Entradas
La condemna a 10 militants d’Unió pel cas Turisme està provocant tota mena d’emocions al partit de Duran i Lleida. Quan
es va conèixer la sentència, a la seu d’Unió van brindar amb cava,
perquè no s’havia aconseguit demostrar la implicació de cap dirigent del
màxim nivell.
Pocs després, però, van començar els maldecaps. Carme Fargas, la vídua de Joan Cogul (un dels principals implicats, el que es va suïcidar a Filipines) va dir que Unió havia enredat el seu marit i va tornar a insinuar que té molta informació que pot fer pública en qualsevol moment.
Els nervis a UDC es van accelerar al màxim dilluns passat, quan Josep Cuní va anunciar que entrevistaria a Carme Fargas al
seu programa matinal de TV3. Els telèfons van començar a cremar per
impedir que la vídua de Cogul sortís a la televisió catalana.
Però
Fargas va ser finalment entrevistada (amb més de 45 minuts de retard) i
va tornar a bolcar tota mena de dubtes i insinuacions cap el partit de
Duran.
Unió ha fet saber a la direcció de TV3 que està enfurismada
per haver entrevistat a una condemnada i no es descarta que duguin a
terme accions a través de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
27.10.05
25/1/13
Duran Lleida s'enfada amb Mas i li recorda que era conseller d’Economia quan es va produir el Cas Turisme
Duran Lleida s'enfada amb Mas i li recorda que era conseller d’Economia quan es va produir el Cas Turisme.
Antoni Duran i Lleida i Artur Mas tornen a estar a la grenya. Aquesta vegada a causa del cas turisme.
Artur
Mas sempre s’ha volgut desmarcar d’aquest escàndol de malversació de
fons, del que la setmana passada, es va conèixer la primera sentència: L’audiència de Barcelona ha condemnat a 9 militants d’Unió Democràtica i un empresari a un mínim de dos anys de a presó cadascú.
Artur
Mas va continuar amb la tàctica de dir que “amb ell no va la cosa”.
Totes les vegades que va ser preguntat sobre la sentència, va recordar
que el cas afecta “a Unió Democràtica”.
Aquesta mena de respostes sulfuren a Duran fins el punt que més d’un li ha sentit comentar que “algun dia haurem de recordar a la premsa que Mas era conseller d’Economia quan es van produir aquests fets”.
La Santa Espina
24.10.05
CDC arracona Felip Puig pel cas Penín
Josep Maria Penín ha posat Felip Puig a
la corda fluixa. Penín, el constructor, que quan va esclatar el tema
del 3%, va assegurar que Adigsa li adjudicava obres a dit sense
documents i a canvi de suculentes comissions, va declarar fa pocs dies
davant el fiscal anticorrupció de Catalunya.
Penín va posar en evidència l’ex conseller quan va reconéixer un mail de la secretaria de Felip Puig amb ordenant a Adigsa que pagués a Penín unes factures per treballs que no estaven formalment registrats.
La dimensió que està agafant el "cas Penín" és tant gran, que l’actual cúpula de CDC ha decidit retirar Puig de la primera línia política, per salvar, dins el possible, la imatge del partit.
Penín va confesar al fiscal que el Govern de CiU (concretament l’empresa pública Adigsa) va pagar preus excessius per al menys 129 obres.
A banda de Felip Puig, Penín va acusar directament a dos militants de CDC: Francesc Fontdevila, ex conseller delegat d’Adigsa, i Ferran Falcó, ex president de l’empresa pública i actual president de CDC a Badalona.
Penín va posar en evidència l’ex conseller quan va reconéixer un mail de la secretaria de Felip Puig amb ordenant a Adigsa que pagués a Penín unes factures per treballs que no estaven formalment registrats.
La dimensió que està agafant el "cas Penín" és tant gran, que l’actual cúpula de CDC ha decidit retirar Puig de la primera línia política, per salvar, dins el possible, la imatge del partit.
Penín va confesar al fiscal que el Govern de CiU (concretament l’empresa pública Adigsa) va pagar preus excessius per al menys 129 obres.
A banda de Felip Puig, Penín va acusar directament a dos militants de CDC: Francesc Fontdevila, ex conseller delegat d’Adigsa, i Ferran Falcó, ex president de l’empresa pública i actual president de CDC a Badalona.
