Entradas
Salvados un gran reportatge del comportament de la policia espanyola i catalana.
Mostrando entradas con la etiqueta Brutalitat. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Brutalitat. Mostrar todas las entradas
20/6/12
# 29m: Mossos infiltrats van tornar a ser descoberts al Passeig de Gràcia de Barcelona
Els agents secrets fugen de la multitud, que els increpa
. En un dels dos vídeos parace observar una agressió a un manifestant, que cau a terra
Durant la Vaga General d'ahir, 29 de març, cap a les dues de la tarda, set mossos d'esquadra, sis homes i una dona, van tornar a ser descoberts tot i anar disfressats pel que ells consideren que és el "vestit d'un antisistema ". Vestits de negre, alguns amb mocadors negres que tapaven el seu rostre i motxilles.
En els dos vídeos gravats per activistes s'observa que porten porres extensibles. En el primer, els manifestants els envolten mentre s'observa com dos d'ells (els més endarrerits) fugen. En el segon-gravat des del punt de vista contrari-es mostra als cinc avançats (una dona rossa i quatre homes), una agressió a un manifestant que cau a terra, i els dos que corren una mica més enrere del primer vídeo.
En els dos vídeos gravats per activistes s'observa que porten porres extensibles. En el primer, els manifestants els envolten mentre s'observa com dos d'ells (els més endarrerits) fugen. En el segon-gravat des del punt de vista contrari-es mostra als cinc avançats (una dona rossa i quatre homes), una agressió a un manifestant que cau a terra, i els dos que corren una mica més enrere del primer vídeo.
No és la primera ni serà l'última vegada en què s'identifica a policies disfressats de "antisistema" que s'infiltren entre els manifestants i actuen de forma violenta.
Recordem que durant la mobilització del 15 de Juny de 2011, diversos d'ells van ser envoltats al costat del Parlament Català, i allí van romandre fins que diversos "antiavalots" van acudir per escortar fora de la multitud de manifestants que els increpava.
Altres vídeos de policies encaputxats amb la cara tapada, amb roba similar a la dels manifestants que en els mitjans són considerats "radicals violents" circulen per internet des d'ahir.
Altres vídeos de policies encaputxats amb la cara tapada, amb roba similar a la dels manifestants que en els mitjans són considerats "radicals violents" circulen per internet des d'ahir.
Un altre vídeo en què pot observar-se a un tipus amb samarreta blava clara, amb la cara tapada, motxilla grisa-negra similar a les dels anteriors vídeos, molt musculat, i amb una porra extensible d'acer (entra en escena al minut 1:10).
El vídeo transcorre durant l'incendi d'un "Starbuks" a Barcelona.
Segons diversos testimonis,
Segons diversos testimonis,
alguns encaputxats van rebentar la plataforma de l'Starbuks tirant material de construcció arrencat, i després el van incendiar.
Actualització (2012.03.31);
A partir del Minut 0:45 del vídeo.
A partir del Minut 0:45 del vídeo.
el artista se lluís destrossa'n i incita'n a fer-ho
Després de l'incendi de Starbuks, una altra vegada veiem al mateix tipus musculat de la samarreta blava clara que portava la porra extensible
i la motxilla grisa-negra,
en aquesta ocasió destrossant una sucursal del banc Sabadell Atlántico,
al costat de tres o quatre individus més.
4/6/12
La cacera de bruixes a la Vall Fosca
La zona del Pallars va ser un dels primers focus de caceres de bruixes a Europa al final de l'època medieval. Blasfemar, practicar la medicina o tenir un comportament fora de la norma podien ser motiu de denúncia per bruixeria amb resultat de condemna a mort.
Pau Castell, especialista en història medieval, relata l'època en què els poders locals de La Vall Fosca, esperonats per la pressió popular, van jutjar i executar centenars de suposades bruixes i algun bruixot que van confessar sota tortura el seu crim.
Un gran reportatge de Catalunya Ràdio
03/06/2012
En guàrdia
7/4/12
Policies vestits com a radicals antisistema violents? 29M Barcelona
.jpg)
http://www.youtube.com/watch?v=LMGls2xDz7Q&feature=related
un gran video Penjat per begovg100 el 29/03/2012
Qui ens asegura que no han provocat els aldarulls, vestits de delinquents per justificar les carregues indiscriminades.????.
un gran video Penjat per begovg100 el 29/03/2012
Qui ens asegura que no han provocat els aldarulls, vestits de delinquents per justificar les carregues indiscriminades.????.
La mare d'un noi que patia un atac d'ansietat al carrer Mallorca de Barcelona és agredida pels Mossos
_1.JPG)
La mare d'un noi que patia un atac d'ansietat al carrer Mallorca de Barcelona és agredida pels Mossos
ALBERT GARCIA.
El balanç de l'acció policial deixa 79 detingudes –4 d'elles empresonades–
a Catalunya i centenars de ferits:
un mínim de 4 ferits greus, 19 persones amb politraumatismes
i 7 hospitalitzats per lesions arrel de les pilotes de goma
79 detencions, quatre empresonaments i desenes de ferides, algunes greus.
Aquest és el balanç provisional de la repressió policial durant la passada jornada de vaga general. Respecte els empresonats, tres ho han estat sense fiança i un quart recuperarà la llibertat quan s'aboni una fiança imposada de 4.000 euros. Els tres empresonats -l'Isma i en Dani, estudiants de Física, i en Javi, veí del barri del Clot- romanen ara per ara aïllats en un mòdul de la presó de Quatre Camins.De les 79 detencions registrades, 37 van quedar sense efecte el mateix dijous, però van sortir de comissaria denunciats i amb càrrecs en contra, a l'espera que els jutjats els citin a declarar. Només un noi que va ser alliberat sense càrrecs. 41 persones, però, van passar a disposició judicial, en un degoteig de resolucions que va durar fins diumenge al vespre i que va exprémer, en alguns casos, el màxim legal de 72 hores que pot perllongar-se una detenció. D'aquests, quatre han recuperat la llibertat després de dipositar fiances de 3.000 euros. La resta, 32 persones, han sortit amb diversos càrrecs com desordres, danys o fins i tot atemptat a l'autoritat. Per àmbit territorial, Barcelona va enregistrar el gruix de les detencions (56), però també Tarragona (10), Sabadell (6), Terrassa (1), Badalona (3), Mataró (1), El Prat (1) o Tortosa (1). Al dispostiu repressiu desplegat durant la vaga hi van prendre part 9.385 agents, el 60% del cos.
Entre ells, tota la Brigada Mòbil, integrada per més de 400 agents.
