14/11/11

Drets Humans en aquests moments de crisis global.


Per Arcadi Oliveres, Economista, profesor D'Economia Aplicada UAB, 
President de Justicia i Pau de Barcelona.


http://vimeo.com/groups/73097/videos/32078372

Al final de la conferencia es vare lllegir aquest comunicat


“NINGÚ SENSE MENJAR NI HABITATGE”


Nota de premsa del Col•lectiu de Capellans Obrers dels Països Catalans


El Col•lectiu de Capellans obrers dels Països Catalans, que viu els sofriments diaris de les persones que estan patint més fortament les conseqüències de la crisi, reunits a La Selva del Camp en la seva 34ª trobada anual, vol expressar la seva protesta més ferma davant la progressiva destrucció dels drets socials i laborals, concretada en retallades de les prestacions, per exemple: el Programa de la Renda Mìnima (PIRMI) i les retallades en ajuts als menjadors escolars. 
Són moltes ja les famílies que no tenen cap ingrés. 
La mateixa Conselleria de Treball ha manifestat que, 
en un breu termini, 
el 70% dels que tenen subsidi d’atur en quedaran sense. 
Paral•lelament els beneficis de les grans empreses s’han augmentat un 20% i no s’ha pres cap mesura contra el permanent frau fiscal 
(fixat a Catalunya en 800.000 €).
 D’aquesta manera la crisi recau, fonamentalment, en les clases populars.
Davant aquestes dades considerem immoral qualsevol retallada de les prestacions socials,
 i irresponsables els politics 
que no prenen les mesures neccesàries per aturar-ho. 
També demanem responsabilitats penals per als professionals que tenen sous obscens, o que han rebut indemnitzacions mil•lionàries o pensions vitalícies en deixar entitats financeres causants, 
elles mateixes, en part, d’aquesta crisi.
Demanem, en canvi, que es posin les mesures econòmiques i legals necessàries per complir el que diu l’article 24.3 del nou Estatut de Catalunya respecte al salari ciutadà.
Cap ciutadà sense menjar ni habitatge.
Finalment, aquest col•lectiu esperava unes paraules de denúncia o protesta per part de la nostra jerarquia. 
Contràriament, davant les properes eleccions generals, 
la Conferència Episcopal ha fet pública una nota 
en que no té present la realitat social i, 
en canvi, condemna l’exercici d’alguns dels drets democràtics, 
reconeguts i exercits, que ja estaven legislats. 


La Selva del Camp 6 de novembre de 2011


La foto i el vídeo es al 13 de Novembre del 2011

3/11/11

Per damunt de Lladres, Pactes, u Botiflers, Viurem //*//, Visca la Terra Lliure//*//

Actes reivindicatius del 7 de novembre del 2009 a Perpinyà 
en motiu dels 350 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus.

http://vimeo.com/groups/104079/videos/31518324

A les 16:33 vaig començar la gravació, desprès de fer unes quantes fotos, 
mes o menys me vaig situar a la midat de on era la capçalera, 
ja feia uns 20 minuts que havia començat ha circular, 
i com podeu veure a un pas reeixit i vaig gravar 10 minuts 
lo que deixa el Yotube,
per veure el final amb los gendarmes acompanyant-mos.

La manifestació sortiré a les 4 casi be en punt de la Plaça de Catalunya
encapçalada per la banderola oficial "ESBORREM EL TRACTAT"
seguida perla banderola del CORRE-LLENGUA
la banderola d'Òmnium
les associacions culturals
els grups d'animació
els sindicats
les associacions, plataformes i finalment els partits polítics

350 anys després del Tractat dels Pirineus (7/11/1659), que va tenir per conseqüència la divisió de la nació catalana, i l'obertura d'un llarg procés d'aculturació i de declivi de la llengua catalana a les terres del nord, d'ara endavant franceses, un text votat pels representants del poble nord-català (el Consell General) torna a donar les seves cartes de noblesa a la llengua catalana i el seu dret a existir aquí.
Aquest text, la Carta a favor de la llengua catalana, votada fa quasi 2 anys, proposa nombrosos avanços ambiciosos. El problema és que aquest text no és pas aplicat ! De moment és només aquí per fer bonic !
Aprofitem la manifestació catalanista del 7 de novembre per, entre les reivindicacions presentes, reivindicar l'aplicació estricta de la Carta !

LA NOSTRA LLENGUA CATALANA HA DE VIURE !

Per Damunt de lladres, de Pactes, de Botiflers
VIUREM,VIUREM,VIUREM//*//
VISCA LA TERRA LLIURE//*//

Aquet record, lo dedico a tots els PATRIOTES,
QUE SE HAN QUEDAT PER EL CAMI, 
a tots els PATRIOTES CATALANS DEL MON , 
I ESPECIALMENT A LA MERCÈ AMAT una PATRIOTA DE SOCA REL DE PERPINYÀ
i la SEVAFAMILIA
i a totes les FAMILIES, QUE HAN PERDUT UN PATRIOTA
PER TOTS ELLS,
VIUREM,VIUREM,VIUREM//*//
VISCA LA TERRA LLIURE//*//

18/10/11

A la meva bandera//*//

Ignoren que tu tens força
i que aquí som catalans;
que enfront dels lleons rampants
que ostenta el Drap de Castella,
posaràs en contra d’ella
l’arma més forta i ufana:
la Bandera Catalana
—quatre barres i una estrella!—.