26.10.05
13/10/12
Priorat per la independència un Llibre de Dignitat.
El meu homenatge a
Priorat per la independència
Un llibre és una espina feta flor
que fa perfum tot el dolor de viure
i torna clos el que somniava lliure
entre les ales de son propi cor.
L'amistat és un cálzer de perfum
que somniosa nostra vida austera
i obre a la nit un finestró de llum
per on amor abota la foguera.
Un llibre és un desig d'eternitat
i un diàleg amb l'ombra de la Lluna.
Un amic és un llibre somniat
que a nostra veu troba la veu comuna.
Aquest llibre de planys s'ha fet espill
del vell dolor que mai de viure es cansa:
Jo te l'ofrene, com sofrena un fill
a l'atzar infinit de l'esperança.
poema "DEDICATÒRIA" de
BERNAT ARTOLA i TOMÁS
BERNAT ARTOLA i TOMÁS
del llibreTERRA a.1935
poemaXXVIII
Presentació a la Morera de Montsant
Divendres, 12 d'octubre de 2012
a les 20.00 h.
Sala d'actes de l'Ajuntament
11/10/12
"La Paraula mes bonica amb Català"
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l’anima
de tota la gent!
si els meus pensaments
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir
fugim del soroll
i busquem la calma
on compartirem
les nostres paraules.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m’omplo d’alegria
i veig el món més gran..
Si sabés explicar
tot allò que somio,
en faria un bon llibre
per poder-te’l donar..
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor.
Poemes de;
Joana Raspall (Barcelona, 1913) pertany, per la seva edat i per la seva trajectòria literària, a la generació de grans mestres com Carles Riba o Foix i d’uns quants companys i amics poetes i escriptors com Rosa Leveroni, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre d’altres... L’evolució de la seva obra i de les seves activitats culturals s’ha vist condicionada sens dubte per la força dels esdeveniments polítics i socials del país però, malgrat tot, no ha deixat mai de ser un model de referència per a tots aquells que hi han buscat i hi busquen transparència, natutalitat, senzillesa i sobretot sensibilitat.
Foto de ACN...
on uns escolars tenian que dibuxar
"La Paraula mes bonica amb Català"
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l’anima
de tota la gent!
si els meus pensaments
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir
fugim del soroll
i busquem la calma
on compartirem
les nostres paraules.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m’omplo d’alegria
i veig el món més gran..
Si sabés explicar
tot allò que somio,
en faria un bon llibre
per poder-te’l donar..
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor.
Poemes de;
Joana Raspall (Barcelona, 1913) pertany, per la seva edat i per la seva trajectòria literària, a la generació de grans mestres com Carles Riba o Foix i d’uns quants companys i amics poetes i escriptors com Rosa Leveroni, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre d’altres... L’evolució de la seva obra i de les seves activitats culturals s’ha vist condicionada sens dubte per la força dels esdeveniments polítics i socials del país però, malgrat tot, no ha deixat mai de ser un model de referència per a tots aquells que hi han buscat i hi busquen transparència, natutalitat, senzillesa i sobretot sensibilitat.
Foto de ACN...
on uns escolars tenian que dibuxar
"La Paraula mes bonica amb Català"
10/10/12
Els 25 vídeos en anglès per saber com es prepara la independència
The 25 videos in English essential to know Catalonia and the current process towards independence
Aquí
teniu una bona tria de vídeos en anglès sobre Catalunya i el seu procés
cap a la independència: història, economia, cultura, institucions,
moviments socials...
Here is a good selection of videos in English that informs of Catalonia and the process towards independence: history, economy, culture, institutions, social movements ...
Podeu reenviar aquesta adreça als vostres contactes d'arreu del món que hi puguin estar interessats
You can forward this address to your contacts around the world who may be interested
Here is a good selection of videos in English that informs of Catalonia and the process towards independence: history, economy, culture, institutions, social movements ...
Podeu reenviar aquesta adreça als vostres contactes d'arreu del món que hi puguin estar interessats
You can forward this address to your contacts around the world who may be interested
Stop Espoli
Vídeo de presentació per a l'App StopEspoli.
