31/1/12

Solsona acull una seixantena de coordinadors de la Flama del Canigó,

a Trobada va tenir lloc a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona Foto: Ramon Estany

Per preparar l'edició del 2012


El proppassat dissabte 28 es va celebrar a Solsona la reunió anual de coordinadors que organitzen la Flama del Canigó a cada localitat de la geografia catalana. Una seixantena de persones van acudir a la cita, entre ells, els coordinadors de la Flama de totes parts de Catalunya i representants i tècnics de les dues entitats que aixopluguen aquest moviment: Òmnium Cultural i Tradicions i Costums. La representació solsonina la van exercir Marc Barbens coordinador de la Flama al Solsonès, i representat d’Òmnium Solsonès igual que Jordi Pallaruelo, i Cristina Barbens com a Presidenta de l’Agrupament Baixa Ribera Salada.

La trobada començà al matí amb la salutació del President d’Òmnium Solsonès, Ramon Segués, i seguí amb una reunió que s’allargà durant més de tres hores. Entre els diferents temes que s’adoptaren cal destacar la imatge corporativa de la Flama, el redactor del Missatge de la Flama 2012, el reconeixement europeu de la Flama, les assegurances a l’hora de pujar la muntanya del Canigó i es va escollir Igualada com a seu de la Trobada Nacional de l’any que ve. En acabar la reunió, els assistents van gaudir d’una visita pel recorregut que segueix la Flama per dins de Solsona cada any. Es posà el punt i final a la jornada amb un dinar de germanor al Bar del Casal.
En paraules del responsable de la Flama a nivell nacional, Ivan Capdevila, “Solsona ha marcat un gran precedent a l’hora d’organitzar la Trobada Nacional dels equips de foc i les pròximes localitats que l’acullin hauran d’estar a l’altura” . Així mateix afegia sobre l’organització de la Flama a Solsona “tot i que fa molt poc que es va recuperar, l’organització està encapçalada per un equip jove i amb molta iniciativa, i el més important, tenen ben entès el significat de la Flama” . Els organitzadors solsonins de la trobada remarcaven que aquest acte s’engloba dins la voluntat de fer més gran la Flama a la nostra ciutat. 

El Consell Comarcal del Solsonès s'adhereix a la independència//*//

Ple del Consell Comarcal Foto: Ramon Estany

Amb els vots favorables d'Esquerra i CiU i l'abstenció del PSC

n el passat Ple del Consell Comarcal del Solsonès, celebrat divendres 20 de gener a Solsona, s’aprovà amb el vot favorable de CiU i Esquerra i l'abstenció del PSC, la moció per a l’adhesió a l’Associació d’ens locals: “Municipis per la Independència”, que diu el següent:
 
La sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, fet que va generar un rebuig generalitzat que es va evidenciar en la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.
 
Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1  proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. 
 
Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.
 
Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.” Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics. 
 
El Consell Comarcal del Solsonès expressà la voluntat d’adherir-se a l’Associació d’ens locals: “Municipis per la Independència” amb l’objecte de defensar l’assoliment dels drets nacionals que corresponen a Catalunya i promoure l’exercici del dret a decidir.   Es designà al senyor Joan Solà i Bosch, president del Consell Comarcal del Solsonès com a representant d’aquesta entitat en l’Associació. Es farà tramesa d’aquest acord a l’Associació d’ens locals Municipis per a la Independència.


Enric Roures (PSC), argumentà el sentit del seu vot cap a l'abstenció en aquest punt, per què "en l'ideari polític dels socialistes no entra encara la independència, i de moment, tot i que és conscient que Catalunya ha de donar un pas endavant en l'autodeterminació, en aquests moments no es compleixen els factors legals i jurídics per poder emprendre una situació d'aquest típus."
Roures reconegué que "les diferències entre Catalunya i la resta de l'estat  es van ampliant, però hem de continuar treballant per l'Estatut d'Autonomia del 2004".
Roures afegí que "el nostre ideari és el federalisme sense tancar la porta a un futur en què la independència sigui un fet".

Per la seva part, Benjamí Puig, portaveu d'Esquerra al Consell Comarcal, s'hi mostrà favorable a la moció, per què "el nostre ideari, el d'Esquerra, és la independència, que també és la solució dels problemes del nostre país".
   


