Entradas
26/3/12
La infanta Cristina rebia de la trama 3.000 euros al mes.
Els últims moviments dels ducs de Palma estan sent recollits en temps real pels mitjans de comunicació. Així se sap que han viatjat per separat des d'Estats Units a Espanya, que esperen en Sarsuela la cita judicial, i que amb prou feines s'han creuat amb el rei i amb el príncep Felipe. Calma tibant abans d'acudir als jutjats de Palma. El que sí és novetat i determinant, de confirmar-se, és el fet que la infanta Cristina sí estava al corrent dels negocis del seu marit.
La prova radica, segons el diari L'Economista, en què la filla del monarca rebia mensualment en el seu compte corrent 3.000 euros per a despeses personals. Així ho assenyala l'Agència Tributària, que nomena a *Aizoon com l'empresa encarregada de cobrir aquestes despeses. 700 euros a la setmana de difícil justificació i que surten a la llum 72 hores abans que Iñaki *Urdangarin hagi d'acudir a declarar com imputat davant el jutge de Palma José Castro.
La vinculació no queda aquí, ja que entre la documentació que apareix en el sumari figuren a més correus electrònics que l'assistent personal de la infanta Cristina va enviar als responsables financers de l'Institut *Nóos per preguntar com es podien carregar les factures a la patrimonial. Més clar, aigua. La filla del rei és, per tant, sospitosa de ser "beneficiària directa" de la trama.
Així les coses cobra més força la petició del sindicat de funcionaris, Mans Netes, que ha demanat que la investiguin i la cridin a declarar per la seva presumpta implicació en el cas —en la línia del que succeirà amb l'esposa del soci del duc de Palma-. I en aquesta línia s'argumenta també l'últim acte del jutge Castro, qui ha preguntat a la Fiscalia si, en el marc d'aquestes presumptes irregularitats, ha de cridar com imputada a la infanta. Un requeriment fins ara tombat per considerar-se que *Urdangarin enganyava a la filla del rei, però que no convenç als crítics, ja que la pròpia infanta era la propietària del 50% de *Aizoon i formava part també de la junta directiva de l'Institut *Nóos.
La prova radica, segons el diari L'Economista, en què la filla del monarca rebia mensualment en el seu compte corrent 3.000 euros per a despeses personals. Així ho assenyala l'Agència Tributària, que nomena a *Aizoon com l'empresa encarregada de cobrir aquestes despeses. 700 euros a la setmana de difícil justificació i que surten a la llum 72 hores abans que Iñaki *Urdangarin hagi d'acudir a declarar com imputat davant el jutge de Palma José Castro.
La vinculació no queda aquí, ja que entre la documentació que apareix en el sumari figuren a més correus electrònics que l'assistent personal de la infanta Cristina va enviar als responsables financers de l'Institut *Nóos per preguntar com es podien carregar les factures a la patrimonial. Més clar, aigua. La filla del rei és, per tant, sospitosa de ser "beneficiària directa" de la trama.
Així les coses cobra més força la petició del sindicat de funcionaris, Mans Netes, que ha demanat que la investiguin i la cridin a declarar per la seva presumpta implicació en el cas —en la línia del que succeirà amb l'esposa del soci del duc de Palma-. I en aquesta línia s'argumenta també l'últim acte del jutge Castro, qui ha preguntat a la Fiscalia si, en el marc d'aquestes presumptes irregularitats, ha de cridar com imputada a la infanta. Un requeriment fins ara tombat per considerar-se que *Urdangarin enganyava a la filla del rei, però que no convenç als crítics, ja que la pròpia infanta era la propietària del 50% de *Aizoon i formava part també de la junta directiva de l'Institut *Nóos.
Por Asier Martiarena
21/3/12
CyU = Cap projecte de futur.
El partit embaucador de la bona gent que creu amb una Catalunya Millor, que tan sols se conquerira sense CYu, i amb aquesta bona gent CATALANA, AJON NASCUT ON AJON NASCUT, SON MES CATALANS QUE AQUESTA PATOIA QUE ALGUNS PRESUMEIXEN DE PEDEGRI COM UNA DE SALOU //*//
18/3/12
Empesos per un somni real seguim fidels i entestats per la Llibertat i el Estat Català.