Sklat. Barcelona 15-VIII-1924
Poema publicat a Germanor, núm. 288, pàg. 6, 1 d’octubre de 1924
 
Foto al Pla de la Seu de Tarragona, 11 Setembre del 2011

Versos Elementals Als Catalans de 1969 i als Catalans Voluntaris de les Consultes.

Catalunya, València, les Illes,
tot plegat Catalunya, la Gran,
amb gent i la terra i la llengua,
i el passat i el present,
i el futur que ens espera,
bo o dolent, infal.lible!
Som encara, aquest any -i en fa trenta!-.
un país malmenat per les grapes d'uns amos,
que barregen, impregnen, rebreguen
i enllorden
un mapa que és nostre
i en dir nostre vull dir
dels qui són catalans
per la sang conscient o la tria,
els legítims hereus
d'una pàtria petita, com tantes.
(Puix que tots ho sabem i ho sofrim:
la naixença, ella sola, no dóna,
què és cas! nacionalitat
als venuts, traïdors, botiflers,
ni als lacais i als servils
-declarats o secrets, vergonyants,
ni als janus tampoc, dues cares-,
ni als panxuts embandats,
la fauna profusa dels bords,
la quinta columna que llasta, enferritja,
entrebanca i fatiga la nostra esperança!)
Però amb tot, malgrat tot,
operem i avancem,
pacífics,potser pusil.lànimes,
però mai resignats
i sempre tossuts,
i obrim cada dia
-importuns, enfadosos, burxons-
clivelles de llum en aqueixa presó
on, al cap i a la fi, respirem;
però l'aire és confús, estantís
d'una pau corrompuda, d'una pau corruptora,
tan injusta, fundada en la por
d'un ordre incivil
que ens esprem a profit
dels Altíssims Senyors que l'imposen
i emmetzina penombrosos racons
on uns homes anònims
pateixen, herois del silenci lleial,
el turment i la infàmia
entre mans mercenàries
(¿com pot la natura criar aqueixa gent,
vergonya de qui l'ensinistra
i la paga, i així la manté
sempre tensa en un odi de segles?)
Ben cert, les mordasses encara ens fan muts
o quecs, o destorben paraules verídiques,
denúncia obligada,
fins el clam carregat de raó contra ocults escamots,
mal comprats, brutalment ofensors,
que els ulls grossos dels Alts,
sorneguers, deixen fer.
I així són castigats els qui imploren justícia!
Puix que tots ho veiem:
els Summes Senyors Intocables
conjuminen, avui, amb sarcasme,
segons lleis que ja neixen guerxades,
tribunals que resulten incerts, però dòcils,
guarnits de togats,
xerraires minúsculs,
fatxendosos autòmats
que tremolen per dins com les fulles.
I Temis adés fa plorar i adés riure!
Instal.lats als palaus i als balcons i als passeigs
-que els besavis i els avis i els pares
ens varen llegar-,
els Altíssims Senyors
sempre entre ells, per a ells,
representen amb pompa farsesca
i somriures quallats, fotogènics,
un joc, paròdia cruel
del net regiment
d'un poble que malda i s'esplaia
i s'aferma i progressa
-en les arts i l'estudi
i el treball i el comerç, i l'esport
i en els cants i la dansa-
contra vent i esquivant
la traveta, el cop baix,
el parany i l'esquer llaminer
(però ells, si per cas, sempre inflats,
ens engeguen les grans desfilades
de monstres d'acer, sorollosa ferralla,
amenaça sinistra,
excessiu espantall,
dreçat, sí, contra el poble
indefens i badoc
que calla i treballa, i que paga!)
Un poble que acull, fraternal,
centenars de milers d'homenets
de les pàtries veïnes,
fugitius a tot risc d'unes terres eixorques,
que els Altíssims
abandonen a llur doble destí
d'enormes ermots i vedats senyorívols,
a despit -qui ho entén?-
dels tan publicats i vantats regadius formidables,
que tots, i nosaltres davant, hem bastit
si us plau, no, doncs per força!
Però som catalans
-beneïda mercè de l'atzar-
i ens cal viure i morir catalans,
i ens pertoca adreçar qui sap com,
de totes passades,
en temps de maror o de falsa bonança,
amb la vista i el cor llançats endavant,
aquest nom i aquest fet i aquesta natura
tan propis i autèntics,
no venals, entranyats fins a l'ànima.
Com podem dimitir la nissaga?
Altrament, on cauríem?
Descastats, sense arrels,
més poc fórem que un arbre,
que un ocell de bardissa,
que els camins que petgem cada dia.
Com robots de carn i sang,
erraríem pel món sense rostre.
Ni la llar ja no espera qui renega de la pàtria,
miserable germà que ha perdut la bandera
i el cel blau o estelat o en tempesta,
que fou tàlem del seu primer alè.
Cal que esborri per sempre el record de la mare,
del cloquer del seu poble,
dels bells noms d'una font, d'un pujol;
d'una blanca masia amb paller
i una noia gentil al llindar;
dels tendres o bròfecs companys d'infantesa,
del vell mestre que un dia els parlava,
d'amagat, en la llengua sagrada de casa,
amb la veu mig rompuda!
Perquè som i ens sentim catalans
estimem i cerquem, en la lliure abraçada,
l'esperit i l'exemple
d'altres pobles de races i llengües diverses,
i el tracte de tots, i el contacte,
a profit de l'empresa comuna i urgent
de mudar el món i els homes
en la pau solidària,
i en l'entesa fecunda;
tots francs i benignes,
generosos, fidels, sense enveja,
tots plegats contra els focus
de la vil cobejança,
del diner corrosiu,
dels terrors metafísics,
dels paràsits amb vara o espasa, o amb bàcul,
de l'orgull de la sang blava i pútrida,
del poder d'una força robada...
Catalunya, València, les Illes,
la Gran Catalunya,
amb la gent i la terra i la llengua,
i el passat i el present
i el futur que ens espera,
bo o dolent, infal.lible!
Tot depèn, sapiguem-ho!
de la fe, de l'amor,
de les obres.
Tot depèn de nosaltres.
Tot depèn, sobretot, de vosaltres:
els joves!