Amb CLARA PONSATÍ OBIOLS, MONTSERRAT GUIBERNAU, JOAN B. CASAS, HERIBERT PADROL, NÚRIA BOSCH, ELISENDA PALUZIE, JORDI GALÍ, CARLES BOIX, GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS i ANDREU MAS-COLELL.
Comparteix aquest vídeo i aturem l'espoli! www.stopespoli.cat
Amb CLARA PONSATÍ OBIOLS, MONTSERRAT GUIBERNAU, JOAN B. CASAS, HERIBERT PADROL, NÚRIA BOSCH, ELISENDA PALUZIE, JORDI GALÍ, CARLES BOIX, GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS i ANDREU MAS-COLELL.
Comparteix aquest vídeo i aturem l'espoli! www.stopespoli.cat
SPANISH SECRET CONFLICT (Documentary about Catalan Independence)
Spain's Secret Conflict
An informative documentary about our relations with the spanish state.
Documental encarregat per Sobirania i Progrés per internacionalitzar el
cas català. Una obra excel·lent i molt pedagògica que permet difondre el
conflicte català arreu del món. Subtítols en català.
3/8/12
Xavier Garcia Acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Xavier Garcia periodista
Andreu Carranza acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Andreu Carranza acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Andreu Carranza escriptor flixanco d'Ascó
Miravet
28 Juliol del 2012
Miravet
28 Juliol del 2012
2/8/12
Pep Riera acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Pep Riera acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Membre de l'Unió de Pagesos.
28 Juliol del 2012 a Miravet
Pep Sunyé acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Pep Sunyé acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
1/8/12
Ramon Bel al Acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Parlaments Acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Ramon Bel
Ramon Bel
http://www.youtube.com/watch?v=4cAfqEoHo5s&feature=youtu.be
28 de Juliol del 2012
28 de Juliol del 2012
31/7/12
Entre Pàndols i Cavalls
A
la terra aspre, mare del meu llinatge,
s'hi amaga el record dels dies sense pa.
De l'obús, rovellat d'idees, colgat de terra,
en resta cos i ànima:
Metralla sembrada en camps eixuts
i la llavor de la ignorància en el present.
M'atanso al mas ensorrat i n'ensumo fortor de sang,
giro el cap i la vinya m'engarjola:
D'ella n'ixen ossos d'oblidats.
M'apropo a l'olivera i poso orella en el seu peu:
N'escolto el brunzit dels bombarders
i el xiulet dels projectils.
D'un salt corro cap a l'ametller de març,
però el seu vestit blanc es torna roig:
Per a recordar, per a no oblidar,
que a la terra aspre, mare del meu llinatge,
encara s'hi amaga el record dels dies sense pa.
s'hi amaga el record dels dies sense pa.
De l'obús, rovellat d'idees, colgat de terra,
en resta cos i ànima:
Metralla sembrada en camps eixuts
i la llavor de la ignorància en el present.
M'atanso al mas ensorrat i n'ensumo fortor de sang,
giro el cap i la vinya m'engarjola:
D'ella n'ixen ossos d'oblidats.
M'apropo a l'olivera i poso orella en el seu peu:
N'escolto el brunzit dels bombarders
i el xiulet dels projectils.
D'un salt corro cap a l'ametller de març,
però el seu vestit blanc es torna roig:
Per a recordar, per a no oblidar,
que a la terra aspre, mare del meu llinatge,
encara s'hi amaga el record dels dies sense pa.
