La mare d'un noi que patia un atac d'ansietat al carrer Mallorca de Barcelona és agredida pels Mossos
ALBERT GARCIA.
El balanç de l'acció policial deixa 79 detingudes –4 d'elles empresonades–
a Catalunya i centenars de ferits:
un mínim de 4 ferits greus, 19 persones amb politraumatismes
i 7 hospitalitzats per lesions arrel de les pilotes de goma
79 detencions, quatre empresonaments i desenes de ferides, algunes greus.
Aquest és el balanç provisional de la repressió policial durant la passada jornada de vaga general. Respecte els empresonats, tres ho han estat sense fiança i un quart recuperarà la llibertat quan s'aboni una fiança imposada de 4.000 euros. Els tres empresonats -l'Isma i en Dani, estudiants de Física, i en Javi, veí del barri del Clot- romanen ara per ara aïllats en un mòdul de la presó de Quatre Camins.De les 79 detencions registrades, 37 van quedar sense efecte el mateix dijous, però van sortir de comissaria denunciats i amb càrrecs en contra, a l'espera que els jutjats els citin a declarar. Només un noi que va ser alliberat sense càrrecs. 41 persones, però, van passar a disposició judicial, en un degoteig de resolucions que va durar fins diumenge al vespre i que va exprémer, en alguns casos, el màxim legal de 72 hores que pot perllongar-se una detenció. D'aquests, quatre han recuperat la llibertat després de dipositar fiances de 3.000 euros. La resta, 32 persones, han sortit amb diversos càrrecs com desordres, danys o fins i tot atemptat a l'autoritat. Per àmbit territorial, Barcelona va enregistrar el gruix de les detencions (56), però també Tarragona (10), Sabadell (6), Terrassa (1), Badalona (3), Mataró (1), El Prat (1) o Tortosa (1). Al dispostiu repressiu desplegat durant la vaga hi van prendre part 9.385 agents, el 60% del cos.
Entre ells, tota la Brigada Mòbil, integrada per més de 400 agents.
Desenes de lesions i un ull perdut
Com a conseqüència de la intervenció policial amb pilotes de goma i pots de fum, desenes de persones també van resultar ferides i amb les vies respiratòries irritades. A l’Hospital del Mar 15 persones van ser ateses per politraumatismes -dues d’elles intervingudes quirúrgicament a la melsa després de rebre cops de peu i de puny d’agents antiavalots- mentre a l’Hospital de Sant Pau set persones eren ateses per impactes de pilotes de goma, una d'aquestes en observació a l'espera de saber si perdrà la visió d'un ull. Qui ha perdut definitivament la visió de l'ull dret és Angelo Cilià, de 26 anys, que assistia a la manifestació amb la seva companya i va rebre un impacte d'una pilota de goma llançada pels escopeters dels Mossos d'Esquadra.Les dades disponibles ara mateix refereixen més d'un centenar de ferits -una vintena, per pilota de goma segons les dades recollides per aquest setmanari. Quatre dels ferits continuen en estat greu. És el cas d'Albert Ortega, de 27 anys, amb tres costelles trencades i el pulmó afectat. Una cinquena persona es troba en observació encara per impacte de pilota de goma també al cap. Dinou persones han estat ateses per politraumatismes que refereixen fractures de braços, cames o dits. L’Hospital Clínic no ha facilitat encara cap balançoficial. Paradoxalment, però, segons el SEM (Servei d'Emergències Mèdiques) es van atendre 80 persones, 45 de les quals serien agents dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana. No ha trascendit ni s'ha determinat la gravetat d'aquestes lesions.Pots de fum i desenes de feritsDijous 29, per primera vegada en dècades -caldria remuntar-se al barri del Besòs el 1991-, la policia va emprar gasos lacrimògens indiscriminadament contra una plaça Catalunya plena de gom a gom, tot rebentant la mobilització convocada pel 15M i les assemblees de barri. La intervenció policial es va produir quan els Mossos s’enfrontaven a grups d’activistes a la plaça Urquinaona i van desplaçar les càrregues cap a la plaça Catalunya. En una disrupció urbana, amb forts enfrontaments i aldarulls al centre de la ciutat i amb un caòtic operatiu dels Mossos d’Esquadra, comandat per l'intendent Molinero i, a partir de les 19h pel propi Felip Puig a la sala del Centre de Coordinació.Matiner, el doble llenguatge de Felip Puig s’havia llevat amenaçador i convidava obertament a la inquietud i la doble interpretació: “els violents han començat abans i estan més preparats”. O bé, “camp d’entrenament per a la propera vaga mundial”. Indesxifrable saber del cert a qui o què es referia, el dispositiu policial desplegat a la tarda va esclarir alguns aspectes: nous estris tecnològics i estrena de munició repressiva. Pots de fum, agents de la brigada mòbil amb màscares de gas, centenars d’agents de paisà amb smartphones i càmeres panoràmiques instal·lades al damunt de les furgonetes antiavalots. El laboratori repressiu que Felip Puig esperona i ordeix. Laboratori que va tenir una icona repressiva a la plaça Catalunya, quan desenes de bombers d’uniforme que secundaven la vaga van provar d’evitar pacíficament les càrregues contra la multitud. Per resposta van rebre els gasos dels professionals de la violència de Felip Puig.
Atacs i enfrontaments
Els atacs selectius a entitats financeres havien arrencat al migdia davant la Cambra de Comerç a l’avinguda Diagonal. Grups d’activistes van continuar les escomeses al carrer Balmes acompanyades amb la crema de contenidors. Els Mossos van practicar aleshores un mínim de dotze detencions. Els atacs es van reproduir a la tarda i es van perllongar fins ben entrat el capvespre al barri del Raval. La mateixa nit cloïa davant la comissaria de Les Corts, on els Mossos d’Esquadra foragitaven a cops i empentes les 100 persones concentrades en solidaritat amb els fins aleshores 42 detinguts. Gairebé a la mateixa hora l’alcalde Trias compareixia per denunciar la crema de 225 contenidors.Cortines de fum pròpies de la doctrina del silenci, allò que els responsables polítics de la crisi i els altaveus sistèmics negaven calia cercar-ho, paral·lelisme de dictadura franquista, a la premsa europea:”La revolta de les retallades”, “Primers signes de rebel·lió” “Una marea humana desfila en un Estat espanyol en vaga”. Mentre les cortines de fum del conseller -el conseller del 3% en el país del 3%- amagaven els ‘gamberros’ de sempre que rebenten el país cada dia fa anys: els ‘400’ de sempre d’en Millet, la banca que mai perd o els hooligans impunes de Goldman Sachs i Lehman Brothers. Cortines de fum i l’excusa de sempre. Mentre Guillem Martínez escrivia a ‘El Pais’: “no veure la realitat és una regió de la violència, potser la més perillosa i contagiosa”. Directament dedicada al conseller que no veu, esborronat per les pròpies cortines de fum. Que algú li expliqui que és una crisi, un 50% d'atur juvenil, un desnonament o no arribar a final de mes enmig de l'amnistia fiscal. Que l'algú li expliqui. O prendrem mal.
DAVID FERNÀNDEZ | 02/04/2012
Entradas
.jpg)
_1.JPG)