No penjaré la bandera espanyola fins que vinguin i m'obliguin.//*//

Ajuntament de Sant Pol de Mar sense bandera espanyola Foto: Wikicommons



Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar, desafia la justícia




L'alcaldessa de Sant Pol de Mar (Maresme), Montserrat Garrido (CiU), ha rebut amb resignació la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga l'Ajuntament a complir amb la Llei de Banderes i, per tant, penjar l'espanyola del balcó de la casa consistorial, després de la denúncia que va presentar un exregidor, l'independent Enrique Abad.

Actualment al balcó només hi pengen la senyera i la bandera del municipi i l'equip de govern estudiarà si presenta recurs. De moment, però, l'alcaldessa assegura que encara no hi haurà canvis al balcó de l'Ajuntament. "No penjaré la bandera espanyola fins que vinguin i m'obliguin", ha afirmat en to desafiant.

Una història llarga

L'alcaldessa recorda que la bandera espanyola no és a l'Ajuntament de Sant Pol de Mar des de fa "molt temps" i concep la sentència del TSJC com una imposició a la voluntat del poble. De fet, el desembre del 2009 el ple de l'Ajuntament va rebutjar una moció presentada pel llavors regidor Enrique Abad que demanava que es pengés la bandera espanyola del balcó del consistori.

Sembla que la voluntat d'Abad es complirà més de dos anys després d'haver presentat aquella moció. El mateix regidor, actualment retirat de la política activa, va denunciar el cas davant els tribunals i el TSJC li ha donat la raó. L'equip de govern, però, té previst reunir-se la pròxima setmana per valorar si presenta un recurs.

L'alcaldessa ha avançat que potser seria "absurd" recórrer la sentència perquè intueix que no té massa opcions de guanyar. "Seria lamentable que recorreguéssim, perdéssim i a sobre haguéssim de pagar els costos judicials amb els temps que corren", ha explicat Garrido.

Móra la Nova, municipi per la indepència

Móra la Nova ha estat l’últim ajuntament de les Terres de l’Ebre en adherir-se a l’Associació de Municipis per la Independència. Fins ara, ja ho havien fet altres ajuntaments del territori com ara Tortosa, Amposta, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Deltebre, l’EMD de Jesús, Arnes, Miravet o Rasquera. El ple de Móra la Nova va aprovar dijous una moció del grup municipal d’Esquerra per la qual aquest consistori s’ha adherit a la xarxa de municipis que aspira a convocar un referèndum per la independència abans de les eleccions catalanes del 2014. La moció es va aprovar amb nou vots a favor: cinc de CiU, els quatre d’ERC-AM i una abstenció del grup Imnova-PSC. L’alcalde de Móra la Nova, el convergent Ferran Bladé, ha explicat que, més enllà dels motius sentimentals, cada dia hi ha més raons de tipus econòmic per reclamar la sobirania plena de Catalunya.

Publicat per Gustau Moreno el dia 30 de gener de 2012 | 23:38

Que paguin els culpables!!


Recordes en quin moment
 els mestres, professors, els policies, els conductors d'ambulàncies, les infermeres i infermers, llevadores i auxiliars, els metges, els treballadors socials, els educadors socials, els bombers,
 els investigadors, els carters, els bibliotecaris, els funcionaris i empleats públics en general,
 van enfonsar el mercat de valors, 
van espoliar els bancs, 
es van endossar milers de milions d'euros en primes
 i no van pagar imposat algun?
 No ho recordes? 
Jo tampoc!
Ja prou, 
que paguin els culpables!


Miguel Dueñas Muñoz - Tarragona
25 de gener de 2012

L’alcalde d’un poble de 200 habitants guanyarà més de 58.000 euros l’any gràcies a la Diputació

L’alcalde de Prat de Comte, Joan Josep Malràs (UDC), un poble d’uns 200 habitants situat a la Terra Alta, passarà a guanyar 58.751 euros anuals a la Diputació de Tarragona. La retribució actual de Malràs era de 52.118 euros, però el ple ordinari de la Diputació celebrat el passat 21 de desembre va atorgar a Malràs, fins aleshores President d’Organisme Autònom, un nou càrrec, concretament el de President de la Comissió Informativa de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació. L’absorció d’aquest nou càrrec per part de Malràs és el motiu pel qual passarà a percebre més de 6.000 euros més dels que ja guanyava.
Joan Josep Malràs (Tortosa, 1955) va ser regidor de l’Ajuntament de Tortosa però quan ja no va tenir espai a les llistes, va redescobrir els lligams familiars amb el petit municipi de Prat de Comte, d’uns 200 habitants. Malràs va entrar com a regidor a Prat del Comte al 1999 i va estar una legislatura. És alcalde de Prat de Comte des del 16 de juny de 2007 i diputat a la Diputació de Tarragona des del 1999.
A.M./J.S.
COMENTARIS DELS LECTORS

