Cal una Vaga General Indefinida per enderrocar la Dictadura Financera

https://vimeo.com/44808986

Metgessa, monja benedictina i decidida activista social, Teresa Forcades fa una crítica ètica al capitalisme i diu que estem en una dictadura financera que en els últims anys ha segrestat la democràcia. Segons ella, quan un govern actua contra l'interès general dels ciutadans cal respondre amb mesures pacífiques, com ara una vaga general indefinida. Es pregunta com és possible que no es pugui tocar el principi del màxim benefici econòmic i en canvi sí que es pugui desmantellar l'estat del benestar.

Jota de Paüls. Nantros també som Catalunya, Si voleu, deixats de la Generalitat , pero Catalunya//*//

http://www.youtube.com/watch?v=aAyiDfvH23o

Es balla el 15 d'Agost en sortir de Missa.

El ball popular de Paüls és la jota, ballada per gran quantitat de paülsencs sobretot per les Festes Majors, i també es poden sentir en algunes celebracions els famosos "estilos", de forta influència aragonesa. La jota de Paüls, com les de la zona, presenta grans diferències amb la jota aragonesa, com ara que només es pica amb la punta dels dits i no pas amb el taló, com és usual en els aragonesos.

Actualment, la jota de Paüls es balla al so de la música d'una banda instrumental, però abans es ballava al so del tambor i la gaita (recordem que hi ha cases de Paüls que tenen el sobrenom de "gaiter"). La partitura de la música es va perdre, com la de les altres jotes veïnes, moltes d'elles ballades al so de la música de la jota de Paüls, tot i que presenten varietats de punts típics en cadascuna d'elles (Bot, Benifallet, Ascó,...). Només la gran tradició musical de la població ha aconseguit que finalment no es perdés la tonada de la cançó. Aquesta tradició musical és ben reconeguda per tota la comarca amb la coexistència en determinats moments, de dues orquestres musicals, una banda de música i una "xaranga".

La indumentària que porten els balladors és la que portaven els homes i dones de la població a principis del segle XX. Els homes, espardenyes d'espart, pantaló fins davall del genoll, calcilles, faixa, armilla i mocador al cap. Les dones, espardenyes, faldetes i una mena de camisa anomenda "saco"; les més riques o benestants del poble, portaven una mantellina damunt dels muscles, feta de puntilla.

Actualment no hi ha partitura escrita de la Jota de Paüls, per la qual cosa aquesta s'aprén d'"oïda" i van passant de generació en generació.

Esbart Santa Llúcia de Reus.

Festes de Sant Pere 2012

24 de Juny

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOANS I JOANES //*//

BON DIA PATRIOTES.... //*//

I MOLTES FELICITATS A TOTS ELS JOANS I JOANES

QUE TINGUEU UN PLÀCIT DIA D'IDENTITAT CATALANA...//*//

Com varem tenir a El Molar 

 http://www.youtube.com/watch?v=ARY2c19ZbCk&feature=youtu.be

Missatge de la Flama 
del Canigó 2012
El foc és un dels quatre elements essencials 
per a la Humanitat, amb l'aigua, la terra i l'aire, 
i per això el trobem en els rituals i festes més importants.
Però el foc no es dóna a l'home, sinó que l'ha de conquerir. 
No n'hi ha prou de conèixer-lo sinó que l'hem de saber encendre i conservar.

Així, el domini del foc és una de les grans conquestes 
de la humanitat. La seva troballa ens caracteritza 
com a humans. I és tan important per a les nostres vides, 
que cada grup, cada cultura n'ha fet un nus simbòlic, molt poderós.

El foc acompanya les nostres festes en la roda de l'any 
al voltant del sol, de manera que és present en els solsticis 
i equinoccis, com a centre de la festa.

També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l'any amb una solemnitat 
que assenyala el pas de l'àmbit domèstic a tot l'entorn exterior, de manera gradual i creixent. 
El foc comença a l'hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema 
de Nadal fins a Any Nou. 

En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra 
en la llar, que uneix totes les generacions, 

des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc 
i el fum que s'enfilen xemeneia amunt. 

Després, el foc surt a les places i carrers, de forma molt elaborada, com la de la Fia-Faia, 
o més tard, per Sant Antoni en tants pobles, en la construcció del Mai que s'encén, mentre Sant Antoni 
passa pel davall i en surt sa i estalvi, en la renovació i recreació de la societat. La crítica a la societat 
arriba per Sant Josep, omplint les places de València i altres ciutats, com omplirà el mateix centre 
de Berga en la Patum del Corpus o en els vells i nous correfocs de tantes Festes Majors.

Ell foc es va estenent pel calendari fins arribar al punt més alt, en el solstici d'estiu, Sant Joan, 
o Sant Quirc, acompanyant tot el poble, que ha anat conquerint el seu entorn,lluitant 
amb les tenebres i els perills que l'assetgen.

 El foc de Sant Joan arriba als límits de la població,
i en els llocs on es fan falles, els fallaires recorren els camins de la vila, tot dibuixant-los amb el foc, 
des dels límits del terme municipal. 

En aquest recorregut al llarg de l'any, els pobles marquen les fronteres amb els possibles perills, 
els mals esperits, que durant l'hivern havien reduït el territori lliure per a l'home, 

fins a fer-lo refugiar dins de les cases.