Cap d'any 1969
poema de  Pere Quart

Quatre mil mots

            VERSOS ELEMENTALS ALS CATALANS DE 19669
Pintura rebuda com a record per el meu voluntariat
a Tarragona Decideix
Avui 17 d'Octubre del 2011 
fa un any 
de la celebració de la Consulta sobre la Independència a Tarragona.
Sense tots plegats no hagués estat possible! 
Moltes gràcies i FELICITATS!

14/10/11

MOMENT MÀGIC a L' ÓPERA DE ROMA !!!, A CATALUNYA QUAN ???

El passat 12 de març, Silvio Berlusconi va haver d'enfrontar-se a la realitat. Itàlia festejava el 150 aniversari de la seva creació i en aquesta ocasió es va representar a Roma l'òpera *Nabucco , de *Giuseppe Verdi,dirigida pel mestre Ricardo *Muti.

*Nabucco evoca l'episodi de l'esclavitud dels jueus en Babilònia,i el famós cant "Va *pensiero" és el cant del cor d'esclaus oprimits. A Itàlia, aquest cant és un símbol de la recerca de la llibertat (en els anys en què es va escriure l'òpera, Itàlia estava sota l'imperi dels Habsburg).
Ricardo *Muti, director de l'orquestra, va declarar al "Estafis":

"L'òpera es va desenvolupar normalment fins que arribem al famós cant "Va *pensiero". Immediatament vaig sentir que el públic es posava en tensió. Hi ha coses que no es poden descriure, però que un les sent. Era el silenci del públic el que es feia sentir fins llavors, però quan va començar el "Va *Pensiero", el silenci es va omplir de veritable fervor. Es podia sentir la reacció del públic davant el lament dels esclaus que canten: "Oh pàtria meva, tan bella i tan perduda."
Quan el cor arribava a la seva fi, el públic va començar a demanar un *bis, mentre cridava "Visqui Itàlia" i "Viva Verdi".
A *Muti no li sol agradar fer un *bis a la meitat d'una representació. Només en una ocasió, en
la *Scala de Milan, en 1986, havia acceptat fer un *bis del "Va *pensiero".
"Jo no volia només fer un *bis. Havia d'haver-hi una intenció especial per fer-ho" - va dir *Muti -.

En un gest teatral, *Muti es va donar la volta, va mirar al públic i a Berlusconi alhora, i es va sentir que algú entre el públic va cridar: "Llarga vida a Itàlia!". *Muti va dir llavors:
"Sí, estic d'acord: "Llarga vida a Itàlia", però jo ja no tinc 30 anys, he viscut ja la meva vida com a italià i he recorregut molt món. Avui sento vergonya del que succeeix al meu país. Accedeixo, doncs, a la vostra petició d'un *bis del "Va *Pensiero". No és només per l'aquesta patriòtica que sento, sinó perquè aquesta nit, quan dirigia al Cor que va cantar "Ai el meu país, bell i perdut" , vaig pensar que si seguim així anem a matar la cultura sobre la qual es va construir la història d'Itàlia. En tal cas, la nostra pàtria, estaria de debò "bella i perduda".
Molts aplaudiments, inclosos els de els artistes en escena. *Muti va prosseguir.

"Jo he callat durant molts anys. Ara hauríem de donar-li sentit a aquest cant. Els proposo que s'uneixin al cor i que cantem tots el "Va *pensiero"

Tota l'òpera de Roma es va aixecar. I el cor també. Va ser un moment màgic. Aquesta nit no va anar solament una representació de *Nabucco,sinó també una declaració del teatre de la capital per cridar l'atenció als polítics.

En l'enllaç següent es pot viure aquest moment màgic, ple d'emoció.

ENS SOBREN MOTIUS PER NO CALLAR MES I  BON COP DE FALÇ  //*//

8/9/11

L'Estelada


La bandera estelada o simplement estelada 
és considerada la bandera 
que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans, 
malgrat que al País Valencià hi ha l'estrelada, 
que evolucionà de manera paral·lela de la Senyera coronada valenciana.

Disseny i significació

El seu origen data d'inicis del segle XX i es considera Vicenç Albert Ballester com el creador o l'inspirador. Nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba, país on Ballester residí temporalment i n'admirà la lluita contra l'Imperi espanyol.

Els colors tenen una simbologia que es relaciona amb els ideals de la revolució francesa i la seva bandera tricolor, que va adoptar de la bandera dels EUA independents [1], com la cubana. El triangle blau representa el blau del cel – la humanitat – on al bell mig llueix l'estel blanc de la llibertat.

L'any 1968, amb la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional escindit de l'FNC, es canviaren els colors de l'estelada per tal d'adaptar-ne la significació a la ideologia pròpia, usant l'estel roig – socialista – i el fons del triangle blanc primer i finalment groc, per tal de ressaltar-ne l'estel mateix.