Armat
El típic vividor que no ajuda en res a la credibilitat dels polítics que treballen vocacionalment per millorar la societat. Palandengos com aquest no es mereixen ni l’aire que respiren… i, és clar, a UNIÓ fent la puta i la ramoneta. Deu ser secret de confesió dels demócrates cristians això.
ja passa… el cas del Santi Pallàs s’hi assembla. Quan no va trobar lloc a la llista de Tarragona s’hi va presentar per Vespella (400 habitants) i va fer cap a la Diputació. Les últimes municipals va repetir com a cap de llista i va fer cap al consell comarcal i només constituir-se va dimitir de regidor de Vespella i de conseller comarcal i ara està de gerent (55.000 a l’any) on tindrà l’honor de gestionar el primer ERE d’una administració tarragonina.

Julià T.
Per trobar poca vergonyes no cal viatjar a València. A Prat del Comte ja en tenim un. Moltes gràcies Tarragona 21 per desvetllar-nos aquesta mamarratxada pròpia del més vil dels caciquismes dels anys foscos del franquisme. A veure ara que diu el seu partit!!!!

"Com començar una revolució"

Un retrat de Gene Sharp, autor del manual "De la dictadura a la democràcia"
     Sharp promou la resistència no violenta com a arma contra l'opressió
     Els seus mètodes han estat decisius en revoltes socials des de fa 50 anys
     Les noves tecnologies han estès les seves teories com la pólvora.
"Com començar una revolució", una història sobre el poder de la gent per canviar el món i sobre un home que durant més de 50 anys ha ajudat als pobles a enderrocar als seus dictadors. El seu nom és Gene Sharp i encara que ell sigui un desconegut en molts llocs del món, els seus 198 mètodes per fer una revolució han encès la metxa en diversos racons del planeta.

El poder de la resistència no violenta
Des de molt jove, la seva formació el va portar a voler transformar el món en un lloc millor ja deixar-lo en millors condicions que quan el va trobar. Tenia molt clar que la millor manera de lluitar contra els règims autoritaris era fer-ho a través de la resistència no violenta. El seu senzill manual "De la dictadura a la democràcia", traduït a 30 idiomes, ha traspassat fronteres clandestinament
Les últimes tecnologies l'han estès com la pólvora i la seva idea que hi ha una poderosa alternativa al conflicte violent ha calat en revolucions com la sèrbia , la ucraïnesa, la iraniana o les més actuals de la "primavera àrab".

Armes econòmiques, psicològiques i socials contra l'opressió
"Com començar una revolució" il · lustra amb testimonis i arxiu, algunes de les formes de rebel · lió com el boicot econòmic, la desobediència civil o les protestes, aplicades en diferents contextos polítics. Els activistes de les revolucions sèrbia, ucraïnesa o l'egípcia ens expliquen com van seguir els mètodes de Gene Sharp i van enderrocar als seus tirans. Van combatre amb armes econòmiques, psicològiques i socials, la lluita més poderosa contra l'opressió, la injustícia i la violència.

Protagonisme recuperat gràcies a internet
Les revolucions ucraïnesa i sèrbia beuen també de les teories de Sharpt.


Governs com el de Veneçuela o l'Iran li han acusat de treballar per la CIA

Les teories d'aquest erudit americà de 83 anys continuen transmetent massivament en l'actualitat a través d'internet. Des Birmània a Tunísia, els èxits han estat inqüestionables i governs com el de Veneçuela o l'Iran li han acusat de treballar per la CIA, a favor de la política expansionista dels Estats Units.

Els actuals líders de les revolucions àrabs, que en aquest moment s'estan portant a terme, expliquen com les teories de Sharp calen al poble i provoquen, que la gent oprimida pugui assolir la llibertat de forma autosuficient.


30/1/12

Ens han arruïnat, tan sols ens queda conquerir SI o SI, l'Independència//*//


MOLT BO !!!
I HI HA MOLT MÉS VERITAT SENYORS DE
                                                                     PP, PSOE, CiU, IU, ERC, PNB,etc.etc.etc.et.

