Aquella nit vaig creuar el Pont de la Dignitat

Aquella nit 

ens vam mirar en silenci, cara a cara,

drets, en la llunyania, com dos pins

dalt d’una costa aturonada

-quan despentina, el vent, la platja solitària-.

http://vimeo.com/groups/73097/videos/32226998

Jo, indecís, amb els braços pengim-penjam,

com un molí feixuc, de malfargades aspes;

tu, amb una lluïssor estranya, a les pupil•les,

i amb una gran tristesa, al fons de l’ànima!

Aquella nit vaig atansar-me a tu,

amb l’afany de rompre el silenci.

La meva veu

s’inflà i morí, com una llarga onada,

i vaig sentir una salabror a la boca…

Jo, el pi vençut

i humiliat, podrida ja l’escorça,

a punt de caure, demanant perdó.

Tu, l’arbre esvelt,

amb la capçada a punt d’atènyer els núvols,

i els ulls mig emboirats, com en un somni!

Aquella nit

ens diguérem adéu, per última vegada…

Des de Fuga del mil•lenni (2001),

Pàmias i Grau, Jordi

foto a la platja de l'Ardica, Cambrils 26 de Març del 2010