31/12/11

POESIA PER A LA DIGNITAT HUMANA

Amb Correspondència de guerra Manel Alonso va guanyar el XIII premi de poesia “Paco Mollà” convocat per l'ajuntament de Petrer. 
La cita de Stig Dagerman que encapçala el llibre, és tota una declaració de principis: “¿Com és possible comportar-se, per una part, com si al món no hi hagués res més important que la literatura, quan, per l'altra, és impossible deixar de veure al teu voltant gent que lluita contra la fam?”, com tampoc no és casual la dedicatòria del primer poema “A Manel Garcia Grau, autor de La ciutat de la ira, poeta que va tenir com a objectiu primordial utilitzar la paraula poètica per defensar la dignitat de les persones humanes. 
Aquest primer poema comença amb un vers que diu “un poeta no és cap corresponsal de guerra”, però paradoxalment estableix un paral·lelisme entre el poeta i el corresponsal de guerra que explica totes les desgràcies que succeeixen al seu voltant: “Ferit, s'asseu en la trinxera/
i vessa sobre un tros de paper/
tots i cadascun dels udols dels gossos perduts,/ 
bastonejats per la crueltat i la ignomínia,
”. El poeta no pot ser neutral, 
“Darrere d'un genocidi/ hi ha un poeta orb/
(Darrere de l'alliberament/ hi ha un poeta lúcid” , 
diu el subjecte poètic.
Aquesta defensa de la dignitat comença en el propi país del poeta i la seua relació amb l'estat com a “síndrome d'Estocolm”, “Ella ens enganya i nosaltres la continuem servint”, però tampoc és excusa buscar l'enemic exterior: “allò que ens porta a l'adversitat,/ habita dins de cada membre de la tribu”. 
En altres poemes es parla de la manipulació del poder valencià que destrueix el país en nom de la democràcia, així com d'aquells que intenten anorrear la cultura del poble que els ha acollit, o de la destrucció de consciències a la que ens sotmeten els diferents poders.

Continua defensant la dignitat humana després en un àmbit més global, primer Europa, a la qui prega que mantinga les seues marques d'identitat: “tingues cura que la riuada/ no s'emporte les teues arrels mil·lenàries”, però també avisa els ciutadans europeus que estiguen amatents a no perdre allò que tant va costar conquerir: “La descurança apàtica/ ens està fent perdre els guanys/ que a un grapat de generacions/ tant d'esforç els va costar aconseguir.”

Finalment el subjecte poètic es posiciona contra una sèrie de xacres que converteixen el món en un lloc on una gran quantitat de gent sofreix per culpa d'altres persones, així son presents la violència contra les dones, la xenofòbia, l'imperialisme, el contrast entre l'opulència del Primer Món i la misèria del Tercer Món, la cobdícia i el poder dels mercats, la destrucció dels paisatges, els xiquets soldats o el record de l'expulsió dels moriscos i les semblances amb la societat valenciana actual.

Contra el que puga semblar no estem davant d'una poesia pamfletària, sinó que estem davant d'un llibre que assoleix moments de gran lirisme i bellesa. 
Un llibre necessari, per a combatre amb la paraula, 
els abusos intolerables contra la dignitat humana.

No cal voltar gaire, ho tenim a Catalunya, amb el Artur Mas i la xusma Convergent

29/12/11

Un càrrec de la sanitat catalana lidera un grup d'empreses sanitari.

El president de l'ICS lidera un gran grup d'empreses sanitari
Prat impulsa el pla per trossejar la sanitat pública i obrir-la a la privatització
Salut diu que no és incompatible el seu càrrec amb el de vicepresident d'USP.