 Ara, amb Sant Joan i el solstici d'estiu, la població arriba a la totalitat del seu territori, 

esfuriant les ombres i les pors.

Els fallaires s'emocionen perquè saben que des del centre del poble, 

els estan veient amb la flama que porten, des dels llocs que han arrabassat a la nit, 

perquè tot allò que dibuixen amb el foc és la seva terra.

I això és el que passa amb la Flama del Canigó. 

No fem més que repetir un ritual local i antic, fent-lo arribar fins 
on sentim que formem part del mateix poble. 

Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, 
que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar. 
No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!.

JOSEFINA ROMA
antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona

23 de Juny del 2012

Bona nit del foc del Canigó.

Dels romànics altars no en queda rastre.
Del claustre bizantí no en queda res:
caigueren les imatges d'alabastre
i s'apaga sa llàntia com un astre
que en Canigó no s'encendrà mai més.

Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles
que en lo Confent posà l'eternitat;
semblen garric los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: -Doncs que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la terra entrelligava
cada matí per beneir a Déu.

-Campanes ja no tinc -li responia
lo ferreny campanar de sant Martí.-
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria!
per tocar a morts pels monjos i per mi.

Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegí plorar;
set vegades per veure'm se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren;
tu que vius més avall, no els veus tornar?

-No! Pel camí de Codolat i Prada
sols minaires obiro i llauradors;
diu que torna a son arbre la niuada,
mes, ai!, la que deixà nostra brancada
no hi cantarà mai més dolces amors.

Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;
nosaltres damunt seu anam caient;
lo segle que en deu tant ara ens aterra,
en son oblit nostra grandor enterra
i ossos i glòries i records se'ns ven.

-Ai! ell ventà les cendres venerables
del comte de Rià, mon fundador;
convertí més capelles en estables,
i desniuats los àngels per diables
en eixos cims ploraren de tristor.

I jo plorava amb ells i encara ploro,
mes, ai!, sens esperança de conhort,
puix tot se'n va, i no torna lo que enyoro,
i de pressa, de pressa, jo m'esfloro,
rusc on l'abell murmuriós s'és mort.

-Caurem plegats -lo de Cuixà contesta-.
Jo altre cloquer tenia al meu costat;
rival dels puigs, alçava l'ampla testa,
i amb sa sonora veu, dolça o feresta,
estrafeia el clarí o la tempestat.

Com jo tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadavre gegantí.

Abans de gaire ma deforme ossada
blanquejarà en la vall de Codalet;
lo front me pesa més, i a la vesprada,
quan visita la lluna l'encontrada,
tota s'estranya de trobar-m´hi dret.

Vaig a ajaure'm també: d'eixes altures
tu baixaràs a reposar amb mi,
i ai!, qui llaure les nostres sepultures
no sabrà dir a les edats futures
on foren sant Miquel i sant Martí.-

Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
més, l'endemà al matí, al sortir el sol,
recomençant los càntics que ells acaben,
los tudons amb l'heura conversaven,
amb l'estrella del dia el rossinyol.

Somrigué la muntanya engallardida
com si estrenàs son verdejant mantell;
mostra's com núvia de joiells guarnida;
i de ses mil congestes la florida
blanca esbandí com taronger novell.

Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Deú;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu.

(Fragment de Canigó)

Bona nit del foc del Canigó.
Fotos a "El Molar" recepció i repartiment del Foc del Canigó per als Pobles del Priorat.

Los Mossos disparen foc real de moment a siluetes de Foto-periodistes

Salvados un gran reportatge del comportament de la policia espanyola i catalana.

https://vimeo.com/44495988

PER QUÈ NO BANCA PÚBLICA?

Per què el govern espanyol ha invertit tants diners en salvar la banca, amb tan pocs resultats a facilitar el crèdit? ... Hauria estat una mesura molt més eficaç i equitativa si l'Estat espanyol (amb els diners invertits en ajudar els banquers i als seus accionistes) haurien fet el banc públic ... "
Una notícia que segur vostè no hi haurà llegit en els majors mitjans d'informació del país és la del moviment que està passant als EUA (centre de la crisi financera), que gaudeix de gran suport popular, que proposa la creació de banques públiques, tant a nivell estatal com federal. En part, això es deu a l'enorme descrèdit que la banca privada té en aquell país. Segons les últimes enquestes, els bancs estan entre les institucions menys valorades en la societat nord-americana. Malgrat les enormes quantitats de fons públics que els bancs han rebut, encara avui és difícil per a les petites i mitjanes empreses, així com per a la majoria de la ciutadania, aconseguir crèdit bancari. En lloc d'utilitzar els fons públics per complir aquesta funció social (l'oferiment de crèdit), els grans bancs han utilitzat aquests fons per continuar amb els seus comportaments especulatius (que van causar la crisi financera) i per incrementar encara més els salaris i bons dels seus directius. Com a conseqüència, l'hostilitat de la població cap als bancs s'ha accentuat encara més.