poema " Entre
Pàndols i Cavalls"
de GariKoitz
foto desde dalt de la Creu de Santos, 15 de gener del 2012
a ma esquerra al fons ,Pèndol i Cavalls , al davant Ribera d'Ebre i a la dreta Priorat
Lo dedico a tots el Patriotes que se han quedat per el Camí
per Ells hem de conquerit la Independència
Si o Si i Ja //*//
30/7/12
Parlaments Acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
Parlaments Acte Central Marxa de la Independència a les Terres de l'Ebre
http://www.youtube.com/watch?v=rIgTiYwD0S0&feature=plcp
Jaume Marfany, Assemblea Secretariat Nacional
Antoni Borrell, alcalde Miravet
Pep Riera, Unió de Pagesos
Pep Sunyé, Unió de Pagesos
Andreu Carransa, escriptor
Xavier Garcia, periodista
Santi Vilanova, escriptor
Ramon Bel, Assemblea Terres de l'Ebre
presenta Neus Guiu
28 de Juliol Miravet
Jaume Marfany, Assemblea Secretariat Nacional
Antoni Borrell, alcalde Miravet
Pep Riera, Unió de Pagesos
Pep Sunyé, Unió de Pagesos
Andreu Carransa, escriptor
Xavier Garcia, periodista
Santi Vilanova, escriptor
Ramon Bel, Assemblea Terres de l'Ebre
presenta Neus Guiu
28 de Juliol Miravet
Inici Parlaments Acte Central Marxa per la Independència Terres de l'Ebre
Presentació de los Parlaments per la Neus Guiu
parlament i salutació de lo Alcalde de Miravet el Antoni Borrell
actucaió mùsical de Èric Vinaixa cantautor Ebrenc
http://www.youtube.com/watch?v=_5HlSkVGYSI&list=UULalvtXUaJxN9p4NkcQSCLg&index=1&feature=plcp
parlament i salutació de lo Alcalde de Miravet el Antoni Borrell
actucaió mùsical de Èric Vinaixa cantautor Ebrenc
http://www.youtube.com/watch?v=_5HlSkVGYSI&list=UULalvtXUaJxN9p4NkcQSCLg&index=1&feature=plcp
Lo dedico a tots los Patriotes de Cor, los que se han quedat per el Camí
i los que de veritat;
que per mil coses d'aquesta complicada vida que los espoliadors de fora i de dins
ens la fan costeruda no heu pogut vindre a Xalar.
A fè de Deu que hem Xalat per tots vatros.//*//.
Teniem la obligació Moral de fer-ho i la Dignitat.
28 de Juliol del 2012 Miravet
28 de Juliol del 2012 Miravet
29/7/12
Pujada al Castell de Miravet i trencament amb el sistema estatuari 28 Juliol del 2012.
I a la meua sang morisca ¡
No li arranques cap més bull!.
Som el Nord del Sud, diu n’Albert Roig,
i ho dedica el poeta:
Per a la gent del Sud,
on s’hi complau la toponímia:
Benissanet, Massalió, Alfara,
Mequinensa, Ràfels, Beseit,
Vall de Balat, Miravet, Faió,
la Fatarella, Benissanet, la Sènia,
Calaceit.,
amb els espectres d’Abu Bakr al-Turtusí i Ibrahim Ibn Gaqub al-Israilí, i les tantes paraules –d’aljub a zagal- que tots sabem. I amb tots aquests pertrets obriu portal i entreu en la poesia ebrenca passant d’Adell fins a Todó, la llista és llerga. Seguiu sendera, seguiu la petja:
Embriacs de lluna nova.
No el recordo ni m’importa,
per la brúixola d’amor, blat de masia,
tot i que la vida és mort del so moll de la molsa.
Soledat compartida de saliva tendra
que se m’escol[a] per les nafres.
Només me queda amagar-me a la sitja entre créixens i gitam, alabatent-[me] als dits de l’argelaga, pols tendra d’albes –Bejan Matur.
Tot brut de fils d’esperma amb regust del sabor de la canyella:
el trenat indecís del destí amb vellut embolcallava la mà resseca i morena, [la]pell nacrada i tan tendra d’aquest llot contaminat,
i els jolius grocs de l’auró.
La castigada terra.
Sense mostrar renúncies ni evocar recances festeges la tarongina,
tenim festa i tenim jota, un fibló que es fa gemec, cascada d’atzabeja.
Només la mort dissiparà les boires, la carn mòrbida, sucosa.
D’aigua i fang em sé, saboga i tenca,
cridant la brasa suaument i tendra
en un riu sense gaires galivances,
a Monòver, a Elda, Formentera, ... .
Tenalles de ferro em nuguen la gola, esgüellant de goig entre [la brossa], sospirs de menta.
Paraula ebrenca.
Artur Quintana i Font
Fotos a Miravet 28 de Juliol del 2012
24/7/12
Vine, Xala, trenca amb el Estatut i dixa'm vore lo meu Ebre al seu pas per Miravet
Dixa’m vore l’aigua clara
del nostre estimat riu Ebre,
d’aigua neta i cristal·lina,
l’aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...