Josep Prat Domènech, el president de l'Institut Català de la Salut (ICS)
-empresa de la Generalitat que gestiona uns 400 centres sanitaris de titularitat pública-
i impulsor del pla que preveu trossejar i obrir al capital privat aquesta empresa pública, compagina aquest càrrec amb la vicepresidència de USP Hospitals, un dels grans grups sanitaris privats d'Espanya.
USP té quatre centres a Barcelona i Girona, entre ells l'Institut Universitari USP Dexeus, on hi ha una fundació que manté un contracte des de 2009 per 360.100 euros per prestar serveis sanitaris a Salut.
Aquesta contractació, atorgada pel tripartit, es manté vigent amb Prat com a màxim responsable de l'ICS

Josep Prat Domènech, el president de l'Institut Català de la Salut (ICS)-empresa de la Generalitat que gestiona uns 400 centres Sanitaris de titularitat pública-i impulsor del pla que preveu trossejar i obrir al capital privat AQUESTA empresa pública, compagina aqueste Càrrec Amb la Vicepresidència d'USP Hospitals, un dels Grans grups Sanitaris Privats d'Espanya.
USP te quatre centres a Barcelona i Girona, entre Ells l'Institut Universitari USP Dexeus, on hi ha una fundació de mantenir un contracte des de 2009 per 360.100 euros per prestar Serveis Sanitaris a Salut.
AQUESTA Contractació, atorgada paper tripartit,
és mantenir vigent AMB Prat com a màxim responsable de l'ICS.

Des del passat febrer, quan la Generalitat va designar a Prat com a president de l'ICS, la vicepresidència del grup privat USP-que ocupa des de 2009 - no ha estat l'únic motiu que ha generat dubtes sobre la incompatibilitat de càrrecs que acumula Prat. Aquest també rep un altre salari per dirigir des de 2003 el holding Innova, grup empresarial públic propietat de l'Ajuntament de Reus (Baix Camp) que agrupa, entre d'altres, diversos centres sanitaris i l'empresa pública Sagessa, companyia amb una desena d'hospitals i ambulatoris distribuïts per la província de Tarragona.
Aquests es troben al seu torn integrats en la xarxa sanitària pública d'hospitals catalans i competeixen per captar recursos del Departament de Salut per la prestació de serveis amb els centres que gestiona a la província l'ICS, al seu torn presidit per Prat.
A aquest embolic de competències s'afegeix que des de la presidència de l'Institut, Prat és l'autor o inspirador del pla que preveu trossejar aquesta empresa pública en una vintena de companyies obertes a noves formes de gestió i de col · laboració amb el sector privat, asseguren fonts de salut. Aquest procés començarà el proper any amb la prova pilot de convertir en empresa segregada de l'ICS els hospitals Arnau de Vilanova (Lleida) i al Trueta de Girona, segons les previsions del departament. Els sindicats, per la seva banda, consideren evident el conflicte dels interessos que Prat defensa en el sector sanitari privat i la gestió que ha de realitzar de la sanitat pública catalana. "No entenem de lleis, però sí de sentit comú: compaginar aquest tipus de càrrecs i responsabilitats és inacceptable", assenyala un responsable de CCOO.
 
La llei d'incompatibilitat d'alts càrrecs de la Generalitat no permet que una mateixa persona tingui la responsabilitat en dues empreses públiques "excepte excepcions expresses" que ha d'aprovar l'Administració pública catalana. A principis d'any, el consell d'Innova, per la seva banda, va autoritzar a Prat a presidir l'ICS perquè aquest càrrec "no és executiu, només representatiu", assenyala Salut. El departament insisteix a destacar que Prat no percep cap nòmina per la seva tasca a l'ICS: cobra almenys les dietes que paga Salut, el sou com a vicepresident i membre del consell d'administració de USP i, d'altra banda, una retribució per dirigir el holding públic del Consistori de Reus.


Aquest Ajuntament, governat al seu torn per CiU des de les eleccions municipals del passat maig, ha anunciat que realitzarà una auditoria externa a aquesta empresa. El holding regit per Prat ha declarat un endeutament de 202 milions d'euros per diversos préstecs. Entre d'altres, un crèdit de 47 milions d'euros atorgat pel Servei Català de la Salut, òrgan de la Generalitat que el mateix Prat va dirigir en l'anterior Govern de CiU, fins al 2003.