 Però l'altra raó que hi hagi un nombre creixent de representants polítics que, pressionats per l'opinió popular, estiguin proposant crear una banca pública és l'experiència positiva de la banca pública en aquells estats que tenen bancs estatals públics. D'ells el més conegut és el Banc Estatal de l'estat de North Dakota, fundat fa noranta-un anys, el capital inicial es va basar en els impostos i taxes estatals que continuen sent la font principal d'aquell banc. Segons les seves regles internes, tal banc estatal té prohibit fer inversions en activitats especulatives, li ha d'exigir, a més, que inverteixi en el propi estat de North Dakota. Ha estat un dels bancs més solvents i menys afectats per la crisi financera que pateix el país. I també un dels pocs bancs que va prevenir la bombolla immobiliària, evitant les hipoteques escombraries (subprime mortgages) en la seva pràctica bancària. Tal com escriu Ellen Brown en el seu llibre Web of Debt, tal banc públic és responsable que aquell Estat no hagi patit l'escassetat de crèdit que han patit la majoria d'estats als EUA.
Això explica que molts altres estats estan pensant en constituir bancs públics similars. Ha aparegut, així, una onada de propostes en els parlaments estatals de diversos estats (Vermont, Virgínia, Michigan, Washington State), que proposen l'establiment de bancs estatals públics. Totes estàs propostes responen al afartament de la població cap al sistema bancari actual i la utilització de fons públics per salvar-lo. Reproduint el mateix enuig general, diversos parlaments estatals han prohibit que els fons de l'estat s'inverteixin en bancs d'inversió (Investments Banks) que aconsegueixen els seus beneficis a base d'inversions especulatives que posen en risc els fons públics.
I una altra dada important, que tampoc hi haurà llegit en els majors mitjans d'informació i persuasió espanyols és que es comencen a escoltar veus als EUA que estan demanant també que s'estableixi un banc públic, veus que estan trobant una gran receptivitat al carrer, i fins i tot en alguns sectors del Congrés (que no han estat captats encara pels lobbies de la Banca). Entre aquestes veus hi ha la del Premi Nobel d'Economia, Joseph Stiglitz, que en un article recent a la revista The Nation indicava que els 700.000 milions de dòlars que es van gastar per ajudar la banca, s'haurien d'haver utilitzat en establir una banca pública, evitant així que els EUA tingués l'enorme problema de crèdit que té avui. Segons Joseph Stiglitz aquests diners podria haver suposat la creació d'un Banc Públic, a partir del qual podria haver-se arribat a una activitat creditícia de 7.000 bilions de dòlars (seguint el criteri de seguretat d'1 a 10, fins i tot més conservador que el d'1 a 30 que ha estat la pràctica bancària generalitzada). Aquesta quantitat significa una capacitat molt més gran que la que avui necessita el país. Concloïa Stiglitz, en l'article, que l'ajuda a la banca no havia estat, en realitat, una mesura per facilitar el crèdit, sinó una intervenció pública amb l'objectiu primordial de salvar als banquers i als accionistes.
Aquestes notícies que vostè no hi haurà llegit en els majors mitjans d'informació i persuasió espanyols són molt rellevants per a Espanya també, ja que la mateixa pregunta s'hauria de fer al nostre país. Per què el govern espanyol ha invertit tants diners en salvar la banca, amb tan pocs resultats a facilitar el crèdit? La població, així com els mitjans i petits empresaris (els empresaris que creen més ocupació en el sector privat a Espanya), tenen enormes dificultats en aconseguir crèdit i això malgrat que el govern ha invertit enormes quantitats en ajuda als bancs. Hauria estat una mesura molt més eficaç i equitativa si l'Estat espanyol (amb els diners invertits en ajudar als banquers i als seus accionistes) haurien fet el banc públic, tal com, em consta, el Sr Stiglitz va suggerir a les autoritats espanyoles sense que , segons sembla, tingués cap resposta.
I el fet que no ho fessin és, un cop més, conseqüència del gran poder de la banca a Espanya (el poder fàctic de major força al nostre país), liderat pel Banc d'Espanya, el governador (nomenat pel govern socialista ) és el màxim exponent del pensament liberal, pensament que ha causat l'enorme crisi actual, i encara avui domina la cultura econòmica del país. La nacionalització de la banca o la creació d'una banca pública és un dels grans tabús, dels molts que hi ha a la cultura política i mediàtica del país, que hauria de desaparèixer per permetre un autèntic debat sobre la situació bancària a Espanya, que, en contra del que promou la saviesa convencional al país, necessita fer canvis molt substancials en els seus sistemes de propietat, de govern i de funcions.

un gran article de  Vicenç Navarro

Un informe sobre BFA-Bankia demostra que es van ocultar les pèrdues amb mala fe. BFA-Bankia va intentar aprovar els comptes ocultant pèrdues de 4.690 milions.