El PACTE DE PARTITS SOBRE AQUESTS TEMES MOLTES VEGADES FALLA I LES COSES SURTEN A LA LLUM, I EL QUE NO SABEM






















27/1/12

No falten diners sobren lladres!!!

PASSA aquest missatge, que arrasi a Internet.

Espanya ha d'abaixar el seu dèficit en 9,4 punts percentuals en la pròxima
dècada, una de les reduccions més dràstiques del món, segons el Fons
Monetari Internacional que a més demana una retallada en les prestacions
sanitàries del nostre país per reduir el deute.

Ha arribat el moment d'agafar el toro per les banyes i retallar primer:

ELIMINAR LA PENSIÓ VITALÍCIA DE TOTS ELS DIPUTATS, SENADORS I ALTRES
"PARES DE LA PÀTRIA".

REVISAR ELS SOUS DELS ALCALDES QUE ES POSEN ELS SOUS QUE ELS DÓNA LA
GUANYA.

CANVIAR LES LLEIS I, A MÉS DE PRESÓ PER ALS LLADRES, OBLIGAR ALS
POLÍTICS QUE HAN ROBAT I ALTRES "ADJUNTS", A que torni els diners A LES
ARCAS DE LES COMUNITATS D'ON HA ESTAT ROBAT.
NOMÉS LLAVORS SE'LS FACILITARÀ DATA DE JUDICI I MAI ABANS.

Eliminar TOTS els cotxes oficials (cosa que es va fer fa 40 anys en els
Pactes de la Moncloa i va funcionar, "no és possible que tinguem més cotxes
oficials que USA ").

Anul · lar TOTES les targetes VISA oficials (que cadascú ball amb el seu mocador)
i posar al carrer a TOTS els "càrrecs de confiança" (tenim funcionaris
de sobres per encarregar-se de aquestes tasques).

Amb això, i amb rebaixar un 30% les partides 4, 6 i 7 dels PRESSUPOSTOS
GENERALS DE L'ESTAT (adéu "transferències a sindicats, partits
polítics, OCEOE, fundacions opaques i xupòpters diversos ") s'estalviarien
més de 45.000 milions d'euros, no caldria tocar les pensions i els
sous dels funcionaris. Tampoc caldria retallar 6.000 milions
d'euros en inversió pública.

Congelar les pensions és injust, és desconèixer uns drets adquirits,
condemnar a la fam a molts d'aquells que mereixen el nostre respecte.

Reduir el sou dels funcionaris és injust, és desconèixer uns
drets adquirits de treballadors molts dels quals també mereixen
el nostre respecte.

AMB LA MEITAT DELS DINERS QUE recaptaria AMB AQUESTES MESURES, s'acaba
LA CRISI d'arrel!!


SI AQUESTES D'ACORD Passa !!!!!!!!!

Ja va sent hora que la gent ressuscitem dels temors que ens assetgen i traguem pit, segons els jutges els robatoris que ha fet Urdangarin no són significatius però si és significatiu reduir-li la paga als jubilats que han treballat tota la vida per ara viure mitjà ben i tot i així li retallen la seva subsistència la classe política i jurídica aquesta corrompuda, tenim una democràcia plena de xoriços

Menú de Nadal del Centre Penitenciari de Girona

Menú de Nadal del Centre Penitenciari de Girona

Us asseguro què és Cert, qui me ha passat l'informació te contactes:
Menú de Nadal del Centre Penitenciari de Girona
(I de la resta de Presons Catalanes).

A TOTS aquells Que tingueu El Just paràgraf SOPAR, menjar, esmorzar

Estós dies, aquí va el Diners Que us treuen i no passeu
Que permet
Millors Nadal! Assassins, lladres, Violadors, maltractadors, corruptes estafadorsetc
Si que sopessin bé AQUESTES festes, pobrets ...

PER AIXÒ SI HI HA DINERS, PERÒ PER SALUT O EDUCACIÓ, I ALTRES COSES
NO NECESSÀRIES.

QUE ESTA PASSANT EN AQUEST PAÍS, EN QUINA XARLOTADA ESTEM ?????
ESTAN BOJOS AQUESTS PAIOS DE LA GENERALITAT ??? O QUE????


NO ESTAN BOJOS,
ELS POLITICS TENEN MÉS Possibilitats D'ANAR A LA PRESÓ
QUE TORNAR AL COL · LEGI., per axó ho dauen fer.