La poesia no està feta per ser explicada.
Cada poema diu allò que diu, i és el resultat d'un procés interior no sempre conegut ni previsible.
A més de les raons deliberades que ens impulsen a donar una forma escrita determinada al pensament,
n'hi ha unes altres d'instintives.
n'hi ha unes altres d'instintives.
Davant el full en blanc, ni tu saps com acabarà l'aventura de posar nom al que encara no en té.
Els millors creadors solen anar més enllà de la seva consciència i, en darrer extrem,
si han d'elegir entre la realitat i el llenguatge, prenen partit pel llenguatge.
A això, jo li dic autenticitat.
Tenint en compte que les paraules no són més que fragments de la nostra identitat més intrínseca.
Pel mateix motiu, igualment li podríem dir llibertat.
La poesia, la literatura, és un acte de llibertat;
perquè en donar autonomia a les paraules,
ens en donam a nosaltres mateixos.
perquè en donar autonomia a les paraules,
ens en donam a nosaltres mateixos.
Però tot això no acaba aquí.
Un bon text literari també ha de permetre que els lectors el puguin reinterpretar lliurement segons la seva manera de ser o segons les seves necessitats.
Per això m'agrada tan poc comentar els meus poemes.
Jo voldria que fossin com la música.
Més que respostes o tesis, un poderós estímul.
Un esclat de llum que il·luminàs els angles morts dels paisatges existencials
dels qui haguessin optat per la seva lectura.
dels qui haguessin optat per la seva lectura.
No necessit d'altra complicitat dels lectors, si és que en tenc cap en el país que estam forjant,
sobre l'escàndol de l'especulació, on el que quedarà de les nostres essències ben aviat es podrà resumir
amb aquell vers d'Anselm Turmeda:
"Diners de tort fan veritat".Mentrestant, alguns resistents, empesos per un somni,
seguim fidels a la poesia;
i ens entestam a convocar les muses per trobar un sentit al temps que transcorre
o perquè ens protegesquin del flagell de la ignorància
i dels excessos de l'amor i de la mort.
Davant les dimensions de l'univers,
davant la perplexitat amb què contemplam l'existència,
davant el mateix misteri del llenguatge,
a vegades escrivim o llegim poesia com aquell que
comença a xiular a dins la fosca per no tenir por.
La nostra grandesa consisteix en el fet de posar la pròpia supervivència intel·lectual i moral a mans d'una realitat aparentment tan inconsistent com les possibilitats de la paraula.
El nostre drama són les limitacions personals,
el combat que mai no guanyarem a la bellesa
i la indiferència dels contemporanis.
Paraula de poeta, Antoni Vidal Ferrando
Te n'has anat queixosa del silenci
i m'has deixat una bella florida
de paraules,
un silenciós dolor,
una nostàlgia urgent
de la teva pell de malves,
les coses que més estim,
aquella carta, el gramòfon,
el sabó amb què et perfumaves.
No tornis ara que sé
que m'agrades somniada.
Te n'has anat queixosa del silenci,
paral·lela al silenci.
Callada.
Paraula de poeta, Antoni Vidal Ferrando
Te n'has anat queixosa del silenci
i m'has deixat una bella florida
de paraules,
un silenciós dolor,
una nostàlgia urgent
de la teva pell de malves,
les coses que més estim,
aquella carta, el gramòfon,
el sabó amb què et perfumaves.
No tornis ara que sé
que m'agrades somniada.
Te n'has anat queixosa del silenci,
paral·lela al silenci.
Callada.
"Te n'has anat queixosa del silenci..."
D'El brell dels jorns (1986)
Estem en Mans de Delinqüents, a Catalunya també//*//
En aquest fragment de conferència, Arcadi Oliveres,
economista català i reconegut activista per la justícia social i per la pau,
denúncia amb noms i cognoms
els qui són els majors corruptes i responsables de la situació actual de molts països.
Bravo per la gent valenta i honesta que no té por de dir la veritat!!