Quant al disseny i significació de l'estelada roja, el «Petit llibre Roig del/la jove independentista»[2] (MDT) ens indica el següent: «El símbol general del conjunt del moviment independentista és l'estelada, composta de les quatre barres sobre fons groc de la bandera catalana (que simbolitza la nació) i l'estel roig de cinc puntes (que simbolitza la idea d'Estat, de lluita contra l'opressió [roig de la sang dels explotats], de socialisme, d'humanitat tant individual [5 puntes: 4 extremitats + el cap] com global [5 continents habitats]), emmarcat en un triangle rectangle groc (que representa la idea de república [inicialment era equilàter]). Val a dir que tant si l'estelada es representa de manera horitzontal (bandera al pal), com verticalment (a manera d'estendard o senyera), cal veure’n l’estel vertical, és a dir, la punxa sempre amunt, tot i que, normalment per raons d'estalvi, abundi l'estelada que hauria de ser estendard i no pas bandera.»
Del 1904 data el primer estel amb clara intencionalitat nacionalista que es coneix a Catalunya. Es tracta d'un segell commemoratiu de la presa de possessió per la Unió Catalanista del Pi de les Tres Branques.

El 1906, un cop finalitzada la Guerra d'Independència cubana, es va crear a Santiago de Cuba el Centre Catalanista de Santiago de Cuba, on ja es podia veure la primitiva versió d'una estelada. Al mig de la senyera catalana hi apareix un estel blanc de cinc puntes sense cap triangle.

Al 1908 correspon el primer disseny de l'estelada que en lloc de lluir el triangle a l'esquerra amb l'estel, du un rombe al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l'interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d'una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila que en 1922 adoptà l'estelada tradicional, 
símbol inequívoc de la bandera de l'independentisme català.
Els Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial

Els Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial portaren aquesta primigènia senyera estelada romboïdal als camps de batalla europeus. Llur objectiu era difondre la causa de Catalunya i lluitar per la llibertat dels pobles, lluita que identificaren amb el bàndol dels aliats. La tasca de difusió de la seva lluita correspongué al Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans
1918 - 1919: Naixement de l'estelada, el Comitè Pro Catalunya

Document més antic en què apareix l'estelada. Datat l'11 de setembre de 1918, reclama la revisió del Tractat d'Utrecht, editat pel Comitè Pro Catalunya.

L'estelada amb el seu disseny definitiu naix l'any 1918, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència per al catalanisme radical a través de Vicenç Albert Ballester, que dissenyà o inspirà la senyera estelada.

Un cop signat l'armistici de la Primera Guerra Mundial i seguint la Llista dels 14 punts de Woodrow Wilson, es crearen nous estats a Europa: República Txeca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Armènia, Ucraïna, Bielorússia i Geòrgia.

Uns joves de la Unió Catalanista pertanyents al semiclandestí Comitè Pro Catalunya, del qual era president Vicenç Albert Ballester, volgueren prosseguir la labor del Comitè de Germanor que donava suport als Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial i explotar el moment polític internacional per tal que Catalunya assolís la construcció d'un estat propi.

La primera fotografia en què apareix la bandera és en una publicació de 1918. Es tracta del butlletí L'intransigent, on es reproduïa una foto d'uns joves nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les dues ensenyes a Montserrat.

Seguint aquesta línia, i amb data 11 de setembre de 1918, es posa en circulació un document editat probablement pel Comitè Pro Catalunya en què es reclama la revisió dels Tractat d'Utrecht.

En consonància amb aquest document, el Comitè Nacional Català també edità un document bilingüe en àrab i català, datat l'octubre de 1919, 
en què es donava suport a El Raisuni, un dels dirigents del Marroc revoltat contra Espanya.

Finalment, datat l'any 1919, s'edita un segell sense valor postal dedicat a la futura Societat de Nacions, en el qual també apareix una estelada.
Estelada a l'ajuntament de Vilassar de Mar.
Estelada onejant al municipi de Blanes.
Bandera de combat
Estelada onejant al municipi de Blanes.

La quadribarrada tradicional els quedava curta al costat de l'espanyola que la neutralitzava ideològicament. "L'estelada" en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del mateix Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.
[modifica] 1922 - 1931: Difusió i consolidació

L'any 1922 Francesc Macià l'adoptà per al partit que havia creat, Estat Català. El ressò de les accions armades de la suborganització d'Estat Català, Bandera Negra, contribuïren a popularitzar-la i l'anomenaren estelada d'Estat Català. Aquesta estelada fou la utilitzada pels militants de Bandera Negra que van intentar atemptar contra el rei espanyol Alfons XIII el 1925, i pels d'Estat Català que intentaren alliberar Catalunya per les armes el 1926 durant els Fets de Prats de Molló.

L'article 3r de la Constitució Provisional de la República Catalana, redactada a l'Havana el 1928, proclamava que: La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc, amb addició, 
en la part superior, d'un triangle blau i amb una estrella blanca de cinc puntes al centre.
Estelada a l'ajuntament de Vilassar de Mar.