Desenes de lesions i un ull perdut
Com a conseqüència de la intervenció policial amb pilotes de goma i pots de fum, desenes de persones també van resultar ferides i amb les vies respiratòries irritades. A l’Hospital del Mar 15 persones van ser ateses per politraumatismes -dues d’elles intervingudes quirúrgicament a la melsa després de rebre cops de peu i de puny d’agents antiavalots- mentre a l’Hospital de Sant Pau set persones eren ateses per impactes de pilotes de goma, una d'aquestes en observació a l'espera de saber si perdrà la visió d'un ull. Qui ha perdut definitivament la visió de l'ull dret és Angelo Cilià, de 26 anys, que assistia a la manifestació amb la seva companya i va rebre un impacte d'una pilota de goma llançada pels escopeters dels Mossos d'Esquadra.Les dades disponibles ara mateix refereixen més d'un centenar de ferits -una vintena, per pilota de goma segons les dades recollides per aquest setmanari. Quatre dels ferits continuen en estat greu. És el cas d'Albert Ortega, de 27 anys, amb tres costelles trencades i el pulmó afectat. Una cinquena persona es troba en observació encara per impacte de pilota de goma també al cap. Dinou persones han estat ateses per politraumatismes que refereixen fractures de braços, cames o dits. L’Hospital Clínic no ha facilitat encara cap balançoficial. Paradoxalment, però, segons el SEM (Servei d'Emergències Mèdiques) es van atendre 80 persones, 45 de les quals serien agents dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana. No ha trascendit ni s'ha determinat la gravetat d'aquestes lesions.Pots de fum i desenes de feritsDijous 29, per primera vegada en dècades -caldria remuntar-se al barri del Besòs el 1991-, la policia va emprar gasos lacrimògens indiscriminadament contra una plaça Catalunya plena de gom a gom, tot rebentant la mobilització convocada pel 15M i les assemblees de barri. La intervenció policial es va produir quan els Mossos s’enfrontaven a grups d’activistes a la plaça Urquinaona i van desplaçar les càrregues cap a la plaça Catalunya. En una disrupció urbana, amb forts enfrontaments i aldarulls al centre de la ciutat i amb un caòtic operatiu dels Mossos d’Esquadra, comandat per l'intendent Molinero i, a partir de les 19h pel propi Felip Puig a la sala del Centre de Coordinació.Matiner, el doble llenguatge de Felip Puig s’havia llevat amenaçador i convidava obertament a la inquietud i la doble interpretació: “els violents han començat abans i estan més preparats”. O bé, “camp d’entrenament per a la propera vaga mundial”. Indesxifrable saber del cert a qui o què es referia, el dispositiu policial desplegat a la tarda va esclarir alguns aspectes: nous estris tecnològics i estrena de munició repressiva. Pots de fum, agents de la brigada mòbil amb màscares de gas, centenars d’agents de paisà amb smartphones i càmeres panoràmiques instal·lades al damunt de les furgonetes antiavalots. El laboratori repressiu que Felip Puig esperona i ordeix. Laboratori que va tenir una icona repressiva a la plaça Catalunya, quan desenes de bombers d’uniforme que secundaven la vaga van provar d’evitar pacíficament les càrregues contra la multitud. Per resposta van rebre els gasos dels professionals de la violència de Felip Puig.
Atacs i enfrontaments
Els atacs selectius a entitats financeres havien arrencat al migdia davant la Cambra de Comerç a l’avinguda Diagonal. Grups d’activistes van continuar les escomeses al carrer Balmes acompanyades amb la crema de contenidors. Els Mossos van practicar aleshores un mínim de dotze detencions. Els atacs es van reproduir a la tarda i es van perllongar fins ben entrat el capvespre al barri del Raval. La mateixa nit cloïa davant la comissaria de Les Corts, on els Mossos d’Esquadra foragitaven a cops i empentes les 100 persones concentrades en solidaritat amb els fins aleshores 42 detinguts. Gairebé a la mateixa hora l’alcalde Trias compareixia per denunciar la crema de 225 contenidors.Cortines de fum pròpies de la doctrina del silenci, allò que els responsables polítics de la crisi i els altaveus sistèmics negaven calia cercar-ho, paral·lelisme de dictadura franquista, a la premsa europea:”La revolta de les retallades”, “Primers signes de rebel·lió” “Una marea humana desfila en un Estat espanyol en vaga”. Mentre les cortines de fum del conseller -el conseller del 3% en el país del 3%- amagaven els ‘gamberros’ de sempre que rebenten el país cada dia fa anys: els ‘400’ de sempre d’en Millet, la banca que mai perd o els hooligans impunes de Goldman Sachs i Lehman Brothers. Cortines de fum i l’excusa de sempre. Mentre Guillem Martínez escrivia a ‘El Pais’: “no veure la realitat és una regió de la violència, potser la més perillosa i contagiosa”. Directament dedicada al conseller que no veu, esborronat per les pròpies cortines de fum. Que algú li expliqui que és una crisi, un 50% d'atur juvenil, un desnonament o no arribar a final de mes enmig de l'amnistia fiscal. Que l'algú li expliqui. O prendrem mal.
DAVID FERNÀNDEZ | 02/04/2012
Jordi Arasa, el sotsinspector que detenia persones discapacitades
Jordi Arasa, sotsinspector de les Arro (Área de Recursos Regionales Operatius) dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, és l'agente responsable de la detenció kafkiana (video) Que es va produir ahir Contra UNA persona discapacitada. José Miguel Esteban Lupiañez circulava al vespre, en cadira de rodes, en la manifestació convocada una de Solidaritat. De Barcelona por protestar contra l'empresonament de 4 Joves rere la vaga general, Esteban Lupiañez transitava per la vorera del carrer Rosselló, Entre els carrers i Entença Nicaragua. Per la mateixa vorera, va maniobrar UNA furgoneta de les Arro (mossos) Que, avançant, es va situar Darrera El Ciutadà.
http://www.youtube.com/watch?v=imXCeBZYg90&feature=relatedDe Seguida, EL sotsinspector de les Arro, Que anava un peu davant de la furgoneta, va intentar empényer la cadira de rodes de una gorra de la Calçada. La cadira, mecanitzada, ho va impedir. En aquell momento, va donar l'agente de policía de ma al cos del Ciutadà i, en las Naciones Unidas estira-i-arronsa, sel va Endur, en sentit Contrari, una gorra de la paret. Finalment El va agafar un pes i el va introduir de policía i en volandes Dins El furgo antiavalot. La furgoneta va marxar i la cadira va Quedar, Buida, Abandonada, del carrer Enmig. Esteban Lupiañez va Quedar detingut i fou traslladat à la Comissaria de Les Corts.
El hábeas corpus i Ciutadana denuncia
Alla es van desplaçar, acabada la manifestació, Diversos Ciutadans, Que van Retornar la cadira de rodes i la van lliurar als Mossos d'Esquadra. Poc Despres, passades Les onze de la nit, juego d'aquests ciutadans van acudir als jutjats de Guardia de la Ciutat de la Justícia por interposar Denúncia Contra la policia autonómica pels presenciats FETS.Entre les persones Que La serie van interposar alta figuración Eva Fernández, expresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i vetas de Barcelona (FAVB).
Alla es van desplaçar, acabada la manifestació, Diversos Ciutadans, Que van Retornar la cadira de rodes i la van lliurar als Mossos d'Esquadra. Poc Despres, passades Les onze de la nit, juego d'aquests ciutadans van acudir als jutjats de Guardia de la Ciutat de la Justícia por interposar Denúncia Contra la policia autonómica pels presenciats FETS.Entre les persones Que La serie van interposar alta figuración Eva Fernández, expresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns i vetas de Barcelona (FAVB).