 L'associació d'usuaris de banca Adicae denuncia que es va amagar el forat econòmic per enganyar a inversors i falicitar la seva entrada en Borsa.
    L'informe desmenteix que hagi pèrdues a causa de la major exigència de provisions, com asseguren des de l'entitat.
L'associació d'usuaris de banca Adicae ha publicat un informe demolidor a què ha tingut accés 20 minuts sobre la gestió i sortida a Borsa de BFA-Bankia en què denuncia que les pèrdues reflectides pel banc van ser ocultades sistemàticament ia propòsit per enganyar els inversors i facilitar la seva entrada a l'Ibex-35. Entre altres acusacions, els usuaris de banca acusen a l'entitat anteriorment presidida per Rodrigo Rato d '"intentar aprovar uns comptes anuals ocultant 4.690 milions d'euros en pèrdues".
Adicae enumera en el seu document 9 conclusions que, segons ells, demostren que hi ha prou raons per exigir responsabilitats als anteriors gestors de l'entitat. En primer lloc, desmenteix que hagués pèrdues aflorades en BFA-Bankia causa de la major exigència de provisions, tal com defensen els nous administradors de la societat.
"Tant les pèrdues aflorades en la reformulació de comptes el 2011 com les anunciades en l'informe d'auditoria per a 2012 provenen íntegrament de dotació de provisions sobre actius ja existents el 2010, i per tant ja eren pèrdues de 2010", sosté Adicae, que a més acusa l'anterior equip directiu de no haver informat correctament als inversors que la solvència de BFA estava lligada directament a la de Bankia. A l'associació creuen que si el petit accionista hagués estat informat correctament d'aquests riscos mai hagués optat per comprar accions de Bankia a 3,75 euros.Un acte deliberat
La tesi d'Adicae apunta a una ocultació deliberada de les veritables comptes de l'entitat. Es va presentar una realitat en què BFA-Bankia obtenia beneficis recurrents, si bé després es van demostrar falsos. L'entitat va al · legar que els nous decrets aprovats pel Govern els van obligar a augmentar provisions i per tant a presentar pèrdues, encara que tal com sosté Adicae "són pèrdues que ja haurien d'haver figurat en els comptes de Bankia de 2010".
L'associació d'usuaris conclou que es reconeix "mala fe dels administradors el 2011 en intentar aprovar uns comptes anuals ocultant 4.690 milions d'euros en pèrdues" i que, un cop reformulades els comptes anuals (i per fi reconegudes les pèrdues) en Bankia no són capaços d'explicar el motiu pel qual s'han produït aquesta pèrdua de solvència.
A la vista d'aquestes conclusions, l'associació veu sobrats motius per exigir responsabilitats a l'entitat, i fins i tot per encausar penalment als seus gestors. Tal com ja va avançar aquest diari, l'estratègia d'Adicae passa primer per intentar promoure en la propera Junta General d'Accionistes de Bankia una acció social de responsabilitat. Això suposaria que els actuals gestors demandar als anteriors a la vista del greu dany que han comès a l'entitat nacionalitzada.

un gran article de 20minuts. es

# 29m: Mossos infiltrats van tornar a ser descoberts al Passeig de Gràcia de Barcelona

Els agents secrets fugen de la multitud, que els increpa

. En un dels dos vídeos parace observar una agressió a un manifestant, que cau a terra

Durant la Vaga General d'ahir, 29 de març, cap a les dues de la tarda, set mossos d'esquadra, sis homes i una dona, van tornar a ser descoberts tot i anar disfressats pel que ells consideren que és el "vestit d'un antisistema ". Vestits de negre, alguns amb mocadors negres que tapaven el seu rostre i motxilles.

En els dos vídeos gravats per activistes s'observa que porten porres extensibles. En el primer, els manifestants els envolten mentre s'observa com dos d'ells (els més endarrerits) fugen. En el segon-gravat des del punt de vista contrari-es mostra als cinc avançats (una dona rossa i quatre homes), una agressió a un manifestant que cau a terra, i els dos que corren una mica més enrere del primer vídeo.

No és la primera ni serà l'última vegada en què s'identifica a policies disfressats de "antisistema" que s'infiltren entre els manifestants i actuen de forma violenta. 

Recordem que durant la mobilització del 15 de Juny de 2011, diversos d'ells van ser envoltats al costat del Parlament Català, i allí van romandre fins que diversos "antiavalots" van acudir per escortar fora de la multitud de manifestants que els increpava.

Altres vídeos de policies encaputxats amb la cara tapada, amb roba similar a la dels manifestants que en els mitjans són considerats "radicals violents" circulen per internet des d'ahir.

Un altre vídeo en què pot observar-se a un tipus amb samarreta blava clara, amb la cara tapada, motxilla grisa-negra similar a les dels anteriors vídeos, molt musculat, i amb una porra extensible d'acer (entra en escena al minut 1:10). 

 El vídeo transcorre durant l'incendi d'un "Starbuks" a Barcelona.
Segons diversos testimonis, 

alguns encaputxats van rebentar la plataforma de l'Starbuks tirant material de construcció arrencat, i després el van incendiar.

 Actualització (2012.03.31);
A partir del Minut 0:45 del vídeo.

el artista se lluís destrossa'n i incita'n a fer-ho

Després de l'incendi de Starbuks, una altra vegada veiem al mateix tipus musculat de la samarreta blava clara que portava la porra extensible 

 i la motxilla grisa-negra,

 en aquesta ocasió destrossant una sucursal del banc Sabadell Atlántico,

 al costat de tres o quatre individus més.

