. Amb els hipócrites no vol anar ningú. Fan fàstic a tothom. Així ens consideren a Espanya, com fals i hipòcrites...serà veritat?? A aqustes pàgines es llegeix sovint tota mena d'insults i després, a Madrit, on vaig també molt sovint i em trobo amb molts, moltíssims catalans, hi ha tota mena de somriures, perquè es passa tan bé..... Sento vergonya i molt pudor moral quan observo aquestes reaccions "tan catalanetas"

3/6/12

Servadret !, Nantros a Rasquera lo hem fet.

Paraula pronunciada pels pagesos;
el seu significat és: Fes bondat! Sigues bona persona! 
Aquest mot és compost i ve del llatí servar.

Paraula culta d'arrel neollatí,
transmesa pel món de la pagesia, ja és perduda;
malgrat ser un mot més procedent de la llengua mare del català.

I és una paraula que els soldats romans van pronunciar per ací
i ens ha arribat fins ara que casi ha desaparegut o sense casi.
I a Rasquera hem fet bondat i sigut bones persones,
Hem constituit l'ANC al Nostre Poble.
1 de Juny del 2012

23/5/12

Guillem López Casasnovas: "El dèficit fiscal reiterat és dèficit social."

És catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra, i ens explica de manera didàctica i rigorosa per què el dèficit fiscal reiterat acaba sent dèficit social. López Casasnovas diu que la redistribució dels recursos fiscals s'ha de revisar i que l'Estat no pot continuar privilegiant uns territoris i restant recursos a uns altres.
Segons les enquestes del CIS, el principal problema de la gent són la economia i l'atur, algo lògic veient el panorama actual. Però jo crec que això només és la conseqüencia del principal problema d'aquest país, i que recau clarament en els polítics que ens manen.
Que els nostres impostos ho maneguin una casta de privilegiats irresponsables, sense distinció de si són nacionalistes o no, que l'única cosa que saben fer bé és treure per la boca demagogies que engegan la sang de la gent per a que no mirin cap al GRAN problema d'aquest país, i així és com vivim en un país de pandereta i així ens va.
Jaume, la propera vegada hauries de convidar a Sandra Mir i Gabriel Cruz, autors del llibre 'La casta autonomica', la guia Michelin dels desproposits polítics del sistema parasitari implementat que en gran mesura ens ha portat a la situació actual.

16/5/12

Edward Hugh: "Catalunya serà intervinguda al novembre del 2012 per l'estat espanyol"

A "Singulars", l'economista gal·lès Edward Hugh va contestar afirmativament quan Jaume Barberà li va preguntar si Catalunya serà intervinguda.
 Hugh s'atreveix a posar data per a aquesta suposada intervenció, al novembre, i preveu que el govern espanyol comenci per Astúries i continuï per Catalunya. "I ens hem de preparar per això", va afegir. Hugh fa més de 20 anys que viu a Catalunya i els seus articles i les seves encertades anàlisis són seguits en el món empresarial i polític.

Per la seva banda, el també economista Jonathan Tepper va donar una visió de com ens veuen des de l'estranger. Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford i col·labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg.

10/5/12

Té futur l'euro?

Aquesta setmana 9 de Maig del 2012,
 amb el catedràtic en economia Xavier Sala i Martin 
expliquem si té futur el Euro.