L'any 1931 Francesc Macià fundà Esquerra Republicana de Catalunya i les seves joventuts JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana d'Estat Català) la mantingueren com la bandera del partit, així com les altres organitzacions i partits separatistes: Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols! i Estat Català.
[modifica] 1931 - 1934: El mite: la República Catalana de 1931 i els Fets d'Octubre del 1934

Fou l'estelada la bandera que onejà quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d'abril de 1931, així com també ho fou el 6 d'octubre de 1934 durant la proclamació de l'Estat Català a Barcelona, Vic, Igualada i altres capitals de comarca.
1936 - 1939: Bandera de guerra
L'estelada també estigué present al front de guerra durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939. Tot i no ser-ne la bandera reglamentària, la portaven en el Regiment Pirinenc Núm. 1, la 556 Brigada mixta i la 132 Brigada Mixta (antiga Columna Macià-Companys), així com en la Columna Volant Catalana que participà en l'intent de conquerir Mallorca per la República.
1939 - 1975: Bandera de resistència

El Front Nacional de Catalunya, fundat entre 1939 i 1940 durant la dictadura franquista, utilitzà indistintament la quatribarrada tradicional o l'estelada, mentre els seus militants col·laboraven amb la resistència francesa i els serveis secrets britànics i polonesos per lluitar contra les tropes ocupants.
[modifica] 1979 - 2006: Difusió i consolidació de l'estelada roja

Des de la difusió de l'estelada roja pel PSAN, totes les organitzacions independentistes que han nascut a l'entorn o fruit d'escissions d'aqueix partit adopten majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és l'única organització política amb representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge corporativa.

L'any 1987, després que ERC es declarés independentista en els seus estatuts, adoptà de manera no oficial l'estelada roja o estelada del PSAN, tot i mantenir l'estelada blava o estelada d'Estat Català com a bandera oficial.

Avui en dia, ambdues banderes són gairebé igual de populars.
Mural fet per Maulets amb una estelada de fons.

2007: Comissió 100 anys de l'estelada

La Comissió 100 anys d'estelada a data de 2008 triada per commemorar el centenari de "l'estelada" rau sobretot en la idoneïtat del moment favorable a fer-ho.

Tot i que podríem sotmetre'ns al debat del rigor històric i esperar-nos deu anys més, no es comet cap falsedat científica en plantejar aquesta data i no una altra. Això és així perquè si bé la primera fotografia, o la més clarament visible i conservada, d'una "estelada" amb triangle i estel és de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogràfic anterior, amb data de 1908.

Es tracta d'una primigènia senyera independentista que en lloc de lluir el triangle a l'esquerra amb l'estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l'interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d'una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila a qui en 1922 es veié adoptant "l'estelada" tradicional, vincle inequívoc amb la bandera de l'independentisme català.

L'any 2008 és alhora un data d'aniversari doble ja que el centenari de "l'estelada original" coincideix també amb el quarantè del canvi de l'estel gestat arran del naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional, l'any 1968.

La senyera amb el triangle blau i estel blanc és l'hegemònica de l'independentisme català de la major part del segle XX. La del triangle groc i l'estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d'alliberament mundials encetades els anys seixanta. Així doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insígnies de combat pot ser l'oportunitat històrica per clarificar definitivament entre l'independentisme, arreu de la societat catalana i al món sencer.
Mural a Argentona.
2007 - actualitat: Ús actual de les estelades

Actualment les dues estelades, la blava i la groga, es fan servir gairebé indistintament.

Després de la caiguda del bloc comunista a Europa, l'estel roig de l'estelada groga ha anat perdent irreversiblement el seu significat original que l'identificava a les esquerres. Actualment l'estelada groga (o roja) es fa servir simplement com a versió simplificada de l'estelada amb un esquema cromàtic que coincideix amb els colors tradicionals catalans.

L'estelada es veu molt sovint en grafits als Països Catalans.
Els grafits més senzills i bàsics son símbols monocolors molt simplificats, 
quatre barres verticals amb un estel damunt, en vermell o negre.
Resum de les estelades més famoses
Estelada blava: 
aquesta va ser la primera estelada que es va dissenyar, a principi del segle XX, i durant mig segle va ser l'únic disseny existent. Utilitzada tradicionalment per independentistes de dretes. Actualment la fan servir Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència, el Partit per la Independència, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya i Estat Català.
Estelada roja o groga: 
va ser creada pel Front Nacional de Catalunya el 1968 i per Esquerra Catalana dels Treballadors (el primer partit polític catalanista de la Catalunya Nord). L'estel és roig perquè en el seu inici era utilitzada pels marxistes-leninistes. Usada tradicionalment per independentistes d'esquerres i adoptada pel PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) el 1976. Actualment la fan servir la Plataforma per la Unitat d'Acció (PUA), Maulets-Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
Estelada anarquista: 
aquesta estelada va ser usada entre 1970 i 1990 per sectors anarquistes. El vermell de l'estrella i el negre del triangle simbolitzen l'anarquisme i les vuit puntes de l'estrella cada un dels territoris dels Països catalans.
Estelada de Socors Català: 
questa estelada va ser creada pel Grup d'Alliberament Català, creat l'any 1976. El 1977, arran de la detenció d'Alvar Valls, Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Jaume Vendrell, es creà l'organització de solidaritat amb els patriotes catalans (empresonats, perseguits, exiliats, etc.) anomenada Socors Català, que també adoptà la mateixa estelada.
Estelada del PCI: 
inicialment va ser creada pel PCE(i) Partido Comunista de España Internacional, un grup marxista-leninista, cap a l'any 1978. Actualment és la usada pel Partit Comunista Internacionalista.
Estelada romboïdal:
primera estelada creada l'any 1908, creada per Unió Catalanista.
Estelada dels Països Catalans: 
la primera estelada que es va dissenyar per al conjunt dels Països Catalans. Pretenia esdevenir la bandera oficial d'uns PPCC independents.
Estelada Ianqui: 
aquesta estelada inspirada en la bandera dels EUA va esser proposada sense èxit a final dels anys 60.
Antiga Estelada del PSAN: 
antiga estelada, que va utilitzar durant el 1968 i 1969 el PSAN.
Estelada de les tres estrelles: 
Estelada proposada per representar el PSAN, però que no es va utilitzar mai.
Estelada amb estel blau: 
estelada vista a les manifestacions d'estudiants entre 1975 i 1980

Variants
Tot i que les seves dimensions no han quedat plenament fixades, sol tenir unes proporcions de 2:3.