Ara tens Tu la paraula, actua en conseqüència//*//
"Tarragona no és allò que tu miraves; Tarragona és això que estàs veient"
Avui que una ventada impenitent encongeix el perfum de la ginesta, i és tan descolorit, de tan absent,
e meu domàs de festa, dins una pau anònima i modesta vull dir la meva fe sincerament. * * *
e meu domàs de festa, dins una pau anònima i modesta vull dir la meva fe sincerament. * * *
Perquè si encara ens mou la vida, Déu pot, quan calgui, anorrear-ne el ble, i és temerari anar perdent l'alè pels saquejats ermots de la mentida, i anar deixant endarrerida l'hora de proclamar la nostra fe; l'hora de pagar deutes i recances, de garbellar transcendentals records, de concedir-los tot el pes que els morts puguin tenir en nostres balances; de fer efectiu el gest de nostra mà sobre el país que ens ha vist néixer, i de donar-li el que ens escau donar, perquè no tingui de nosaltres queixa el dia de demà; perquè no ens canti qui retreu i justament controla: «Tu vas poder aixecar la teva veu i te la vas guardar dintre la gola». * * *
Per què el meu cant aquest contrast precisa?
Perquè un dia tornant jo de Ponent després de respirar la tènue brisa d'un clarejar sanguinolent,
i a les parets de l'afectiva entranya un pur batec sentia iniciat, vaig pensar això del riu i la muntanya quan vaig veure el massís de Montserrat.
I els meus ulls en filtraren l'harmonia i la brutal empenta de blavor que estirat cel amunt el mantenia; per a mi Montserrat fou aquell dia una imprevista relevació.
Mes, per què?
¿Si del temps de criatura se'm presentà familiar, en tota conjutura, i tan d'acord amb la mesura de tots els símbols de la meva llar?
¿Si Montserrat, de cara o bé d'esquena, bo i decorant-me l'infantil camí, no m'havia inspirat ni goig ni pena, ni m'havia pres hores de dormir?
I si nou atribut de més respecte la pedra no ostentava aquell moment, i si era igual que abans, ¿per què, talment, em produïa Montserrat l'efecte de cosa estranya i cosa sorprenent?
Perquè en aquell abans, encara el meu imprevisor deixar-me anar no valorava la blancor del pa, i ni havia enterrat el meu pare ni havia dut un fill a batejar;
ni havia contemplat els blats més rossos con encenalls pel fred, ni els lliris blancs sota els ullals dels gossos.
I és que Déu no permet que puguin ser perfectament mirades amb un ull conscient i transparent les veritats alades, fins després del sagrat ensenyament que fan damunt el llom les garrotades.
És que Déu, perquè el cor pugui sentir l'inefable perfum de certes coses, primer sol avesar-lo a un son ben fi; primer li ve de gust fer-li un coixí més aviat d'espines que de roses;
i Déu, aquest coixí, me'l feia a mi.
A les nines esclaves d'un pretèrit esguard inconscient, els va llevar les infecundes traves;
i Déu va dir-me clarament: "Montserrat no és allò que tu miraves;
Montserrat és això que estàs veient".
(De Poema de Montserrat [Fragments]). Josep Maria de Sagarra
Fotos i video a la presentació de L'ASSAMBLEA NACIONAL CATALANA A TARRAGONA
17 de Març del 2012
Ara us preguem per Catalunya, oh Déu! .
Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!
Tornes ja en nostra sang a ser com eres,
oh pàtria! Comencen dins la nit
a alçar-se fixament el mur i el crit,
i el cel enyora el colp de tes banderes.
oh pàtria! Comencen dins la nit
a alçar-se fixament el mur i el crit,
i el cel enyora el colp de tes banderes.
Van recobrant el gust de les dreceres
els nostres peus amargs. El branc florit
s'hi estableix, com l'havíem pressentit.
Pertot desperten relles i fogueres.
els nostres peus amargs. El branc florit
s'hi estableix, com l'havíem pressentit.
Pertot desperten relles i fogueres.
Els rems, la pau, les roques poderoses,
els infants amb què et salves i vesteixes,
et reprenen. Oferts, som veritat.
els infants amb què et salves i vesteixes,
et reprenen. Oferts, som veritat.
Mare enmig de les tombes precioses,
tu ens anomenes un per un i ens deixes
la llengua plena del teu nom daurat.
tu ens anomenes un per un i ens deixes
la llengua plena del teu nom daurat.
"TORNES JA" de Joan Fuster
ANC de Tarragona 17 de Març del 2013
foto a la Plaça Imperial Tarraco
CANTO LA LLUITA
Donzella d’un corser qual crinera és de flames,
só jo l’incendiaria de mots d’adolescent.
Blasmo els déus a ple vol: l’arraulit bestiari tem el fuet del meu cant!.
I he maridat la lluna…
però no dormo amb Ella si el filisteu governa els meus domenys.
CANTO LA LLUITA - Joan Salvat-Papasseit
ANC de Tarragona 17 de Març del 2012
Us done'm les gràcies a tots los Patriotes que han fet i feu possible el Camí cap a l'independència
i que avui estiguesem aquí.
16/3/12
El manresà Servitje eludeix la presó en ser indultat pel PP.
L'exalt càrrec de CiU de la Generalitat,
que va ser condemnat pel cas Treball,
només haurà de pagar 3.600€.
JOSEP SALLENTMANRESA
Finalment, Josep Maria Servitje podrà continuar gaudint de la seva jubilació a casa, a Sant Martí de Torroella, en lloc de fer-ho entre reixes.
Tant ell com l'empresari Víctor Manuel Lorenzo,
tots dos militants d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC),
van ser indultats ahir pel govern espanyol del PP,
que, d'aquesta manera, ha salvat Servitje del tràngol d'haver d'anar quatre anys i mig a la presó.
És la pena a què l´havia condemnat l´Audiència de Barcelona en una sentència publicada el 2009, i que l´any passat va ser confirmada pel Tribunal Suprem.
És la pena a què l´havia condemnat l´Audiència de Barcelona en una sentència publicada el 2009, i que l´any passat va ser confirmada pel Tribunal Suprem.
Els jutges condemnaven el manresà pels delictes
de prevaricació i de malversació de fons
entre els anys 1994 i 1995,
quan ocupava el càrrec de secretari general de Treball de la Generalitat,
en l´època dels governs de CiU de Jordi Pujol,
en el que va ser anomenat cas Treball.
15/3/12
Joan Saura, un altre cas dels teus Mossos! Greu cas de corrupció en la *Policia Catalana per narcotràfic.
5 alts càrrecs de la Policia catalana (Mossos de *Esquadra) són detinguts per col·laborar amb traficants de cocaïna a canvi de regals. Els Mossos són dirigits pel "esquerrà" Joan Saura com a conseller d'Interior en la Generalitat de Catalunya.
Cinc Mossos d'Esquadra, entre comandaments i agents del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf, haurien col·laborat presumptament amb un grup de traficants que feia entrar cocaïna colombiana, cotxes i joies des del port de Barcelona, segons es desprèn del sumari del cas al que ha tingut accés l'emissora RAC1. Els policies haurien permès a membres de la banda, liderada per dos confidents, accedir a arxius confidencials, haurien intervingut per a un presumpte suborn a un fiscal, haurien impedit que avancessin investigacions i fins i tot tret una multa de trànsit. A canvi haurien rebut regals de variat valor, que inclourien descomptes en la joieria Rabat de Barcelona, diners en efectiu, caixes de puros i alcohol, una moto, un cotxe esportiu, una *Playstation i els honoraris de l'advocat que defensa a un dels imputats.
Pel que fa a les ramificacions en altres cossos policials, el sumari revela que s'han obert tres investigacions internes paral·leles a la causa judicial, pels departaments d'Assumptes Interns dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola. Les perquisicions més exhaustives han estat les de la policia autonòmica, que dirigeix el secretari d'Interior Joan *Delort, que han permès recaptar informació vital per a les imputacions. La Guàrdia Urbana de Barcelona apareix també en el sumari, amb dos agents citats, però no ha tingut lloc cap investigació interna sobre aquest tema. Les poblacions en les quals s'han detectat agents presumptament corruptes o on han operat membres del grup narcotraficant són Barcelona, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú.
