Passatge del discurs del president Francesc Macià per saludar la constitució del Parlament de Catalunya el 6 de desembre de 1932

Passatge del discurs del president Francesc Macià per saludar la constitució del Parlament de Catalunya el 6 de desembre de 1932 que sempre m’ha agradat. És quan Macià apel•là a l’esperit patriòtic per reivindicar el prestigi i la institucionalització d’aquella Parlament recuperat:

«Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats. Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.

»Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! !Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!

»Sou la lliure voluntat de la pàtria, sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem la història d’un poble justicier que no es vincla, d’un poble que no volgué reis, sinó prínceps, que “eren el primer entre iguals, elegits per ciutadans que, de dret, eren lliures”. És d’entre iguals, que vosaltres, el[e]gireu, ací, el Primer Ciutadà de Catalunya, i el seu Primer Govern.

»Sorn, per l’unànime voler del poble, en I’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en començar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrera. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya.

»I en aquest moment (pastat de tradició i de futur) en què anem a declarar obertes les Corts nostres, recullo, en la meva, tota la deu triomfan[t] del nostre poble, i amb aquestes primeres paraule[s] catalanes, consagro solemnement les llibertats de Catalunya.

»S’acosta l’hora, infants de Catalunya, s’acosta l’hora, obrers intel•lectuals i obrers manuals del camp i de la ciutat, s’acosta l’hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres».


Foto a les Borges Balanques, al Espai Macià, 17 de Desembre del 2011