Un policía de els fets Trámites, EL Jutge de Guardia els va Comunicar Que requeriria d'immediat als Mossos les claus de casa del detingut per a la seva Esposa Que, Que Resta sola a casa i pateix UNA GREU malaltia terminal, The Pogues servicios Atesa por las Naciones Unidas infermer. L'Advocat del detingut estudiava presentar una aquelles hores des de hábeas corpus, se repite Contra la detenció il · legal finalment, però els mossos van accedir un deixar-lo amb llibertat en càrrecs de desordres públicos, un cuarto de las cuotas de la matinada. Abans de fer-ho, però, la Víctima va exigir servicios reconeguda per un metge, ja Que, aparecerá un mensaje, va haver estat denunciar agredit, Juan de la Cosa Que fara Constar una pertinente la denuncia.
Criticat des de Dins i agresor El 27-M
El sotsinspector, aletas criticat i tot des de Dins del mateix cos de los Mossos d'Esquadra per la seva praxi policial i amb veus Que reclamen temps fa El seu trasllat degradació o profesionales, és al Darrera de Diversos episodis d'abus de la Força,violência gratuíta i xuleria desbocada. Es la doña circumstància Que Jordi Arasa, amb numero de Plaça profesional 4364, és l'Únic agente Identificado Que CONSTA A la querella presentada por 57 ferits in càrregues les policials del 27 de maig de 2011, recentment arxivada. En Aquella operació, Arasa va protagonitzar les pitjors Escenes De violência policial contra persones Que pacíficament protestaven, AMB gratuits absolutament policías. El 2006, una de Esplugues de Llobregat, El mateix agente va servi qui va ordenar La polemica Carrega contraindicaciones naciones unidas grup De manifestants, amb familias que canalla, Que protestaven contra el Pla Caufec. Fruto de les críticas socials i veïnals Que van suscitar aquells fets, Arasa va traslladat servicios del Baix Llobregat al Barcelonès.
15/3/12
Joan Saura, un altre cas dels teus Mossos! Greu cas de corrupció en la *Policia Catalana per narcotràfic.
5 alts càrrecs de la Policia catalana (Mossos de *Esquadra) són detinguts per col·laborar amb traficants de cocaïna a canvi de regals. Els Mossos són dirigits pel "esquerrà" Joan Saura com a conseller d'Interior en la Generalitat de Catalunya.
Cinc Mossos d'Esquadra, entre comandaments i agents del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf, haurien col·laborat presumptament amb un grup de traficants que feia entrar cocaïna colombiana, cotxes i joies des del port de Barcelona, segons es desprèn del sumari del cas al que ha tingut accés l'emissora RAC1. Els policies haurien permès a membres de la banda, liderada per dos confidents, accedir a arxius confidencials, haurien intervingut per a un presumpte suborn a un fiscal, haurien impedit que avancessin investigacions i fins i tot tret una multa de trànsit. A canvi haurien rebut regals de variat valor, que inclourien descomptes en la joieria Rabat de Barcelona, diners en efectiu, caixes de puros i alcohol, una moto, un cotxe esportiu, una *Playstation i els honoraris de l'advocat que defensa a un dels imputats.
Pel que fa a les ramificacions en altres cossos policials, el sumari revela que s'han obert tres investigacions internes paral·leles a la causa judicial, pels departaments d'Assumptes Interns dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola. Les perquisicions més exhaustives han estat les de la policia autonòmica, que dirigeix el secretari d'Interior Joan *Delort, que han permès recaptar informació vital per a les imputacions. La Guàrdia Urbana de Barcelona apareix també en el sumari, amb dos agents citats, però no ha tingut lloc cap investigació interna sobre aquest tema. Les poblacions en les quals s'han detectat agents presumptament corruptes o on han operat membres del grup narcotraficant són Barcelona, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú.
La causa imputa a tres caps del Grup RESSÒ de la Guàrdia Civil [acrònim referit als equips d'Investigació Contra el Crim Organitzat a Espanya] per haver cobrat per falsejar un atestat de decomís de drogues, que estaria ple d'incoherències, i per intentar implicar a un fiscal que els investigava i al que qualificaven de molt amic. La sospita va motivar que els comandaments de la Guàrdia Civil ordenessin registrar la caserna d'aquest cos a Sant Andreu de la Barca. La documentació també apunta a un alt càrrec [A. C.] de la presó de Ca *Brians, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), imputat però no detingut, que hauria acceptat 40.000 euros per revisar els expedients de dos empresonats italians, concedir-los el tercer grau i permetre'ls sortir de presó. També se cita a un agent de la Policia Nacional espanyola, que hauria ofert escorta i protecció al cap dels traficants.
El sumari –del que té còpia RAC1 i encara segueix llegint– té 13.000 folis i inclou *trascripciones telefòniques, detalls d'enregistraments en vídeo entre alguns dels Mossos i traficants, informes d'Assumptes Interns i diligències judicials. Ho dirigeix Joaquim Aguirre, com a titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Al llarg de la investigació, que ha durat mig any, han estat gravades més de mil trucades telefòniques d'uns 120 números de telèfon diferents, fixos i mòbils, una xifra bastant elevada a causa de les precaucions que prenien els investigats, alguns dels quals que canviaven de nombre cada vint dies.
El cas va sortir a la llum, encara que amb molt pocs detalls, el passat octubre, arran de la detenció d'un sotsinspector de Vilanova i la Geltrú [Josep *Ranea]; un *caporal [M. L. I.] i un agent [J. A. M. R] de Sant Cugat del Vallès, que són els que presumptament van permetre a un membre de la banda accedir a dades confidencials de la policia autonòmica des del seu ordinador de la Unitat d'Investigació en la comissaria de Sant Cugat. El sumari cita una ocasió en la qual *Renea va exigir als traficants, amb insistència, una consola PlayStation a canvi d'haver aprovat l'entrevista d'entrada a l'Escola de Mossos d'Esquadra d'un protegit [A. S.] del capdavanter traficant.
En aquests moments el sotsinspector està a la presó i els altres en llibertat provisional. Els dos altres agents investigats pel jutge, segons s'ha sabut avui amb aquest sumari, són dos sergents [A. J. S. i O. D. R.]. La investigació continua oberta, però la setmana passada es va aixecar el secret de sumari sobre les actuacions dutes a terme fins ara. El sotsinspector de Vilanova i la Geltrú pel que sembla era el principal contacte del grup delictiu i va ser trobat gràcies al mateix confident que va delatar les trames corruptes dels prostíbuls *Saratoga i Riviera de Castelldefels, el robatori de 400 quilos de cocaïna del port de Barcelona i la xarxa de llicències comercials comprades en el districte barceloní de Ciutat Vella. Aquest confident, Manuel Gutiérrez *Carbajo, hauria col·laborat durant anys amb els diferents cossos policials filtrant-los informació, relació per la qual va aconseguir nombrosos contactes d'agents i comandaments, alguns dels quals van accedir als seus oferiments i peticions de favors.