I baixa de les muntanyes,
a l’hivern amb la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Mont Caro
i els Ports...
Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
i dóna als nostres camps
riquesa i vida.
Dixa’m vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s’atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.
Dixa’m vore,
del nostre estimat riu Ebre,
d’aigua neta i cristal·lina,
l’aigua dolça de les pluges,
cau del cel, quan els núvols,
ja hi són plens...
I baixa de les muntanyes,
a l’hivern amb la neu blanca,
gelada i fina com sucre de pols,
Del Coll de l'Alba,
Serra de Cardó, Mont Caro
i els Ports...
Després a la primavera,
el Vent de Dalt,
els cabells del sol pentina
i dóna als nostres camps
riquesa i vida.
Dixa’m vore el riu Ebre
el seu corrent...
que té poesia i vida,
com el temps que no s’atura
i ens omple de sentiments,
que la gent estigui unida
i siguem una sola veu.
Dixa’m vore,
aquestes terres de l’Ebre
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi seran presents.
les tenim en gran estima,
i al nostre cor sempre
hi seran presents.
poema Dixa'm vore de GLÒRIA FANDOS
Tècnica en geriatria i administratiu.
Naix a Samper de Calanda (Terol) i des de 1973 viu a Tortosa. Col·labora a la premsa local i comarcal i al Canal T.E. És presidenta del Grup “Poetes de l’Ebre” amb el suport de l’Ajuntament d’Amposta. L’any 1999 realitza el Pregó de Festes del seu poble i té una inscripció a la casa on va nàixer. Crea “Poesia Per la Pau” a Ràdio Ràpita. El 2009 realitza el pregó de la Festa Major del barri de Sant Llàtzer (Tortosa)
Ha publicat Tortosa, enyorança i amor (1999), Luz y sombras (2000), Sentiments sobre les Terres de l’Ebre i la seva gent (2002), poesia. Lo Nostre Teixidor, cantador de la jota improvisada de les Terres de l’Ebre (biografia, 2005), Al Vent de l’Ebre (poesia) Empremta de dona (relats), 2006, Puerta al horizonte (novel·la, 2007), Llum de Tardor i Hojas Dormidas (poesia) 2008 i La Sirena de l’Ebre (Relats, 2010)
Ha guanyat diversos premis i guardons. Article d’opinió: Frater (Madrid 2.002). Narrativa: Joan Cid i Mulet (Jesús, Tortosa, 2001), Sant Jordi d’Ulldecona, Tarragona, 2002. Poesia: Internacional “Fèile Filiochta” Dublin (Irlanda, 2001), Grup Luz de Luna (Barcelona, 2003 i 2004), Menció d’Honor, Ca l’Avi, les Planes (Barcelona, 2004). Grup de Dones del Vendrell (Tarragona), 2005, 2007, 2008, i 2009, Frater. Madrid 2007. Primer premi del XXI Certamen Antonia Guerrero de La Asociación de Mujeres Peñas Blancas (Estepona, Málaga, 2011). Ha participat en antologies de relats i poesia de March Editor, Cosetania i Alexeditor, a la Mostra oberta de Poesia d’Alcanar i de “Poetes de l’Ebre” anualment, des de la seva creació 1999.
Tomàs Simon Plazas d’Amposta posa música a tres dels seus poemes. És del Club dels Poetes desconeguts dels Matins de TV3.
Ha publicat Tortosa, enyorança i amor (1999), Luz y sombras (2000), Sentiments sobre les Terres de l’Ebre i la seva gent (2002), poesia. Lo Nostre Teixidor, cantador de la jota improvisada de les Terres de l’Ebre (biografia, 2005), Al Vent de l’Ebre (poesia) Empremta de dona (relats), 2006, Puerta al horizonte (novel·la, 2007), Llum de Tardor i Hojas Dormidas (poesia) 2008 i La Sirena de l’Ebre (Relats, 2010)
Ha guanyat diversos premis i guardons. Article d’opinió: Frater (Madrid 2.002). Narrativa: Joan Cid i Mulet (Jesús, Tortosa, 2001), Sant Jordi d’Ulldecona, Tarragona, 2002. Poesia: Internacional “Fèile Filiochta” Dublin (Irlanda, 2001), Grup Luz de Luna (Barcelona, 2003 i 2004), Menció d’Honor, Ca l’Avi, les Planes (Barcelona, 2004). Grup de Dones del Vendrell (Tarragona), 2005, 2007, 2008, i 2009, Frater. Madrid 2007. Primer premi del XXI Certamen Antonia Guerrero de La Asociación de Mujeres Peñas Blancas (Estepona, Málaga, 2011). Ha participat en antologies de relats i poesia de March Editor, Cosetania i Alexeditor, a la Mostra oberta de Poesia d’Alcanar i de “Poetes de l’Ebre” anualment, des de la seva creació 1999.
