Espanya ens roba i els amics de Duran Lleida també.

 L'escàndol de corrupció dels *ERE a Andalusia.

també conegut com *ERE *gate o cas del fons de rèptils una presumpta xarxa de corrupció política vinculada a la Junta d'Andalusia dirigida pel Partit Socialista Obrer Español. L'origen de l'escàndol està en la investigació actualment en curs del cas de corrupció en l'empresa sevillana *Mercasevilla, en les quals es van detectar *prejubilaciones fraudulentes.
El cas *ERE va ser denunciat davant els tribunals pel propi govern andalús[i actualment està sent investigat pel jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla, dirigit per la jutge Mercedes *Alaya, i pel Tribunal de Comptes de l'Estat.

Descripció del frau

Des de l'any 2000 fins a l'actualitat, la Junta d'Andalusia ha subvencionat *prejubilaciones en 68 empreses que es van acollir als plans governamentals d'ocupació. El total del fons destinat a ajudar a aquestes empreses durant aquest període, l'anomenat fons de rèptils, va ascendir a 647.869.157,45 euros, dels quals 560 milions es van utilitzar per pagar les *prejubilaciones dels *ERE, i els 87 milions restants van tenir la fi de recolzar processos de reestructuració d'empreses en crisi.
La *prejubilación és una fórmula de finalització de contractes laborals, utilitzada per acord entre les empreses, els treballadors i si escau l'Administració, si participa en el finançament d'aquestes. Malgrat ser una fórmula que per si mateixa no constitueix una il·legalitat (de fet, la pràctica de la *prejubilación està àmpliament estesa en les empreses espanyoles), el seu ús en aquest cas està qüestionat per la Policia Judicial.

El frau es produeix en la inclusió de falsos *prejubilados en els expedients de regulació d'ocupació de les empreses beneficiades del fons. La investigació interna ha detectat 183 *prejubilaciones irregulars en un total de 5.982 casos analitzats, la qual cosa suposa el 3,06% del total, en 42 de les 68 empreses beneficiades del fons. De les 183 irregularitats, 111 corresponen a treballadors que cobraven una *prejubilación major que la que els correspondria, i 72 eren persones infiltrades que mai van treballar en aquestes empreses. Entre els *prejubilados irregulars, es van trobar a vuit militants del PSOE, que van ser expulsats del partit immediatament després de ser descoberts en els Ets. També es va descobrir a un militant del Partit Popular entre els presumptes casos irregulars. La resta de les *prejubilaciones no presentava cap anomalia.
Amb tots els expedients analitzats, la investigació de la Conselleria d'Ocupació, enviada a la jutgessa del cas, ha calculat que l'1,12% del fons, és a dir, aproximadament nou milions d'euros, van acabar en les falses *prejubilaciones esmentades a dalt. La resta hauria anat a finançar les *prejubilaciones restants que no presentaven anomalies; malgrat tot, l'oposició del Partit Popular no creu en les dades de la Conselleria i ha afirmat en repetides ocasions que la totalitat del fons s'ha utilitzat de forma fraudulenta. El principal partit de l'oposició també estima que existeixen 190 Ets ja finalitzats que no han estat investigats i en els quals podria haver-hi *prejubilados falsos, igual que en els Ets analitzats per la Junta.

El mètode d'investigació

La Conselleria d'Ocupació de la Junta d'Andalusia està col·laborant amb la jutgessa del cas en la investigació de les irregularitats dels Ets. A principis de març del mateix any el cas es va elevar a la fiscalia anticorrupció, afirmant el Fiscal General de l'Estat Conde-Pumpido que analitzaria la documentació exhaustivament i arribaria "fins al final"