Grups minoritaris han intentat implantar altres tipus de banderes estelades amb diferents colors però sense èxit important.

Des de la creació d'aquesta bandera s'han creat moltes altres banderes independentistes arreu que també tenen un estel, com ara la Estreleira, l'occitana, l'aragonesa, l'andalusa o la sahrauí.
Notes i referències

    Joan Crexell i Playà L'origen de la bandera independentista Editorial El Llamp 1984

    ↑ Pastoureau, Michael. (2010). Azul: historia de un color (ed. original 2000, pàg. 143). Barcelona: Paidós Ibérica
    ↑ «Petit Llibre Roig del/la jove independentista». Moviment de Defensa de la Terra, p.33

7/9/11

De engany a la Part I Apocalipsi Una anàlisi de l'atac del Pentàgon Per Dave vonKleist

"El coneixement és poder"
Un ciutadà informat és el millor amic de la llibertat i el control ciutadà és el nostre pitjor enemic!

De engany a la Part I Apocalipsi
Una anàlisi de l'atac del Pentàgon
Per Dave vonKleist
Introducció
Els esdeveniments l'11 de setembre de 2001 és sense cap dubte i indiscutiblement els actes més significatius de terrorisme i agressió mai perpetrat en contra d'aquest país. És indiscutible que els tres successos destructius al nord del World Trade Center de la torre, la torre sud i el Pentàgon, van ser ben planejats, orquestrats i esdeveniments coordinats i estan inevitablement lligats l'un al'altre. És segur dir que els culpables faria qualsevol cosa per a romandre embolicat en el secret i crearà "senders" per desviar l'atenció de la informació important en el seu intent d'encobrir i amagar qualsevol dada que condueixi al seu descobriment. A més, els culpables, és clar fer tot el possible per desacreditar o destruir d'una altra manera la credibilitat d'algú que pogués fer preguntes reveladores. Per exposar una d'aquestes entitats que participen en aquest engany seria una pista més important i vital que podria revelar els autors d'aquests fets.
Al principi, és segur assumir que aquest document i l'anàlisi el més probable és ser considerada com la proposta més absurda i delirant mai concebut, el producte de la més extrema de la teoria de la conspiració, o pot provocar el lector a pensar més enllà de la boundries intel.lectual que han estat imposades per la repetició diària de la "saviesa convencional" de les agències governamentals i els mitjans de comunicació. L'enfocament d'aquesta recerca és simplement per fer preguntes i utilitzar el sentit comú com els fets i proves es comparen amb el que s'ha pretès per fonts "oficials".
Molts lectors estan naturalment inclinats a gravitar cap a l'antiga quan s'enfronten amb idees considerades "fora de la caixa", per tant, cal definir la frase "teoria conspirativa".
El terme "teoria conspirativa" es compon de dues paraules, la paraula activa que la "teoria". Per definició, una teoria és un concepte, una idea, una proposta, una suposició. Exemple: "En teoria, si compro un bitllet de rifa, que podia guanyar el premi." No obstant això, una vegada que el primer bitllet es compra, guanyant ja no és una teoria, sinó una possibilitat. Les butlletes que es compren més, més possible i probable finalment la victòria es converteix. El mateix pot dir-se d'una teoria de la conspiració. Sempre que no hi ha evidència que doni suport la teoria de la conspiració, que segueix sent una teoria. Una vegada que no obstant això no hi ha una sola peça d'evidència per donar suport a la teoria, no importa quan feble o circumstancial que sigui, la conspiració ja no és una teoria, sinó una possibilitat! I l'evidència més cal es recull, més possible i probable de la conspiració es converteix finalment.
No hi ha dubte que un esdeveniment explosiu prou gran com per demolir una part del Pentàgon va passar en el matí de l'11 de setembre de 2001. Per mor de l'argument, anem a prendre l'enfocament d'un investigador de la policia o un detectiu a mesura que comencem a tractar de resoldre aquest crim. L'ús d'aquest punt de vista, només s'ocuparà dels fets coneguts i les proves fotogràfiques per determinar la validesa dels informes i explicacions dels mitjans de comunicació i funcionaris governamentals.
Els mitjans de comunicació informes
Amb això en ment vegem ara en l'informe d'un avió contra el Pentàgon en el matí de l'11 de setembre de 2001. Com es va informar, a les 08:10 hora de l'Est, el vol 77 va partir de l'aeroport internacional Dulles amb destinació a Los Angeles, Califòrnia, a una distància de gairebé 2.700 milles. També es va informar que el Boeing 757 es va estavellar contra la cara nord-oest del Pentàgon a les 9:40 AM, la destrucció de tres dels seus cinc anells. Si, com a investigadors, que havia arribat a l'escena del crim, com ara el Pentàgon, la primera tasca consistirà a examinar l'edifici i els seus voltants, i emprar el sentit comú i l'evidència disponible per donar suport a la "teoria" d'un Boeing 757 colpejar la edifici.