Això És Una Vergonya, i a partir d'ara pagarem, els assalariats, tots els disbarats
que els polítics, amb seu IMMENSA Generositat i nostre Diners, han provocat.

23/1/12

El personal de seguretat del Reial Madrid roba estelades

Fer voleiar estelades és prohibit a l'estadi Santiago Bernabéu. Aquesta, si més no, és la premissa que devia seguir dijous el personal de seguretat del Reial Madrid, quan va confiscar-ne com a mínim un parell a dos afeccionats del FC Barcelona que van presenciar el partit en directe.
Quan Carles Puyol va marcar l'empat a un, el culer Dani Pierrá va treure una estelada blaugrana per mostrar públicament la seva alegria. Segons que ha explicat a Nació Digital, "de seguida van venir els de seguretat i me la van treure, dient-me: "O nos la das, o vas fuera", assenyalant-me als policies. També em van assegurar que me la tornarien quan s'acabés el partit, però no va ser així".

Pierrá també els va voler fer entendre que el tipus d'estelada que ell feia voleiar no era res més que una senyera no reconeguda per cap formació ni moviment polític, però assegura que li van dir: "No importa. Tiene estrella? Pues no puede entrar"."

Quan el Barça va marcar el segon gol i Pierrá va veure que un altre culer treia una estelada -en aquest cas, blava-, de seguida va optar per enregistrar-ho, "perquè en quedés constància. I sí, el personal de seguretat va tornar a venir com una fletxa per requisar-li també la bandera", davant les protestes de la resta d'afeccionats.

Per denunciar-ho, Pierrá ha penjat el vídeo del "robatori" a YouTube, alhora que es lamenta que tot sovint sí que es vegi a la televisió com els Ultras Sur fan voleiar banderes espanyoles preconstitucionals sense cap impediment per part del club.

Pujol criticava que els Mossos parlin en castellà, i ara que mana el Mas que te que dir ?

Pujol demana als Mossos més català
Considera que ho fan "cada cop més" i culpa Saura per "no donar-hi importància".

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ha criticat, en declaracions a COMRàdio, que els Mossos es dirigeixin "cada cop més" en castellà als ciutadans de Catalunya i ha acusat al Departament d'Interior, liderat per Joan Saura, de "no donar importància" a l'ús del català per part del cos.


Pujol ha recordat que els Mossos van ser creats per a ser una "referència d'identitat" de Catalunya i ha explicat l'anècdota d'un ciutadà català d'origen peruà, que li va comentar que va haver de canviar al castellà per a entendre's amb un policia. Finalment, ha denunciat que en els disturbis al centre de Barcelona durant les celebracions dels títols aconseguits pel Barça, els Mossos d'Esquadra donaven les seves instruccions en castellà als seguidors per a dispersar-los.

Axó aquet cara dura ho deia el 18 de Juny de 2009. 12:30h.
segons e noticies.

La policia franquista "reprimia en castellà" com los mozos del Artur Mas

La Plataforma per la Llengua assenyala que la postura dels sindicats és "deplorable"

La Plataforma per la Llengua ha criticat la decisió dels Mossos d'Esquadra de deixar d'utilitzar el català com a mesura de pressió cap a l'administració en les seves reivindicacions laborals.

Aquesta entitat ha recordat que "a l’època de la dictadura franquista la policia reprimia en castellà i perseguia el català. La postura dels sindicats implicats recorda els temps de la dictadura".

L'associació de defensa del català ha reblat que "aquesta instrumentalització de la llengua per part d'alguns sindicats és deplorable". Segons ha remarcat, aquesta actitud dels agents de la Policia de la Generalitat el que fa és "desligitimar el propi cos (policial) i la seva vocació de servei als ciutadans de Catalunya".

La Plataforma per la Llengua ha assenyalat que aquest tipus de protesta "col·loca els ciutadans catalanoparlants en una situació d’indefensió totalment inacceptable". "Els Mossos d’Esquadra implicats no projecten la imatge de servei als ciutadans que correspon al cos de Mossos d’Esquadra, i a la vegada estan generant antipaties entre la ciutadania envers la seva causa laboral", ha manifestat.

L'entitat cultural ha afegit que en breu es posarà en contacte amb els líders sindicals i no descarta altres accions "si els sindicats del cos de policia dels Mossos d’Esquadra persisteixen a fer polítiques que només cerquen la divisió, l'ús partidista de la llengua i que no tenen res a veure amb les seves reivindicacions laborals".