Tomàs Simon Plazas d’Amposta posa música a tres dels seus poemes. És del Club dels Poetes desconeguts dels Matins de TV3.
Fotos la nit glorisa de la presentació de la ANC a Rasquera 3 de Maig del 2012
23/7/12
Sortida Caravana Regió 4 de Falset cap el Coll i la Roca Roja Estelada
Vents del poble em porten,
vents del poble m'arrosseguen,
em escampen el cor
i em aventan la gola.
Els bous doblen el front,
impotentemente mansa,
davant dels càstigs:
els lleons l'aixequen
i alhora castiguen
amb la seva clamorosa urpa.
No sóc d'un poble de bous,
que sóc d'un poble que embarguen
jaciments de lleons,
congostos d'àguiles
i serralades de camperols
amb l'orgull al cor.
Mai van prosperar els bous
en els erms Catalans.
Qui va parlar de tirar un jou
sobre el coll d'aquesta raça?
Qui ha posat a l'huracà
mai ni jous ni traves,
ni qui el llamp va detenir
vents del poble m'arrosseguen,
em escampen el cor
i em aventan la gola.
Els bous doblen el front,
impotentemente mansa,
davant dels càstigs:
els lleons l'aixequen
i alhora castiguen
amb la seva clamorosa urpa.
No sóc d'un poble de bous,
que sóc d'un poble que embarguen
jaciments de lleons,
congostos d'àguiles
i serralades de camperols
amb l'orgull al cor.
Mai van prosperar els bous
en els erms Catalans.
Qui va parlar de tirar un jou
sobre el coll d'aquesta raça?
Qui ha posat a l'huracà
mai ni jous ni traves,
ni qui el llamp va detenir
arrenjament del poema"VENTS DEL POBLE ME PORTEN" de Miguel Hernández
22/7/12
DONA DE LA MEVA PÀTRIA, DONA CATALANA
Abraçant el record de la meva terra estimada
Del meu terrer estimat, que fa temps vaig deixar.
Abraçant el record de la meva Catalunya
Avui que em trobo tan lluny
Et estrany i et Estranyaré.
I ella espera el retorn, i l'espera és incerta.
La meva dona catalanano em tanquis la porta
Perquè jo he de tornar a la meva terra estimada
Al meu Catalunya valenta, terra per Déu beneïda
Catalunya, Catalunya valenta ¡a tu mai se t'oblida!
Ai dona catalana, el meu cel volgut
Jo li cant a la meva musa meva lletra és per a ella
Cada nit aquí al · lo lluny, tu record em lumina
Cada nit, em lumina, em lumina qual estrella
Ai, Dona catalana! que et porto en el meu pit
Però jo he de tornar, això ¡dóna-ho per fet!
Del meu terrer estimat, que fa temps vaig deixar.
Abraçant el record de la meva Catalunya
Avui que em trobo tan lluny
Et estrany i et Estranyaré.
I ella espera el retorn, i l'espera és incerta.
La meva dona catalanano em tanquis la porta
Perquè jo he de tornar a la meva terra estimada
Al meu Catalunya valenta, terra per Déu beneïda
Catalunya, Catalunya valenta ¡a tu mai se t'oblida!
Ai dona catalana, el meu cel volgut
Jo li cant a la meva musa meva lletra és per a ella
Cada nit aquí al · lo lluny, tu record em lumina
Cada nit, em lumina, em lumina qual estrella
Ai, Dona catalana! que et porto en el meu pit
Però jo he de tornar, això ¡dóna-ho per fet!
adaptació d'un poema de Pájaro Azul
Festes de Maria Cristina
22 juliol del 2012
Tarragona
Anem-nos pàtria a caminar!!!!