Rescat, amb Jonathan Tepper, Ada Colau i Robert Tornabell

Tres veus i tres visions diferents sobre les conseqüències que tindrà sobre l'economia real el rescat bancari demanat pel govern de Mariano Rajoy.

https://vimeo.com/44357879
Robert Tornabell és catedràtic de Banca i exdegà d'ESADE. Diu que el rescat farà augmentar el dèficit de l'Estat i que cal un control més estricte de les activitats dels bancs.
Ada Colau és la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Diu que és intolerable que es prioritzi rescatar els responsables de la crisi sense contrapartides clares.
Jonathan Tepper és economista i analista financer. Per ell és increïble que no s'hagin canviat líders polítics i dirigents bancaris i que no s'hagin obert causes criminals.

JURA DE BANDERA DE LA ESTELADA EN PLENA PLAÇA DE SANT JAUME

http://www.youtube.com/watch?v=YMVgu8TA6-0 

Per a aquells que creguin que l'acte del Dissabte tindrá un perfil folklòric o sensibler a l'estil tradicional, sento decebre'ls pro no van per aquí les coses..., el nostre acte ha de ser solemne i correcte com és el propi quan de catalans i independentistes es tracta, aquells que esperin un acte similar al de les casernes militars, millor que es quedin a casa, nosaltres som gent seriosa i amb categoria.
https://www.facebook.com/events/383064215084840/?context=create

Les conseqüencìes del cas Dívar

Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, analitza la credibilitat de les declaracions del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, 

 https://vimeo.com/43853385

unes declaracions fetes ahir en roda de premsa sobre 20 viatges que va fer a Marbella entre els anys 2008 i 2011 pagats amb diners públics.

Trama dels Peatges Abertis-CiU al descobert al Parlament (no us perdeu vídeo)!‏

URIEL BERTRAN DESTAPA TOTA LA TRAMA DELS PEATGES AL PARLAMENT I FA BOCINS LA MULTA IL·LEGAL #NOVULLPAGAR 

Aquesta tarda a la sessió del Parlament de Catalunya el Diputat de Solidaritat Catalana per la Independència Uriel Bertran ha destapat tota la trama dels peatges i ha fet bocins la multa il·legal que va rebre.

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) Uriel Bertran ha defensat aquesta tarda al Ple del Parlament una moció del seu grup que reclamava:

* El respecte i reconeixement del Parlament a totes les persones que han participat del #novullpagar peatges.

* No imposar cap multa de trànsit als ciutadans pel fet de no pagar un peatge, per ser manifestament il·legals.

* La gratuïtat de les autopistes pel fet d'haver-se pagat i amortitzat el cost de les infraestructures desenes de vegades.

Aquesta moció no ha prosperat ja que l'aliança CiU-PP ha votat en contra de la tots els punts.

Finalment el diputat independentista ha explicat "la trama dels peatges en 10 punts" que tenim a bé d'adjuntar-vos i ha estripat una de les multes que li ha enviat el Servei Català de Trànsit.
Aquí teniu el vídeo

http://www.youtube.com/watch?v=kOt4OVAS7wg

 No us el perdeu.

Us compartim també una imatge que resumeix i explica perfectament la trama dels peatges a Catalunya:

PODEU VEURE EL GRÀFIC "LA TRAMA DELS PEATGES EN 10 PUNTS" AQUÍ:

http://www.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/actualitat2/gr%C3%A0fi...

1. La Caixa és l'accionista majoritària d'Abertis.

2. CiU deu a La Caixa 24,4 MEUR en crèdits (2011).

3. Abertis va finançar la darrera campanya electoral d'Artur Mas amb 150.000 €.

4. Miquel Roca va ser el secretari general de Convergència i portaveu al Congrés de CiU.
Actualment Roca és el secretari del Consell d'Administració d'Abertis i president de la
Fundación Abertis. El bufet d'advocats Roca Junyent treballa pel govern de CiU.

5. Salvador Alemany és president del grup Abertis. També és el principal assessor del
president de la Generalitat Artur Mas (CiU) i president del CAREC.

6. Artur Mas i Lluís Recoder permeten beneficis de 344 MEUR a Abertis que treuen de les autopistes catalanes, que estan amortitzades desenes de vegades.

7. Lluís Recoder malvendrà a Abertis l'empresa pública TABASA (Túnels del Cadí i Túnel de Vallvidrera), una de les poques empreses públiques catalanes que genera beneficis. El mentor polític de Recoder és Miquel Roca.

8. Felip Puig esdevé cobrador del frac d'Abertis
i se serveix del Servei Català de Trànsit per
imposar multes il·legals amb la finalitat de
boicotejar el #novullpagar i evitar d'aquesta manera la fallida d'Abertis.

9. Ex-consellers de CiU han estat captats perAbertis i incorporats al seu Consell d'administració: Francesc Homs, Josep Manuel Basáñez i Macià Alavedra. Alavedra ha estat a presó per altres corruptel·les.

10. La Fundación Abertis és mecenes del Palau de la Música (Fèlix Millet) des de 1997. La policia investiga si els diners han anat a parar a la Fundació Trias Fargas actualment CatDem) per finançar il·legalment les campanyes electorals de CiU.

 Feu arribar aquesta informació a tothom! 

Acabem amb la seva impunitat!

Visca Catalunya Lliure!