El teu iPhone està fabricat per treballadors de 13 anys

XINA-SUÏCIDIS

Els treballadors en aquesta foto es veuen dins d'una fàbrica de Foxconn al municipi de Longhua al sud de la província de Guangdong de 26 maig 2010Una sèrie de nou morts empleats a nivellmundial fabricant de productes electrònics de Foxconnel principal proveïdor d'Apple de l'iPhoneha llançat una llum sobre alguns dels aspectes més durs de la vida d'obrers enles fàbriques xinesesREUTERS / Bobby Yip (XINA


Un informe revela casos d'explotació laboral a les empreses proveïdores del gegant Apple, que se suma a la llarga llista de multinacionals marcades per l'escàndolApple se suma a la llarga llista de multinacionals marcades per l'explotació laboral. La premsa americana es feia ressò aquests dies d'un reportatge del programa radiofònic «This American Life» en què es denunciaven les condicions laborals en les fàbriques asiàtiques que treballen per a la companyia. 
En un reportatge per al «Business Insider Henry Blodget» resumia les condicions en què el gadget més cobejat arribava a les mans dels consumidors: «La teva iPhone està fabricat en part per treballadors de 13 anys que treballen 16 hores al dia per 70 centaus la hora », assenyalava en el seu article, on explicava que« els baixos preus dels iPhone i iPad, així com els enormes marges de benefici d'Apple, són només possibles gràcies al fet que es fabriquen amb pràctiques laborals que serien il · legals als EUA ».

El gegant de Cupertino, que gasta milions de dòlars a oferir una imatge de marca positiva, rep des de fa anys crítiques per la situació en què es troben molts dels treballadors de les seves empreses proveïdores. El cas més cridaner va ser el de la companyia encarregada de fabricar l'iPhone, la xinesa Foxconn, on diversos empleats s'han suïcidat, a més de registrar una explosió que va deixar quatre treballadors morts.


Tot i les denúncies de diverses organitzacions i fins i tot l'impacte negatiu en les vendes per una baixada de confiança en les marques assenyalades com «explotadores», l'incompliment de les normatives laborals és una eina freqüent de les grans empreses a l'hora de reduir costos i augmentar beneficis. Dins d'aquest incompliment normatiu, s'han registrat al llarg de les últimes dècades casos més extrems, com l'explotació infantil i pràctiques exclavaments amb les que companyies líders treien profit i fins i tot fomentaven l'explotació laboral dels països en desenvolupament.


Es tracta d'una xacra que la globalització va ajudar a estendre de manera exponencial i que ha deixat casos per a la història. Un dels més recordats va ser el de la companyia Nike, que va començar a rebre el 1991 denúncies per l'ús de mà d'obra infantil a la fabricació de les seves famoses sabatilles. Ni tan sols les ingents xifres que l'empresa va gastar en calçar peus il · lustres com els de Michel Jordan van aconseguir reduir l'impacte negatiu en la seva imatge de marca i en les vendes.
Més casos
Una altra multinacional de roba esportiva, Adidas, també va ser acusada d'explotació infantil a la fabricació dels seus pilotes en empreses asiàtiques subcontractades, continent al qual va transferir tota la seva producció després de tancar les factories europees. Després de sortir a la llum les penoses condicions laborals, les empreses locals que assortien a Adidas van augmentar lleugerament el preu per pilota, cosa que l'empresa va considerar un excés i va provocar que traslladés al Marroc les pilotes per al Mundial de França.


A Itàlia, Benetton va haver de sortir al pas després de la publicació d'unes fotos en què uns nens cosien pantalons per Benetton a Istanbul. La firma italiana va retirar la llicència a la fàbrica turca en qüestió, Bogazici Hazira Glym.


Intermón Oxfam denuncia recentment en el seu informe més recent a diversos tallers establerts a països en desenvolupament i que proveeixen, entre altres empreses, a firmes espanyoles com Inditex, El Corte Anglès, Cortefiel i Mango. L'ONG denuncia que en aquestes indústries locals es violen drets humans i laborals especialment amb les baules més vulnerables de les cadenes de producció, les dones i els nens.

22/1/12

Poema "Destrucciò del poemari Les Flors del Mal

 
El demonio se agita a mi lado sin cesar;
flota a mi alrededor cual aire impalpable;
lo respiro, siento como quema mi pulmón
y lo llena de un deseo eterno y culpable.