La tasca primera i més important després d'arribar a l'escena d'un crim seria examinar les restes de l'avió i determinar el punt d'impacte, la trajectòria, l'angle i la velocitat de l'aeronau en el punt d'impacte. Només hi ha un problema. No hi ha rastre de les restes recognoscibles d'un Boeing 757! No hi ha fuselatge, cap secció de la cua, no hi ha rodes, motors, ales, l'equipatge o els seients de passatgers, ni tampoc existeixen òrgans que es troben. Això ens porta a la nostra pregunta en primer lloc, si un Boeing 757 es va estavellar al Pentàgon com va ser reportat pels mitjans de comunicació i funcionaris del govern, on anar? Quina evidència hi ha per donar suport a la teoria d'un avió de carena a l'edifici?
Segons Boeing, el 757 té una envergadura de 124 peus, 10 polzades, una longitud total de 155 peus, 3 polzades, una alçada de la cua de 44 peus, 6 polzades, i la capacitat de combustible màxima és de 11.489 galons . Amb aquestes estadístiques en ment, anem a començar el nostre examen de l'evidència fotogràfica.
Anàlisi crítica de l'evidència fotogràfica
Aquesta primera foto mostra una vista aèria del Pentàgon amb un esbós d'un Boeing 757 de superposició per mostrar el punt de propostes d'impacte i la mida relativa. 
Tingueu en compte la carbonitzats "ferradura" que s'estén des de la part interior de l'edifici per a l'àrea del lloc de l'accident se suposa, al llarg de l'anell exterior cap a l'est,
i després de tornada a l'anell interior.
Més sobre això més endavant.
Foto # 2 mostra una vista aèria mirant a la cara nord-oest del Pentàgon. 
Un pot veure clarament que no hi ha marques de pneumàtics de manifest quan un 757 podria haver colpejat el terra i es va estavellar contra l'edifici. 
Això indicaria que l'avió estava encara en l'aire quan de fet el contacte. 
També tingui en compte una vegada més el dany del sostre carbonitzat, com en la imatge anterior
A la foto # 3, comencem a tenir una mirada més propera al punt d'impacte proposat. Hi ha diverses qüestions importants que es plantegen en aquesta fotografia.
En primer lloc, la pregunta més òbvia la pregunta és:
"On són les restes d'un 757?"
No hi ha indicis de restes en absolut! 
Com es va dir anteriorment, no hi ha res en aquesta o qualsevol altra fotografia disponible en aquest moment que indiqui que un avió de la mida d'un Boeing 757 es va estavellar al Pentàgon. 
Observeu la mida de la zona enderrocada. 
El Pentàgon és de quatre pisos d'alçada, i si cada història és de 10 12 peus d'alçada, i l'altura addicional per a l'àrea del sostre és un altre de 10 peus., 
L'alçada total de l'edifici seria d'aproximadament 58ft. L'ample del forat d'acord amb aquesta i altres fotos seria del voltant de 60-65ft. 
L'envergadura d'un 757 com es va dir anteriorment és gairebé 125ft.
Per què no hi ha danys visibles en ambdós costats del forat on les ales s'han enganxat?
Tingueu en compte que el combustible es realitza tant en el fuselatge i els tancs laterals. 
Noteu també l'absència de danys al sostre just a la dreta del forat
i l'àrea més enllà d'adreçar al centre del Pentàgon en què apareix el sostre carbonitzat continua. 
Finalment, un cop més,
no hi ha cap indicació
que un avió va xocar contra el terra en qualsevol moment abans de fer contacte.
Foto # 4 les mides aproximades d'un 757 
en relació amb el forat que s'afirma 
que és el resultat d'un avió es va estavellar contra l'edifici. 
S'explica per si mateix.
Foto # 5 es mostra la zona del sostre que es va desplomar a la zona de demolició. 
Tingueu en compte que el sostre en la seva major part encara està intacte
i va caure en la seva majoria d'una sola peça. 
També és important assenyalar que l'àrea a sota del sostre 
també es va mantenir relativament intacta. 
Tenint en compte l'altura de la cua de gairebé 45 peus,
i el fet que no hi ha evidència que una aeronau va caure a terra 
i va lliscar al Pentàgon, 
com és possible que el sostre 
i la zona immediatament per sota 
es va mantenir pràcticament intacte a excepció de la caiguda?
Foto # 6 és una peça vital del trencaclosques. Hi ha hagut centenars de fotos d'aquest punt de vista de l'enorme forat al Pentàgon, però aquest va ser triat per dues raons. En primer lloc, que va ser escanejada d'una de les innombrables publicacions de Time, Newsweek, People, i altres, per commemorar l'esdeveniment, a causa de la llegenda. L'última frase diu: "La ferida irregular de tall a través de tres dels edificis de cinc anells, atrapant a centenars de persones." En revisar les tres primeres imatges, un pot veure fàcilment que només un dels anells dels edificis va ser penetrat.

