He viscut dessota un cel estrany, i la meva pau no se ha mudat.

D'aquest fet no en puc presumir, es merit de qui me ha guiat espiritualment per el Camí,
i aquí hi cap moltíssima gent amb qui he tingut la sort de caminar
i amb qui continuo fent i aquí hi ets TU.

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,

i la seva pau no es mudava;

i qui d'uns ulls d'amor sotjant la seva gorga brava

no hi ha vist terrejar l'engany.

I qui estima els seus dies l'un per la vàlua de l'altre

estima, com les parts iguals

d'un tresor mesurat; i qui no va a l'encalç

del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,

insaciable que és, ens lleva

fins l'esperança, casta penyora de la treva

que la Mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:

que deixa els rems i, ajagut

dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,

s'abandona a una aigua serena.

Us deixo un poema de Carles Riba que es deixa seduir, com tants altres poetes, pel clàssic tema del Beatus ille. Disfruteu-lo, perquè és preciós.

6  (del llibre Estances)

Fotos aquest mig dia  2 de Juliol del 2011 al Bosc de les Ginestes i al cami cap el Pont del Diable de Tarragona

musica  Grande Polonaise Brilliante, op.22_ II_ Polonaise Allegro Molto