Petita pàtria meva, dolça tempesta,
un litoral d'amor eleven les meues nines
i la gola se m'omple d'silvestre alegria
quan dic pàtria, obrer, oreneta.
.És que tinc mil anys d'alba agonitzant
i anar a dormir cadàver sobre el teu nom immens,
flotant sobre tots els alens llibertaris,
Catalunya, dient pàtria meva, petita camperola
.Ai, Catalunya,quan dic el teu nom retorn a la vida.
M'aixeco del plor a buscar el teu somriure.
Pujo les lletres de l'alfabet fins a la A
que desemboca al vent omple d'alegria
i torno a contemplar com ets,
una arrel creixent cap a la llum humana
amb tota la pressió del poble a l'esquena.
Desgraciats els traïdors, mare pàtria, desgraciats.
Ells coneixeran la mort de la mort fins a la mort!
Per què van néixer fills tan vils de mare afectuosa?
Així és la vida dels pobles, amarga i dolç,
però la seva lluita ho resol tot humanament.
Per això pàtria, et naixerant matinades,
quan l'home revisi lluminosament el seu passat.
Per això pàtria,
quan dic el teu nom es rebel · la el meu crit
i el vent s'escapa de ser vent.
Els rius es surten del seu curs meditant
i vénen en manifestació per abraçar-te.
Els mars conjuguen en les seves ones i horitzons
el teu nom ferit de paraules blaves, net,
pota rentar-te fins al crit penya-segat del poble,
on neden els peixos amb aletes d'aurores.
La lluita de l'home et redimeix a la vida.
un litoral d'amor eleven les meues nines
i la gola se m'omple d'silvestre alegria
quan dic pàtria, obrer, oreneta.
.És que tinc mil anys d'alba agonitzant
i anar a dormir cadàver sobre el teu nom immens,
flotant sobre tots els alens llibertaris,
Catalunya, dient pàtria meva, petita camperola
.Ai, Catalunya,quan dic el teu nom retorn a la vida.
M'aixeco del plor a buscar el teu somriure.
Pujo les lletres de l'alfabet fins a la A
que desemboca al vent omple d'alegria
i torno a contemplar com ets,
una arrel creixent cap a la llum humana
amb tota la pressió del poble a l'esquena.
Desgraciats els traïdors, mare pàtria, desgraciats.
Ells coneixeran la mort de la mort fins a la mort!
Per què van néixer fills tan vils de mare afectuosa?
Així és la vida dels pobles, amarga i dolç,
però la seva lluita ho resol tot humanament.
Per això pàtria, et naixerant matinades,
quan l'home revisi lluminosament el seu passat.
Per això pàtria,
quan dic el teu nom es rebel · la el meu crit
i el vent s'escapa de ser vent.
Els rius es surten del seu curs meditant
i vénen en manifestació per abraçar-te.
Els mars conjuguen en les seves ones i horitzons
el teu nom ferit de paraules blaves, net,
pota rentar-te fins al crit penya-segat del poble,
on neden els peixos amb aletes d'aurores.
La lluita de l'home et redimeix a la vida.
Pàtria, petita, home i terra i llibertat
carregant l'esperança pels camins de l'alba.
Ets l'antiga mare del dolor i el sofriment.
La que marxa amb un nen de blat de moro entre els braços.
La que inventa huracans d'amor i cirerars
i es dóna rodona sobre la faç del món
perquè tots estimin una mica del seu nom:
un tros brutal de les seves muntanyes
o l'heroica mà dels seus fills guerrillers.
Petita pàtria, dolça tempesta meva,
cant ubicat en la meva gola
des dels segles del blat de moro rebel:
tinc mil anys de dur el teu nom
com un petit cor futur
les ales comencen a obrir-se al dia.
carregant l'esperança pels camins de l'alba.
Ets l'antiga mare del dolor i el sofriment.
La que marxa amb un nen de blat de moro entre els braços.
La que inventa huracans d'amor i cirerars
i es dóna rodona sobre la faç del món
perquè tots estimin una mica del seu nom:
un tros brutal de les seves muntanyes
o l'heroica mà dels seus fills guerrillers.