A veces toma, conocedor de mi amor al arte,
la forma de la más seductora mujer,
y bajo especiales pretextos hipócritas
acostumbra mi gusto a nefandos placeres.

Así me conduce, lejos de la mirada de Dios,
jadeante y destrozado de fatiga, al centro
de las llanuras del hastío, profundas y desiertas,
y lanza a mis ojos, llenos de confusión,
sucias vestiduras, heridas abiertas,
¡y el aderezo sangriento de la destrucción!

//*//*//*//*//*//*//

 


El dimoni s'agita al meu costat sense parar;
flota a la meva al voltant com aire impalpable;
ho respiro, sento com crema el meu pulmó
i ho omple d'un desig etern i culpable.

De vegades presa, coneixedor del meu amor a l'art,
la forma de la més seductora dona,
i baix especials pretextos hipòcrites
acostuma el meu gust a nefastos plaers.

Així em condueix, lluny de la mirada de Déu,
esmaperdut i destrossat de fatiga, al centre
de les planes del fastig, profundes i desertes,
i llança als meus ulls, plens de confusió,
brutes vestidures, ferides obertes,
i l'amaneixo sagnant de la destrucció!

Poema "Destrucciò del poemari Les Flors del Mal de Charles Baudelaire.

20/1/12

Facebook tanca el perfil de Plataforma per la Llengua

 
Tenia més de 5.000 amics 
i la xarxa social no dóna cap explicació.

Indignació a Plataforma per la Llengua (PxLL)pel tancament del seu perfil al Facebook.Segons informa l'organització de defensa per la llengua la xarxa social d'internet va tancar la setmana passada l'usuari que la Plataforma per la Llengua portava utilitzant des de fa gairebé dos anys, i també algunes planes corresponents a grups o campanyes que s'havien creat recentment. Facebook no ha donat cap explicació d'aquest fet.

Segons explica Plataforma per la Llengua, l'organització s'ha posat en contacte amb la direcció de Facebook, sense obtenir cap resposta. Des de PxLL afirmen que  "lamentem aquest fet incomprensible i també la manca de resposta de Facebook davant les nostres peticions del perquè d'aquest tancament injustificat". El tancament ha suposat que la Plataforma per la Llengua ha perdut prop de 10.000 contactes que s'havien anat adherint durant aquest temps a la comunitat i que rebien regularment informació sobre l'entitat.
La Plataforma per la Llengua ha creat una nova pàgina a la xarxa Facebook i ha endegat una campanya a través d'aquesta xarxa i també d'altres com ara Twitter amb l'objectiu amb l'objectiu d'intentar recompondre la comunitat virtual de l'entitat i de recuperar tots els contactes perduts. L'enllaç de la pàgina és:

 

Qui al cel escup ‘Mozos’? On és la diferència?, Mossos es passen al castellà,

Aquests dies els mossos d’esquadra estan duent a terme una sèrie de protestes en defensa dels seus drets laborals. 
Entre les accions reivindicatives que han dut a terme s’ha dit que han pres la decisió de 
deixar de banda el català com a llengua d’ús preferent amb el ciutadà.
Segons Carles Manrique, vicesecretari general de l’SME-CCOO, 
cada mosso faria el que cregués convenient.
Diu: “Hi ha dos idiomes aquí a Catalunya, un és el català i l’altre el castellà, 
i no estem incomplint cap llei”. 
Els comandaments sindicals dels mossos afirmen que
d’aquesta manera piquen allà on fa més mal a l’Administració, 
la qual se suposa que està molt pendent de totes aquestes qüestions d’imatge. Molt bé.

La Plataforma per la Llengua ha criticat immediatament aquesta decisió dels Mossos d’Esquadra de deixar d’utilitzar el català com a mesura de pressió cap a l’Administració. Suposem que s’hi aniran afegint altres opinions, totes basades en la perplexitat. 
La mateixa que ens assalta quan escrivim aquestes línies, però per raons totalment oposades.
La més important és la innocència bàsica de l’argumentació. 

Amics de la Plataforma: els mossos difícilment poden deixar d’usar el català 
quan ja ara mateix, segons com, l’usen ben poc. 