El sumari també destapa les trucades entre membres de la banda i dos periodistes de successos molt reconeguts, contra els quals no hi ha proves que hagin comès cap delicte però sí que es demostra que mantenien una relació amistosa i d'intercanvi de favors amb almenys un capitost *narco [Manuel Gutiérrez *Carbajo].
Els membres de la banda identificats pel sumari són deu. Pel que sembla en la cúspide estaria Gutiérrez, un empresari molt bé relacionat, que donaria ordres a un segon capdavanter, de perfil més executiu, Marco Antonio Crespo *Bejarano, que també hauria estat confident policial. L'esposa d'aquest [M. C. R. M.] presumptament participava en la venda d'estupefaents a alguns consumidors. Un individu conegut sota el nom de Dani s'hauria encarregat del tall de la cocaïna i un altre membre, sobrenomenat El Calvo, s'hauria encarregat de distribuir-la als venedors inferiors, denominats '*palangreros', juntament amb El Ximple. Un altre investigat, El Cérvol, hauria tingut funcions polivalents com *recadero, guardaespatlles i *chofer de Crespo. Finalment estaria Juan Miguel Bono Hernández, home de confiança de Gutiérrez i que hauria viatjat a Colòmbia almenys una vegada per preparar un enviament, va ser detingut per la Guàrdia Civil al maig de 2009. Arran d'aquesta detenció, la investigació va sol·licitar diverses intervencions telefòniques que van revelar la implicació d'agents policials dels quatre cossos.
Segons l'agència informativa EFE, Gutiérrez va involucrar a altres persones per despit, per la seva detenció després de confiscar-li una pistola. Hauria quedat en llibertat sota una fiança de 50.000 euros. Segons l'agència, el jutge hauria imputat a una quinzena d'agents de la *Benemérita.
Cinc Mossos d'Esquadra, entre comandaments i agents del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf, haurien col·laborat presumptament amb un grup de traficants que feia entrar cocaïna colombiana, cotxes i joies des del port de Barcelona, segons es desprèn del sumari del cas al que ha tingut accés l'emissora RAC1. Els policies haurien permès a membres de la banda, liderada per dos confidents, accedir a arxius confidencials, haurien intervingut per a un presumpte suborn a un fiscal, haurien impedit que avancessin investigacions i fins i tot tret una multa de trànsit. A canvi haurien rebut regals de variat valor, que inclourien descomptes en la joieria Rabat de Barcelona, diners en efectiu, caixes de puros i alcohol, una moto, un cotxe esportiu, una *Playstation i els honoraris de l'advocat que defensa a un dels imputats.
Pel que fa a les ramificacions en altres cossos policials, el sumari revela que s'han obert tres investigacions internes paral·leles a la causa judicial, pels departaments d'Assumptes Interns dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola. Les perquisicions més exhaustives han estat les de la policia autonòmica, que dirigeix el secretari d'Interior Joan *Delort, que han permès recaptar informació vital per a les imputacions. La Guàrdia Urbana de Barcelona apareix també en el sumari, amb dos agents citats, però no ha tingut lloc cap investigació interna sobre aquest tema. Les poblacions en les quals s'han detectat agents presumptament corruptes o on han operat membres del grup narcotraficant són Barcelona, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú.
La causa imputa a tres caps del Grup RESSÒ de la Guàrdia Civil [acrònim referit als equips d'Investigació Contra el Crim Organitzat a Espanya] per haver cobrat per falsejar un atestat de decomís de drogues, que estaria ple d'incoherències, i per intentar implicar a un fiscal que els investigava i al que qualificaven de molt amic. La sospita va motivar que els comandaments de la Guàrdia Civil ordenessin registrar la caserna d'aquest cos a Sant Andreu de la Barca. La documentació també apunta a un alt càrrec [A. C.] de la presó de Ca *Brians, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), imputat però no detingut, que hauria acceptat 40.000 euros per revisar els expedients de dos empresonats italians, concedir-los el tercer grau i permetre'ls sortir de presó. També se cita a un agent de la Policia Nacional espanyola, que hauria ofert escorta i protecció al cap dels traficants.
El sumari –del que té còpia RAC1 i encara segueix llegint– té 13.000 folis i inclou *trascripciones telefòniques, detalls d'enregistraments en vídeo entre alguns dels Mossos i traficants, informes d'Assumptes Interns i diligències judicials. Ho dirigeix Joaquim Aguirre, com a titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Al llarg de la investigació, que ha durat mig any, han estat gravades més de mil trucades telefòniques d'uns 120 números de telèfon diferents, fixos i mòbils, una xifra bastant elevada a causa de les precaucions que prenien els investigats, alguns dels quals que canviaven de nombre cada vint dies.
El cas va sortir a la llum, encara que amb molt pocs detalls, el passat octubre, arran de la detenció d'un sotsinspector de Vilanova i la Geltrú [Josep *Ranea]; un *caporal [M. L. I.] i un agent [J. A. M. R] de Sant Cugat del Vallès, que són els que presumptament van permetre a un membre de la banda accedir a dades confidencials de la policia autonòmica des del seu ordinador de la Unitat d'Investigació en la comissaria de Sant Cugat. El sumari cita una ocasió en la qual *Renea va exigir als traficants, amb insistència, una consola PlayStation a canvi d'haver aprovat l'entrevista d'entrada a l'Escola de Mossos d'Esquadra d'un protegit [A. S.] del capdavanter traficant.
En aquests moments el sotsinspector està a la presó i els altres en llibertat provisional. Els dos altres agents investigats pel jutge, segons s'ha sabut avui amb aquest sumari, són dos sergents [A. J. S. i O. D. R.]. La investigació continua oberta, però la setmana passada es va aixecar el secret de sumari sobre les actuacions dutes a terme fins ara. El sotsinspector de Vilanova i la Geltrú pel que sembla era el principal contacte del grup delictiu i va ser trobat gràcies al mateix confident que va delatar les trames corruptes dels prostíbuls *Saratoga i Riviera de Castelldefels, el robatori de 400 quilos de cocaïna del port de Barcelona i la xarxa de llicències comercials comprades en el districte barceloní de Ciutat Vella. Aquest confident, Manuel Gutiérrez *Carbajo, hauria col·laborat durant anys amb els diferents cossos policials filtrant-los informació, relació per la qual va aconseguir nombrosos contactes d'agents i comandaments, alguns dels quals van accedir als seus oferiments i peticions de favors.
El sumari també destapa les trucades entre membres de la banda i dos periodistes de successos molt reconeguts, contra els quals no hi ha proves que hagin comès cap delicte però sí que es demostra que mantenien una relació amistosa i d'intercanvi de favors amb almenys un capitost *narco [Manuel Gutiérrez *Carbajo].