Modest Guinjoan a la Presentació de l'ANC de Cambrils.

http://www.youtube.com/watch?v=3plAM579BL0&feature=youtu.be

Cambrils per la Independència es presenta en públic, al Centre Cultural.
A partir de les 8 del vespre, el Centre Cultural vare acollir la presentació de Cambrils per la Independència, seu territorial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en un acte en el que interveniren l'economista i professor de la UPF, Modest Guinjoan, autor del llibre Sense Espanya, així com Carme Forcadell, presidenta de l'ANC. L'acte vare ser presentat per l'artista cambrilenca Nuri Mariné. La secció local de l'ANC es va constituir fa unes tres setmanes i l'acte vare tenir com a objectiu prioritari el de donar-se a conèixer i obrir les portes d'aquest moviment ciutadà a qualsevol persona que hi estigui interessada a formar-ne part. Segons ha explicat el responsable de premsa de l'ANC a Cambrils, Oriol Teixell, a Revista Cambrils Diari Digital, "ara som al voltant d'una vintena de persones. Hem de ser més gent i l'acte ha de servir per a que la gent que vulgui col•laborar amb l'ANC ho pugui fer". De moment, la secció local té com a coordinador a Joan Ball-llosera.

Marxa cap a la Independència

Des de Cambrils per la Independència s'aniran oferint monogràfics temàtics: l'economia, les pensions, les empreses,... seran temes que s'aniran tractant amb especialistes. Es tracta, segons Teixell, de "conscienciar la gent de què la independència no només és possible sinó que, a més, reportaria una millora de la condició social i econòmica dels catalans".
En el marc de l'ANC a nivell nacional, aquest estiu s'ha previst fer la Marxa cap a la Independència que recorrerà quatre àmbits territorials de Catalunya i servirà per a donar visibilitat a l'ANC. La Marxa s'iniciarà amb un gran acte el dia 30 de juny i finalitzarà l'11 de Setembre amb una gran concentració a Barcelona que, segons l'ANC, marcarà un punt de no retorn: "no volem seguir commemorant derrotes, ens hem posat en marxa per celebrar ben aviat el dia de la Independència".

Cambrils 8 de Juny del 2012

Carme Forcadell a la Presentació de l'ANC de Cambrils

 

http://www.youtube.com/watch?v=gywCUDkMsaQ&feature=youtu.be

8 de Juny a Cambrils

Irene Martín Abellan a la Presentació de l'ANC de Salou

http://www.youtube.com/watch?v=18Mdgfe9IAo

Salou 29 de Maig del 2012

Presentació a Salou de l'ANC a carrec de Jaume Ciurana

http://www.youtube.com/watch?v=ShvBWwNPWMI&feature=youtu.be

Salou 29 de Maig del 2012

El cine de Paco

Un documental que descobreix el què el No-Do mai ens va ensenyar.

https://vimeo.com/43575199

Durant anys i de manera repetida apareixia en les cròniques del NODO un Francisco Franco pescant enormes peixos en diversos rius del nord de la península amb una habilitat que el cronista es cuidava de lloar com a increïble. Mig món ja sospitava aleshores que tot allò era un muntatge, però no hi havia manera de saber-ho perquè el “noticiario documental” va ser un dels millors invents del règim per fer-se autopropaganda i aquelles imatges de pesca, evidentment, ho eren.

El documental “El cine de Paco “ ha tingut accés a una part de les imatges descartades del NO-DO on es veuen seqüències inèdites de Franco pescant o jugant a golf, que es van censurar en el seu moment perquè no donaven una bona imatge del “caudillo”. Com molta gent recorda, en els noticiaris editats, quan Franco jugava a golf li entraven totes les pilotes i cobrava uns peixos formidables, però, com es veurà, la realitat era tota una altra.

El documental de 50 minuts és un passeig per les imatges més grotesques del NODO a les quals s’han afegit uns valuosíssims retalls provinents del magatzem anomenat de descartes del noticiari que no havien estat mai projectats públicament. La combinació entre les imatges del que es deia i les que s’amagaven és com a mínim sorprenent i, a vegades, mostren la subtilesa de la censura, mentre que, en altres, evidencien la manipulació del règim a l’hora de no mostrar la decrepitud del “caudillo”.

Franco volia que Espanya fos un país fantàstic i el NO-DO era el millor vehicle per transmetre aquesta imatge de felicitat col•lectiva, de perfecció política i de bravura en la figura del seu líder.

Era la seva manera de fer cinema, era el cine de Paco.

“L’Operació Garzón va fracassar” malgrat el disbarat de torturats impunement amb la vista grossa del Pujol i Maragall

Entrevista a Carles Benítez, documentalista i productor d’“Operació Garzón contra l’independentisme català”. Publicat a Media.cat el 13 de març de 2012.

Quina és la idea que voleu transmetre amb el documental?

Volem recuperar la memòria històrica del que va passar fa vint anys, com amb l’excusa de la febre olímpica hi ha gent que va ser detinguda i torturada. I no sols els casos concrets, sinó també en quin context polític i social es va donar, com això va ser silenciat als mitjans. Volem que la gent sàpiga que aquí s’ha torturat sota la bandera de la democràcia.
 

I per què us heu decidit a fer-lo precisament ara?

Ara és el vintè aniversari i es vol fer una sèrie d’actes commemoratius, és una bona excusa, no? Però no sols és la xifra. Creiem que el documental és molt més actual ara que fa uns anys, hem de pensar que el model olímpic i tota l’aposta per la indústria del totxo que va comportar són a l’origen de la crisi que patim actualment. Cal retrocedir a llavors per entendre el que passa avui.
 

