Aquests dies els mossos d’esquadra estan duent a terme una sèrie de protestes en defensa dels seus drets laborals.
Entre les accions reivindicatives que han dut a terme s’ha dit que han pres la decisió de
deixar de banda el català com a llengua d’ús preferent amb el ciutadà.
Segons Carles Manrique, vicesecretari general de l’SME-CCOO,
cada mosso faria el que cregués convenient.
Diu: “Hi ha dos idiomes aquí a Catalunya, un és el català i l’altre el castellà,
i no estem incomplint cap llei”.
Els comandaments sindicals dels mossos afirmen que
d’aquesta manera piquen allà on fa més mal a l’Administració,
la qual se suposa que està molt pendent de totes aquestes qüestions d’imatge. Molt bé.
La Plataforma per la Llengua ha criticat immediatament aquesta decisió dels Mossos d’Esquadra de deixar d’utilitzar el català com a mesura de pressió cap a l’Administració. Suposem que s’hi aniran afegint altres opinions, totes basades en la perplexitat.
La mateixa que ens assalta quan escrivim aquestes línies, però per raons totalment oposades.
La més important és la innocència bàsica de l’argumentació.
Amics de la Plataforma: els mossos difícilment poden deixar d’usar el català
quan ja ara mateix, segons com, l’usen ben poc.
La força d’una acció reivindicativa és que serveixi per a alguna cosa.
Ja sigui directament sobre els comandaments,
ja sigui indirectament a base de mobilitzar l’opinió pública.
Així assistim a accions d’allò més cridaneres dutes a terme per col·lectius ben seriosos.
Per exemple, a força de repetir-se comença a ser banal el fet de despullar-se en públic.
S’ha repetit tant que no té força.
Ara arriben els comandaments sindicals dels mossos
i ens amenacen que la policia nostrada parlarà en castellà preferentment.
Han provocat un enrenou relatiu.
Èxit, doncs? No, perquè a la pràctica, tret del ressò mediàtic, la pressió real és fluixa.
Els mossos ja et parlen en castellà gairebé sempre, d’entrada.
La consciència lingüística d’un cos policial català com és el dels Mossos d’Esquadra ha estat molt baixa dels del principi, entre altres raons per l’origen heterogeni dels seus components.
Depèn de la comarca, òbviament, però a Barcelona –igual que la Guàrdia Urbana– els mossos, per defecte, sempre et parlen en castellà.
Els mossos mai de la vida s’adrecen a ningú primer en català i després en castellà
si estan patrullant a Barcelona o al Baix Llobregat,
o bé si es troben amb un immigrant de l’origen que sigui.
Els mossos, per poc que els burxin –o per iniciativa pròpia–,
els veiem declarar un cop i un altre, als tribunals, en castellà.
No donen exemple per sistema.
Tanmateix, la culpa no és seva.
La consciència lingüística és una cosa que es té o no es té.
I si no es té, calen directrius de país molt clares per convèncer un funcionari que les ha d’aplicar.
I Artur Mas i CIu no les tenen.
Però resulta que els mateixos polítics que fan les regles,
sovint de partits nacionalistes, catalanistes o com els vulguin dir,
els mateixos que haurien de donar encara més exemple que els mateixos mossos, no ho fan.
I Artur Mas i CIu no lo fan.
De manera que comuniquen a la policia autonòmica la sensació que
“això” de la llengua és una qüestió “política”, no pas intrínseca.
I com a qüestió “política”,
és susceptible de ser utilitzada com a factor de pressió en una negociació.
Com les armilles antibales.
Ja s’ho faran
un gran article de Lluís-Anton Baulenas
llaugerament retocat
//*// //*// //*//
Mossos es passen al castellà
Agents de la Policia de la Generalitat deixaran d'utilitzar el català per fer "pressió a l'administració"
Els Mossos d'Esquadra han decidit deixar d'utilitzar el català en la seva relació amb la ciutadania com a mesura de pressió cap a l'administració a causa de les retallades. El vicesecretari general de l'SME-CCOO, Carles Manrique, ha assegurat que "a diferents comissaries els companys estan optant per mesures populars com pot ser aquesta".
Segons Manrique, aquest és "un tema en què cadascú farà el que cregui convenient. En això no ens hi posarem. Hi ha dos idiomes aquí a Catalunya, un és el català i l'altre el castellà, i no estem incomplint cap llei".
"En principi, cadascú que faci el que cregui convenient. Des dels sindicats pensem que s'han de fer coses dintre de la legalitat i si una persona vol parlar en castellà ho pot fer perfectament", ha remarcat.
El sindicalista ha reblat que "hi ha molts que com volen fer una mesura de pressió a l'administració ho faran d'aquesta manera, encara que tinguin uns ideals polítics contraris a utilitzar la llengua castellana, però el que avui en dia importa és fer una mesura de pressió a l'administració i si s'ha de fer aquesta es fa".
El dirigent de l'SME-CCOO ha afegit que aquesta decisió, de deixar d'utilitzar el català, "ens consta que això no li ha agradat a l'administració". Manrique també ha detallat altres mesures de pressió com portar l'armilla dintre dels vehicles o fer imputació de delictes en lloc de fer detencions -en delictes inferiors a cinc anys de presó- "cosa que fa que les estadístiques que tan preocupen als nostres polítics baixin".
Els sindicats policials consideren que amb les noves retallades els agents cobraran uns 3.000 euros menys nets per any. En aquest sentit, s'oposen a la reducció del complement específic, així com a la supressió del complement de productivitat per la qual cosa deixaran de percebre uns 300 euros. També de la supressió del val menjador, que és de 5,48 euros per dia, i de la supressió del fons social, que significa una pèrdua adquisitiva d'uns 700 euros.
crònica,foto i vídeo de e-noticiés
Entradas