Els membres de la banda identificats pel sumari són deu. Pel que sembla en la cúspide estaria Gutiérrez, un empresari molt bé relacionat, que donaria ordres a un segon capdavanter, de perfil més executiu, Marco Antonio Crespo *Bejarano, que també hauria estat confident policial. L'esposa d'aquest [M. C. R. M.] presumptament participava en la venda d'estupefaents a alguns consumidors. Un individu conegut sota el nom de Dani s'hauria encarregat del tall de la cocaïna i un altre membre, sobrenomenat El Calvo, s'hauria encarregat de distribuir-la als venedors inferiors, denominats '*palangreros', juntament amb El Ximple. Un altre investigat, El Cérvol, hauria tingut funcions polivalents com *recadero, guardaespatlles i *chofer de Crespo. Finalment estaria Juan Miguel Bono Hernández, home de confiança de Gutiérrez i que hauria viatjat a Colòmbia almenys una vegada per preparar un enviament, va ser detingut per la Guàrdia Civil al maig de 2009. Arran d'aquesta detenció, la investigació va sol·licitar diverses intervencions telefòniques que van revelar la implicació d'agents policials dels quatre cossos.
Segons l'agència informativa EFE, Gutiérrez va involucrar a altres persones per despit, per la seva detenció després de confiscar-li una pistola. Hauria quedat en llibertat sota una fiança de 50.000 euros. Segons l'agència, el jutge hauria imputat a una quinzena d'agents de la *Benemérita.
12/3/12
CARTA ANÒNIMA D'UN MOSSO D'ESQUADRA (Policia espanyola Que realitzar La repressió brutal)
Hola a tots els ciutadans i ciutadanes lliures:
Em presentaré com a ciutadà anònim perquè sóc Mosso d'Esquadra i la llibertat d'expressió interna del Cos no em deixa un altre camí que aquest anonimat que detesto.
Us volia transmetre la meva indignació per tot el que hem viscut en aquests tretze dies, però sobretot pels fets esdevinguts ahir en el desallotjament de Barcelona i de Lleida.
Fa molts anys que vaig accedir al Cos de Mossos i ho vaig fer creient que en una democràcia la policia és un servei públic vital per a la convivència.
Un servei públic que ha d'estar al costat de tots els ciutadans i ciutadanes que creiem en la llibertat lligada a la responsabilitat. Un servei públic que ha d'atendre la prevenció dels delictes i la seva persecució, entre altres coses, i sempre, tal com ens van ensenyar a l'escola de policia, amb els principis de CONGRUÈNCIA, OPORTUNITAT I PROPORCIONALITAT establerts en la Constitució que els nostres pares i mares van confirmar.
Ahir vaig plorar. Molt. Primer d'indignació i de ràbia en veure com un grup de ciutadans i ciutadanes que es manifestaven de forma pacífica van ser brutalment apallissats; després de vergonya; perquè, què els explicaré als meus fills si em pregunten sobre les càrregues policials? I al meu veí? I al meu amic?
Sóc un ciutadà més, sóc un indignat més, creo en la llibertat i en la no violència, de fet se'm va ensenyar a l'escola de policia. I jo li pregunto al conseller Puig: i vostè creu en això? Com va poder donar l'ordre que va donar? Així vol garantir el respecte que tots els mossos volem dels nostres conciutadans?
Ahir no ens guanyem cap respecte. Ho sento, però algú havia de dir-ho. Ahir vam trencar a bastonades el que és una revolta del pensament crític i pacifista. Ahir el conseller va aconseguir indignar-me a mi, a la meva família, als meus amics i veïns, a molts altres companys del Cos, que per por de les represàlies internes no volen pronunciar-se.
Ahir els sindicats de Mossos no van emetre els seus comunicats amb contundència en contra d'aquella operació macabra contra ciutadans i ciutadanes, però clar, per si no ho sabíeu, al juliol hi ha eleccions sindicals en el Cos, i de la mateixa forma que al món de la política, val més un vot que una persona.
El respecte que demanem, conseller, ho guanyarem amb el treball diari, amb la proximitat amb la ciutadania de la qual formem part, perquè els nostres fills també van a escola i comparteixen vivències amb altres nens i nenes, comprem als mateixos mercats i tendes, ens sentim estafats per la classe política, per les grans corporacions i bancs.
És per tot això pel que no entenc l'operació policial efectuada ahir per desallotjar ciutadans i ciutadanes que de forma pacífica han estat movent la consciència col·lectiva per demanar transparència en les institucions que emanen del poble. Per demanar una democràcia participativa en tots aquells factors que afecten en les nostres vides, per demanar justícia, per demanar la persecució de tots aquells polítics que fent ús dels seus càrrecs han estat corruptes, que la jubilació d'un polític sigui la de qualsevol altre ciutadà, que no tinguin duplicitat de càrrecs i sous. En definitiva, que el polític sigui un ciutadà més, que de forma lliure i responsable vol treballar al món de la política i per al poble.
Avui continuo plorant quan em vénen al capdavant les terribles imatges d'ahir, i que vostè, conseller, va intentar justificar davant la premsa. Des de la meva modesta opinió: no hi ha justificació possible en aquella intervenció. Vostè no està a l'altura de representar el *Cos de Mossos. Vull una comandància que faci de cirurgià, que amb cura i respecte expulsi qualsevol element que trenqui la convivència pacífica de la societat, no vull un carnisser, no m'agrada la sang.
Jo sóc un ciutadà, jo treball de Mosso d'Esquadra, jo vull una policia al servei del poble i no del polític de torn. Jo he escollit estar al costat del poble, del meu veí, del meu amic, dels meus conciutadans, de lluitar amb ells per la via pacífica i sense violència per aconseguir un món més just, un món on tots tinguin cabuda, on la participació no sigui solament el fet de llançar una papereta dins d'una urna, vull pensar i vull sentir, però sobretot, un futur millor per als meus fills. O és que potser, senyor conseller, vostè no vol això?
Atenció! Consellers i polítics de diferents colors, l'era dels crits dels silencis s'acaba, ara comença el temps de les veus que s'alcen sense violència i que us reclamen: RESPONSABILITAT I HONESTEDAT
Aquesta imatge vergonyosa de la policia espanyola aquesta donant la volta al món,
semblen funcionaris als quals se'ls ha baixat el sou,
podrien fer hores extres en el Mcdonalds com a cura de la seva ansietat violenta.
Si els Mozos ja estaben distanciats del Poble que los pague
i desacreditats,ara ja del tot.
6/3/12
Matança de 5 obrers el 3 de març de 1976 a una església de Vitòria
Part del documental rodat el 1976 a la ciutat de Vitòria.
On una manifestació d'obrers que demanava augment de sou va ser tirotejada per la policia.
Autors: Col · lectiu de Cinema de Madrid (Rodatge efectuat-en la clandestinitat-per Adolfo Garijo, Tino Calabuig i Andres Linares)
Després de la "massacre" de manifestants a Vitòria, es va retirar a la policia del carrer i es va permetre l'enterrament dels treballadors. Els tres que llavors formàvem el Col · lectiu-Tino, Andrés i Fito-vam accedir a Vitòria per l'única carretera que no estava bloquejada per la policia: la de Madrid. Va ser fruit de la casualitat. Gràcies a això avui podem veure i sentir aquells impactants esdeveniments i als seus protagonistes.