L'oposició municipal reusenc denuncia que Prat incompleix a més la llei per no haver fet pública la liquidació de l'impost de la renda de l'any passat i el salari que percep d'Innova, com obliga la normativa.
 "És inconcebible que no se sàpiga el salari del director d'una empresa pública", ha criticat el grup municipal CUP de Reus.

FERRAN BALSELLS
===========================================================

Josep Prat Domènech. Nascut a Tarragona. Enginyer Naval per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Navals. Universitat Politècnica de Madrid. Des de Maig de 2004, director general de INNOVA grup d'empreses municipals de Reus SL i Director General de Serveis de l'Ajuntament de Reus.


Va ser director del Servei Català de la Salut del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya d'octubre de 1998 a gener de 2003. Va ser director general del GRUP SAGESSA (Grup d'Assistència Sanitària i Social), de 1989 a setembre de 1998 entitat pública que gestiona diversos hospitals i centres d'atenció primària. L'any 1985, entra en el sector sanitari com Gerent de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Anteriorment va desenvolupar la seva activitat professional a Astanà (Drassanes i Tallers del Nord-oest, SA) i des de 1977 va ser subdirector.

26/12/11

Jornada de record a Francesc Macià en motiu del 78 aniversari de la seva mort


Per la Patria ben Lliure que vos beu crear
amb el gest del miracle al.lucinant
tots els cors catalns amb la sang aturada
tots s'acoblent al vostre voltant.

Poema de Josep Maria de Segarra.

http://vimeo.com/34201886

Amb motiu dels 78 anys de la seva mort, el dia 17 de desembre, a les Borges Blanques,
la Territorial de Ponent de la CUP vare organitzar una jornada de record a
Francesc Macià en motiu de l'aniversari de la seva mort,
amb xerrada, berenar i actuació musical.            

19/12/11

El conflicte d'Eurovisió per al Català i el La,La,La

 
El 1968 treu el seu primer disc en castellà, amb les cançons El titiritero, que es pot considerar la versió castellana de Els titelles, i Poema de amor. En la caràtula apareix el nom de Juan Manuel Serrat en lloc de Joan Manuel Serrat. Al cap de poc s'anuncia que Serrat serà el representant d’Espanya al Festival d'Eurovisió. Hi havia dues cançons proposades: El titiritero i La, la, la, de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (Dúo Dinámico). La cançó escollida fou aquesta darrera, perquè es considerà que era més "festivalera". El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat començà a rebre moltes pressions d'alguns membres de la Nova Cançó i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castellà. Davant aquest clima de queixes, Edigsa decideix posposar el llançament del seu segon disc de llarga durada: Cançons tradicionals.[2]

El 8 de març Televisió Espanyola emet un programa especial titulat Así es... Así canta... Así compone... Joan Manuel Serrat, per promocionar el nou representant a Eurovisió. Canta quatre temes en català i els tres que havia gravat en castellà: Cançó de matinada, Paraules d'amor, El titiritero, Me’n vaig a peu, Mis gaviotas, Poema de amor i Ara que tinc vint anys.

Després de gravar la cançó en francès, italià i portuguès (i enregistrar les imatges equivalents als videoclips actuals destinades a diferents cadenes de televisió europees), el 25 de març s'anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisió si no és cantant el La, la, la en català. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La més estesa —que Serrat mai no ha negat— és que el cantant pretenia cridar l'atenció sobre la situació marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicitària. Així, segons indica Àngel Casas en el seu llibre 45 revoluciones en España, el que realment va passar és que el seu representant, José María Lasso de la Vega, va decidir fer un intent perquè el cantant recuperés el seu públic més catalanista, que anava perdent a poc a poc. Es tractava que durant el festival Serrat cantés en català un vers de la cançó. L'audaç manager va pensar que la millor manera d'aconseguir això seria dir que el cantant exigia cantar tota la lletra en català per arribar més tard —després d'una suposada negociació amb les autoritats— a un acord que li permetés almenys cantar el vers esperat i acontentar així l'audiència "de casa". Però aquest pla va fallar.[3] Al règim franquista no li va agradar gens la idea, i la cançó va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la ràdio estatal i a la televisió.