I també perquè no podem deixar passar més temps. Passen els anys i pugen noves generacions que no saben d’on vénen. La setmana passada va fer 30 anys que es va empresonar gent pel simple delicte de dur una pancarta amb el lema “independència” i això no ho sap ningú. I és important no perdre el fil dels orígens de l’independentisme, saber que si avui aquest debat és on és, és gràcies a que des de l’any 1978 hi ha una gent que no va cedir a les amenaces i les prohibicions i va defensar aquesta opció política.
 

No teniu por explicar una història d’aquestes “que ja no interessen ningú”?

Per a res. Veiem que cada cop més gent s’interessa per aquesta part de la història del país que no pas, potser, en el moment en que estava passant. L’èxit d’audiència de reportatges com el de “Terra Lliure. Punt i final” o “La Crida,  història d’una resposta” així ho certifiquen.
 

Un dels problemes d’aquest tipus de reportatges és posar davant la càmera als representants del poder, que tracten de no entrar en debats que no controlen. En aquest sentit, heu aconseguit compromisos de participar al documental?

La nostra idea és fer un reportatge complet, que mostri totes les parts. Sabem que no serà fàcil però tampoc impossible i farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho. Per ara ja hem començat els contactes i ara ens falta que ens confirmin o ho declinin.
 

És obvi que aquest és l’objectiu final del documental, però podria avançar quin era l’objectiu de l’Operació Garzón?

Hi havia dos objectius clars. El primer, més directe, carregar-se l’independentisme combatiu, el que desafiava més obertament l’Estat espanyol. I l’altre, indirectament, atemorir les reivindicacions nacionals. I veient com es troba avui el moviment independentista és obvi que ha fracassat. Si bé en un primer moment va recular, amb els anys s’ha revifat fins a l’explosió actual. La repressió va poder carregar-se alguns sectors més combatius, però no el conjunt del moviment popular, que era molt més profund.
 

Per dur endavant el projecte heu optat per llançar una campanya de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami. Com ha estat l’experiència?

Fantàstica. Hem tingut una resposta exemplar. En sols una setmana vam aconseguir el pressupost necessari.

Ara tenim el compromís d’explicar en 60 minuts tot el que va passar, fer-ho molt bé i en un producte d’alta qualitat.
 

Heu fet un perfil de la gent que ha col·laborat econòmicament amb el documental? És gent que va viure els fets i vol que s’expliquin o gent més joves que vol saber?

Hi ha de tot, els suports han estat molt diversos. És cert que hi ha “vella guàrdia”, però també molta, moltíssima gent jove amb ganes de saber i això ens ha impressionat. També hi ha molta diversitat ideològica. Hi ha gent independentista, però d’altres que no ho són, sols volen què s’expliqui que va passar.
 

Com expliqueu aquesta dèria per saber més del passat en un temps que es diu que la gent jove no es compromet?

Veig que hi ha un canvi de mentalitat. La gent té ganes de saber, no sols del passat, també del present. Ja no es contenta sols amb el que li diu la televisió, vol anar més enllà. I internet ha donat ales a aquesta necessitat.
 

Un cop resolt el finançament us queda la distribució, un altre dels grans problemes de les produccions independents. Heu pensat com fer-la?

Aquesta part encara l’estem perfilant. Tenim clar que servirà per als actes commemoratius del 20è aniversari dels fets. Aquests seran l’estrena del documental. Un cop cobert aquest punt mirarem quines són les millors maneres d’arribar a un públic com més ampli millor.

Memòria històrica En marxa els actes de commemoració del 20è aniversari de l'Operació Garzón

Aquest dissabte el Teatre Principal d'Olot acollirà l'estrena del documental i un homenatge als encausats del 92 

La commemoració del 20è aniversari del macrooperatiu contra l'independentisme català de l'any 1992 conegut com a Operació Garzón i el record als independentistes que ho van patir ja està en marxa. Aquest dimecres Llibertat.cat ha presentat en roda de premsa [fotos] els actes que se celebraran per recordar la cara més oculta dels Jocs Olímpics, com va ser l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva contra l'independentisme català que aquesta va comportar.