La força d’una acció reivindicativa és que serveixi per a alguna cosa. 
Ja sigui directament sobre els comandaments, 
ja sigui indirectament a base de mobilitzar l’opinió pública. 
Així assistim a accions d’allò més cridaneres dutes a terme per col·lectius ben seriosos. 
Per exemple, a força de repetir-se comença a ser banal el fet de despullar-se en públic. 
S’ha repetit tant que no té força. 

Ara arriben els comandaments sindicals dels mossos 
i ens amenacen que la policia nostrada parlarà en castellà preferentment. 
Han provocat un enrenou relatiu.
Èxit, doncs? No, perquè a la pràctica, tret del ressò mediàtic, la pressió real és fluixa.
Els mossos ja et parlen en castellà gairebé sempre, d’entrada. 

La consciència lingüística d’un cos policial català com és el dels Mossos d’Esquadra ha estat molt baixa dels del principi, entre altres raons per l’origen heterogeni dels seus components. 

Depèn de la comarca, òbviament, però a Barcelona –igual que la Guàrdia Urbana– els mossos, per defecte, sempre et parlen en castellà. 

Els mossos mai de la vida s’adrecen a ningú primer en català i després en castellà 

si estan patrullant a Barcelona o al Baix Llobregat, 
o bé si es troben amb un immigrant de l’origen que sigui. 

Els mossos, per poc que els burxin –o per iniciativa pròpia–, 
els veiem declarar un cop i un altre, als tribunals, en castellà. 
No donen exemple per sistema.

Tanmateix, la culpa no és seva.
La consciència lingüística és una cosa que es té o no es té. 

I si no es té, calen directrius de país molt clares per convèncer un funcionari que les ha d’aplicar. 
I Artur Mas i CIu no les tenen.
 Però resulta que els mateixos polítics que fan les regles, 
sovint de partits nacionalistes, catalanistes o com els vulguin dir, 
els mateixos que haurien de donar encara més exemple que els mateixos mossos, no ho fan. 
 I Artur Mas i CIu no lo fan.
 De manera que comuniquen a la policia autonòmica la sensació que
“això” de la llengua és una qüestió “política”, no pas intrínseca. 
I com a qüestió “política”, 
és susceptible de ser utilitzada com a factor de pressió en una negociació. 
Com les armilles antibales. 
Ja s’ho faran

un gran article de  Lluís-Anton Baulenas
llaugerament retocat 

//*//      //*//     //*//

Mossos es passen al castellà
Agents de la Policia de la Generalitat deixaran d'utilitzar el català per fer "pressió a l'administració"
 
Els Mossos d'Esquadra han decidit deixar d'utilitzar el català en la seva relació amb la ciutadania com a mesura de pressió cap a l'administració a causa de les retallades. El vicesecretari general de l'SME-CCOO, Carles Manrique, ha assegurat que "a diferents comissaries els companys estan optant per mesures populars com pot ser aquesta".
Segons Manrique, aquest és "un tema en què cadascú farà el que cregui convenient. En això no ens hi posarem. Hi ha dos idiomes aquí a Catalunya, un és el català i l'altre el castellà, i no estem incomplint cap llei".
"En principi, cadascú que faci el que cregui convenient. Des dels sindicats pensem que s'han de fer coses dintre de la legalitat i si una persona vol parlar en castellà ho pot fer perfectament", ha remarcat.
El sindicalista ha reblat que "hi ha molts que com volen fer una mesura de pressió a l'administració ho faran d'aquesta manera, encara que tinguin uns ideals polítics contraris a utilitzar la llengua castellana, però el que avui en dia importa és fer una mesura de pressió a l'administració i si s'ha de fer aquesta es fa".
El dirigent de l'SME-CCOO ha afegit que aquesta decisió, de deixar d'utilitzar el català, "ens consta que això no li ha agradat a l'administració". Manrique també ha detallat altres mesures de pressió com portar l'armilla dintre dels vehicles o fer imputació de delictes en lloc de fer detencions -en delictes inferiors a cinc anys de presó- "cosa que fa que les estadístiques que tan preocupen als nostres polítics baixin".
Els sindicats policials consideren que amb les noves retallades els agents cobraran uns 3.000 euros menys nets per any. En aquest sentit, s'oposen a la reducció del complement específic, així com a la supressió del complement de productivitat per la qual cosa deixaran de percebre uns 300 euros. També de la supressió del val menjador, que és de 5,48 euros per dia, i de la supressió del fons social, que significa una pèrdua adquisitiva d'uns 700 euros.

crònica,foto i vídeo de e-noticiés