Joan Manuel Serrat enregistrà la versió catalana del La, la, la, amb lletra pròpia, però mai no fou comercialitzada.

article de laViquipèdia en català.

Cronologia de la repressió del català.

Aquest article és una cronologia de fets que suposen repressió de la llengua catalana o una minorització de forma activa, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del català en el diversos territoris altres llengües que eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat. La llista, que comença l'any 1482 i segueix fins als nostres dies, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.
Avui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que el castellà està discriminat a Catalunya, entre altres motius, perquè la Generalitat de Catalunya i altres òrgans oficials, han adoptat el català com a única llengua vehicular. També hi ha entitats que diuen que existix una discriminació dels castellanoparlants al País Valencià. A això s'ha afegit el Manifiesto por una lengua común d'un grups d'intel·lectuals espanyols i la Declaració de l'Académie Française que defensen el castellà i el francés com a llengües oficials de l'Estat Espanyol i l'Estat Francés. Aquestes declaracions i propostes polítiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el català, han suscitat un gran rebuig i interpretat com una agressió diferents intel·lectuals dels Països Catalans. Així, entre d'altres, l'escriptor de Xàtiva Toni Cucarella va publicar el seu Manifest contra el cinisme dels botxins[1] el 29 de juny de 2008. Poc després, el juliol de 2008, li va seguir el Manifest de la Federació Galeusca en la que està integrada entre d'altres l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto por la lengua común amb les tesis franquistes i el qualificava de "visió anul·ladora".[2]

[modifica] Història Contemporània

  • 1714 Felip V de Borbó deixa escrit que "es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen".
  • 1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s'ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que "no s'han d'escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums".[7]
  • 1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
  • 1755 En l'article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l'ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua.
  • 1768 El comte d'Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes.[8]
  • 23 de juny de 1768 - Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.
  • 1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.[9]
  • 1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l'ensenyament del catecisme.
  • 1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d'ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
  • 1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l'ensenyament generalitzat del francès per accelerar la desaparició dels "idiomes feudals".
  • 1799 Reial cèdula que prohibeix "representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano".
  • 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
  • 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
  • 1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
  • 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
  • 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.[10]
  • 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
  • 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
  • 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
  • 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
  • 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
  • 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc. [11]
  • 1857 Llei Moyano[12][13] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[10]
  • 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
  • 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España", per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
  • 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
  • 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
  • 1896 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.[14]

[modifica] Segle XX

  • 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.[15]
  • 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
  • 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.[17]
  • 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
  • 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[18]
  • 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[19]
  • 1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
  • 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
  • 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
  • 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu Zaforteza Musoles.
  • 1938 Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".
  • 1938 En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
  • 1939: Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, la espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura repressió de la història contra el català.
    • Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català...
    • A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
    • L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
    • La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
    • S'instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol".
    • 4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol.
    • 25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
    • 4 de març Ban de l'alcalde de Mollet on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
    • 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
    • 31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
    • 18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
    • 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional".
    • 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
    • 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
    • 27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
    • 7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
    • 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
    • 24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
    • 9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
    • 10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
    • 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
    • 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
    • 28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[20]
    • 25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
  • 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
  • 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.[19]
  • 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.[17]
  • 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[17]
  • 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per estar en català.[17]
  • 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics.[17]
  • 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?[21]
  • 1953 Es prohibix a València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.[22][23]
    • Es prohibix l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per estar en català.[23]
  • 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
  • 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.[17]
  • 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
  • 1961:
    • Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.[24]
    • La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
  • 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.[25]
  • 1978 La Constitució relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats (art. 3.2.), però assolint un rang secundari de "dret" i no d' "obligació". .[26]
Malgrat aquests fets, El rei d'Espanya va declarar en 2001: «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes.».[27]

un article de la : http://ca.wikipedia.org/


Què és l'espoli fiscal de Catalunya?


El Professor Xavier Sala i Martin ens explica de manera magistral i planera 
en que consisteix el dèficit fiscal de Catalunya.
Ja era hora que la tele publica del País expliques en horari mes o menys assequible, de que va el robo que nos fa espanya, ara també caldria que expliques el que nos fan los amics del Artur Mas i de la Camacho, que se diuen catalans i segons sembla xifrat amb 16000 milions d'Euros
Espoli fiscal: http://www.zeniting.com/player.php?id=228&app=1

Presentació completíssima del CCN sobre l'espoli fiscal

http://www.tv3.cat/videos/550409/TN-vespre-15072008

El 15 de juliol de 2008 l'estat, després d'anys de reiterades demandes de transparència, publica les balances fiscals, que evidencien l'espoli fiscal anual que frena l'economia catalana sistemàticament.

COMENTARIS DIVERSOS

Millet els va robar pero no sels va endur almenys........No com el pare d'en Mas.....cada cop estic mes rabiat amb la generalitat que amb espanya. Els rics catalans evadeixen 16mil millons d'euros!!!!!!!!!!!!!!!!!! A Suissa i Liechtestein.....Espanya fa el que vol, i jo si fos d'allà ho veuria bé. Però el que fa la generalitat (uns que s'envoltenen la senyera i la estelada i s'omplen la boca de Catalunya) és molt mes greu......
___________________________
S'envolten amb la senyera, i després de forment ni un gra.
El cas és anar fent bullir l'olla, i a l'hora de la veritat agenollar-se davant d'Espanya.
Que recuperin els nostres diners i que els gastin en serveis per als ciutadans de Catalunya, que en són els propietaris!
______________________________
Patètic com els polítics nacionalistes us porten del nas,com als óssos de fira,amb cimbells com "La sobirania", "L'autodeterminació", etc. mentre ells no paren de robar i robar per tots els mitjans al seu abast. S'enriqueixen(ara li toca robar a CiU )amb promeses que us distreguin de la rapinya que diàriament perpetren ells i els seus amics burgesos bucaners de la "societat civil catalana" ... Els causants de l'espoli, senyors, no estan lluny ... Estan i viuen AQUÍ, embolicats en la senyera! ...
_____________________________________
Es pot caminar i menjar cacauets a l'hora. Neteja a la Generalitat? Sí. Aturar el robatori i l'empobriment que ens provoca Espanya? També.

Per cert, aquests de la senyera que dius tu, són els últims que volen la independència. Ja els hi va bé anar fent bullir l'olla. Prou de vividors i de lladres: independència i regeneració democràtica ja! Amb els diners que Espanya ens roba, es podria multiplicar per 2 els pressupostos de la Generalitat.

Pensem-hi, pel futur dels nostres fills
_________________________________________
Amb la independència serem el 4rt Estat més ric de la UE, rellançarem l’economia i crearem milers de llocs de treball, posant fi a l’espoli fiscal
Podem decidir continuar sent una regió pobra d’Espanya... O Podem decidir ser un dels Estats més rics d’Europa!
______________________________________
quina bona feina que en fet els espanyols amb els illencs i valencians... quan tothom parli castellà a la vostra terra i la vostra cultura hagi desaparegut, ja veureu qui és el veritable enemic.

Mai us farem catalans, perquè us convertireu en castellans. El País Valencià i les Illes seran la casa d'estiueig dels castellans que mai aprendran ni un borrall de la vostra llengua. Vindran, embrutaran, us obligaran a canviar la llengua (no os entiendo, hablad castellano) i marxaran..