El tret de sortidà el donarà un gran acte que se celebrarà a Olot aquest cap de setmana. Narcí Casadevall, de l'Assemblea de l'Esquerra Independentista de la Garrotxa (AEIG), entitat organitzadora de l'esdeveniment, ha explicat que l'acte comptarà amb dos plats forts: un homenatge als encausats, que per primera vegada es retrobaran tots junts 20 anys després, i l'estrena del documental Operació Garzón contra l'independentisme català [tràiler]. A més, s'homenatjarà, també, el lletrat Sebastià Salellas, un dels advocats que va portar els casos de tortures de l'Operació Garzón al Tribunal d'Estrasburg.
Els assistents al Teatre Principal d'Olot seran els primers a veure el treball just sortit del forn. Les entrades es poden adquirir al preu de 3 euros des del Telentrada o bé des del mateix recinte cultural. L'acte comptarà amb altres activitats com actuacions musicals i un dinar popular.
Ramon López: "La tortura serveix per destruir la persona i la dissidència política"
El portaveu d'Alerta Solidària Xavi Pellicer i Ramon López, representant de Memòria contra la Tortura i del col·lectiu d'encausats del 92, han destacat la necessitat de recuperar la memòria històrica i han agraït a Llibertat.cat la tasca de recuperar "la memòria viva d'uns fets que tot i que van passar fa 20 anys encara són presents al nostre món".
López ha explicat que el 92 "els drets més elementals es van anar conculant ja que l'estratègia de l'Estat anava més enllà d'un mer esdeveniment esportiu". Segons ha dit, "aquesta ràtzia política estava orquestrada des del poder polític amb un protagonisme important per part del poder judicial". López ha recordat "tots els que ens van ajudar en aquell periple" i ha tingut paraules d'agraïment per a Sebastià Salellas.
Així mateix, ha volgut destacar que la tortura i els abusos de poder encara existeixen: "L'ús de la tortura no serveix només per desarmar, serveix per destruir la persona i també la dissidència política, el col·lectiu", una xacra que continua produint-se a tot el món, ha subratllat. I ha afegit: "El nostre país no en queda exempt perquè els poders polític i judicial no fan res per eradicar-lo".
Xavi Pellicer: "La repressió no va tenir cap més efecte que reforçar la lluita"
De la seva banda, Xavi Pellicer, d'Alerta Solidària, ha destacat la importància de l'"exercici de memòria històrica que s'està fent per recordar, per no oblidar i perquè no es torni a repetir". Segons ha asseverat, "la repressió no va tenir cap més efecte que reforçar la lluita" i en aquest sentit ha recordat que "segueixen aquí moltes de les persones que fa 20 anys estaven lluitant".
"A Alerta Solidària ens sentim hereus dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans que es van crear arran d'aquelles detencions i per tant volem remarcar la feina que van fer i fer-los un homenatge", ha dit. I ha afegit que "totes les organitzacions de l'Esquerra Independentista ens sentim hereus de la seixantena d'independentistes que van ser detinguts".
Tot i així, Pellicer ha volgut fer una menció especial a la repressió que es viu actualment als Països Catalans, amb un centenar de vaguistes perseguits, i s'ha solidaritzat amb Andreu i Rubén, els dos joves que estan en presó preventiva per mobilitzar-se durant la vaga general.
Isabel Clara-Simó: "Han guanyat els torturats, hem guanyat nosaltres"
En la roda de premsa també hi ha participat l'escriptora Isabel Clara-Simó, una de les veus que l'any 92 va denunciar públicament les tortures i es va posar al costat dels represaliats. Tot i reconèixer que "tots aquells delictes espantosos van quedar impunes i que encara esperem que s'iniciï una investigació", Clara-Simó ha donat mostres d'optimisme assegurant que "han guanyat els torturats, hem guanyat nosaltres". I ha recordat que la xiulada contra l'himne espanyol i la monarquia va ser "més gran que mai tot i que ens volien callats".
"Ni nosaltres ni ells [els encausats del 92] podrem oblidar mai. Aquell poble que permet que li arrabassin la memòria és un poble mesell, la memòria no es pot esborrar. Garzón ha caigut i nosaltres continuem xiulant i els nostres torturats seguiran sent homenatjats", ha manifestat Clara-Simó.
Ronda de presentacions durant l'estiu
Carles Benítez, representant de Llibertat.cat, ha remarcat que el d'Olot obrirà tota una programació d'actes que s'allargarà durant bona part de l'estiu i en aquest sentit ha avançat que el 22 de juny el documental es presentarà al Teatre Monumental de Mataró en un acte organitzat per la CUP del qual es donaran detalls properament.
Detalls del documental
Benítez ha exposat que Operació Garzón contra l’independentisme català repassa en poc menys d’una hora la cronologia de fets del que va significar aquesta macrooperació político-judicial. "Partint de la contextualització de la celebració dels Jocs i dels diferents moviments opositors, s’estira el fil per entendre el perquè i el com s’inicia aquesta cadena de detencions", ha destacat.
El periodista ha assenyalat que a partir d’aquí apareixen relats personals i de familiars que expliquen com els detenen i, a alguns, com són torturats i humiliats; familiars que narren el drama de no saber res dels detinguts durant cinc dies, a l’empar de la Llei Antiterrorista; l’entrada, pistola en mà, de la policia a mitjans de comunicació i la censura que van patir diversos periodistes.
També es recorden les mostres de suport que van rebre per part d’amplis sectors de la ciutadania i el rebuig a aquesta operació, les contínues irregularitats judicials que van existir al llarg de tot el procés, i la victòria moral que va significar la sentència d’Estrasburg que condemnava l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures.
Protagonistes
Benítez ha detallat que un total de 32 persones de diversos àmbits han participat en la realització d’aquest documental: encausats com Joan Rocamora, Pep Musté, Carles Bonaventura o Ramon Piqué; els advocats Ignsasi Doñate o August Gil Matamalà; els periodistes Vicent Partal o David Bassa; personalitats que van donar suport als encausats com Isabel-Clara Simó o Josep Maria Terricabras; la mitjançera de les negociacions designada per la Generalitat, la diputada Rosa Bruguera; o el juge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón.