Bendicció de L'Orgue del Vendrell Restaurat, part 1

Presideix el Sr. Arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol El Vendrell 22 d'Octubre de 2010 Cant d'entrada amb harmoníum Lloeu Déu (70) El Sr. Arquebisbe diu: En el nom del Pare, i de! Fill i de !'Esperit Sant Amén. Que el Senyor, a qui els sants lloen eternament, sigui amb tots vosaltres. I amb el vostre esperit. Monició introductoria Avui, 22 d’octubre de 2010, coincidint amb L’aniversari de la mort del mestre Pau Casals, ens hem aplegat per beneir L’orgue del Vendrell després de la seva acurada i profunda restauració. Ho fem amb el desig que la celebració de la litúrgia sigui més bella i més solemne. L'art musical, en les celebracions, es propasa la glorificació de Déu i la santificació deis homes. El so de l’orgue es converteix en un signe esplèndid del càntic nou que hem d’oferir a Déu. Però, en realitat, cantem aquest càntic nou en la mesura que deixem ressonar la Paraula de Déu a la nostra vida i que complim el manament nou d’estimar-nos els uns als altres. la restauració de !'orgue ha obeït també a la responsabilitat de mantenir i recuperar el patrimoni històric i artístic que ens han llegat els nostres avantpassats. Tenim el deure de preservar i millorar allò que costa l’esforç de tants homes i dones i que ha esdevingut tot un signe i un referent musical i cultural de la vila. Essent així que tots els vendrellencs i vendrellenques ens sentim vinculats, d’una manera o altra, amb aquest orgue. Donem gracies a Déu perquè la "joia del Vendrell" ens tornarà a oferir tota la brillantor del seu so. Agraïm tots els que ho han fet possible al llarg de la historia, els que el van bastir, els que I'han acariciat amb destresa, els que n’han tingut cura, com el mestre Pau Casals, i, en especial, els que han estat artífexs d’aquesta restauració, els amics i la comissió de L’orgue. Ho fem presidits per L’arquebisbe Jaume que ha estat tan proper a aquest projecte i que avui ens acompanya en el nostre goig. Aixequem, doncs, els nostres cors i els nostres cants per lloar el bon Déu. [Disposem-nos ara a escoltar la Paraula de Déu. Poden seure. Primera lectura: Lectura del llibre de les Croniques: (1 Cr 15, 3.16.25) David reuní a Jerusalem tot el poble d'lsrael, per traslladar l’arca del Senyor al lloc que li havia preparat. David ordena als caps deis levites que situessin els seus germans cantors, amb els seus instruments musicals, les arpes, les lires i els címbals i que entonessin cants d’alegria. David, amb els ancians d'lsrael i els comandants deis batallons acompanyaven amb bullícia i mostres d’alegria el trasllat de L’arca de L’aliança del Senyor des de la casa d'Obed - Edom al nou santuari. Paraula de Déu Salm responsorial (581) Segona lectura: Lectura de la carta de San Pau als cristians d'Efes. (Ef5,15-20) Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no tan cas de res: més aviat mireu d’entendre que vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l'Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gracies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor. Paraula de Déu AI.leluia Evangeli: Lectura de I'Evangeli segons Sant Lluc: (Lc 1, 39-48a) Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la muntanya; a la província de Juda, entra a casa de Zacaries i saluda Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació c Maria el nen salta dins les seves entranyes, i Elisabet, pler de l'Esperit Sant, crida amb totes les seves forces: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneit el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allo que el Senyor t'ha fet saber es complirà." Maria digué: "la meva anima magnifica el Senyor, el m esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat petitesa de la seva serventa." Paraula del Senyor. AI-leluia

Aixi sona el Orgue del Vendrell

Dedicat a la Montse Carreras.
Programa del Concert Batalla Imperial Joan Baptista Cabanilles Johann Caspar Kerll 1644- 1712 1627- 1693 Fantasia sobre " Wie schön leuchtet der Morgenstern" BuxW 223 Dietrich Buxtehude 1623 - 1707

President te Portem al Cor i no Oblidem

Lluís Companys i Jover Va néixer a el Tarròs el 21 de juny de 1882 i va morir a Barcelona el 15 d'octubre de 1940. Fou un polític i advocat catalanista i independentista. Va ser president del Parlament de Catalunya (1932-33), ministre de Marina en el govern de la República (2on. Semestre de 1933) i va ser el 123è president de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil i la derrota de la República va suposar-li haver de marxar cap a l'exili. L'agost de 1940 la Gestapo alemanya va capturar-lo i entregar-lo a les autoritats feixistes espanyoles que van sotmetre el president Companys a un consell de guerra sumaríssim sense cap garantia legal condemnant-lo a mort, fet que va produir-se poques hores després del consell de guerra, el matí del 15 d'octubre de 1940. Un escamot de l'exèrcit espanyol franquista va afusellar el president Companys en el Castell de Montjuïc. És l'únic cas a Europa que un Estat assassina a un president democràtic. Setanta anys després l'Estat espanyol continua negant-se a anular aquell consell de guerra infame. Lluís Companys i Jover Nació en el Tarròs el 21 de junio de 1882 y murió en Barcelona el 15 de octubre de 1940. Fue un político y abogado catalanista e independentista. Fue presidente del Parlament de Catalunya (1932-33), ministro de Marina en el gobierno de la República (2º Semestre de 1933) y fue el 123º presidente de la Generalitat de Catalunya (1934-1940). El final de la guerra civil y la derrota de la República le supuso tener que marchar hacia el exilio. El agosto de 1940 la Gestapo alemana le capturó y entregó a las autoridades fascistas españolas que sometieron el president Companys a un consejo de guerra sumarísimo sin ninguna garantía legal condenándole a muerte, hecho que se produjo pocas horas después del consejo de guerra, la mañana del 15 de octubre de 1940. Un pelotón del ejército español franquista fusiló el president Companys en el Castell de Montjuïc. Es el único caso en Europa que un Estado asesina a un presidente democrático. Setenta años después el Estado español continúa negándose a anular aquel consejo de guerra infame. Va ser assasinat al castell de Monjuïc, es va negar a que li embenessin els ulls, van voler morir descalç, trepitjant terra catalana. Les seves darreres paraules... Assassineu un home honrat. Per Catalunya!! Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!!! El fet és que així ho reconeixen els historiadors. Companys és l'únic cap d'un govern democràtic que va ser assassinat, afegint que abans va ser capturat en un país estranger. I que la seva captura forma part dels acords entre els ocupants nazis de França i els seus vassalls franquistes. TORNAREM A LLUITAR ,TORNAREM A SOFRIT TORNAREM A VENCER Malgrat estar agredits contaminades les Institucions d’invasors, Unionistes Col•laboracionistes i Traïdors, plens de cases folklòriques desafectes a la terra que lis dona feina i pa. Al mon laboral els de casa sense feina , ple d’invasors i patriotes marginats muts i amansats per poder continuar tenint feina

El meu cor te parla estimada Catalunya

El meu cor te parla estimada Catalunya

- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins ant allí.
Navego al teu costat com encantat,
empès per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc amatent enamorat,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.

Arranjament del poema

L'esposa parla de Joan Maragall