Per fer el següent i, possiblement, el punt més important d'aquest informe, anem a recordar els altres esdeveniments que van ocórrer aquest mateix dia. A les 08:45 hora de l'est, vol d'American º 11 es va estavellar contra la Torre Nord del Centre Mundial del Comerç. La bola de foc resultant va ser tan gran i tan calenta, que segons s'informa, es fonia i fatigat les bigues d'acer de suport al punt que l'edifici es va ensorrar. A les 09:03 hora de l'Est, Regne vol # 175 es va estavellar contra la Torre Sud del Centre Mundial del Comerç. La bola de foc resultant va ser tan gran i tan calenta, que segons s'informa, es fonia i fatigat les bigues d'acer de suport al punt que l'edifici es va ensorrar. A les 9:40 AM, hora de l'est, vol d'American # 77 segons els informes es va estavellar contra el Pentàgon. Els tres d'aquests avions s'havien embarcat en un vol trans-continental i la va portar a uns 8.600 galons de combustible restant en el moment dels seus respectius impactes. Els dos primers accidents d'incendis causats per intenses prou calent com per fondre l'acer. Ara mirar molt de prop foto # 6. Observeu el costat esquerre del forat i observi que les parets de l'interior no només es taca, però no mostren signes de sutge, fum o el dany per calor. A la planta superior, a l'esquerra d'una de les columnes de suport, una pot veure clarament un arxivador verd amb un monitor de l'ordinador o el televisor a la part superior de la mateixa. Dos pisos més avall una pot veure clarament un tamboret de fusta amb un llibre obert a la part superior de la mateixa. Hem de creure que un avió amb 8.600 galons de combustible no generarà una bola de foc i la calor suficient per socarrimar les pàgines d'un llibre obert només metres de distància? o per fondre la caixa de plàstic d'un monitor?
Si el foc es va localitzar així, com és quan ens fixem a la foto # 7, 
podem veure més avall a la banda esquerra de l'edifici, les flames de tir per la finestra? 
Si hi havia una bola de foc com es va informar, 
i com es mostra a la pel.lícula de vigilància publicat recentment pel Pentàgon, 
com podria el foc que es dirigeix ​​de manera com per crear una "ferradura" de danys al sostre, 
danyant una part important de la nord anells. Va ser el dany del Pentàgon causat per un Boeing 757
segons l'informat pels funcionaris del govern,
o va ser el resultat d'algun altre esdeveniment
que està sent cobert en un intent d'enganyar
i manipular al poble nord-americà a una guerra
i en la renúncia voluntària de seus drets?
Conclusió
Atenció: hi ha hi ha acusacions de ser fetes
i no hi ha "teories" es proposa en aquest informe.
No obstant això, les preguntes s'han plantejat que respon a la demanda.
Les conseqüències són massa importants com per ser ignorat.
Si les agències governamentals i mitjans de comunicació opten per ignorar els fets
i les proves presentades per aquest
i molts altres articles abordar aquestes qüestions,
que el seu silenci no pot interpretar com
un consentiment a la més vil dels enganys del món mai hagi conegut.

 ===============================================
De engany a la part II Apocalipsi

Fotos recentment revelades són prova irrefutable que
un Boeing 757 no es va estavellar contra el Pentàgon!

Per Dave vonKleist

Dins de les 12 hores de la publicació de la primera part d'aquesta anàlisi, les fotos van ser descoberts que mostren que un camió de bombers van respondre a un incendi que havia causat possiblement per un petit avió colpejar la part inferior del Pentàgon. 
La zona no s'havien ensorrat i els bombers encara estaven treballant per contenir les flames. L'ensorrament es va produir després d'escuma retardant del foc s'havia extingit una part dels incendis. Aquestes fotos són fàcils d'entendre i són proves irrefutables que el dany al Pentàgon l'11 de setembre de 2001, no va ser causat per un Boeing 757, i de fet la història de l'avió és una mentida completa.

Les implicacions són d'importància indescriptible 
i cal suposar que el Pentàgon, els militars dels EUA, el govern i els mitjans de comunicació 
es dediquen 
 a la major encobriment en la història d'aquest país, sinó del món. 
Com s'indica a la primera part d'aquesta anàlisi, 
l'11 de setembre de 2001 són ineludiblement lligat l'un a l'altre, 
i si un grup pot estar lligat a un d'aquests esdeveniments, 
seria segur assumir que estaria vinculat a tots els una d'elles. 
Ningú vol ni tan sols considerar la idea del nostre propi govern 
és responsable de la massacre horrible en la vida d'innocents, policies i bombers, 
però les proves que tenim davant nostre que això podria molt bé ser el cas.

Tingueu en compte que la zona en qüestió no s'havia ensorrat encara.

L'àrea que està sent ruixat a la imatge de dalt
 és el punt aparent d'impacte d'un petit avió,
possiblement un Piper Cub o,
 com alguns han postulat,
un caça F-16.

Tingueu en compte les bobines de filferro gruixut en el centre
d'aquesta imatge.
S'ha informat que el Pentàgon ha estat en el procés de renovació
en aquesta àreai acabava de ser re-cablejat.
La línia del sostre i la façana de l'edifici és encara visible
 i que no havia ensorrat encara.
Ara veiem el dany que tots hem vist a les fotos anteriors. 
La història oficial va ser difosa pel Pentàgon 
i els mitjans de comunicació que un Boeing 757 havia estavellar contra el Pentàgon. 
Tingueu en compte també els rodets de filferro encara al seu lloc.

Aquestes fotos són només alguns dels centenars que han estat disponibles, 
però mostren clarament i sense cap dubte que els Estats Units
i el món han estat manipulats i enganyats. 
L'hi devem a les víctimes, les seves famílies, els bombers, els policies, 
els Estats Units i el món, per exigir que els veritables culpables,
els veritables terroristes, siguin portats davant la justícia.
La bogeria ha de ser detingut abans que siguin portats 
a una tercera guerra mundial a causa d'una mentida. 
No hi ha ningú disposat a posar-se dret en contra d'aquesta injustícia terrible? 
Als Estats Units, aquesta és realment la terra dels lliures? .. 
o la llar dels valents? 
Anem a provar-ho.
De engany a la Revelació

Demanem a tots els que llegeixin aquest informe per copiar 
i enviar una còpia a tots els funcionaris públics ja saps. 
Enviar-amb justificant de recepció
i la demanda d'una resposta sobre 
quines accions tenen la intenció de forçar una investigació independent 
sobre els esdeveniments del 11/09/01.