Passatge del discurs del president Francesc Macià per saludar la constitució del Parlament de Catalunya el 6 de desembre de 1932

Passatge del discurs del president Francesc Macià per saludar la constitució del Parlament de Catalunya el 6 de desembre de 1932 que sempre m’ha agradat. És quan Macià apel•là a l’esperit patriòtic per reivindicar el prestigi i la institucionalització d’aquella Parlament recuperat:

«Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats. Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.

»Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! !Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!

»Sou la lliure voluntat de la pàtria, sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem la història d’un poble justicier que no es vincla, d’un poble que no volgué reis, sinó prínceps, que “eren el primer entre iguals, elegits per ciutadans que, de dret, eren lliures”. És d’entre iguals, que vosaltres, el[e]gireu, ací, el Primer Ciutadà de Catalunya, i el seu Primer Govern.

»Sorn, per l’unànime voler del poble, en I’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en començar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrera. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya.

»I en aquest moment (pastat de tradició i de futur) en què anem a declarar obertes les Corts nostres, recullo, en la meva, tota la deu triomfan[t] del nostre poble, i amb aquestes primeres paraule[s] catalanes, consagro solemnement les llibertats de Catalunya.

»S’acosta l’hora, infants de Catalunya, s’acosta l’hora, obrers intel•lectuals i obrers manuals del camp i de la ciutat, s’acosta l’hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres».


Foto a les Borges Balanques, al Espai Macià, 17 de Desembre del 2011


17/12/11

Càrrega dels Mossos en una protesta contra Artur Mas a la UdG.


















Divuit ferits i 3 detinguts en una càrrega dels Mossos en una protesta contra Artur Mas a la UdG
Segons mossos, 12 dels 18 ferits són agents.
 Els convocants de la concentració critiquen la "violència injustificada"
 i demanen la dimissió de la rectora.


Una vintena de persones han resultat ferides i tres han estat detingudes durant una càrrega dels Mossos d'Esquadra per dispersar un grup d'uns 300 univesitaris que protestaven contra les retallades del Govern a la facultat de Lletres de la Universitat de Girona, al Barri Vell de la capital. Els fets han passat durant la celebració de l'acte institucional dels vint anys de la UdG quan els manifestants han intentat accedir a l'espai on es feia l'acte institucional, presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas. Els estudiants han trencat el cordó policial i han accedit al claustre, on han tirat a terra una porta que comunica amb la sala on se celebra l'acte.
Segons han informat els Mossos, dels 18 ferits 12 són agents. Asseguren que pels volts de les 12 del migdia, diversos agents que treballaven limitant el perímetre de seguretat a l'arribada de les autoritats han rebut l'agressió d'una part dels 600 manifestants. Alguns dels concentrats han intentat traspassar el perímetre delimitat i accedir dins del claustre on es celebrava l'acte.
"De forma reiterada, actitud desafiant i amb l'objectiu de poder accedir a l'aula magna, els manifestants han esbotzat una antiga porta d'emergència", diuen els Mossos, que asseguren que han causat danys visibles a l'accés. Entre la porta i la sala hi ha un desnivell de tres metres, per la qual cosa els agents "davant el risc de que els estudiants i els participants a l'acte poguessin resultar ferits de gravetat, han intervingut per garantir la seguretat" i alguns manifestants han llançat objectes als mossos.

Demanen la dimissió de la rectora
La Plataforma de la UdG, que aplega diversos col·lectius convocants, ha denunciat "l'actuació repressiva i la violència injustificada dels mossos.
En un comunicat, han demanat la dimissió de la rectora, Anna Maria Geli, per haver permés violència

Ara Girona.