Des de febrer de 2011, el Parlament andalús està rebutjant sistemàticament la creació d'una comissió d'investigació pels *ERE, mitjançant el veto de la majoria absoluta del PSOE-A. El Partit Socialista defensa el model utilitzat d'investigació interna i assistència a la jutgessa i argumenta que l'establiment d'una comissió faria la investigació més llarga i enutjosa. Per la seva banda, els altres dos partits de la càmera autonòmica, el Partit Popular i Esquerra Unida, sospiten que la negativa del PSOE a crear la comissió parlamentària es deu al fet que el propi president de la Junta, José Antonio *Griñán, estaria immers en la trama corrupta i els seus companys de partit tracten d'encobrir-li. Els dos partits opositors tenen intenció de seguir demanant la creació d'aquesta comissió d'investigació i en el cas del Partit Popular, el seu portaveu Javier Arenas ja ha demanat la dimissió del president autonòmic. *Griñán ha contestat a aquestes peticions afirmat que ni ell ni cap dels actuals parlamentaris socialistes està implicat en la trama dels Ets irregulars.
El 16 de març de 2011 la jutgessa Mercedes *Alaya va admetre la presentació de la Junta d'Andalusia com a acusació particular en el cas. Tant la consellera de la Presidència, Mar Moreno, com el titular d'Ocupació, Manuel Recio, van comparèixer per fer constar la seva intenció de recuperar tots els diners que s'hagi pagat en les *prejubilaciones falses o irregulars descrites a dalt.

Càrrecs polítics implicats

La Fiscalia ja ha sol·licitat una pena d'inhabilitació de 21 mesos i una multa de 900.000 euros per a Antonio Rivas, *exdelegado d'Ocupació a la província de Sevilla i considerat com el director de la presumpta trama. Rivas ja ha dimitit del seu càrrec.26 El Partit Popular s'ha presentat com a acusació particular contra Rivas i el director de *Mercasevilla, pels quals demana penes d'un any de presó, 13 anys d'inhabilitació i multes de 3,6 milions d'euros.
De les presumptes *prejubilaciones fraudulentes oposades en el "fons de rèptils", probablement la més destacada sigui la d'Antonio Fernández García, exconseller d'Ocupació de la Junta durant la major part de la realització de la trama. Fernández, inclòs en el *ERE de l'empresa vinícola González *Byass, figurava en aquest expedient com a treballador de l'empresa des del dia del seu naixement. El 14 de març de 2011 Fernández va ser imputat per tres delictes, de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d'influències.
Un altre cas amb gran repercussió és el de Francisco Rodríguez *Donaire, *exalcalde i actual conseller socialista de l'ajuntament de Valverde del Camí (Huelva). Durant un temps va treballar com a administratiu en les mines de *Ríotinto, empresa beneficiada del fons, però en el *ERE d'aquesta empresa, Rodríguez *Donaire figurava com a miner, amb una *prejubilación molt més quantiosa que la que li hauria correspost amb la seva autèntica ocupació (administratiu). Rodríguez *Donaire assegura que mai va percebre cap *prejubilación en ser incompatible amb el seu sou de regidor.
Ramón Polo, militant del Partit Popular i *exconcejal de la Carolina (Jaén), és un altre dels càrrecs polítics trobats entre els *prejubilados irregulars dels *ERE. Polo figurava com *prejubilado en el *ERE de l'empresa *Gres de *Vilches, on només havia treballat 170 dies. El portaveu del PSOE al Parlament d'Andalusia, Mario Jiménez, va comparèixer en conèixer aquest cas, demanant explicacions de com un empleat d'aquesta empresa va poder *prejubilarse amb tan pocs dies de servei. El president del PP de la província de Jaén, José Enrique Fernández de Moya, va respondre immediatament a les paraules de Mario Jiménez, afirmant que la inclusió de Ramón Polo en el *ERE de *Gres de *Vilches és una *treta del PSOE.
El 7 d'abril de 2011, el tinent d'alcalde de Sevilla, Antonio Rodrigo Torrijos, d'Esquerra Unida, va ser imputat per participar en la venda, presumptament fraudulenta, del sòl de *Mercasevilla, una de les empreses en les quals es van detectar irregularitats. Malgrat aquesta acusació, Torrijos es va presentar com a candidat d'IU a l'alcaldia de Sevilla en les eleccions del 22 de maig i va ser triat regidor. Diversos grups opositors han sol·licitat la seva renúncia

