Entradas
Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l’anima
de tota la gent!
si els meus pensaments
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir
fugim del soroll
i busquem la calma
on compartirem
les nostres paraules.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m’omplo d’alegria
i veig el món més gran..
Si sabés explicar
tot allò que somio,
en faria un bon llibre
per poder-te’l donar..
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor.
Poemes de;
Joana Raspall (Barcelona, 1913) pertany, per la seva edat i per la seva trajectòria literària, a la generació de grans mestres com Carles Riba o Foix i d’uns quants companys i amics poetes i escriptors com Rosa Leveroni, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre d’altres... L’evolució de la seva obra i de les seves activitats culturals s’ha vist condicionada sens dubte per la força dels esdeveniments polítics i socials del país però, malgrat tot, no ha deixat mai de ser un model de referència per a tots aquells que hi han buscat i hi busquen transparència, natutalitat, senzillesa i sobretot sensibilitat.
Foto de ACN...
on uns escolars tenian que dibuxar
"La Paraula mes bonica amb Català"
que formen els mots,
els llavis que els diuen,
i el cor que els entén...
perquè als mots hi ha l’anima
de tota la gent!
si els meus pensaments
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir
fugim del soroll
i busquem la calma
on compartirem
les nostres paraules.
Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m’omplo d’alegria
i veig el món més gran..
Si sabés explicar
tot allò que somio,
en faria un bon llibre
per poder-te’l donar..
Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor.
Poemes de;
Joana Raspall (Barcelona, 1913) pertany, per la seva edat i per la seva trajectòria literària, a la generació de grans mestres com Carles Riba o Foix i d’uns quants companys i amics poetes i escriptors com Rosa Leveroni, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre d’altres... L’evolució de la seva obra i de les seves activitats culturals s’ha vist condicionada sens dubte per la força dels esdeveniments polítics i socials del país però, malgrat tot, no ha deixat mai de ser un model de referència per a tots aquells que hi han buscat i hi busquen transparència, natutalitat, senzillesa i sobretot sensibilitat.
Foto de ACN...
on uns escolars tenian que dibuxar
"La Paraula mes bonica amb Català"