L'endemà a Basauri (Biscaia) al costat del que això escriu va caure mort per trets de la Guàrdia Civil-amb bales de cetme, llavors no usaven ni bales ni pilotes de goma-i el Ministre de la Governació-avui de l'Interior - era el Sr Fraga i porten tot el matí glosándolo en les Ràdios i les Televisions i els polítics que es van dir sempre d'esquerres també. Espero que arribi un dia en què la història algun dia posi a cadascú al seu lloc. És un ASSASSÍ d'obrers.
Manuel Fraga Iribarne (Villalba, 23 de novembre de 1922 - Madrid, 15 de gener de 2012) ha mort ahir però no s'ha d'oblidar que va ser el responsable d'ordenar la matança de 5 obrers el 3 de març de 1976 a una església de Vitòria . Això té un nom: cinc assassinats comesos a sang freda sense negociació ...
5/3/12
El PP creu que no és moment per el decret de víctimes policials, que no és "procedent ni aconsellable"
"Sabem que fa al període predemocràtic, que s'exclouen a terroristes que estaven posant bombes o disparant a policies, però, en un país com aquest, en un moment com aquest, en què ETA ha volgut dir que la seva justificació era que aquí hi havia una guerra entre dues parts, que això era un conflicte entre bandes i una resposta a l'Estat, crec que és especialment improcedent i poc responsable posar sobre la taula això perquè ETA justifiqui la seva existència ", ha destacat.
El president del PP basc ha indicat que "la postura del PP al País Basc és que no", perquè potser hi ha hagut "coses no perfectes" durant la transició, però "en el moment actual, amb un problema com el que encara perviu, que és el d'ETA, que vol justificar la seva existència, no és ni aconsellable ni procedent ni just ".
'PRESÓ', 'ALTUNA-MENDI' O 'CAP PILATES'
Així mateix, ha afegit que, si se segueix "anant cap enrere, per veure quines actuacions no legítimes i contràries als drets humans han tingut les institucions", acabarà demanant al Govern basc "que reconegui i es responsabilitzi dels assassinats en els vaixells ' presó ',' Altuna-Mendi 'o' Cap Pilates 'l'any 36, en què es van assassinar a desenes de persones sota custòdia del Govern basc ".
"Com entrem en la dinàmica de veure què va passar abans de la democràcia, de tirar enrere, aquí hi ha desenes de bascos assassinats injustament durant el Govern basc i sota la seva protecció en l'any 36 en aquests vaixells", ha assenyalat. Per això, ha advertit que, potser demà, a ell li dóna "per presentar això", es comença a "mira cap enrere i no s'acaba mai".
A més, ha precisat que no s'oposen a que es reconegui a aquestes persones anomenades víctimes policials, però que no es faci ara i sí es realitzi de "forma individual".
EA rebutja que sigui insuficient i diu que li agradaria que PSE i PP fessin el mateix amb víctimes d'abusos policials
VITÒRIA, 27 (EUROPA PRESS)
El parlamentari d'EA, Juanjo Agirrezabala, ha considerat "cridaner" que PP i PSE qualifiquin d '"insuficient" el pronunciament de l'Esquerra Abertzale (IA) i ha expressat el seu desig que "els que fan aquesta afirmació s'haguessin pronunciat de la mateixa manera que IA amb les víctimes d'abusos policials i motivació política, i amb les tortures ".
En roda de premsa celebrada al Parlament basc, Agirrezabala ha fet referència a les reaccions que ha suscitat el pronunciament de l'Esquerra Abertzale per part de PSE i PP, que han qualificat com "insuficient" el document 'Construïm la pau en el procés democràtic '.
Agirrezabala ha considerat "sorprenent" aquesta qualificació i ha expressat el seu desig que "els que fan aquesta afirmació s'haguessin pronunciat de la mateixa manera que l'Esquerra Abertzale amb les víctimes d'abusos policials i motivació política, i amb les tortures". "Com hem de definir la posició del PP o del PSE cap a aquestes víctimes?", S'ha preguntat.
En aquest sentit, ha recordat que el PP ha rebutjat participar en la Ponència que està abordant aquest assumpte a la Cambra basca per a assenyalar que si fan una lectura que és insuficient, caldria qualificar la postura del PP de "molt deficient" respecte a les víctimes de motivació política.
"Dir que reparar les víctimes d'abusos policials és una irresponsabilitat, és un insult a les víctimes i als seus familiars, i greu perquè demostra que el PP segueix ancorat en el passat i no que no vol saber res dels crims comesos per la policia i la guàrdia civil, i segueix pensant que només hi ha víctimes d'ETA ".
Així mateix, ha defensat que en la Ponència "no hi ha equiparació ni es diu que es justifica a ETA o que hi va haver una guerra en dos bàndols", sinó que "simplement volem reconèixer i reparar el dany sofert per unes víctimes que han estat sistemàticament oblidades fins ara ".
"El PP hauria de saber de reconèixer per part de tots, el dany sofert, sigui qui sigui la víctima, és l'únic camí que tenim per arribar a un escenari de reconciliació i convivència", ha insistit.
EA ha presentat 21 al · legacions a l'esborrany de decret sobre víctimes d'abusos policials i parapolicials elaborat pel Govern basc, en considerar que encara que "és un pas endavant perquè es parteix de zero" en aquest assumpte, es queda "molt curt".
Segons ha explicat Agirrezabala, la seva formació demana que la Comissió de valoració prevista en el decret sigui "totalment independent", sense vinculació orgànica al Govern basc perquè "la millor forma de garantir la seva eficàcia és permetre que treballi amb independència i que els seus integrants siguin experts independents no sotmesos a servituds política de cap signe ".
Per a això, ha proposat que la presidència sigui ocupada per una persona "de prestigi i sense afiliació política", que sigui elegida pel Parlament. A més, s'han d'elegir tres experts, dos d'ells nomenats per la Cambra i la tercera escollida després d'un procés participatiu amb organitzacions socials i de Drets Humans. A més planteja que s'inclogui a un representant de l'Ararteko.
INDEPENDÈNCIA DE LA COMISSIÓ
Esta qüestió, ha afirmat que la directora de Drets Humans del Govern basc, Inés Ibañez de Maeztu, no hauria d'ocupar la presidència d'aquesta Comissió, en entendre que "si es parla d'un comitè de valoració, el tret més important que hauria de tenir hauria ser la independència ".
D'altra banda, EA creu que les indemnitzacions econòmiques "han de ser les mateixes" que preveu la Llei de Víctimes del terrorisme "perquè no hi hagi discriminacions" i que el decret part de l'any 1960, igual que l'esmentada llei.
A més, creu que "falta definir amb claredat i sense ambigüitat" els principals elements que inspiren el decret, "com el dret de les víctimes d'abusos policials a rebre reparació, justícia i veritat, que fins ara han estat discriminades i desateses", així com el "reconeixement de la responsabilitat l'Estat en la vulneració de Drets Humans a Euskal Herria".
Finalment, ha afirmat que no veu "justificat" que es divideixi en dos decrets que van des de 1968-1978 i un altre de 1978 en endavant perquè considera que s'hauria d'haver elaborat un sol decret, tot i reconèixer l'existència de dos contextos històrics clarament diferenciats com la dictadura i democràcia. "Les víctimes no són més o menys víctimes en funció de la data en que es poguessin produir les vulneracions", ha conclòs
El Govern basc vol rescabalar les víctimes dels abusos policials.