La causa imputa a tres caps del Grup RESSÒ de la Guàrdia Civil [acrònim referit als equips d'Investigació Contra el Crim Organitzat a Espanya] per haver cobrat per falsejar un atestat de decomís de drogues, que estaria ple d'incoherències, i per intentar implicar a un fiscal que els investigava i al que qualificaven de molt amic. La sospita va motivar que els comandaments de la Guàrdia Civil ordenessin registrar la caserna d'aquest cos a Sant Andreu de la Barca. La documentació també apunta a un alt càrrec [A. C.] de la presó de Ca *Brians, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), imputat però no detingut, que hauria acceptat 40.000 euros per revisar els expedients de dos empresonats italians, concedir-los el tercer grau i permetre'ls sortir de presó. També se cita a un agent de la Policia Nacional espanyola, que hauria ofert escorta i protecció al cap dels traficants.
El sumari –del que té còpia RAC1 i encara segueix llegint– té 13.000 folis i inclou *trascripciones telefòniques, detalls d'enregistraments en vídeo entre alguns dels Mossos i traficants, informes d'Assumptes Interns i diligències judicials. Ho dirigeix Joaquim Aguirre, com a titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Al llarg de la investigació, que ha durat mig any, han estat gravades més de mil trucades telefòniques d'uns 120 números de telèfon diferents, fixos i mòbils, una xifra bastant elevada a causa de les precaucions que prenien els investigats, alguns dels quals que canviaven de nombre cada vint dies.
El cas va sortir a la llum, encara que amb molt pocs detalls, el passat octubre, arran de la detenció d'un sotsinspector de Vilanova i la Geltrú [Josep *Ranea]; un *caporal [M. L. I.] i un agent [J. A. M. R] de Sant Cugat del Vallès, que són els que presumptament van permetre a un membre de la banda accedir a dades confidencials de la policia autonòmica des del seu ordinador de la Unitat d'Investigació en la comissaria de Sant Cugat. El sumari cita una ocasió en la qual *Renea va exigir als traficants, amb insistència, una consola PlayStation a canvi d'haver aprovat l'entrevista d'entrada a l'Escola de Mossos d'Esquadra d'un protegit [A. S.] del capdavanter traficant.
En aquests moments el sotsinspector està a la presó i els altres en llibertat provisional. Els dos altres agents investigats pel jutge, segons s'ha sabut avui amb aquest sumari, són dos sergents [A. J. S. i O. D. R.]. La investigació continua oberta, però la setmana passada es va aixecar el secret de sumari sobre les actuacions dutes a terme fins ara. El sotsinspector de Vilanova i la Geltrú pel que sembla era el principal contacte del grup delictiu i va ser trobat gràcies al mateix confident que va delatar les trames corruptes dels prostíbuls *Saratoga i Riviera de Castelldefels, el robatori de 400 quilos de cocaïna del port de Barcelona i la xarxa de llicències comercials comprades en el districte barceloní de Ciutat Vella. Aquest confident, Manuel Gutiérrez *Carbajo, hauria col·laborat durant anys amb els diferents cossos policials filtrant-los informació, relació per la qual va aconseguir nombrosos contactes d'agents i comandaments, alguns dels quals van accedir als seus oferiments i peticions de favors.
El sumari també destapa les trucades entre membres de la banda i dos periodistes de successos molt reconeguts, contra els quals no hi ha proves que hagin comès cap delicte però sí que es demostra que mantenien una relació amistosa i d'intercanvi de favors amb almenys un capitost *narco [Manuel Gutiérrez *Carbajo].
Els membres de la banda identificats pel sumari són deu. Pel que sembla en la cúspide estaria Gutiérrez, un empresari molt bé relacionat, que donaria ordres a un segon capdavanter, de perfil més executiu, Marco Antonio Crespo *Bejarano, que també hauria estat confident policial. L'esposa d'aquest [M. C. R. M.] presumptament participava en la venda d'estupefaents a alguns consumidors. Un individu conegut sota el nom de Dani s'hauria encarregat del tall de la cocaïna i un altre membre, sobrenomenat El Calvo, s'hauria encarregat de distribuir-la als venedors inferiors, denominats '*palangreros', juntament amb El Ximple. Un altre investigat, El Cérvol, hauria tingut funcions polivalents com *recadero, guardaespatlles i *chofer de Crespo. Finalment estaria Juan Miguel Bono Hernández, home de confiança de Gutiérrez i que hauria viatjat a Colòmbia almenys una vegada per preparar un enviament, va ser detingut per la Guàrdia Civil al maig de 2009. Arran d'aquesta detenció, la investigació va sol·licitar diverses intervencions telefòniques que van revelar la implicació d'agents policials dels quatre cossos.