Petita pàtria, dolça tempesta meva,
cant ubicat en la meva gola
des dels segles del blat de moro rebel:
tinc mil anys de dur el teu nom
com un petit cor futur
les ales comencen a obrir-se al dia.
petit arrejament tan sols el nom de Catalunya del poema "Anem-nos pàtria a caminar"
de OTTO RENE CASTILLO
Foto a Falset punt de sortida de la Caravana per la Independència de la Regió 4
22 de Juliol del 2012
18/7/12
El jutge imposa una fiança de 3,29 milions d'euros a CDC pel cas Palau
Sospita que la formació va rebre “lliuraments opacs” de diners de Millet i Montull i la declara responsable civil a títol lucratiu
El magistrat adverteix el partit que si demà no diposita la fiança “procedirà a l'embargament de béns”
El jutge que investiga el desviament de fons del Palau de la Música ha declarat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) responsable civil a títol lucratiu i li ha imposat una fiança de gairebé 3,3 milions d'euros per presumptament haver obtingut diners de manera fraudulenta provinents de l'entitat musical.
El jutge sospita que CDC hauria obtingut els diners gràcies als dos exmàxims responsables del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, i a les aportacions de la constructora Ferrovial i les empreses de bustiada filials de Mail Rent. D'aquesta manera, el magistrat estima parcialment la petició del fiscal, que va demanar una fiança fins i tot superior, i ordena que el pagament es faci aquest dijous si no vol que se li embarguin béns per valor equivalent.
En una breu interlocutòria de quatre pàgines, el magistrat Josep Maria Pijuan diu que les últimes investigacions han apuntat que CDC hauria rebut “entregues opaques” de diners en efectiu entre 2002 i 2008 procedents de l'Orfeó Català i gràcies a Millet, Montull i la filla d'aquest, Gemma Montull. Segons el jutge, Carles Torrent, responsable de finances de CDC fins que va morir el març del 2005, hauria rebut 570.961,63 euros, mentre que el seu successor, Daniel Osàcar, hauria obtingut 1.743.533,58 euros més. Tots aquests diners, 2,3 milions d'euros, haurien anat a parar directament al partit o indirectament a través de la Fundació Trias Fargas, on Torrent i Osàcar també van exercir responsabilitats financeres.
A més, segons la interlocutòria, la Fundació del Palau també hauria aportat 982.583,80 euros a CDC gràcies a factures falses del 2007 al 2009 emeses per les empreses de bustiada New Letter i Letter Graphic, filials de Mail Rent, que treballaven tant pel Palau com per CDC. Segons el jutge, la Fundació hauria pagat factures falses a aquestes empreses, per feines que o no es corresponien a serveis prestats a l'entitat musical o eren serveis que s'havien prestat al partit.
Però aquests diners que la Trias Fargas pagava en serveis ficticis procedien, sempre segons el jutge, de donacions de la constructora Ferrovial a l'entitat musical, “sota l'aparença d'un acord de patrocini”. Tot i això, el magistrat considera que les donacions no obeïen a la “generositat” de Ferrovial sinó al “pagament de comissions per obra pública adjudicada a la constructora”. En concret, cita quatre grans obres: el revestiment de la sèquia de Bellet, al marge esquerre de l'Ebre; un pavelló esportiu a Sant Cugat del Vallès; la línia 9 del Metro, i la Ciutat de la Justícia.
Els diners que la fundació vinculada a CDC pagava a New Letter o Letter Graphic haurien acabat a la seva empresa matriu, Mail Rent, a través de factures també falses que les filials presentaven per llogar maquinària. Del 2007 al 2009 l'import hauria sumat 1,8 milions d'euros. Finalment, els diners haurien arribat a la formació política a través “d'entregues opaques de diners en efectiu” per part dels gestors de les esmentades empreses, tot i que l'import no s'ha pogut calcular, o a través de donacions legals de les empreses a CDC per valor de 775.000 euros.
El jutge fixa la fiança “prudencialment” en 3.297.079,21 euros, i diu que s'haurà de fer efectiva l'endemà del dia en què es notifiqui la interlocutòria, o sigui aquest dijous. Si no es fa així, “es procedirà a l'embargament dels seus béns fins a cobrir l'import de la fiança”.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)