En un esmorzar informatiu ha presentat aquest esborrany a Madrid i ha anunciat que a aquest el seguirà un altre per als casos posteriors a 1978.
Ha deixat clar que al País Basc només ha existit una violència, la d'ETA, però ha reconegut que en aquest temps també hi va haver alguns casos puntuals de violència policial.
Mendía ha dit que aquesta iniciativa part de l'aprovació d'una proposició no de llei del Parlament basc al març de 2011, que manava a l'Executiu que fixés els criteris per ser considerat víctima i reparar els danys causats, dels que estan fora les persones mortes o ferides per actes violents causats per ells mateixos.
Segons la seva opinió, el terrorisme d'ETA no pot justificar la violència puntual de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, tot i que en el període 1968-1978 visquessin en "alerta permanent".
"Si avui som on som, en el punt final d'ETA-ha dit-, és per la magnífica tasca que han desenvolupat les Forces de Seguretat de l'Estat", tot i que "els comportaments aïllats s'han de sancionar, però aquest decret no va a sancionar a ningú ".
El Govern basc homenatja els cinc treballadors morts el 1976 per trets policials
Diu que "ha arribat el moment" de realitzar aquest "gest" de record a les víctimes del 3 de març, el primer que els ofereix l'executiu
La portaveu del Govern basc, Idoia Mendia, ha mostrat el reconeixement de l'Executiu autònom als cinc treballadors que el 1976 van morir a Vitòria per trets policials i ha assegurat que "ha arribat el moment" de realitzar aquest "gest".
Mendia ha realitzat estes manifestacions en el transcurs de l'homenatge que, per primera vegada, ha rendit el Govern basc a les víctimes del 3 de març de 1976, data en què cinc treballadors que participaven en una assemblea a Vitòria van morir com a conseqüència dels trets de la Policia quan aquesta va procedir a dissoldre el partit.
L'acte, que ha consistit en una ofrena floral al monument erigit al barri de Zaramaga en memòria dels damnificats, ha comptat amb la presència del secretari general del PSE-EE alabès, Txarli Prieto, i dels secretaris generals de CC. OO. i UGT Euskadi, Unai Sordo, i Dámaso Casado, respectivament, així com la exmagistrada Manuela Carmena, que és la persona a la qual el Govern basc ha encarregat el disseny dels dos decrets sobre víctimes d'abusos policials.
Mendia ha indicat que no sap si el Govern "ha trigat molt o poc temps" en fer aquest homenatge, però ha indicat que les institucions han de "construir el relat de la memòria, del que ha passat en aquest país".
Segons ha manifestat, aquesta és la "voluntat" de la majoria del Parlament basc i, per això, el Govern basc està abordant el decret de les víctimes de vulneracions de drets humans "en un context de motivació política com el que s'ha viscut en Euskadi ".
En aquest sentit, ha assegurat que el reconeixement que s'ha fet a Vitòria és "intentar" que les institucions "reconeguin el que va passar" i "recuperar aquesta memòria". En aquest sentit, ha recordat que eren uns treballadors bascos que lluitaven per la seva drets i "per això avui he volgut que em acompanyaran els màxims dirigents dels dos sindicats, CCOO i UGT, perquè eren gent d'aquests sindicats els que estaven en aquesta església i van patir la mort ".
ASSOCIACIÓ DE VÍCTIMES DEL 3 DE MARÇ
En relació al fet que l'associació de víctimes del 3 de març no hagi volgut participar en aquest acte i hagi denunciat que el Govern no els hagi "convidat" a aquest, així com les "formes" utilitzades per organitzar l'homenatge, Mendia ha indicat que han parlat amb ells i que la exmagistrada Manuela Carmena ha mantingut contactes amb l'associació a l'hora d'elaborar el decret pel fet que les víctimes del 3 de març eren persones que entraven, a l'empara de la Llei de Memòria Històrica, però també compleixen els "requisits d'aquest decret que estem elaborant i que està en esborrany".
La consellera de Justícia ha explicat que se'ls va comunicar que s'havien de celebrar aquests actes i l'associació té el seu homenatge "pròpia", però el Govern basc ha volgut fer aquest "gest".
Preguntat per si creu que en els últims any s'ha pogut instrumentalitzar aquest homenatge, ha indicat que no cal oblidar que s'està "parlant de treballadors i de defensa dels drets dels treballadors en una època en la que tots coneixem que no estaven reconeguts ".
En aquest sentit, ha assegurat que tractar de "traslladar això a un altre context polític oa un altre tipus de connotacions política crec que seria no ser just amb la memòria dels que van morir".
Davant les crítiques de l'associació de víctimes del 3 de març a l'Executiu, ha afirmat que no "vol polemitzar, ni alimentar polèmiques".
"L'ànim que té aquest Govern i la majoria dels grups parlamentaris de la Cambra a l'hora d'abordar aquest decret i el que el segueixi és tancar el cercle de la memòria, rescabalar les víctimes que han patit injustament una vulneració dels seus drets humans i, per tant, crec que les polèmiques en aquest país han d'acabar i, sobretot, han d'acabar quan estem parlant de les víctimes, ni amb les víctimes del terrorisme, ni amb aquestes víctimes d'abusos policials ", ha assegurat.
Mendia ha afegit que l'ànim d'aquest acte no és "contraposar a ningú", sinó fer "un acte de reconeixement del Govern a aquestes víctimes". "Ha arribat el moment, han passat molts anys, però aquí estem, no entraré en polèmiques, crec que no és bo", ha conclòs.
VITÒRIA, 3 (EUROPA PRESS)
23/1/12
El personal de seguretat del Reial Madrid roba estelades
Fer voleiar estelades és prohibit a l'estadi Santiago Bernabéu. Aquesta, si més no, és la premissa que devia seguir dijous el personal de seguretat del Reial Madrid, quan va confiscar-ne com a mínim un parell a dos afeccionats del FC Barcelona que van presenciar el partit en directe.
Quan Carles Puyol va marcar l'empat a un, el culer Dani Pierrá va treure una estelada blaugrana per mostrar públicament la seva alegria. Segons que ha explicat a Nació Digital, "de seguida van venir els de seguretat i me la van treure, dient-me: "O nos la das, o vas fuera", assenyalant-me als policies. També em van assegurar que me la tornarien quan s'acabés el partit, però no va ser així".
Pierrá també els va voler fer entendre que el tipus d'estelada que ell feia voleiar no era res més que una senyera no reconeguda per cap formació ni moviment polític, però assegura que li van dir: "No importa. Tiene estrella? Pues no puede entrar"."
Quan el Barça va marcar el segon gol i Pierrá va veure que un altre culer treia una estelada -en aquest cas, blava-, de seguida va optar per enregistrar-ho, "perquè en quedés constància. I sí, el personal de seguretat va tornar a venir com una fletxa per requisar-li també la bandera", davant les protestes de la resta d'afeccionats.
Per denunciar-ho, Pierrá ha penjat el vídeo del "robatori" a YouTube, alhora que es lamenta que tot sovint sí que es vegi a la televisió com els Ultras Sur fan voleiar banderes espanyoles preconstitucionals sense cap impediment per part del club.