Segons l'agència informativa EFE, Gutiérrez va involucrar a altres persones per despit, per la seva detenció després de confiscar-li una pistola. Hauria quedat en llibertat sota una fiança de 50.000 euros. Segons l'agència, el jutge hauria imputat a una quinzena d'agents de la *Benemérita.
Cinc Mossos d'Esquadra, entre comandaments i agents del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf, haurien col·laborat presumptament amb un grup de traficants que feia entrar cocaïna colombiana, cotxes i joies des del port de Barcelona, segons es desprèn del sumari del cas al que ha tingut accés l'emissora RAC1. Els policies haurien permès a membres de la banda, liderada per dos confidents, accedir a arxius confidencials, haurien intervingut per a un presumpte suborn a un fiscal, haurien impedit que avancessin investigacions i fins i tot tret una multa de trànsit. A canvi haurien rebut regals de variat valor, que inclourien descomptes en la joieria Rabat de Barcelona, diners en efectiu, caixes de puros i alcohol, una moto, un cotxe esportiu, una *Playstation i els honoraris de l'advocat que defensa a un dels imputats.
Pel que fa a les ramificacions en altres cossos policials, el sumari revela que s'han obert tres investigacions internes paral·leles a la causa judicial, pels departaments d'Assumptes Interns dels Mossos d'Esquadra, de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola. Les perquisicions més exhaustives han estat les de la policia autonòmica, que dirigeix el secretari d'Interior Joan *Delort, que han permès recaptar informació vital per a les imputacions. La Guàrdia Urbana de Barcelona apareix també en el sumari, amb dos agents citats, però no ha tingut lloc cap investigació interna sobre aquest tema. Les poblacions en les quals s'han detectat agents presumptament corruptes o on han operat membres del grup narcotraficant són Barcelona, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Vilanova i la Geltrú.
La causa imputa a tres caps del Grup RESSÒ de la Guàrdia Civil [acrònim referit als equips d'Investigació Contra el Crim Organitzat a Espanya] per haver cobrat per falsejar un atestat de decomís de drogues, que estaria ple d'incoherències, i per intentar implicar a un fiscal que els investigava i al que qualificaven de molt amic. La sospita va motivar que els comandaments de la Guàrdia Civil ordenessin registrar la caserna d'aquest cos a Sant Andreu de la Barca. La documentació també apunta a un alt càrrec [A. C.] de la presó de Ca *Brians, a Sant Esteve Sesrovires (Barcelona), imputat però no detingut, que hauria acceptat 40.000 euros per revisar els expedients de dos empresonats italians, concedir-los el tercer grau i permetre'ls sortir de presó. També se cita a un agent de la Policia Nacional espanyola, que hauria ofert escorta i protecció al cap dels traficants.
El sumari –del que té còpia RAC1 i encara segueix llegint– té 13.000 folis i inclou *trascripciones telefòniques, detalls d'enregistraments en vídeo entre alguns dels Mossos i traficants, informes d'Assumptes Interns i diligències judicials. Ho dirigeix Joaquim Aguirre, com a titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Al llarg de la investigació, que ha durat mig any, han estat gravades més de mil trucades telefòniques d'uns 120 números de telèfon diferents, fixos i mòbils, una xifra bastant elevada a causa de les precaucions que prenien els investigats, alguns dels quals que canviaven de nombre cada vint dies.