Escalada de tensión en Catalunya por los recortes

Una contundente carga policial de los Mossos para evitar el boicot a un acto de Mas en Girona acaba con 18 personas heridas y tres detenidos


Los recortes no cesan en la Generalitat y la tensión va en auge. Lo pudo comprobar hoy Artur Mas en una visita a la Universitat de Girona (UdG), donde le esperaban casi un millar de estudiantes que intentaron boicotear su acto. La protesta acabó como el rosario de la aurora, con una contundente carga de los antidisturbios de los Mossos d'Esquadra cuando 50 estudiantes intentaron boicotear la presencia de Mas en la celebración del 20º aniversario de la UdG.
Los policías tiraron de porras y gases lacrimógenos; los manifestantes respondieron con piedras e incluso alguna mesa. La contienda acabó con 18 personas heridas y tres detenidos.

La de hoy fue la convocatoria más contestataria que ha sufrido Mas en sus propias carnes desde que es president y respondía a la política presupuestaria de la Generalitat con las universidades, que están desencadenando una oleada de recortes de profesores y un incremento de las tarifas. Una muestra más de que la contemporización no es uno de los fuertes del Gobierno de CiU, que se ha erigido en un ejemplo de obstinación para aplicar medidas urgentes.
Son pocas las consellerias que han dudado de aplicar en alguna ocasión el rodillo. Hoy le tocó el turno a la Conselleria de Gobernación, encargada de negociar los recortes salariales y laborales de los funcionarios. Por la mañana se rompía la mesa de la función pública. Por la noche, la web de la Generalitat ya mostraba qué medidas se aplicarán. Dicho y hecho.
Los representantes de CCOO, UGT e IAC no habían tenido tiempo ni de moderar su enfado por el fracaso de las negociaciones. El Gobierno quería terminar rápido, en sólo dos semanas, para poder introducir el recorte de recursos en el anteproyecto de Presupuestos de 2012, que entregará al Parlament tras aprobarlo. Así será. El impacto sobre la plantilla de empleados públicos serán los 625 millones que se fijaron en la tercera reunión, a los que se añadirá el dinero que pueda salir de las contribuciones de los sindicatos, como la jubilación forzosa a los 65 años.

"Ha sido un teatro y no ha habido una voluntad real de negociar", afirmaba Josefina Pujol, secretaria de Función Pública de CCOO, que daba por hecho que el Ejecutivo "aplicará a la fuerza" las medidas que crea convenientes para reducir el déficit. Es la segunda negociación de nivel que se rompe en pocos meses en la sede de Gobernación, pero en este caso, la afectación será muy visible.
Todos los funcionarios perderán dinero fruto de los recortes que se aplicarán de las nóminas los sindicatos calculan que como mínimo 1.800 euros por trabajador, además, unos 8.000 funcionarios, básicamente administrativos, se verán obligados a reducir un 30% de jornada y salario. A todas esas medidas se añadirá una involución de 20 años según las centrales en derechos laborales. Un ejemplo: las madres que quieran estar con sus hijos y reducir jornada deberán renunciar a una parte de su salario.


Sólo habían pasado 48 horas de la multitudinaria protesta en la plaza de Sant Jaume y los tres sindicatos ya convocaban nuevas movilizaciones: el martes ante el Palau de la Generalitat y el miércoles ante el Parlamento.
Durante la negociación, los sindicatos sólo han conseguido que el Gobierno retirara uno de los puntos más ambiciosos que llevó a la mesa: la modificación de los complementos que afectan a profesores y funcionarios de prisiones. Los profesionales sanitarios no se salvarán de la quema. Además de la reducción salarial generalizada que se aplicará en las dos pagas extraordinarias de 2012, sufrirán una reducción del 50% de su retribución variable.
Y en el documento final entregado hoy, el Ejecutivo catalán también echaba marcha atrás parcial en el despido del personal interino. Si eso ha cambiado es porque se ha sustituido por la ya mencionada medida de reducir la jornada a 8.000 interinos. Una medida que se podría ampliar de forma voluntaria a todos aquellos funcionarios que lo deseen, pero en las mismas condiciones: recorte salarial proporcional a las horas de reducción de jornada, de un 30%.


E. ESCRICHE / D. CORDERO

Cal contrastar diferentes informacions, lo segur per experiencia que los enemics del poble catala menteixen.