Pierrá també els va voler fer entendre que el tipus d'estelada que ell feia voleiar no era res més que una senyera no reconeguda per cap formació ni moviment polític, però assegura que li van dir: "No importa. Tiene estrella? Pues no puede entrar"."
Quan el Barça va marcar el segon gol i Pierrá va veure que un altre culer treia una estelada -en aquest cas, blava-, de seguida va optar per enregistrar-ho, "perquè en quedés constància. I sí, el personal de seguretat va tornar a venir com una fletxa per requisar-li també la bandera", davant les protestes de la resta d'afeccionats.
Per denunciar-ho, Pierrá ha penjat el vídeo del "robatori" a YouTube, alhora que es lamenta que tot sovint sí que es vegi a la televisió com els Ultras Sur fan voleiar banderes espanyoles preconstitucionals sense cap impediment per part del club.
17/12/11
Càrrega dels Mossos en una protesta contra Artur Mas a la UdG.
Divuit ferits i 3 detinguts en una càrrega dels Mossos en una protesta contra Artur Mas a la UdG
Segons mossos, 12 dels 18 ferits són agents.
Els convocants de la concentració critiquen la "violència injustificada"
i demanen la dimissió de la rectora.
Una vintena de persones han resultat ferides i tres han estat detingudes durant una càrrega dels Mossos d'Esquadra per dispersar un grup d'uns 300 univesitaris que protestaven contra les retallades del Govern a la facultat de Lletres de la Universitat de Girona, al Barri Vell de la capital. Els fets han passat durant la celebració de l'acte institucional dels vint anys de la UdG quan els manifestants han intentat accedir a l'espai on es feia l'acte institucional, presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas. Els estudiants han trencat el cordó policial i han accedit al claustre, on han tirat a terra una porta que comunica amb la sala on se celebra l'acte.
Segons han informat els Mossos, dels 18 ferits 12 són agents. Asseguren que pels volts de les 12 del migdia, diversos agents que treballaven limitant el perímetre de seguretat a l'arribada de les autoritats han rebut l'agressió d'una part dels 600 manifestants. Alguns dels concentrats han intentat traspassar el perímetre delimitat i accedir dins del claustre on es celebrava l'acte.
"De forma reiterada, actitud desafiant i amb l'objectiu de poder accedir a l'aula magna, els manifestants han esbotzat una antiga porta d'emergència", diuen els Mossos, que asseguren que han causat danys visibles a l'accés. Entre la porta i la sala hi ha un desnivell de tres metres, per la qual cosa els agents "davant el risc de que els estudiants i els participants a l'acte poguessin resultar ferits de gravetat, han intervingut per garantir la seguretat" i alguns manifestants han llançat objectes als mossos.
Demanen la dimissió de la rectora
La Plataforma de la UdG, que aplega diversos col·lectius convocants, ha denunciat "l'actuació repressiva i la violència injustificada dels mossos.
En un comunicat, han demanat la dimissió de la rectora, Anna Maria Geli, per haver permés violència
Ara Girona.
Escalada de tensión en Catalunya por los recortes
Una contundente carga policial de los Mossos para evitar el boicot a un acto de Mas en Girona acaba con 18 personas heridas y tres detenidos
Los recortes no cesan en la Generalitat y la tensión va en auge. Lo pudo comprobar hoy Artur Mas en una visita a la Universitat de Girona (UdG), donde le esperaban casi un millar de estudiantes que intentaron boicotear su acto. La protesta acabó como el rosario de la aurora, con una contundente carga de los antidisturbios de los Mossos d'Esquadra cuando 50 estudiantes intentaron boicotear la presencia de Mas en la celebración del 20º aniversario de la UdG.
Los policías tiraron de porras y gases lacrimógenos; los manifestantes respondieron con piedras e incluso alguna mesa. La contienda acabó con 18 personas heridas y tres detenidos.
La de hoy fue la convocatoria más contestataria que ha sufrido Mas en sus propias carnes desde que es president y respondía a la política presupuestaria de la Generalitat con las universidades, que están desencadenando una oleada de recortes de profesores y un incremento de las tarifas. Una muestra más de que la contemporización no es uno de los fuertes del Gobierno de CiU, que se ha erigido en un ejemplo de obstinación para aplicar medidas urgentes.
Son pocas las consellerias que han dudado de aplicar en alguna ocasión el rodillo. Hoy le tocó el turno a la Conselleria de Gobernación, encargada de negociar los recortes salariales y laborales de los funcionarios. Por la mañana se rompía la mesa de la función pública. Por la noche, la web de la Generalitat ya mostraba qué medidas se aplicarán. Dicho y hecho.
Los representantes de CCOO, UGT e IAC no habían tenido tiempo ni de moderar su enfado por el fracaso de las negociaciones. El Gobierno quería terminar rápido, en sólo dos semanas, para poder introducir el recorte de recursos en el anteproyecto de Presupuestos de 2012, que entregará al Parlament tras aprobarlo. Así será. El impacto sobre la plantilla de empleados públicos serán los 625 millones que se fijaron en la tercera reunión, a los que se añadirá el dinero que pueda salir de las contribuciones de los sindicatos, como la jubilación forzosa a los 65 años.
"Ha sido un teatro y no ha habido una voluntad real de negociar", afirmaba Josefina Pujol, secretaria de Función Pública de CCOO, que daba por hecho que el Ejecutivo "aplicará a la fuerza" las medidas que crea convenientes para reducir el déficit. Es la segunda negociación de nivel que se rompe en pocos meses en la sede de Gobernación, pero en este caso, la afectación será muy visible.
Todos los funcionarios perderán dinero fruto de los recortes que se aplicarán de las nóminas los sindicatos calculan que como mínimo 1.800 euros por trabajador, además, unos 8.000 funcionarios, básicamente administrativos, se verán obligados a reducir un 30% de jornada y salario. A todas esas medidas se añadirá una involución de 20 años según las centrales en derechos laborales. Un ejemplo: las madres que quieran estar con sus hijos y reducir jornada deberán renunciar a una parte de su salario.
Durante la negociación, los sindicatos sólo han conseguido que el Gobierno retirara uno de los puntos más ambiciosos que llevó a la mesa: la modificación de los complementos que afectan a profesores y funcionarios de prisiones. Los profesionales sanitarios no se salvarán de la quema. Además de la reducción salarial generalizada que se aplicará en las dos pagas extraordinarias de 2012, sufrirán una reducción del 50% de su retribución variable.
Y en el documento final entregado hoy, el Ejecutivo catalán también echaba marcha atrás parcial en el despido del personal interino. Si eso ha cambiado es porque se ha sustituido por la ya mencionada medida de reducir la jornada a 8.000 interinos. Una medida que se podría ampliar de forma voluntaria a todos aquellos funcionarios que lo deseen, pero en las mismas condiciones: recorte salarial proporcional a las horas de reducción de jornada, de un 30%.
E. ESCRICHE / D. CORDERO
Cal contrastar diferentes informacions, lo segur per experiencia que los enemics del poble catala menteixen.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)