El cas va sortir a la llum, encara que amb molt pocs detalls, el passat octubre, arran de la detenció d'un sotsinspector de Vilanova i la Geltrú [Josep *Ranea]; un *caporal [M. L. I.] i un agent [J. A. M. R] de Sant Cugat del Vallès, que són els que presumptament van permetre a un membre de la banda accedir a dades confidencials de la policia autonòmica des del seu ordinador de la Unitat d'Investigació en la comissaria de Sant Cugat. El sumari cita una ocasió en la qual *Renea va exigir als traficants, amb insistència, una consola PlayStation a canvi d'haver aprovat l'entrevista d'entrada a l'Escola de Mossos d'Esquadra d'un protegit [A. S.] del capdavanter traficant.
En aquests moments el sotsinspector està a la presó i els altres en llibertat provisional. Els dos altres agents investigats pel jutge, segons s'ha sabut avui amb aquest sumari, són dos sergents [A. J. S. i O. D. R.]. La investigació continua oberta, però la setmana passada es va aixecar el secret de sumari sobre les actuacions dutes a terme fins ara. El sotsinspector de Vilanova i la Geltrú pel que sembla era el principal contacte del grup delictiu i va ser trobat gràcies al mateix confident que va delatar les trames corruptes dels prostíbuls *Saratoga i Riviera de Castelldefels, el robatori de 400 quilos de cocaïna del port de Barcelona i la xarxa de llicències comercials comprades en el districte barceloní de Ciutat Vella. Aquest confident, Manuel Gutiérrez *Carbajo, hauria col·laborat durant anys amb els diferents cossos policials filtrant-los informació, relació per la qual va aconseguir nombrosos contactes d'agents i comandaments, alguns dels quals van accedir als seus oferiments i peticions de favors.
El sumari també destapa les trucades entre membres de la banda i dos periodistes de successos molt reconeguts, contra els quals no hi ha proves que hagin comès cap delicte però sí que es demostra que mantenien una relació amistosa i d'intercanvi de favors amb almenys un capitost *narco [Manuel Gutiérrez *Carbajo].
Els membres de la banda identificats pel sumari són deu. Pel que sembla en la cúspide estaria Gutiérrez, un empresari molt bé relacionat, que donaria ordres a un segon capdavanter, de perfil més executiu, Marco Antonio Crespo *Bejarano, que també hauria estat confident policial. L'esposa d'aquest [M. C. R. M.] presumptament participava en la venda d'estupefaents a alguns consumidors. Un individu conegut sota el nom de Dani s'hauria encarregat del tall de la cocaïna i un altre membre, sobrenomenat El Calvo, s'hauria encarregat de distribuir-la als venedors inferiors, denominats '*palangreros', juntament amb El Ximple. Un altre investigat, El Cérvol, hauria tingut funcions polivalents com *recadero, guardaespatlles i *chofer de Crespo. Finalment estaria Juan Miguel Bono Hernández, home de confiança de Gutiérrez i que hauria viatjat a Colòmbia almenys una vegada per preparar un enviament, va ser detingut per la Guàrdia Civil al maig de 2009. Arran d'aquesta detenció, la investigació va sol·licitar diverses intervencions telefòniques que van revelar la implicació d'agents policials dels quatre cossos.
Segons l'agència informativa EFE, Gutiérrez va involucrar a altres persones per despit, per la seva detenció després de confiscar-li una pistola. Hauria quedat en llibertat sota una fiança de 50.000 euros. Segons l'agència, el jutge hauria imputat a una quinzena d'agents de la *Benemérita.
L’Assemblea Nacional de Catalunya es presentarà a Tarragona el proper dissabte
L’Assemblea Nacional de Catalunya es presentarà a Tarragona el proper dissabte,
després de l’acte central que es va fer al Palau Sant Jordi.
El portaveu de l’assemblea al Tarragonès, Albert Cortés,
explicarà avui els objectius d’aquest moviment sorgit de la societat civil
14/3/12
L'Assemblea Nacional Catalana per primer cop se pot explicar per la tele.
bis-Editar.tif)
l'Assemblea Nacional Catalana que dissabte dia 17 de Marçs del 2012 es va constituir al Palau Sant Jordi i que pretén marcar, a partir d'ara, el full de ruta a seguir per arribar a la independència de Catalunya
Suscribirse a:
Entradas (Atom)