Repercussions

L'11 de març de 2011, Carmen Martínez *Aguayo, actual consellera d'Economia i Hisenda, va reconèixer que, quan era *viceconsejera del ram, no va parar esment als informes de la Intervenció General de la Conselleria dels anys 2005, 2006 i 2007, en els quals s'avisava que el mètode utilitzat en l'elaboració dels Ets no era el més apropiat i que el seu ús podria permetre la inscripció de falsos treballadors. Segons la seva declaració, va ignorar aquests informes en considerar que no suposaven un advertiment important i, malgrat que la llei li obligava a fer-ho, no va informar d'ells a l'en aquells dies conseller i actual president de la Junta, José Antonio *Griñán. Tant el Partit Popular com a Esquerra Unida han sol·licitat la destitució de Martínez *Aguayo. El PP acusa a la consellera de fer de "tallafocs" per protegir al president autonòmic i coincideix que ella no coneixia el treball de la Intervenció General, però no per les causes que argumenta, sinó perquè els informes van haver de ser lliurats directament a José Antonio *Griñán, i que tant ell com el llavors president de la Junta, Manuel Chaves, eren conscients del risc que podria suposar el procediment utilitzat per concedir les *prejubilaciones i així i tot no van fer gens per evitar-ho.
És més, el Partit Popular ja assenyala a Chaves com la persona clau d'aquest escàndol de corrupció, després que es conegués que l'expresident andalús va participar personalment en la negociació de set *ERE presentats per l'empresa malaguenya A *Novo *Comlink, en els quals es van trobar 42 *prejubilados falsos.
Amb aquests arguments, el sotssecretari general de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha demanat també la dimissió de *Griñán i Chaves -que ara és ministre de Política Territorial i vicepresident segon del Govern d'Espanya- i ha anunciat que presentarà una querella contra ells. La secretària d'organització del PSOE-A, Susana Díaz, va defensar l'actuació de Martínez *Aguayo i la col·laboració que presta el seu partit a la Justícia, i acusant al Partit Popular de "perseguir" als socialistes mentre no combaten la corrupció del seu propi partit, en clara al·lusió al cas *Gürtel.

Posteriorment, el 17 de març, el president andalús, José Antonio *Griñán, es va pronunciar en la sessió de control al Govern per recolzar la declaració de la consellera Martínez *Aguayo, donant a conèixer que mai va ser informat sobre la falta de seguretat del "fons de rèptils" demostrada fet i fet amb l'aparició d'intrusos en els Ets. El Partit Popular i Esquerra Unida han tornat a exigir la destitució de la consellera per faltar a les seves obligacions i aquesta última formació també ha sol·licitat la celebració d'eleccions anticipades. *Griñán ha contestat afirmant que esgotarà la legislatura, que acaba al març de 2012.
El 30 de març de 2011 la jutgessa Mercedes *Alaya va sol·licitar les actes de totes les les reunions del Consell de Govern de la Junta dels últims deu anys, per comprovar si en realitat l'executiu autonòmic no era conscient de les irregularitats que s'estaven materialitzant en els pagaments de les *prejubilaciones. Al principi, la Junta es va negar al·legant que les actes de les seves reunions són secretes i la jutgessa no tenia competències per conèixer el seu contingut, encara que posteriorment va accedir a remetre les actes en sobres lacrats i sempre amb la condició que el contingut de les mateixes no siguin revelats al públic.
L'1 d'abril de 2011, el Parlament d'Andalusia va rebutjar una proposició no de llei del Partit Popular per reprovar l'actuació dels consellers d'Ocupació, Manuel Recio, i Hisenda, Carmen Martínez *Aguayo, durant l'escàndol dels *ERE. Només van recolzar la moció els diputats del PP (47 vots). El PSOE, amb la seva majoria absoluta de 56 escons, va bloquejar la iniciativa. Els sis diputats d'Esquerra Unida es van abstenir, la qual cosa va provocar una forta discussió entre els portaveus d'aquesta coalició i del Pàg.
El 5 d'abril de 2011 el Parlament andalús va aprovar per unanimitat una petició perquè la Càmera de Comptes d'Andalusia realitzés un informe integral sobre totes les ajudes concedides als treballadors de les empreses beneficiades del "fons de rèptils". El 22 de juny, un mes i mitjà després, la Càmera de Comptes va iniciar la redacció d'aquest informe. Davant aquesta tardança, el PP i el PSOE s'acusen mútuament de ser els culpables dels retards. El 3 de juliol, el Tribunal de Comptes de l'Estat admet a tràmit una denúncia del Partit Popular i inicia una investigació paral·lela sobre els *ERE irregulars, en entendre que existeix "un perjudici als fons públics".
El 2 d'agost de 2011 un jutjat de Sevilla va sentenciar a 16 *prejubilados irregulars de *Mercasevilla a retornar els diners públics rebuts en els *ERE d'aquesta empresa..


un gran article de la Wikypedia.